Sostre despesa
Economia 27/07/2021

El govern Sánchez manté l'esforç i fixa un sostre de despesa rècord

L'executiu espanyol manté en el 6,5% la previsió de creixement de l'economia per al 2021 i en el 7% per al 2022

3 min
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, aquesta setmana.

El consell de ministres ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 196.142 milions per al 2022. La xifra, la més alta que hi ha hagut mai, registra un augment testimonial en comparació amb l'últim sostre de despesa aprovat fa un any –la variació és del 0,0002%–, per bé que la ministra d'Hisenda ha defensat que "torna a ser històric i enforteix el conjunt de les administracions". L'aprovació del límit de la despesa no financera de les administracions és un pas fonamental per elaborar els pressupostos generals de l'Estat per al 2022, que els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, començaran a negociar aquest mateix dijous, segons fonts del govern espanyol.

La pandèmia va fer saltar pels aires la resposta d'austeritat que va acompanyar l'última crisi econòmica del 2008. És per això que el govern ha tornat a ultimar un límit de la despesa de l'administració pública "expansiu". El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres). L'expansió del sostre de despesa respon, sobretot, a la incorporació d'una part dels fons europeus: en concret, 26.355 milions d'euros. D'aquests diners, 25.622 milions formen part del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 733 milions del fons React EU. Sense aquests fons europeus, el límit de la despesa no financera seria de 169.787 milions, un 0,7% superior al d'aquest 2021 (168.661 milions d'euros, sense els fons europeus).

Sense regles fiscals

El sostre de despesa es tornarà a aprovar en un context de suspensió dels límits fiscals fruit de la pròrroga de la clàusula de salvaguarda a Europa i de la suspensió del pacte d'estabilitat europeu fins al 2022, amb la idea que es reactivi el 2023. Per aquest motiu, ja fa un any que Espanya va suspendre les seves normes fiscals i, per tant, els objectius de dèficit, deute i despesa. Això vol dir que les administracions no s'hauran de preocupar a l'hora de contenir la despesa i, de fet, després de la suspensió d'aquestes regles el que no veurà la llum de manera excepcional tornarà a ser la llei d'estabilitat pressupostària. Tanmateix, el ministeri d'Hisenda, encarregat d'elaborar el límit de despesa, es manté en la línia de la "prudència" i per aquest motiu s'han tornat a aprovar unes "taxes de referència" del dèficit per a les administracions públiques de cara al 2022.

Per al conjunt de les administracions públiques, la referència del dèficit és del 5% del PIB per al 2022, és a dir, 3,4 punts inferior a la referència del 2021. Per administracions, la taxa de referència per a l'administració central serà d'un 3,9% del PIB, perquè assumeix més costos derivats de la pandèmia, mentre que les comunitats autònomes tindran una taxa del 0,6% del PIB per al 2022 i els ajuntaments del 0% del PIB, dues xifres lleugerament inferiors a les del 2021. En aquest sentit, la ministra d'Hisenda es reunirà demà dimecres amb els consellers d'Economia autonòmics al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per acabar de consensuar les taxes de referència per a les comunitats, és a dir, el que podran gastar de més respecte als seus ingressos.

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha confirmat que hi participarà telemàticament. Segons la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, el conseller vol "aclarir les incerteses" sobre el dèficit que s'hi fixarà i que condicionarà el pressupost de la Generalitat de l'any vinent.

En roda de premsa, Montero ha defensat que el govern manté un sostre de despesa expansiu i alhora redueix les taxes de referència del dèficit gràcies a l'actualització optimista del quadre macroeconòmic presentat aquest dimarts per la ministra d'Economia, Nadia Calviño. Montero ha assegurat que els dos anys vinents hi haurà una reducció del dèficit públic "de més del 50%".

Es manté el quadre macroeconòmic

"Clarament som en una fase molt diferent de l'economia. Amb les dades disponibles podem confirmar que un any després de l'inici de la pandèmia hi ha en marxa una sòlida recuperació econòmica", ha dit la responsable d'Economia, Nadia Calviño, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. I ha anticipat que el govern manté les previsions de creixement per al 2021 i 2022 i només revisa a l'alça la contribució del sector exterior, molt afectat per les restriccions entre països fruit de la pandèmia, que passa de ser negativa el mes d'abril a créixer un 0,1%.

Amb tot, el govern espanyol manté en el 6,5% la previsió de creixement de l'economia per al 2021 i en el 7% per al 2022. Calviño també ha explicat que continuen calculant que la taxa d'atur se situarà en el 15% el 2021 i en el 14% el 2022. Es tracta de la mateixa previsió que va presentar a l'abril, quan va rebaixar les perspectives econòmiques. "L'any que ve no només es consolidarà el creixement econòmic, sinó que també hem de transitar cap a un model més productiu i just", ha defensat Calviño.

Tardor amb ocupació prepandèmia

La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha tornat a refredar l'aprovació immediata del salari mínim interprofessional i ha apuntat que el debat es reprendrà al setembre. En tot cas, Calviño l'ha vinculat a l'evolució del mercat laboral i ha apuntat que la decisió dependrà de l'escenari al tercer trimestre. Tanmateix, segons Calviño, els brots verds de l'economia es veuen sobretot al mercat laboral i al consum. La ministra ha assegurat que després d'aquest mes de juliol Espanya recuperarà el 90% dels llocs de treball perduts durant la pandèmia i que a la tardor es preveu arribar als nivells d'ocupació del mes de febrer del 2020, abans que comencés la pandèmia. També ha recordat que després de registrar un màxim històric de persones afectades per un ERTO, més d'un milió, els treballadors que continuen sota un expedient de regulació temporal d'ocupació són avui uns 340.000, dos terços dels quals han reprès part de l'activitat.

stats