El FC Barcelona i el Real Madrid es veuran les cares aquest diumenge 11 de gener (20 hores) a la final de la Supercopa d'Espanya a l'estadi de la Ciutat Esportiva King Abdullah de Jidda (Aràbia Saudita). Aquest duel correspondrà al segon clàssic de la temporada i tindrà com a objectiu aixecar el primer títol de l'any.

Un clàssic en terres àrabs. Ja comença a ser una mena de tradició que els saudites puguin disfrutar en directe del que volien veure, motiu pel qual van rascar-se la butxaca: aquest diumenge el Barça i el Madrid s'enfrontaran a la final de la Supercopa. El Madrid de Xabi Alonso va sortir viu del derbi contra un Atlètic amb la pólvora mullada, tot i competir sense Mbappé. I la Federació i els saudites tenen la final somiada. El format de la competició, un cop es va decidir convidar quatre equips, ja estava fet per això, per intentar tenir més opcions de disposar del plat principal a la taula el dia de la final. Un clàssic. Ho degustarà tot el món del futbol.

Corria el minut 20 de la final de la Supercopa d'aquest diumenge i el Barça tenia el 83% de la possessió de la pilota. El Reial Madrid guanyava per 1 a 0 gràcies a un gol de Mbappé, però era superat pel seu etern rival en totes les facetes del joc. Els blancs esperaven a camp propi per córrer al contraatac, però Valverde i Camavinga, víctimes de la indolència dels seus companys ofensius, no podien gestionar sols el vendaval ofensiu blaugrana. Lamine Yamal enredava com volia un marcador sòlid com Mendy, mentre que Raphinha feia sang de la falta d'entesa i fonaments defensius de Tchouaméni i Lucas Vázquez. Era, per tant, qüestió de temps que l'equip de Hansi Flick, que va perdonar tres ocasions clares en aquest primer tram de miratge madridista, passés per sobre dels plans de Carlo Ancelotti.

L'afició del Mallorca que es va desplaçar fins a Jidda (Aràbia Saudita) per veure l'equip a les semifinals de la Supercopa d'Espanya va viure un autèntic calvari on el futbol no va ser el protagonista. Després del partit en el qual el club balear va perdre per tres gols a zero contra el Reial Madrid, va començar l'horror per als mallorquinistes. Sense cap mena de seguretat, alguns aficionats del Madrid i espectadors locals seguidors del club madridista que hi havia a l'estadi varen insultar-los i agredir-los, i feren fotos i tocaments a les dones.

Avui es juga a l'Aràbia Saudita la final de la Supercopa d'Espanya entre el Barça i el Reial Madrid, segons l'acord al qual va arribar el llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, amb les autoritats del país i que estarà vigent fins al 2029. Es tracta, evidentment, d'un gran negoci, ja que l'acord inicial ja assegurava uns suculents ingressos de 240 milions a repartir entre la Federació i els clubs. Davant d'aquesta pluja de diners, però, s'amaga una realitat molt incòmoda que ja va aflorar amb motiu del mundial de Qatar el desembre del 2022, però que en aquest cas és fins i tot encara pitjor: ¿és neutre en matèria de drets humans jugar a l'Aràbia Saudita? És evident que no. Aquest país és una de les poques monarquies absolutes que encara queden al món, una dictadura on els partits estan prohibits i no existeix res semblant a un Parlament. Segons l'índex del setmanari The Economist, el govern de l'Aràbia Saudita és el setè més autoritari d'un total de 167 de tot el món analitzats. A l'Aràbia Saudita es persegueixen els dissidents, no es permet criticar el govern i si cal s'assassina periodistes, com va passar en el cas de Jamal Khashoggi l'octubre del 2018 a Istanbul.

La cerimònia d'entrega de les medalles a les jugadores del Barça, que ahir van guanyar la Supercopa d'Espanya, ha aixecat polseguera a les xarxes socials, on ha circulat un vídeo que mostra que cap autoritat de la Federació Espanyola de Futbol els va fer entrega dels guardons: elles mateixes es van haver de penjar les medalles que acrediten que són les campiones, fent cua i agafant-les d'una taula situada a la gespa de l'estadi.

