La designació dels nous membres de la Junta Electoral Central (JEC) ha revifat una queixa recurrent de Vox aquesta legislatura. Els de Santiago Abascal denuncien que se'ls exclou sistemàticament dels organismes de l'Estat i que el PP hi contribueix, fent pinça amb el PSOE i Sumar. Fins ara el partit d'extrema dreta tenia un representant a l'àrbitre electoral, escollit abans de les eleccions del 23-J, que van propulsar els d'Alberto Núñez Feijóo a primera força mentre Vox perdia 19 escons. Aquest canvi en l'equilibri de forces ha fet que el PP hagi passat a tenir més representants en lloc de compartir amb els d'Abascal les cadires que no ocupa la majoria plurinacional. És el que ha passat a la JEC, renovada aquesta setmana. El PP ha ampliat la seva part del pastís, d'un a dos representants, en detriment de Vox, mentre que els altres tres nomenaments –el Congrés tria cinc llocs reservats a catedràtics– se'ls han repartit el PSOE (dos) i Sumar (un), amb la mateixa proporció que abans.

Davant un gran mural del pintor barceloní Josep Maria Sert i que dibuixa la ciutat de Conca, Miguel Colmenero (Madrid, 1951) presideix en una sala annexa del Congrés dels Diputats les reunions de la Junta Electoral Central. Fiscal des dels 26 anys i actual magistrat del Tribunal Suprem, és el president de l’òrgan que ha de garantir que els processos electorals a l’Estat funcionin correctament i de forma transparent, però també és l’encarregat de picar la cresta als polítics que suposadament fan campanya on no toca –va fer-ho amb el govern d'Aragonès quan va presentar la proposta de finançament singular–, entre altres funcions.

La separació –no amistosa– entre Junts per Catalunya i el PDECat és una llosa que arrossega des de fa temps l'espai postconvergent i en cada contesa electoral es repeteix la mateixa discussió: qui s'ha de quedar els drets electorals. Doncs bé, la Junta Electoral Central (JEC) ha conclòs que de cara a les eleccions del 23 de juliol li pertoquen tots al Partit Demòcrata, també en relació a les subvencions electorals que se'n deriven, i deixa sense cap d'aquests drets Junts per Catalunya. Roger Montañola, cap de cartell electoral del PDECat, és el beneficiat per aquesta decisió de la JEC en detriment de l'actual diputada i líder de JxCat a Madrid, Míriam Nogueras.

Des del 4 de maig que per a la Junta Electoral Central (JEC) Laura Borràs ja no és diputada del Parlament. Va prendre un acord en què "deixava sense efecte" la seva credencial, la declarava vacant i expedia la credencial del següent candidat de la llista de Junts, Toni Castellà. Ara bé, fins ara el Parlament no ha assumit oficialment la retirada de l'escó a la presidenta del Parlament suspesa –no ha sortit publicat al Butlletí Oficial– i per això aquest dimecres la JEC ha reclamat a la vicepresidenta de la cambra en funcions de presidenta, Alba Vergés, que mogui fitxa en un termini concret: cinc dies hàbils.

La Junta Electoral no ha sortit del guió i ha acordat retirar l'escó a Laura Borràs per la condemna –encara que no sigui ferma– de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Ho ha fet amb els mateixos arguments jurídics que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà i ho ha transmès aquest dijous al migdia de forma oficial al Parlament, que tard o d'hora acabarà acatant la decisió. La mesa s'ha reunit i ha acordat elevar al ple la presentació d'un recurs al Tribunal Suprem, la qual cosa es debatrà aquesta mateixa tarda. Ara bé, amb una premissa clara: el recurs no atura els efectes de la resolució i, per tant, la retirada de l'escó a la líder de Junts s'ha de fer efectiva si no es vol incórrer en responsabilitats penals. A continuació desgranem els arguments de la Junta Electoral.

La Junta Electoral ja ha decidit el futur de Laura Borràs. No hi ha hagut sorpreses, i finalment ha ordenat retirar-li l'escó, segons ha avançat ABC i ha confirmat l'ARA. Aquest ja era l'escenari previst per totes les fonts consultades al Parlament, que assumien el mateix final: que la JEC seguiria la mateixa doctrina que amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà i que declararia inelegible la presidenta del Parlament suspesa sense sentència ferma.

Aquest divendres s’ha acabat el termini perquè tant el Parlament com la presidenta de la cambra suspesa, Laura Borràs, presentin les seves al·legacions a la Junta Electoral Central, que ja ha començat el tràmit per retirar l’escó a la líder de Junts. I, en aquest cas, tots dos li discuteixen el mateix a l’ens: que sigui competent per retirar l'acta a un diputat i que ho pugui fer abans de la sentència ferma, contra el que marca el reglament del Parlament. Ara bé, la cambra catalana afegeix una novetat respecte a l'argumentació que va utilitzar amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà: justifica que Borràs ja està suspesa dels seus drets i deures d'acord amb el reglament de la cambra i que, per tant, retirar-li l'escó sense sentència ferma seria una mesura "innecessària" i "desproporcionada".

