Veneçuela és des d'aquest dimecres l'últim reducte de Telefónica a l'Amèrica Llatina. És l'únic país en què la teleco manté el negoci després d'arribar a un acord per desfer-se de la seva filial a Mèxic per uns 389 milions d'euros. En concret, Telefónica ha assolit un pacte amb el consorci Melisa Acquisition, integrat per Oxio i Newfoundland Capital Management, per la venda de la seva participació en la filial mexicana, segons ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Les vendes de gairebé totes les filials a l'Amèrica Llatina i l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que pot suposar la sortida de més de 5.000 treballadors (encara s'està negociant l'impacte final) s'han traduït en un llast per als resultats de Telefónica de l'any 2025. Entre el gener i el desembre de l'any passat, la teleco que presideix Marc Murtra va perdre 4.318 milions d'euros per l'impacte extraordinari de totes dues coses, tal com ha informat aquest dimarts la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Es tracta de les pèrdues més altes dels últims vint anys, però la companyia ho veu com un pas imprescindible –tot i que segurament difícil de digerir– per complir amb el nou full de ruta que s'ha fixat. L'acció s'ha mantingut força estable al llarg de la jornada amb lleugeres caigudes.

Telefónica executa la primera gran compra per créixer a Europa. La teleco espanyola que presideix Marc Murtra ha arribat a un acord amb Liberty Global, el copropietari de l'empresa de telecomunicacions anglesa VMO2, i InfraVia Capital, per adquirir el 100% del capital social de la firma britànica Netomnia per 2.294 milions d'euros, segons ha informat aquest dimecres a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'operació ja va començar a sobrevolar fa uns dies, quan el Financial Times va avançar que Telefónica, de bracet amb els altres dues empreses, estava negociant l'adquisició del que és el segon major operador de fibra del Regne Unit.

Telefónica surt de Xile, el primer país que va donar el tret de sortida al seu expansionisme internacional l'any 1989. La teleco que presideix Marc Murtra ha venut la seva filial al país, Telefónica Móviles Chile, a NJJ Holding i Millicom Spain per 1.030 milions d'euros. Segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'operació inclou un pagament variable d'uns 126 milions d'euros condicionat a "determinats esdeveniments" en el mercat de telecomunicacions xilè. L'import de la transacció inclou un pagament en efectiu de 42 milions d'euros i un altre per a més endavant de 286 milions vinculat als resultats financers de la filial xilena.

Setmana negra als mercats (per a alguns). Or, plata, bitcoin, empreses tecnològiques... Semblava que no se’n salvava ningú. La plata caient un 30% en un sol dia, el bitcoin acumulant una davallada del 50% en tres mesos. Tot en vermell. Semblava la fi del món. I una frase que m’ha fet gràcia: “Perdia un 5% a l’any amb la inflació i ara perdo un 20% al mes invertint”.

Amb l'arribada de Marc Murtra a la presidència de Telefónica, la companyia es va fixar com a full de ruta créixer a través de la consolidació del sector de les telecomunicacions a Europa per ser capaç de competir amb el mercat xinès o nord-americà, en què hi ha molts menys operadors. I ara, després de presentar un pla estratègic per als pròxims cinc anys en què ha posat negre sobre blanc –tot i que a grans trets–, les seves intencions, ja mou fitxa per avançar en aquesta cursa de fons: la teleco ultima la compra de Netomnia, el quart operador de xarxes de banda ampla del Regne Unit, per uns 2.000 milions de lliures (2.300 milions d'euros), segons ha avançat el Financial Times.

La Caixa, l'entramat economicofinancer, empresarial i filantròpic més important d'Espanya, s'ha blindat, com a mínim fins al 2030. En un senyal de preservar la independència de la Fundació, la matriu de tot el grup, Isidre Fainé (Manresa, 1942) continua com a president durant quatre anys més envoltat d'un patronat, l'òrgan de govern, una bona part del qual ha renovat també mandat aquesta setmana. D'aquesta manera, amb la continuïtat i l'estabilitat marca de la casa, es cobreix el període del pla estratègic, en què es preveu invertir 4.000 milions fins al 2030.

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha anunciat aquest dimecres que el govern inclourà Madrid en una candidatura conjunta amb Catalunya per a la gigafactoria europea d'intel·ligència artificial (IA), un projecte que pot mobilitzar una inversió al voltant de 4.000 milions d'euros i que s'ha de dur a terme a Móra la Nova (Ribera d'Ebre). Fonts de la Generalitat, que va impulsar inicialment el projecte, han assegurat que l'administració catalana treballa per ampliar el projecte a la comunitat de Madrid.

L'aterratge de Marc Murtra a Telefónica fa gairebé un any va suposar tot un terrabastall i no només perquè es va oficialitzar un matí de dissabte, després que la notícia es filtrés als mitjans de comunicació. També suposava l'adeu de José María Álvarez-Pallete, que portava des del 2016 al capdavant de la companyia. Un canvi que va estar impulsat pel govern espanyol –té un 10% del capital social a través de la SEPI–, i que no va generar soroll a CriteriaCaixa, l'altre gran accionista de la teleco amb també un 10% del capital social.

L'últim mercat de fitxatges directius de l'any arriba amb canvis a CaixaBank, que aquesta setmana ha presentat una renovació del comitè de direcció, en què destaca el nomenament de Jordi Mondéjar com a nou director de negoci de l'entitat. Alhora, la farmacèutica Hipra comptarà amb dos nous membres al consell d'administració, i Marc Murtra continua remodelant la cúpula de Telefónica. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

Quaranta anys després, Telefónica es prepara per dir adeu a la Borsa de Nova York. La companyia que presideix Marc Murtra ha iniciat el procés per deixar de cotitzar a Wall Street, tal com ha informat aquest dimecres a la tarda a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El moviment suposa un gir històric tenint en compte que Telefónica va ser la primera empresa espanyola a cotitzar als Estats Units, on va desembarcar el juny del 1987.

