Sembla clar que el moviment independentista de Catalunya necessita un canvi efectiu, un reset, de la seva estratègia, organització, aliances i lideratges, per tal que recuperi el seu protagonisme, projecte i força. Quan l’acció dins de l’Estat per rebre reconeixement nacional i un autogovern digne s’ha revelat inútil de forma reiterada, els escenaris fonamentals són Europa i l’interior del país.

¿Quin és el futur que ambicionen les organitzacions econòmiques i entitats socials de Barcelona per a la seva ciutat? Una capital de país que miri a l'àrea metropolitana, que potenciï el teixit empresarial, l'emprenedoria i la col·laboració publicoprivada, que sigui totalment accessible en transport públic i que posi fi a l'especulació immobiliària. Prop d'un centenar d'entitats diverses, entre les quals l'Institut Cerdà, Barcelona Oberta o el Casal dels Infants, han presentat aquest divendres a la Casa Llotja de Mar el projecte PRO BCN 2023, sis documents temàtics amb propostes per repensar el futur a curt i llarg termini de Barcelona. Amb la vista posada en les eleccions municipals del maig, el recull d'idees es farà arribar a totes les candidatures i es posaran a disposició de la ciutadania. L'objectiu, han explicat els impulsors, és "reflectir les principals opinions de consens de la societat civil sobre el present i el futur de Barcelona" respecte a sis àrees temàtiques: infraestructures, mobilitat i habitatge; emprenedoria, coneixement i talent; comerç; turisme; cultura i, també, els temes relacionats amb una ciutat inclusiva i solidària.

La Societat Nova Geogràfica, una entitat que es defineix, segons els seus promotors, per “la passió pel viatge” i la promoció del coneixement que va més enllà de l’interès acadèmic, es va presentar públicament dijous a la tarda, al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. Jordi Llompart, periodista i productor de cinema documental, i president de l’entitat, veu la Societat com una actualització al segle XXI respecte d’aquelles grans organitzacions amb mirada colonialista nascudes al segle XIX.

L'any que commemorem el centenari de Josep Benet ve al cas tenir present una de les seves grans lliçons, en un moment especialment tens de l’independentisme fraccionari: per anar a Madrid a aconseguir les fites més altes per a Catalunya cal unitat en funció del projecte, cosa que de cap manera vol dir que els que s’hi apleguen hagin de desnaturalitzar de tot allò que, si bé els defineix, en queda fora.

El fet que determinats països tinguin una administració pública potent ens porta sovint a fer una interpretació esbiaixada del rol que ha d’adoptar l’estat. Suècia, o França mateix, finança sectors públics molt potents i eficaços que tenen com a missió, també, optimitzar l’activitat econòmica. Des d’aquí pensem que els països nòrdics posseeixen serveis socials avançats perquè algú ha decidit tornar-se bo i emprar diners en l’interès públic. Desconeixem l’alt nivell d’exigència i iniciativa privades que transpiren aquelles societats. Indolents com som, no volem assabentar-nos d’una realitat que allí tenen molt clara: l’estat no genera riquesa, només l’administra. La riquesa la generen els particulars. I els serveis socials d’un país han de tenir la dimensió de la seva butxaca. Per això, fins i tot el suec més subvencionat té un esperit molt més liberal que qualsevol català.

L'actuació coordinada de la Guàrdia Civil d'aquest dimecres a Catalunya, amb alts càrrecs i treballadors de la Generalitat detinguts, ha provocat una reacció de la societat civil catalana.

Khaled Omar Harrah, un dels voluntaris de la Defensa Civil Siriana. Pintor de parets de professió, tenia 31 anys i en feia tres que arriscava la vida per salvar-ne d'altres a ciutat més perillosa del món. No havia volgut marxar, ni ell ni la seva dona i les dues filles que deixa.

