El film de resistència moral contra el règim iranià que es va endur la Palma d'Or i arrasa a França

Membre actiu de la Revolució Verda iraniana, des del 2009 Jafar Panahi ha estat víctima de diferents detencions, empresonaments i reclusions domèstiques per part del govern del seu país. Malgrat tot, no ha deixat de rodar, fins al punt de convertir el seu cinema i les condicions en què es veia obligat a produir-lo, sovint tancat a casa, en un reflex d'aquestes experiències de captivitat i en una forma de resistència artística contra l'opressió política. Un simple accidente representa, a primera vista, un retorn a una certa normalitat. La guanyadora de la Palma d'Or a Canes, que està arrasant a la taquilla francesa, és una pel·lícula rodada en circumstàncies menys restrictives i suposa, si parlem de narrativa, una de les obres més accessibles del director iranià.

El film arrenca amb l'atropellament accidental d'un gos per part d'una família que viatja en cotxe. Mentre la filla petita se sent horroritzada pel fet, els pares invoquen la voluntat de Déu per esquivar qualsevol implicació moral o emocional en la mort del quisso. Però aquest simple accident condueix a una trobada inesperada. Un dels mecànics que repara el cotxe creu identificar en el pare de la família el seu torturador. I el segresta per cobrar-se la venjança. Fins que l'ombra del dubte el porta a buscar altres víctimes per prendre una decisió conjunta. Panahi ens embarca en una d'aquelles road movies urbanes tan típiques del cinema iranià on seguim aquest grup de persones marcades per la violència d'estat. El cineasta presenta aquesta situació inesperada amb alguns apunts de comèdia absurda, mentre els personatges obren debats sobre quina ha de ser la seva posició en aquest escenari: ¿El perdó? ¿L'oblit? ¿La venjança? ¿La reconciliació? Panahi firma una obra dialèctica i potentíssima, sense renúncies ni complaences finals, sobre la responsabilitat moral d'un ciutadà qualsevol en un context d'opressió.