Ni el Joan, ni el Miquel, ni la Paula, però tampoc el Josep o la Montserrat. Cap practica el que l'escriptora anglesa Virginia Woolf va batejar com "l'art més humà": escriure cartes a mà i enviar-les. O com a mínim no ho practica de manera habitual. De fet, el Joan, de 23 anys, no ho fa des que anava a l'escola, quan va compartir algunes cartes amb altres alumnes de l'Estat en el marc d'un projecte educatiu. "No recordo el nom del poble, però sé que ens escrivíem i enviàvem cartes amb altres nens a través del correu postal. Després d'allò diria que ja no n'he enviat cap més", explica fent un exercici de memòria. El cert, però, és que fer servir un full, un sobre i un segell, així com les mans, per escriure i enviar unes paraules a algú es pot considerar gairebé una excepcionalitat. A l’Estat, un 80% de la població diu no haver fet ús del servei postal tradicional –enviar una carta o una targeta postal– en cap moment del 2024.

Més de dos milions de sol·licituds per votar per correu el 23-J fan que aquestes eleccions generals marquin el rècord històric en aquesta modalitat de vot. Per adaptar-s'hi, Correus va decidir contractar 12.000 persones més aquest mes de juliol. Una xifra que els sindicats van considerar "insuficient". En volien 19.000, que van acabar arribant, tot i que encara consideren que han fet curt. El fet és que aquesta polèmica interna unida a les impressions generals d'alguns ciutadans "que fa deu dies que van demanar el vot per correu i encara no l'han rebut" són suficients perquè el PP comenci a estendre, un cop més, la sospita sobre una possible tupinada el 23-J. "No hem d'oblidar qui hi ha al capdavant de Correus i la relació directa que té amb Pedro Sánchez", ha destacat aquest dijous la número 2 popular, Cuca Gamarra, en una entrevista a la Cope.

Les eleccions generals se celebraran el 23 de juliol, en període de vacances, i això s'ha sabut quan molts ciutadans ja les tenien planificades. Per això es preveu que el vot per correu s'incrementi respecte a comicis anteriors. T'expliquem pas a pas com exercir el dret a vot si el dia dels comicis no pots anar a un col·legi electoral.

La policia, que havia acordonat l'ambaixada ucraïnesa a Madrid davant un nou enviament sospitós, ha informat que el paquet ha donat negatiu en el test d'explosius però que a dins conté un "ull d'animal aixafat", similar als que s'han rebut en set legacions europees més. Aquest nou enviament, a diferència dels anteriors, no tenia franqueig espanyol, per tant s'hauria enviat des de l'estranger. Així doncs, aquest paquet no tindria a veure amb els que es van enviar també contra autoritats espanyoles amb material pirotècnic, que ja van causat un ferit lleu a l'ambaixada ucraïnesa, i sí amb els que s'estan rebent a Europa.

S’hi veuen autobusos de dos pisos, força homes passejant amb barret i corbata i la majoria de dones amb faldilles, un nen venent diaris tot sol en una vorera... Són nombrosos els elements de la pel·lícula Apartado de Correos 1001 que transporten a la Barcelona d’una pila de dècades enrere. També hi contribueix el llenguatge del film, completament anacrònic: “La policía pudo reconstruir, con la misma exactitud que un hombre de ciencia reconstruye toda una anatomía por el simple hallazgo de un fémur, la realidad de unos hechos que debían llevarles a la detención del culpable”, diu el narrador.

Les oficines de Correos de tota Espanya ja presten els serveis d’ingrés i retirada d’efectiu per als clients del Banc Santander. Un servei de retirada i ingrés d’efectiu en els 4.675 punts d’atenció al ciutadà de Correos i de repartiment de diners en efectiu a domicili en qualsevol punt d’Espanya, que adquireix especial rellevància en les zones rurals on no hi ha sucursals bancàries.

Els han batejat com a Equality Stamps (els Segells de la Igualtat), però a Correus la campanya de publicitat suposadament antiracista li ha sortit tan malament que les seves bones intencions s'han llegit com una reafirmació del racisme estructural que vol combatre. Coincidint amb el Mes Europeu de la Diversitat i el primer aniversari de l'assassinat de l'afroamericà George Floyd a Minneapolis, la companyia estatal ha posat en circulació una col·lecció de segells imitant diferents tonalitats de pell, encarint el preu a mesura que s'aclareix. El resultat és que el segell de menys valor (0,70 euros) és el més fosc i en progressió el més car és el més clar (1,60 euros).

