Jafar Panahi (Miyaneh, 1960), el director iranià més important de la seva generació i hereu del seu mestre Abbas Kiarostami, s'ha convertit també en un símbol de resistència contra el règim islàmic de l'Iran, que ja fa temps que li va prohibir filmar cap pel·lícula. Indomable, ell va seguir practicant el seu ofici gràcies a les escletxes que trobava. Després del seu últim empresonament –set mesos per haver criticat les detencions dels cineastes Mohammad Rasoulof i Mustafa al-Ahmad–, del qual van alliberar-lo l'endemà que es declarés en vaga de fam, Panahi ha dirigit (des de la clandestinitat) la seva pel·lícula més accessible i directa: Un simple accidente, que s'estrena aquest divendres als cinemes. El film va guanyar la Palma d'Or a l'últim Festival de Canes. És un thriller moral sobre la venjança d'uns antics presoners del règim contra el seu torturador. En va parlar amb l'ARA fa unes setmanes al Festival de Sant Sebastià.

Membre actiu de la Revolució Verda iraniana, des del 2009 Jafar Panahi ha estat víctima de diferents detencions, empresonaments i reclusions domèstiques per part del govern del seu país. Malgrat tot, no ha deixat de rodar, fins al punt de convertir el seu cinema i les condicions en què es veia obligat a produir-lo, sovint tancat a casa, en un reflex d'aquestes experiències de captivitat i en una forma de resistència artística contra l'opressió política. Un simple accidente representa, a primera vista, un retorn a una certa normalitat. La guanyadora de la Palma d'Or a Canes, que està arrasant a la taquilla francesa, és una pel·lícula rodada en circumstàncies menys restrictives i suposa, si parlem de narrativa, una de les obres més accessibles del director iranià.

Una de les curiositats d’aquesta edició del Festival de Canes és la coincidència en la secció paral·lela Una Certa Mirada dels debuts com a directores de dues actrius populars, estrelles consagrades del cinema nord-americà: Kristen Stewart, que va enlluernar fa uns dies amb la poètica i turmentada biografia de Lidia Yuknavitch The chronology of water; i Scarlett Johansson, que ha presentat aquest dimarts Eleanor the great, una comèdia dramàtica sobre una vídua amb molta empenta i caràcter que, després de la mort de la seva millor amiga, amb qui compartia pis a Florida, torna a la Nova York natal amb més de 90 anys per viure amb una filla acabada de divorciar i un net enganxat a la pantalla del mòbil.

En una escena de Los osos no existen, el cineasta iranià Jafar Panahi –que, com a Això no és una pel·lícula o Taxi Teheran, encarna una visió ficcionada d'ell mateix– confronta la superstició amb la raó o amb la irrefutabilitat d’una imatge. Al petit poble fronterer des del qual dirigeix, via Zoom, una pel·lícula que s'està rodant a Turquia, Panahi és acusat de posseir la fotografia inculpatòria d'un amor prohibit que ell nega tenir. L'única sortida és sotmetre's a un ritual ancestral, un jurament exculpatori proclamat davant dels homes del poble; Panahi, aleshores, substitueix l'Alcorà per una càmera digital i afirma que l’enregistrament de l’acte constituirà la prova incontestable de la seva innocència. Hi ha alguna cosa commovedora en aquest moment i en el que se'n desprèn: la ingenuïtat desarmant d'un cineasta que, malgrat tot, continua creient en el poder de les imatges, en la veritat que poden arribar a revelar.

El cineasta iranià Jafar Panahi ha sigut alliberat aquest divendres, un dia després que es declarés en vaga de fam per denunciar el seu empresonament, tal com informa l'agència Efe. Panahi estava en una presó de Teheran des del juliol per haver criticat la detenció, per part de les autoritats iranianes, dels cineastes Mohammad Rasoulof i Mustafa al-Ahmad.

"Rebutjo menjar o beure qualsevol aliment i medicines fins que sigui alliberat. Em quedaré en aquest estat fins que el meu cos, potser sense vida, sigui alliberat de la presó", ha escrit el cineasta iranià Jafar Panahi en una carta publicada per la seva família a les xarxes socials. Panahi, que ha començat una vaga de fam per denunciar el seu empresonament, defineix l'arrest com "un segrest" i considera que el tractament que rep de la justícia iraniana i de les forces de seguretat és "il·legal i inhumà".

Kaleme

p { margin-bottom: 0.21cm; } Com a mostra de solidaritat, la Berlinale inclourà en la propera edició un cicle de pel·lícules de Jafar Panahi, el realitzador iranià condemnat a sis anys de presó pel règim de Teheran. El director de la Berlinale, Dieter Kosslick, ha anunciat que s'inclouran pel·lícules de Panahi en cadascuna de les seccions del festival, que s'inaugurarà el dia 10 de febrer i durarà fins al 20 del mateix mes.

El cineasta iranià Jafar Panahi ha estat condemnat a sis anys de presó i se li ha prohibit fer cinema, escriure guions o viatjar a l'estranger en els pròxims vint anys, segons ha informat avui la seva advocada, Faride Gheirat. L'advocada, citada per l'agència local iraniana Isna, ha assenyalat que al director se l'acusa de conspiració i propaganda contra el govern. A Panahi se li ha prohibit també fer entrevistes amb mitjans de comunicació estrangers. L'advocada segurament presentarà una apel·lació i la revisió de la sentència.