L'Euríbor està encarint les hipoteques, una de les conseqüències dels efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. Aquest indicador, que és la referència dels préstecs per adquirir un habitatge amb interès variable, però que també afecta els nous que surtin al mercat, ha tancat el març en una mitjana del 2,565%, amb la pujada mensual més gran en tres anys després d'arribar al 2,870% l'últim dia del mes. A conseqüència d'aquesta evolució, els titulars d'hipoteques a interès variable amb revisió anual, que són la majoria, patiran la primera pujada de quota des de l'abril del 2024 perquè l'Euríbor d'aquest mes se situa per sobre del de fa un any, que era del 2,398%. Els que la tenen semestral ja pateixen pujades des de l'octubre.

L'Institut Català de Finances (ICF), la banca pública de la Generalitat, ha concedit fins al dia d'avui 846 préstecs a joves de 18 a 35 anys per obtenir l'entrada per a un pis. La mitjana atorgada és de 36.332 euros i un preu mitjà de l'habitatge de 189.908 euros amb una mitjana d'edat dels beneficiaris de 29,4 anys, segons les dades presentades pel secretari general d'Economia i president de la junta de govern de l'ICF, Juli Fernández i la consellera delegada de l'entitat Vanessa Servera.

Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà també té una derivada financera. L'Euríbor, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha registrat aquest dimarts la pujada diària més gran en gairebé 20 anys. Aquest indicador a un any ha escalat fins al 2,552%, 0,185 punts. Habitualment, aquesta referència es mou diàriament només unes mil·lèsimes, però aquesta vegada ha experimentat una alça del 7,8% en un sol dia.

El mercat hipotecari català va tancar el 2025 amb una empenta a l'alça, però que pot indicar un canvi de cicle. El nombre d'hipoteques concedides al mes de desembre va situar-se en 6.464, un 25% més que un any enrere i també la xifra més alta des del desembre del 2009. En paral·lel, el preu d'aquestes hipoteques, que es mesura amb el tipus d'interès mitjà anual, va registrar una caiguda després de disparar-se al novembre, i es va quedar en el 2,91%.

Per als quatre grans bancs de l'Estat, el 2025 ha estat un any de brots verds. De fet —excepte el Banc Sabadell—, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord, en la majoria dels casos a causa de la bona evolució del marge d'interessos i l'augment dels ingressos per comissions. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi afegeixen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros.

Diversos bancs han anunciat que al llarg del 2026 enduriran les condicions de les hipoteques. Apujaran preus i seran més estrictes en la concessió. El gir arriba després d’un 2025 rècord. L’explicació oficial apel·la a la prudència i a la necessitat d’evitar riscos futurs al mercat immobiliari.

El mercat hipotecari manté l'empenta i continua amb números molt alts. Si bé la constitució d'hipoteques a Catalunya ha crescut a un ritme de doble dígit durant gairebé tot el 2025, i a l'octubre va registrar l'increment més modest (+0,26%), al mes de novembre va recuperar part del ritme perdut: el nombre d'hipoteques va créixer un 7,45%, fins a les 7.374 hipoteques. Veníem de l'octubre més dinàmic dels últims divuit anys, i ara ha estat el novembre amb més activitat dels últims dinou. El mercat hipotecari català ja encadena disset mesos de creixement.

La consellera delegada de Bankinter, Gloria Ortiz, continua veient "irracionalitat" en el mercat hipotecari i ha tornat a descartar entrar en cap mena de guerra pels préstecs per comprar habitatges. En la presentació dels resultats del 2025, en què l'entitat ha superat per primera vegada els 1.000 milions de benefici, ha denunciat que algunes entitats venen hipoteques al 2% o al 2,20% quan la corba swap a 30 anys es troba actualment entorn del 3%.

La concessió d'hipoteques per comprar un habitatge a Catalunya ha assolit un nou màxim a l'octubre, amb 9.025 crèdits hipotecaris, la xifra més alta registrada en aquest mes de l'any des del 2007. Tanmateix, aquest creixement del nombre d'hipoteques, sostingut ininterrompudament des de fa ja 16 mesos, presenta els primers símptomes de desacceleració. Des del juliol del 2024, tots els mesos han presentat creixements anuals de dos dígits –el més elevat va ser l'octubre de fa un any, amb un increment del 52,7%–, i ara el nombre de crèdits hipotecaris ha crescut només un 1,3% respecte a l'octubre de l'any passat.

A les portes de tancar un any rècord en la firma d'hipoteques, que pot superar les 500.000 a tot Espanya –als nivells de fa quinze anys–, comença un canvi de cicle amb pujades dels interessos. "La majoria de les entitats financeres estan apujant els interessos dels préstecs per habitatge" perquè no s'espera cap altra baixada a curt termini dels tipus per part del Banc Central Europeu (BCE), expliquen des del comparador HelpMyCash.

Després de Malta, Espanya és el país de la zona de l'euro amb les hipoteques més barates. És un dels elements que, de fet, contribueix a l'encariment constant dels preus de l'habitatge, perquè l'oferta creix a un ritme molt inferior a la demanda. Comparant el tipus d'interès mitjà per a l'adquisició d'habitatge de l'agost, la darrera dada publicada de països, a Espanya és del 2,69%, molt per sota de la mitjana del 3,31% de l'eurozona i dels costos existents a països com Alemanya (3,71%), França (3,01%) i Itàlia (3,28%), segons les xifres del Banc Central Europeu (BCE). La demanda de préstecs per a l'adquisició d'habitatge creix a un ritme alt, segons la darrera enquesta del Banc d'Espanya referida al segon trimestre.

