Comptes públics
Economia  /  Comptes públics 25/07/2022

La Generalitat arrenca a l'Estat marge per gastar 500 milions més

Aragonès i Sánchez acorden flexibilitzar l'objectiu de dèficit, que passarà del 0,1 al 0,3% del PIB el 2023

3 min
Jaume Giró i Pere Aragonès conversant al Parlament, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaDesprés de mesos de pressió en públic i en privat, el govern català ha aconseguit que la taxa de referència de dèficit per a les comunitats autònomes de cara al 2023 es flexibilitzi. Segons ha pogut confirmar l'ARA amb fonts dels executius espanyol i català, aquest límit, que havia de ser del 0,1% el 2023, serà finalment del 0,3% del PIB. Totes les comunitats se'n beneficiaran, i en el cas de Catalunya aquestes dues dècimes suposaran un augment de la despesa que rondarà els 500 milions d'euros (algunes fonts de la Generalitat ho quantifiquen en 470 milions, mentre que d'altres ho eleven als 525 milions d'euros).

Fonts del ministeri d'Hisenda confirmaven aquest nou límit i recordaven que, atès que augmenta el que les comunitats podran gastar, es reduirà el desequilibri pressupostari en què pot incórrer l'administració central. El programa d'estabilitat continua marcant un dèficit previst del 3,9% sobre el PIB per a l'any vinent en el conjunt de l'Estat.

Val a dir que les regles fiscals estrictes estan suspeses i que aquesta taxa de referència del dèficit no és d'obligat compliment. No obstant això, la xifra és important per a l'elaboració dels pressupostos, i en qualsevol cas la Generalitat sempre s'hi ha volgut ajustar per "prudència financera" i per "no tenir problemes a l'hora de pagar factures", segons ha reiterat en els últims mesos el conseller d'Economia, Jaume Giró.

Esforç conjunt

En els últims mesos tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el mateix Giró han insistit en la necessitat de donar més marge a les comunitats davant la persistència del covid i la nova situació de crisi derivada del repunt de la inflació i els problemes en les cadenes de subministrament, que s'han agreujat amb la guerra a Ucraïna. Les fonts consultades per aquest diari coincideixen a apuntar que aquesta decisió del govern espanyol ha estat un èxit compartit per Aragonès i Giró. "Ha estat una pressió coordinada", apunten aquestes fonts, per bé que l'acord definitiu el va arrencar el president de la Generalitat.

Tant Aragonès com Giró han aprofitat pràcticament cada acte públic per demanar aquesta flexibilització, en alguns casos en presència del mateix Pedro Sánchez, com va passar durant el lliurament dels premis Pimec, el 27 de juny. Aquell vespre, el president de la Generalitat va insistir en aquesta demanda en presència del president de l'executiu espanyol. Segons va reiterar Aragonès, "les bones dades de l’economia catalana de l’any passat s’expliquen, en bona part, per la capacitat de mobilització de recursos que va poder dur a terme la Generalitat”, i va reivindicar la necessitat de “disposar de recursos addicionals”. "No obeeix a cap lògica que l’Estat es resisteixi a facilitar que la Generalitat pugui donar un suport més gran, i del tot necessari, a les empreses del país”, va insistir.

També el conseller d'Economia ha parlat del marge de dèficit en els últims mesos, i ha demanat ampliar-lo per "poder atendre les despeses extraordinàries en salut, educació i drets socials que han generat la pandèmia i la guerra d'Ucraïna". Giró reclamava que el marge de dèficit per al 2022, del 0,6% del PIB, s'apugés a l'1%, mentre que de cara al 2023 havia de ser del 0,4%. En aquest sentit, fonts del Govern català apuntaven que la flexibilització de la taxa de referència del dèficit que s'ha "arrencat" al govern espanyol és "positiva", però lamentaven que calia un "esforç més gran" de l'executiu de Pedro Sánchez.

Un acord al marge de la taula de diàleg

Fonts del govern català han recalcat que aquest acord s'ha produït al marge del conflicte polític i de les converses que tenen lloc a la taula de diàleg entre les dues administracions. "En aquest àmbit seguim apostant per la desjudicialització i evidentment per resoldre-ho a través de l'amnistia i l'autodeterminació", explica un portaveu del Govern. "El dèficit va al marge; cal tenir tots els recursos addicionals per poder fer front a la situació econòmica, i per això és fonamental seguir exigint a l’Estat per poder donar suport a la ciutadania i a les empreses en l’actual context".

Les comunitats autònomes rebran la notificació formal d'aquest relaxament en les taxes de referència del dèficit molt probablement aquest mateix dimecres, durant la celebració del Consell de Política Fiscal i Financera, que estava previst per discutir aspectes del finançament autonòmic.

stats