Segons informa l'entitat de juristes Drets, el jutjat d'instrucció número 3 de Manresa ha citat a declarar com a imputat el ja expresident de la plataforma unionista Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch per un delicte d'amenaces. Bosch haurà de comparèixer als jutjats el dia 20 de gener.

Societat Civil Catalana (SCC) traslladarà aquest any la seva celebració del Dia de la Hispanitat al 18 d'octubre amb la convocatòria d'un acte amb el lema "L'Espanya que ens uneix", segons ha avançat en declaracions a Efe el president d'aquesta entitat contrària a la independència de Catalunya, Rafael Arenas.

La plataforma espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) ha enviat un milió cartes a un milió de llars de Catalunya assegurant que, en cas d'independència, els pensionistes cobraran fins a un 17% menys de pensió. Segons ha explicat l'entitat, l'enviament ha començat aquest dimarts, s'allargarà durant la setmana i s'han seleccionat barris amb un alt percentatge de pensionistes, una planificació que s'ha fet, asseguren, a partir de dades de l'Idescat.

Ara És l'Hora ha presentat aquest divendres un vídeo "per fer història". La plataforma que aglutina l'ANC i Òmnium insta la ciutadania a mobilitzar-se l'Onze de Setembre, situant-la com a principal protagonista del procés sobiranista. El vídeo mostra una successió d'imatges de manifestacions clau en episodis històrics per remarcar el paper de la gent en els canvis socials i polítics i fa una crida a la implicació dels ciutadans a la concentració que el sobiranisme civil prepara per a la Diada Nacional: "Sempre has estat important. Ara ets imprescindible", conclou l'espot.

Tot queda en mans de CDC i ERC, que estan explorant la possibilitat de configurar una candidatura de cara al 27–S que tingui el suport de les dues formacions. Durant la cimera en què també han participat la CUP, Moviment d'Esquerres (MES), Demòcrates de Catalunya (DC), l'ANC, Òmnium i l'AMI, s'ha posat de manifest que ni els partidaris de la llista civil sense polítics en actiu ni els partidaris d'una coalició sobiranista més clàssica acceptarien l'altra opció. Malgrat tot, fonts coneixedores de la trobada afirmen que la voluntat segueix sent arribar a un acord intermedi.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha aplaudit efusivament la intervenció de l'alcalde d'Almatret (Segrià), Jesús Quiroga, després que aquest alcalde hagi reconegut que està "perdent les ganes de seguir en política" per la tensió que li està provocant el procés sobiranista. Quiroga, que ha intervingut en la convenció que el PP fa aquest cap de setmana a Madrid, també ha lamentat que la situació política de Catalunya hagi aconseguit "dividir" el municipi i ha acabat el seu discurs exclamant "Jo sóc català i sóc del PP". Rajoy l'ha abraçat al final de la intervenció.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest dimecres en dues piulades des del seu compte de Twitter que l'acord amb Artur Mas per celebrar eleccions és proper. Ho ha afirmat després que el president de la Generalitat anunciés que la setmana vinent explicaria com continuarà endavant amb el procés sobiranista, hi hagi o no acord amb els republicans. "Estem a prop de l'acord perquè el MHP [Molt Honorable President] convoqui les eleccions que el país necessita i obtenir així una majoria independentista inapel·lable", ha afirmat en el primer tuit.

El president de la Generalitat, Artur Mas, podria haver renunciat a la llista conjunta entre CiU i ERC a canvi que Oriol Junqueras renunciés a incloure a la seva candidatura cap nom que provingui de la societat civil i d'entitats com l'ANC i Òmnium. Així ho expliquen fonts d'ERC després de la reunió que Mas i Junqueras han mantingut aquest dilluns al Palau de la Generalitat. La proposta, d'entrada, no ha agradat als republicans, que no veuen just no poder incloure independents a la seva llista. Junqueras, però, ha reptat Mas a "demostrar" que les entitats de la societat civil estan d'acord en aquesta fórmula que proposa el president i estan disposades a donar suport només a la candidatura de CiU.