Catalunya ha perdut 6.000 oficines bancàries des del 2008. Creix el risc d'exclusió financera

BarcelonaDes del 2008, hi ha hagut un veritable tsunami a la banca. Les entitats financeres han tancat 6.000 oficines a Catalunya des d'aleshores i, per tant, s'ha incrementat el risc d'exclusió financera, segons un informe de l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco). Ha estat un procés produït per diferents processos de concentració, com l’absorció de Bankia per part de CaixaBank. A conseqüència d'això, Catalunya, juntament amb Andalusia i Madrid, les comunitats autònomes més poblades, són les que tenen menys oficines d'entitats de crèdit per cada 100.000 habitants, segons les dades que es desprenen del Banc d'Espanya.

L'anàlisi de l'Acco, que ja va fer un informe similar contrari a l'opa del BBVA al Banc Sabadell que finalment va fracassar, també alerta dels riscos d'excessiva concentració a determinades zones i respon a una moció del Parlament de Catalunya sobre la necessitat d'articular una banca pública de promoció econòmica. El procés de concentració del sector ha anat acompanyat a Catalunya del tancament d’oficines, la disminució del nombre de caixers automàtics i la pèrdua de llocs de treball. A Catalunya, entre el 2008 i el 2024, s’han perdut 6.038 oficines, una reducció del 74%. El resultat és que hi ha 503 municipis catalans (el 53% del total) que no disposen de cap oficina bancària i 435 (el 46%) sense caixers automàtics.

Aquest procés també ha comportat la desaparició de les 10 caixes d’estalvis que hi havia i un fort augment de la concentració: els quatre bancs principals operen, conjuntament, el 85% de les oficines. Segons l'estudi, "la concentració dels mercats de la banca minorista a Catalunya es pot considerar elevada tant en termes de disponibilitat d’oficines bancàries com de crèdit concedit". I afegeix que "generalment, es tracta de mercats amb una estructura d’oligopoli en els quals CaixaBank té una quota de mercat destacada, seguit del BBVA, el Sabadell i el Santander. Només en alguns casos concrets altres entitats tenen una quota de mercat considerable, com Ibercaja a la província de Lleida". Segons l'estudi, CaixaBank opera el 39,22% d'oficines (828), el BBVA el 18,85% (398), el Banc Sabadell, el 15,92% (336) i el Banco Santander el 10,90% (230). El cinquè banc, Ibercaja té només el 3,27% de les oficines (69) i la resta d’entitats, conjuntament, tenen una quota de l’11,84% (250).

Actualment, només tenen seu social a Catalunya el Banc Sabadell, que la va retornar l'any passat en plena opa del BBVA, Caixa Enginyers i Caixa Guissona. CaixaBank la té a València, si bé la seva propietària, la Fundació La Caixa i el seu braç inversor, Criteria, van tornar a ubicar-la a Barcelona l'any passat. En total, hi ha 29 entitats de dipòsit que operen a Catalunya.

Més risc a Girona, Lleida i Tarragona

L'Acco afirma que la concentració encara és més elevada i que, per tant, hi ha més risc per a la competència a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona, especialment en aquelles àrees on només està present un banc o n’hi ha pocs. També afirma que les fintech i la banca tradicional en línia poden millorar la lliure concurrència al mercat i exercir certa pressió competitiva, encara que "sembla limitada". L'estudi constata que la pressió competitiva a través d'internet "sembla més gran per a determinats productes com els crèdits al consum, els comptes i dipòsits per a particulars o els serveis de pagament". I afegeix que "no sembla probable que a Catalunya es produeixin entrades d’altres bancs tradicionals que disposin d’oficines i caixers automàtics".

El fet que hi hagi poca competència en determinats llocs pot fer que els principals bancs establerts puguin "exercir poder de mercat sense que impliqui una gran pèrdua de clients". I això es pot traduir en "un encariment i un empitjorament de la qualitat o les condicions dels serveis que reben els usuaris de la banca i especialment els clients particulars i les pimes, com per exemple horaris d’atenció reduïts, comissions més elevades, menor remuneració dels dipòsits, dificultats per accedir al crèdit, augment del cost de l’endeutament o menor innovació o varietat de productes". I a més, la reducció d'oficines i caixers automàtics pot arribar a suposar l’exclusió financera.

L'Acco recomana evitar noves concentracions, "especialment en aquells municipis o àrees geogràfiques que presenten nivells de concentració més elevats". També aconsella optar per la banca mòbil per a les zones sense sucursals bancàries, un sistema implantat a Catalunya a través d'un concurs de la Generalitat que van guanyar CaixaBank i Caixa Enginyers i dona servei a 503 poblacions que sumen 308.000 persones que no tenen sucursals físiques; o la Diputació de Barcelona, que va adjudicar a Prosegur un servei similar per a 96 localitats de la província que sumen 58.000 habitants.

Al mateix temps, l'Autoritat de la Competència proposa altes mesures com ara les xarxes de caixers automàtics compartides entre diverses entitats de crèdit i els caixers automàtics independents, els acords de col·laboració entre entitats de crèdit i operadors d’altres mercats amb una presència territorial extensa (com ara oficines de Correus, estancs o administracions de loteria), o els serveis de retirada i ingrés d’efectiu en establiments comercials (cashback o cash-in-shop).