L'embranzida del mercat de compravendes d'habitatges a Catalunya ha topat amb l'habitual frenada d'activitat de l'agost, que enguany ha trencat una dinàmica a l'alça que feia 14 mesos que durava. Tanmateix, no ha passat el mateix amb la firma d'hipoteques, que no només encadenen fins a 15 mesos a l'alça, sinó que han registrat el millor creixement en un mes d'agost des del 2010.

El setembre acaba amb la segona pujada consecutiva de l'Euríbor i la tercera de l'any (l'altra va ser al gener), però això no significarà que s'encareixin les hipoteques d'interès variable, les que hi estan referenciades. L'Euríbor diari a un any, l'indicador que fan servir la majoria dels préstecs per comprar habitatge amb interès variable, s'ha situat aquest dimarts en el 2,193%, amb la qual cosa la mitjana del mes és del 2,172%, per sobre de la de l'agost (2,114%).

L'Euríbor a un any, la principal referència per a les hipoteques d'interès variable, ha registrat a l'agost la primera pujada des del gener: ha tancat en una mitjana del 2,114%, davant del 2,079% del juliol. De totes maneres, els préstecs amb interès variable per comprar un pis continuaran baixant, ja que aquesta referència encara està per sota de la que hi havia fa un any (3,166%). Amb aquesta evolució, amb l'índex d'aquest divendres al 2,119%, és de preveure que continuarà l'elevat ritme de concessió d'hipoteques, que s'ha situat als nivells màxims en quinze anys.

La paraula bombolla aplicada a l'habitatge genera por. Ens recorda la que vam viure fa disset anys. Aleshores la qüestió era financera i es va punxar el globus del sobreendeutament d'una demanda que, en molts casos, no era prou solvent. Avui podem utilitzar l'expressió perquè no estem en aquesta situació. Com asseguren alguns experts, la bombolla actual és de preus, és a dir, que el que es demana per metre quadrat està totalment desvinculat de les rendes, els sous i el creixement econòmic. Els seus motors són la pressió demogràfica, la inversió especulativa i l'abaratiment del crèdit.

El nombre d'hipoteques firmades a Catalunya va caure per primera vegada a l'abril, després d'encadenar tres mesos seguits a l'alça, però alhora el quart mes d'aquest any no ha estat un mal mes per al mercat hipotecari, sinó tot el contrari: no es firmaven tantes hipoteques en un mes d'abril des de l'any 2010, quan la demanda d'habitatge i també les hipoteques es desinflaven a causa de l'esclat, dos anys abans, de la bombolla immobiliària.

L'Euríbor a un any, la referència de les hipoteques d'interès variable, ha tancat el maig en una mitjana del 2,081%, davant del 2,143% de l'abril. D'aquesta manera cau al nivell de l'agost del 2022, pocs mesos després de sortir del terreny negatiu al qual va estar durant sis anys. L'abaratiment d'aquest índex, que podria continuar fins a situar-se per sota del 2% cap a finals d'any, segons les estimacions dels experts, té el vessant positiu de rebaixar les quotes d'aquells que hi estan vinculats i també l'interès al qual s'ofereixen els nous préstecs que s'han de concedir. L'efecte més immediat és que una hipoteca tipus de 156.698 euros a vint-i-cinc anys (la recollida per l'Institut Nacional d'Estadística per al març) amb un diferencial de l'Euríbor més un punt, passarà de tenir una quota mensual de 887,07 euros a una altra de 749,70, amb una rebaixa de 137,37 euros mensuals i un estalvi anual de 1.648,44 euros.

Els indicadors de desequilibris vinculats als preus reals de l’habitatge van créixer el 2024, cosa que vol dir que ha augmentat la sobrevaloració dels immobles. És una de les conclusions que es desprèn de l’últim Informe d’Estabilitat Financera que elabora dos cops l’any, a la primavera i a l'hivern, el Banc d’Espanya (BdE). L’organisme que ara pilota l'exministre socialista José Luis Escrivá apunta que l’augment de la demanda del crèdit hipotecari i una oferta més "rígida" al mercat residencial és el que ha conduït a aquest escenari d'increment dels preus de l'habitatge. Tot i suposar un risc, l’ens encara ho llegeix des de la prudència: "Els [indicadors de] desequilibris han crescut, però es mantenen en nivells moderats", ha apuntat el director general d'Estabilitat Financera, Daniel Pérez Cid, durant la presentació informativa del document aquest dimarts.

La compravenda d'habitatges es va disparar un 52,3% al mes de març en comparació amb el mateix mes de l'any passat, fins a les 10.345 operacions a Catalunya, segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest divendres. Es tracta de la millor dada en el tercer mes de l'any des del 2007, el mateix any que es va iniciar la sèrie històrica i just abans que es trenqués la bombolla immobiliària. Al conjunt de l'Estat, la venda d'habitatges va augmentar, tot i que per sota de Catalunya, un 40,6%, amb 62.808 operacions, també el volum més elevat en un mes de març des del 2007. En el conjunt del primer trimestre, a Catalunya s'ha assolit 29.782 operacions, un 23% més que el mateix trimestre de l'any passat, mentre que al conjunt d'Espanya s'han venut 183.140 habitatges, un 20,7% més.