Les històries més entretingudes de la classe mitjana-alta novaiorquesa sempre han tingut alguna cosa a mig camí entre la pel·lícula coral i la comèdia romàntica protagonitzada per personatges atrac- tius que caminen amb sabates cares per pisos ben decorats i oficines selectes. Aquesta setmana, però, un descuit tecnològic força comú ha confirmat el tòpic que la realitat supera la ficció fins a tal punt que una anècdota s’ha convertit en portada del Wall Street Journal i en reportatge del New Yorker. Tot va començar amb un correu electrònic de disculpa enviat per Aaron Rose, el director executiu de la gran botiga de mobles d’alta gamma ABC Carpet & Home, situada al carrer Broadway de Nova York, a prop d’Union Square. Un paradís per als amants de la decoració d’interiors i els accessoris de la llar. Trenta-dos mil metres quadrats d’exposició que reben un milió de clients cada any. Sovint se l’ha batejat com el Disneyland dels adults rics. El correu electrònic anava destinat als clients que van comprar mobles aprofitant els descomptes del Black Friday del desembre, i els comunicava que les comandes que s’havien compromès a lliurar al mes de febrer segurament no arribarien fins al mes de maig. El problema és que el correu, dirigit als dos-cents quatre clients afectats per aquest endarreriment, els va incloure a tots en comptes de deixar-los en còpia oculta. De sobte, totes les víctimes d’aquest desastre estaven connectades entre elles. La desil·lusió, la indignació, el sarcasme i el sentit de l’humor no van trigar a manifestar-se a través d’aquella improvisada xarxa social. La gran majoria van començar a respondre correus al grup de damnificats per ABC Carpet & Home que s’acabava de generar. Primer exigien compensacions econòmiques, pre- guntaven noves dates d’entrega i amenaçaven amb demandes. Però de mica en mica la festa va anar evolucionant. La gran 0 protagonista del grup ha sigut Zoë Weiner, l’editora d’un portal d’internet dedicat al benestar, la salut i la bellesa, que s’havia comprat un enorme sofà model Vance Blossom entapissat amb vellut fúcsia. Davant d’uns companys de misèries tan selectes no va deixar passar l’oportunitat: “M’agradaria aprofitar aquest fil tan boig per dir que soc una dona soltera a Nova York que busca un home jueu amb qui casar-se”. La proposta va animar la resta d’integrants. Una tal Tanesha Smith-Wattley l’encoratjava en la iniciativa. Matt Freeman agraïa l’estona de divertiment i demanava que el convidessin a la boda amb la resta de damnificats, i Moe Phillips lamentava no poder-los convidar a tots a casa perquè, per motius obvis, encara no tenia sofà. Un tal Henry Lee que s’acaba de separar deia que estava content perquè dins del grup de clients s’havia retrobat amb la seva vella amiga Melissa i ja no aniria sol a la boda.

Correus ha respost al malestar expressat pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà al voltant de la reorganització que l'empresa durà a terme a la comarca. Consultats per l'Ara Pirineus, des de Correus han deixat clar que les seves oficines a la comarca seguiran obertes i que el servei postal "es seguirà oferint amb total normalitat".

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha expressat el seu malestar per la nova reorganització de Correus a la comarca. Segons ha informat l'ens comarcal, l'empresa ha decidit "unilateralment i sense comunicació prèvia" reduir l'horari d'atenció al públic en diverses oficines i unificar línies de repartiment, fins a 160 km, en un territori amb els pobles molt disgregats, carreteres en molt mal estat i condicions meteorològiques adverses la major part de l'any. El Consell del Sobirà ha exigit el manteniment del servei en les condicions actuals per ser un servei "tan necessari" per fer front a la despoblació.

Cap al 1907 van començar les obres de la Via Laietana, que comunicaria l’Eixample amb l’estació de França i el port. Per fer aquesta via ampla i recta com un fil, es van enderrocar sense contemplacions cases històriques i edificis dels tortuosos carrerons del barri vell que destorbaven. El Banc Hispano Colonial, que en va finançar la construcció amb la venda de parcel·les, fou dels primers a establir-s’hi (núm. 3). Ho va fer el 1913 i, per ressaltar la categoria de l’entitat, hi van afegir dues torres de semblança medieval. Un lluïment estètic seguit amb clara rivalitat en altres edificis, amb columnes, frisos, balcons de pedra i escultures a la façana. D’exemples d’ostentació en tenim a la Companyia Arrendatària de Tabacs (núm. 8), l’al·legòrica torre que simula un far de la naviliera Transmediterrània (núm. 2) i a la Caixa de Pensions, obra del 1917 d’inspiració gòtica i amb una captivadora torre (núm. 56).