Telefónica ha rebaixat a 4.554 el total de treballadors afectats per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO). Aquesta és la proposta final que l'empresa ha posat damunt la taula, segons el recompte dels sindicats, i que podria desencadenar en un acord abans de les festes de Nadal, indiquen fonts sindicals. De fet, està previst que els tres sindicats majoritaris a la companyia (CCOO, UGT i Sumados-Fetico) decideixin en les pròximes hores i dies si accepten o no la proposta i les seves condicions. Les mateixes fonts assenyalen que, en cas d'arribar a bon port, es podria segellar un acord dilluns de la setmana que ve.

Curiosament, aquesta setmana les telecos han mirat cap a la política. D'una banda, Telefónica ha fitxat l'expresident del PNB, Andoni Ortuzar, per al seu consell d'administració. Un fitxatge polèmic, ja que arriba en plena negociació d'un ERO. D'altra banda, Sateliot ha trucat la porta de la socialista Meritxell Batet, presidenta del Congrés dels Diputats entre 2019 i 2023, anteriorment ministra de Funció Pública (2018-2019) i actualment presidenta del Consell Nacional del PSC. A banda, l'Eurogrup estrena presidència i Oriol Oró deixa la direcció de Fira de Lleida després de 18 anys. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

L'expedient de regulació d'ocupació (ERO) de Telefónica afectarà com a mínim 647 dels treballadors que la companyia té a Catalunya, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA. Es tracta dels empleats que, complint amb el criteri d'edat de l'expedient, formen part dels tres principals negocis de la teleco –Telefónica Espanya, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones– on es concentra el gruix de l'ERO que planteja l'empresa. A Catalunya 1.355 persones treballen en aquestes tres àrees o negocis, de manera que l'ERO afectaria un 47% del total de la seva plantilla.

L'Estat va decidir a finals del 2023 tornar al capital de Telefónica després que fos privatitzada el 1997. L'operació es va culminar el 2024 i avui la SEPI, el braç inversor del govern espanyol, n'és el primer accionista, amb un 10% del capital social, cosa que va suposar un desemborsament de més de 2.280 milions d'euros a través de transferències del ministeri d'Hisenda. Ara la participació pública té al davant la primera prova de foc: un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a 6.088 treballadors dels set negocis de Telefónica, tal com han informat des de la UGT, cosa que suposa un 24,3% del total de la plantilla.

Telefónica i Cellnex han impugnat el concurs per al desplegament de la xarxa pública de fibra òptica que la Generalitat va adjudicar a la unió temporal d'empreses (UTE) Sirt-Connecta, que utilitzarà tecnologia xinesa Huawei, tal com ha avançat El País i ha pogut confirmar l'ARA. A finals d'octubre, la Generalitat va adjudicar a aquestes companyies el projecte de connexió de tots els seus serveis públics i equipaments a través de la fibra òptica. El contracte, per valor de 127 milions d'euros, va deixar fora empreses com Telefónica, MasOrange o Vodafone i va aixecar recels perquè suposava l'entrada de tecnologia xinesa a un projecte estratègic –implica la connectivitat de serveis públics crítics com els Mossos d'Esquadra, el servei educatiu o el d'emergències– en un moment en què la Unió Europea ha recomanat evitar-ho.

Telefónica acaba de comunicar als sindicats les primeres xifres de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que té intenció d'aplicar. D'entrada, l'ERO afectaria 5.319 treballadors a Espanya de quatre dels principals negocis de la companyia (Telefónica Espanya, Telefónica Móviles, Telefónica Soluciones i Movistar+), segons han informat fonts sindicals aquest dilluns al migdia, després d'una reunió amb l'empresa que presideix Marc Murtra.

La implantació del 5G s'ha convertit en un dels motors de la transformació digital de Catalunya. Aquesta tecnologia no només ha impulsat el desenvolupament de les grans ciutats, sinó que també ha contribuït a millorar la connectivitat de zones rurals i àrees amb menor densitat de població. En aquest procés, Telefónica ha adquirit un paper de referència: actualment és l'operadora amb més cobertura 5G al país, amb un abast que arriba a gairebé la totalitat de la població catalana i a un total de 701 municipis repartits entre les quatre demarcacions.

Telefónica ha oficialitzat la intenció d'aplicar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) a la plantilla. En una reunió amb els sindicats majoritaris celebrada aquest dilluns al matí, la companyia que presideix Marc Murtra ha comunicat que l'ERO afectarà set dels negocis de Telefónica, entre els quals destaquen Telefónica Espanya, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones. A aquests tres negocis s'hi sumen els de Global Solutions, Telefónica Innovación Digital i també Movistar+. Des de la UGT, un dels sindicats majoritaris, expliquen que la companyia ha justificat la decisió per "causes objectives", segons ha explicat en un comunicat de premsa.

Telefónica comunicarà la setmana que ve quin Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) està estudiant per a la seva plantilla. La teleco ha convocat el dilluns de la setmana que ve els tres principals sindicats a la companyia (UGT, CCOO i Sumados) per traslladar-los com implementarà el nou pla estratègic i quin impacte tindrà sobre els treballadors la reducció de costos que planteja. Per tant, hi ha la possibilitat d'aplicar un ERO, segons han informat a l'ARA fonts sindicals.