La victòria a la Supercopa contra el Madrid no només té importància pel fet de suposar el primer títol en gairebé dos anys del Barça, el primer de Xavi i el primer post-Messi, i a més fer-ho contra el màxim rival. La importància també radica en la manera com es va guanyar. Al Barça, malgrat que alguns s’entestin a minimitzar-ho, el com segueix sent imprescindible. El camí per arribar fins als objectius compta. Diumenge el conjunt de Xavi va ser reconeixible, l’aficionat hi podia identificar una manera de jugar pròpia (que pot evolucionar) i, a més, la identificació tenia una doble dimensió: també hi havia orgull en el fet que fossin uns joves amb uns valors molt determinats els que lideressin l’equip sobre la gespa.

Gairebé dos anys després, el Barça torna a ser campió. Jugant com els àngels, amb orgull i la pilota als peus, l’equip de Xavi Hernández va tocar el cel i va abaixar els fums al Madrid d‘Ancelotti. El primer títol com a entrenador del tècnic vallesà va arribar amb un partit rodó en què el Barça va superar els blancs en joc i caràcter. Ben cert és que no és el títol més estimat, però quan passes gana qualsevol queixalada t’omple la panxa. Es tractava de convertir la Supercopa en un exorcisme, per cremar al foc els records del passat recent. I si guanyar contra el Reial Madrid li donava encara més valor al títol, fer-ho jugant bé engresca pensant en el futur.

A la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Londres del 2012, per primer cop totes les delegacions hi van participar amb dones. Tres estats s’hi havien negat fins llavors: Brunei, Qatar i l’Aràbia Saudita. Les tres dones que van participar en la cerimònia d’obertura amb una bandera saudita a les mans, però, van caminar darrere dels homes, no entre ells. “Llavors els saudites no sentien la necessitat de vendre una imatge positiva al món, no els importava gaire. Els últims anys, però, han entès que l’estratègia dels seus veïns, com Qatar i els Emirats Àrabs, és prou bona. I fan servir l’esport per promocionar-se i millorar una imatge tacada per les execucions, l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi o els pocs drets de les dones”, diu Christoph Wilcke, un expert en l’Aràbia Saudita de Human Rights Watch.

M’agrada el caràcter emprenedor de Piqué, la seva mirada desacomplexada, poc usual en la manera de fer del bon català. La seva capacitat per buscar nous reptes. Fins i tot, el seu caràcter juganer, que no defuig polèmiques i entén les interioritats i rivalitats del món del futbol (i del periodisme). Dilluns a la nit, gairebé de matinada, en la prèvia d’un dia d’entrenament i després d’una dolorosa derrota del Barça, va explicar la seva versió sobre la polèmica generada al voltant de la seva intervenció per portar la Supercopa a l’Aràbia Saudita. En realitat, la controvèrsia gira al voltant dels àudios robats, la manera com es va intentar que el nom de Piqué no aparegués i el to extremadament amistós amb què parla amb el president de la Federació Espanyola, Luis Rubiales, ja que les xifres de la comissió que es va endur Kosmos –l’empresa del central– ja se sabien. El defensa té raó en part del seu argumentari, però discrepo en la part ètica relativa al possible conflicte d'interès que genera la seva intermediació. Com a futbolista assalariat d’un club que participa en aquesta competició, no pot establir aquests acords amb la RFEF, ni que s’excusi en el fet que ell fa negocis directament amb els saudites. Per evitar qualsevol ombra de sospita, cap esportista hauria de fer negocis directament amb una competició en la qual participa ni fixar les regles del joc.

Després de la derrota a la semifinal de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid (2-3), el president Joan Laporta va baixar al vestidor per deixar clar davant dels jugadors que estava “orgullós” del seu partit. Barrejant el català i el castellà, davant un munt de cares llargues, Laporta va voler aixecar l’ànim d’uns futbolistes que sentien que s’havien quedat ben a prop de derrotar els blancs. Però altre cop, com ha passat els últims anys en els partits grans, va tocar perdre. “El proper pas és guanyar. Però estem en el camí” va dir Laporta, que va voler que el missatge no arribés només als jugadors. El vídeo s’ha penjat a les xarxes del club, i el missatge és clar: el Barça ha tornat, com va dir el mateix president el dia de la presentació de Ferran Torres.