Acord entre l'Ajuntament de Barcelona, Correus i el Consorci de la Zona Franca per convertir la seu central dels serveis postals en un pol d'activitat econòmica i un centre d'innovació digital que inclourà una incubadora d'empreses. Aquesta iniciativa pública té com a objectiu dinamitzar econòmicament Ciutat Vella i implica la cessió, per part de Correus, dels actuals edificis de la seva seu –a la plaça Antonio López i el carrer Ángel Baixeras– en un termini màxim de dos anys. El Consorci els rehabilitarà i l'Ajuntament farà us de l'interior (més de 30.000 metres quadrats) com a equipament al servei de l'economia digital i l'emprenedoria. Segons les tres parts, aquesta operació preveu generar 1.500 llocs de treball i acollir fins a 150 companyies i start-ups. A més, Correus també hi mantindrà una oficina a l'interior i hi haurà una zona "cívico-cultural" destinada a acollir activitats o necessitats dels veïns del barri.

Correos continua desenvolupant noves accions que permetin contribuir a millorar la situació d’alguns dels col·lectius més exposats durant la crisi del covid-19. En aquesta ocasió, Correos està distribuint un total de 929.183 mascaretes entre 163.665 transportistes de tot Espanya.

Correus ha registrat un benefici net de 50,8 milions d'euros els primers sis mesos de l'any, una xifra que multiplica per més de vuit la del mateix període del 2018, quan va guanyar 6,2 milions d'euros. Així ho ha comunicat la companyia, afegint que el grup ha obtingut uns ingressos de 1.200 milions d'euros aquest primer semestre, fet que el situa com "el millor semestre en facturació" des de l'exercici del 2011.

El primer trimeste d’aquest any Grupo Correos va obtenir beneficis per primera vegada des del 2011, després de guanyar 15,2 milions d’euros enfront de les pèrdues de 8,2 milions del mateix període del 2018. Aquest resultat suposa un increment del 284,7% dels beneficis globals de la companyia, motivats per un augment dels ingressos d’explotació, especialment en el segment de la paqueteria (un 21% més), segons va explicar el president de Correus, Juan Manuel Serrano.

"L'ex cap de gabinet de Sánchez posat a dit a l'empresa pública més gran d'Espanya s'acaba de gastar 250.000 euros en canviar... el disseny del logo". Amb aquest tuit, el diputat i secretari de programes de Ciutadans, Toni Roldán, acusava el govern del PSOE d'haver dilapidat 250.000 euros en fer uns canvis mínims al logotip de Correus. A la notícia que Roldán enllaçava al seu tuit ja explicava que la licitació del contracte s'havia fet amb l'anterior direcció de l'empresa, és a dir, sota el govern de Mariano Rajoy. El tuit ha desaparegut però Maldito Bulo n'havia fet una captura.

El grup Correus va obtenir el primer trimestre d'aquest any beneficis per primera vegada des del 2011, en guanyar 15,2 milions d'euros davant les pèrdues de 8,2 milions del mateix període del 2018.

Correus vol créixer i millorar els seus comptes. Per això, ara ha ofert les seves oficines a la banca i a les administracions per facilitar les gestions dels usuaris. Una oferta que, en el fons, forma part d'un pla de l'empresa postal pública per rendibilitzar la seva extensa xarxa d'oficines.

Correus cobra als grans clients, que envien moltes cartes, com ara empreses, bancs i la mateixa administració, molt per sota del preu de cost. Així ho constata la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) en l'estudi que ha fet de les tarifes de l'empresa pública postal per al 2019.

Un acord entre Correus i els sindicats ha permès aquest dimecres desconvocar la vaga prevista per al 21 i 26 de desembre, en ple Nadal, l'època de més activitat d'enviaments postals. L'empresa postal pública s'ha compromès a crear 11.200 llocs de treball fixos i a emprendre una reducció de la temporalitat des del 35% fins al 8% i un augment salarial del 9% des d'ara i fins al 2020.