La gran banca mima els accionistes després d'un any de guanys rècord
Els quatre grans bancs de l'Estat van sumar el 2025 un benefici de 32.278 milions tot i la baixada dels tipus d'interès
Barcelona / MadridPer als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).
Aquests números suposen uns brots verds que cap d'elles no ha dubtat a utilitzar per mimar els seus accionistes, sigui a través de repartir més dividends, com han anunciat CaixaBank i el BBVA, o amb més recompres d'accions, com és el cas del Sabadell. Tenen diners per fer-ho gràcies als nivells de solvència. De fet, CaixaBank ha aprovat proposar a la junta general d'accionistes la distribució d'un dividend complementari en efectiu de 2.320 milions, equivalent a 0,3321 euros bruts per acció, amb càrrec als beneficis del 2025, a pagar durant el mes d'abril vinent. Amb aquest dividend, la remuneració a l'accionista de l'exercici 2025 arribarà al 59,4% del benefici net consolidat, l'equivalent a 50 cèntims bruts per acció, fins a sumar 3.499 milions. A més, mantindrà el pla de dividends el 2026, amb un dividend a compte d'entre el 30% i el 40% del benefici net consolidat corresponent al primer semestre, i un de complementari per assolir la distribució efectiva d'entre el 50% i el 60% del benefici net a final d'any.
En el cas del Sabadell i el BBVA, el repartiment de dividends respon, en part, a les promeses fetes als seus accionistes durant l'opa. Concretament, el banc que presideix Josep Oliu haurà repartit, un cop feta la recompra d'accions de 800 milions d'euros i repartit el dividend promès per la venda del TSB –la seva filial britànica, venuda al Santander–, un total de 4.000 milions en només 12 mesos. Per la seva banda, el banc d'origen basc que presideix Carlos Torres ha anunciat que pagarà un dividend complementari als seus accionistes aquest 2026, cosa que elevarà la remuneració del 2025 un 30%, fins a un rècord històric de 5.249 milions d'euros. "Aquest magnífic comportament [del banc durant l'any] s’ha traduït en una excel·lent creació de valor, que ens permet accelerar la remuneració als nostres accionistes, amb un dividend històric i el pla de recompra d’accions més gran fins avui", assenyalava el president del BBVA aquest dijous.
Però tot i que la gran banca de l'Estat no sembla tocar sostre, a ningú li passa per alt que la normalització dels tipus d'interès rememora l'època de préstecs menys rendibles –la gran banca ha assenyalat en més d'una ocasió que quan els tipus han estat a zero han suposat un llast per al seu negoci–. Per això, les entitats ja esgarrapen en aquelles escletxes que els permetin sortejar la baixada: en el cas espanyol, batallant pels clients que en un context de tipus baixos, i amb l'impuls de l'economia, s'animen a demanar més crèdits. A tot plegat s'hi afegeix un altre mal de què sempre s'ha queixat la banca espanyola: que la rendibilitat que té –o tenia– no cobreix el cost de capital, cosa que vol dir que els seus accionistes esperen rebre molt més del que se'ls està retornant.
Bancs globals o espanyols?
Si ens fixem negoci per negoci, els resultats del Banc Santander (14.101 milions d'euros) i el BBVA (10.511 milions) no només s'expliquen pel que fan a Espanya, tot i que en el cas del banc amb seu a Bilbao el mercat espanyol ha estat el que aquesta vegada ha donat ales al negoci, per davant de Mèxic. El Santander aspira a ser un banc "global", com va reconèixer la seva presidenta, Ana Botín, i per això s'ha posat entre cella i cella reforçar la seva posició als Estats Units, on acaba de comprar un altre banc, Webster Financial Corporation, l'empresa matriu de Webster Bank, per 10.150 milions d'euros.
Mentrestant, el BBVA no preveu compres després d'un any marcat pel descarrilament de l'opa llançada al Sabadell, però sí que busca fórmules per créixer orgànicament, sobretot a Espanya, cosa que li permet compensar el pes dels països emergents on és fort: Mèxic i Turquia. De fet, a l'Estat, l'entitat que presideix Carlos Torres ha guanyat quota de mercat, cosa que li ha permès pal·liar l'impacte de la baixada dels tipus sobre els ingressos obtinguts. "No hi ha possibilitats de consolidació a Espanya un cop ha passat l'operació del Sabadell", afirmava el directiu, i va assegurar que des de l'entitat no senten "cap pressió per fer una operació de compra".
D'altra banda, CaixaBank i el Banc Sabadell s'atrinxeren a Espanya. Malgrat que el banc amb seu a València que presideix Tomás Muniesa està guanyant força a Portugal, on opera a través de BPI, a Espanya va guanyar durant el 2025 uns 390.000 nous clients i va assolir els 18,9 milions de clients a l'Estat, i assegurava que no té cap operació a la vista. El Banc Sabadell, per la seva banda, una vegada espolsada l'ombra de l'opa hostil que el va perseguir durant disset mesos, ara afirma que el seu principal objectiu és créixer orgànicament dins d'Espanya, on encara té marge de millora. "No és el moment d'un creixement inorgànic a Espanya –deia aquest divendres el conseller delegat–. Ara mateix no es donen les condicions. Tothom segueix creixent, però hi haurà un moment que, amb aquest avantatge competitiu que té el Sabadell, podrà tenir sentit que es faci alguna consolidació". El moment encara no ha arribat, però el més segur és que quan arribi ja hi haurà com a primer executiu del banc una nova cara, la de Marc Armengol.