Sentit comú és el que jo demanava i el que m’esperava que ens portés aquest 2020. Estic molt a favor que el futbol femení creixi, que cada cop sigui més competitiu, que es juguin més títols per fer aquest esport més atractiu i que els seguidors augmentin de manera exponencial. Però ara, de cop i volta, a la competició femenina li ha sortit un bolet en forma de Supercopa. Es va anunciar a mitjans de desembre que a principis de febrer es jugaria la Supercopa femenina. Sí, al desembre, una competició al febrer. El format serà exactament igual que el masculí, és a dir, hi haurà quatre equips: la Reial Societat (com a campió de la Copa de la Reina), l’Atlètic de Madrid (campió de Lliga), el Barça (subcampió de Lliga) i el Llevant (tercer classificat). Un format a quatre per enganxar la gent a veure el futbol femení però que encara no té decidit on es disputarà. Falta menys d’un mes i no se'n sap la seu. Resulta que tampoc se saben els dies que es jugaran les semifinals, si seran en dijous o en divendres, i tampoc se'n coneixen els horaris. Per no saber, direm que només sabem que el dia 9 de febrer es jugarà la suposada final. Estaria molt bé saber en quin estadi es jugarà, per si la gent té ganes de comprar-se les entrades o els bitllets de transport. Vull dir, que era per enganxar la gent.

La festa semblava preparada. A terres saudites tothom semblava feliç. La Federació Espanyola havia creat un model de Supercopa sense gaire sentit amb dues semifinals, i els saudites l’havien comprat somiant que la final seria un Barça-Madrid. I el desig semblava concedit. Si el Reial Madrid havia destrossat el València, el Barça superava sobre el terreny de joc l’Atlètic en una de les millors actuacions col·lectives de l’equip d’Ernesto Valverde en mesos. Però en un final de partit sorprenent, l’Atlètic es va aixecar de la tomba i va marcar dos gols en els últims minuts (2-3) que deixen molt tocat un Ernesto Valverde que, de mica en mica, perd suports dins del club. En lloc de clàssic, la final de la Supercopa serà entre dos equips que no van guanyar títols l’any passat. Un derbi de Madrid a l’Aràbia Saudita.

La polèmica edició d'aquest any de la Supercopa d'Espanya, que arrencarà el dimecres 8 de gener a l'Aràbia Saudita, es podrà veure per una finestra més a banda de Movistar+: Mitele Plus. La plataforma de pagament de Mediaset oferirà els partits de la competició, segons ha avançat a través de les xarxes socials. L'anunci del servei arriba després que el grup de comunicació al qual pertany va assegurar que no entraria en la subhasta pels drets d'emissió de la competició perquè se celebrava en un país que vulnera els drets humans.

Tot i que RTVE va renunciar a adquirir els drets de la Supercopa perquè se celebra a l'Aràbia Saudita, la televisió pública sí que cobrirà la competició des del país àrab, segons ha avançat Bluper. En el seu moment, la corporació pública va anunciar que no entrava en la subhasta per a l'emissió de la competició per la situació de vulneració de drets humans que es viu al país.

Després que RTVE, Mediaset i Atresmedia renunciessin a emetre la Supercopa d'Espanya com a mostra de rebuig de les violacions dels drets humans que tenen lloc a l'Aràbia Saudita, Movistar+ ha anunciat que tindrà en exclusiva els drets de retransmissió de la competició esportiva que es farà en aquest país.

“Ho haurem de celebrar”, clamava fa tres anys alegrement Ernesto Valverde després de guanyar la seva primera Supercopa espanyola com a tècnic a les files de l’Athletic Club. El tècnic basc va prendre el trofeu precisament al Barça de Luis Enrique després de derrotar-lo a l’anada 4-0 a San Mamés i haver empatat 1-1 al Camp Nou. “Això té un mèrit descomunal, primer perquè som el que som, i després perquè ho hem aconseguit a doble partit contra un equip com el Barça. No ens enganyem: ells en un partit eren els clars favorits”. Poc es podia imaginar llavors el Txingurri que al cap de tres temporades estaria al capdavant de la banqueta blaugrana per afrontar la seva segona Supercopa dirigint Messi. Després de la decepció del curs passat, en què van ser escombrats pel Reial Madrid també a doble partit, Valverde intentarà aquesta nit (22 h, TVE) derrotar el Sevilla a partit únic a l’estadi de Tànger conegut com a Ibn Battuta, en honor al viatger, explorador i erudit musulmà que duia aquest nom, nascut en aquesta ciutat marroquina el segle XIV.

El tècnic del Barça, Luis Enrique Martínez, no ha volgut parlar sobre una possible marxa de Claudio Bravo al Manchester City. Això sí, si el porter xilè se'n va, el club català acudirà al mercat per buscar un substitut. L'asturià ha estat claríssim en aquest sentit: Jordi Masip no es convertiria en el segon porter de la plantilla. "Prefereixo tenir tres porters al primer equip", ha assegurat.

CN Sabadell Astralpool