El Sabadell guanya 1.775 M€ el 2025, un 2,8% menys, després de l'opa fallida

BarcelonaPer al Banc Sabadell el 2025 va ser un any marcat per l'opa del BBVA, que va acabar sense èxit per al banc d'origen basc. Durant l'exercici, però, el banc que presideix Josep Oliu i que encara té César González-Bueno com a conseller delegat –aquest dijous va anunciar que es retira i deixarà el càrrec al maig– va guanyar 1.775 milions d'euros, una mica menys que l'any anterior (-2,8%), quan la xifra va ser de 1.827 milions d'euros. Amb tot, des de l'entitat asseguren que el benefici net sense tenir en compte els extraordinaris augmenta un 3,4% respecte a l'exercici anterior.

Alhora, el banc ha anunciat un pla de recompra d'accions de 800 milions d'euros que iniciarà el pròxim dilluns 9 de febrer. Aquesta xifra inclou 365 milions d'euros amb càrrec als resultats del 2025, més 435 milions d'euros de l'excés de capital generat per sobre del 13%. En aquest sentit, aquesta remuneració de 800 milions, juntament amb els 700 milions distribuïts en dividends en efectiu a compte dels resultats del 2025, suma un total de 1.500 milions de remuneracions en l'exercici.

A més, tal com va anunciar l'entitat durant la batalla de l'opa, el Sabadell abonarà 50 cèntims per acció de dividend extraordinari per la venda al Santander de la seva filial britànica, TSB, la qual cosa suposa distribuir entre els accionistes al voltant de 4.000 milions en dotze mesos. "Encara que es vengui TSB, per a l'accionista la remuneració no baixa, perquè hem tret accions de circulació amb les recompres i, per tant, la proporció per a l'accionista puja, i el repartiment de dividends és molt gran", ha apuntat el director financer del banc, Sergi Palavecino.

Gran part de la trobada amb els mitjans ha girat entorn del futur professional de César González-Bueno, que ha assegurat que encara no sap què farà però descarta el sector bancari espanyol. "No tinc ni idea de què faré, treballaré menys segur, i l'únic que tinc clar és que no tornaré a treballar en banca a Espanya. Tinc massa amics i respecte, a banda d'una clàusula de no competència", ha assegurat. El relleu de González-Bueno el prendrà Marc Armengol, conseller delegat de TSB, un cop s'acabi de formalitzar la venda de la filial britànica al Santander.

El fantasma de l'opa

L'opa del BBVA sobre el Sabadell va suposar tensions als balanços dels dos bancs, que van gastar milers d'euros, esforços, equip humà i temps en el procés. "Ha sigut un bon any, ple de turbulències, però un bon any", ha assegurat durant la roda de premsa de presentació dels resultats l'encara conseller delegat, César González-Bueno.

Malgrat que no ha volgut aclarir exactament quin ha estat l'impacte de l'opa en els balanços –el BBVA tampoc ho va voler detallar a la seva presentació de resultats aquest dijous–, González-Bueno ha assegurat que aquest efecte ja s'ha dissipat: "Ja hem recuperat l'impuls comercial positiu després de l'opa: la captació de clients ha assolit un creixement de doble dígit el desembre del 2025 respecte al desembre del 2024; l'impacte de l'opa és marginal", ha asseverat.

En paraules del director financer, Sergi Palavecino, "una part dels costos de l'opa ja van quedar-se en el 2024 [l'opa va començar l'abril d'aquell any] i durant el 2025 ja es van anar repartint, i ara també s'han compensat amb altres coses". "Per tant, no podem assumir que la baixada pels extraordinaris sigui tot degut a l'opa, hi ha una mica de tot", ha matisat.

Alhora, pel que fa a possibles fusions i adquisicions per part del Sabadell, el conseller delegat ha assegurat que, malgrat que ara "no és el moment d'un creixement inorgànic a Espanya", és possible que "a llarg termini hi acabi havent algun moviment". "Ara mateix no es donen les condicions. Tothom segueix creixent, però hi haurà un moment que, amb aquest avantatge competitiu que té el Sabadell, podrà tenir sentit que es faci alguna consolidació", ha assegurat.

Arran de l'opa també es van produir canvis al consell, després que l'inversor David Martínez Guzmán, conseller del Sabadell fins al novembre, es posicionés a favor de vendre les seves accions al BBVA en ple assalt. Després del desenllaç, el mateix Martínez va anunciar la seva sortida del consell, lloc que ara ocuparà Carles Ventura, un històric de l'entitat, que ha estat alhora nomenat conseller director general de negoci a Espanya.

Augment del crèdit

L'entitat es manté ferma amb els objectius del seu pla estratègic 2025-2027, i per assolir-los ha anunciat que preveu augmentar l'activitat comercial a Espanya a un ritme superior al del mercat en la majoria dels segments de negoci. També confia en elevar la cartera de crèdit, millorar el seu perfil de risc, incrementar els ingressos i mantenir una gestió de costos eficient.

Alhora, el Sabadell ha incrementat el crèdit viu en un 2,4% "gràcies al bon comportament a Espanya", assegura l'entitat, amb creixements en tots els segments, fins als 160.708 milions d'euros. En concret, la inversió creditícia viva (tenint en compte TSB) va tancar el desembre passat amb un saldo de 119.615 milions d'euros, un 5,4% més respecte a un any abans; una xifra que és de 103.300 milions d'euros (+5,2%) després d'excloure els negocis a l'exterior.

A Espanya, el crèdit d'hipoteques va ascendir un 5,2% interanual, fins als 39.800 milions d'euros. El gran augment ha estat en el crèdit al consum, que ha ascendit fins als 5.400 milions d'euros, un 17,8% més que l'any anterior. Pel que fa als préstecs i crèdits a empreses, la cartera total va experimentar un creixement del 2,4% interanual, fins als 44.800 milions d'euros. També registra una tendència positiva la facturació de targetes, que avança un 6% en l'exercici, fins als 26.611 milions d'euros; i de datàfons o TPVs, que s'incrementa un 2% en el conjunt de l'any, amb 57.947 milions d'euros.

Pel que fa als ingressos del negoci bancari (marge d'interessos més comissions netes), han estat de 6.221 milions d'euros en el conjunt del 2025 (-2,5%). El marge d'interessos s'ha situat en 4.837 milions d'euros, una reducció interanual del 3,7%, en línia amb del previst degut principalment als menors tipus d'interès, segons informa l'entitat. Finalment, la ràtio de morositat del grup ha millorat, fins al 2,37%.