La Junta Electoral Central (JEC) va obrir un termini de deu dies hàbils –que s'acaba el 28 d'abril– perquè la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, li comuniqués en quina situació estava Laura Borràs i quines accions prendria davant de la condemna per prevaricació i falsedat documental pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. I Vergés ha mogut fitxa aquest dimarts: ha proposat a la mesa presentar al·legacions i defensar l'acta parlamentària de la líder de Junts davant l'ens electoral. Fonts parlamentàries expliquen que la línia argumental serà la mateixa que en el cas de l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, en què la cambra va al·legar que el reglament només preveu la retirada de l'escó en cas de sentència ferma. En el cas de la líder de Junts, la cambra catalana hi afegirà que ara mateix ja no està exercint de parlamentària perquè el mes de juliol passat va ser suspesa com a diputada per l'obertura de judici oral per delictes vinculats a la corrupció.

La setmana passada la Junta Electoral Central va iniciar el compte enrere per a la retirada de l'escó a Laura Borràs, però abans de res va situar la pressió al Parlament i, en concret, a la seva vicepresidenta, Alba Vergés. En deu dies hàbils ha de respondre quines decisions ha pres en relació amb la líder de Junts després de la sentència condemnatòria per falsificació i falsedat documental arran del cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest dilluns el portaveu de JxCat, Josep Rius, també ha situat el focus al mateix lloc: sobre Alba Vergés i Esquerra. "Haurà de ser ella, amb les seves conviccions, la que respongui el requeriment [de la JEC]", ha dit en roda de premsa: "Estarem amatents a la resposta". Els republicans, per la seva banda, intenten espolsar-se la pressió de sobre.

El secretari tercer de la mesa del Parlament i diputat de la CUP, Pau Juvillà, es troba "en una situació de salut complicada" que li impedirà seguir desenvolupant "la seva activitat política habitual". Així ho ha anunciat la CUP en un breu comunicat, on afegeix que, tot i aquesta situació sobrevinguda, el diputat ha expressat la seva intenció de mantenir l'escó. Aquesta és la seva voluntat davant la decisió de la Junta Electoral, que ha donat cinc dies a la presidenta de la cambra, Laura Borràs, perquè li retiri l'acta de parlamentari després de ser condemnat a sis mesos d'inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest dimarts es reuneix la mesa del Parlament amb aquesta qüestió sobre la taula i Juvillà no hi serà a conseqüència del seu estat de salut, segons confirmen fonts cupaires.

La Junta Electoral Central manté que l'escó del diputat de la CUP Pau Juvillà ha de ser retirat, esprem terminis i adverteix la presidenta del Parlament, Laura Borràs, del que pot venir si no compleix. En una resolució d'aquest dijous i després que Ciutadans denunciés que el cupaire mantenia l'acta, la JEC ha donat cinc dies hàbils a Borràs perquè executi la retirada de l'escó i l'amenaça amb "conseqüències jurídiques" si s'hi nega. La mesa, doncs, té fins dimecres vinent per decidir si es ratifica en la seva posició de protegir el diputat o bé compleix les ordres de la JEC.

La Junta Electoral Central (JEC) ordena al Parlament que retiri l'escó del diputat de la CUP Pau Juvillà, després de la inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al mes de desembre. En una resolució emesa aquest dijous considera que la condemna, encara que no sigui ferma, suposa una causa "d'inelegibilitat sobrevinguda" que l’obliga a deixar l'escó. El també secretari tercer de la mesa del Parlament i exregidor de la CUP a Lleida va ser condemnat a sis mesos d'inhabilitació i a pagar una multa de 1.080 euros per un delicte de desobediència per negar-se a despenjar llaços grocs del seu despatx de la Paeria durant les eleccions municipals del 2019. PP, Cs i Vox havien apel·lat a la JEC perquè obligués el Parlament a executar la sentència del TSJC, tal com va passar en el cas de l'expresident Quim Torra.

Pau Juvillà manté l'acta de diputat, per ara. Tot i que dimarts el diputat de la CUP va ser inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) per un delicte de desobediència per no despenjar el llaç groc del seu despatx de l'ajuntament quan era regidor el 2019, el Parlament constata que encara no hi ha una sentència ferma i que, per tant, segons el reglament de la cambra el cupaire continua preservant el seu escó. Aquesta és la conclusió de la comissió de l'Estatut del Diputat, que ha elaborat un dictamen aquest dijous amb el suport d'ERC, JxCat, la CUP, els comuns i el PSC, una majoria que s'hauria de repetir en el ple de la setmana que ve, quan es ratificarà el dictamen d'aquesta comissió. "No concorre cap de les causes de pèrdua de l'acta de diputat d'acord amb l'article 24 del reglament del Parlament", ha llegit David Saldoni (JxCat), que presideix la comissió, per deixar constància de l'acord dels grups polítics.

Vox s'ha sortit amb la seva i ha aconseguit convertir una entrevista concedida a La hora de La 1 de TVE a les portes de les eleccions madrilenyes en una campanya contra la televisió pública espanyola i, en concret, la presentadora del matinal, la catalana Mònica López. I ho ha fet amb el vistiplau de la Junta Electoral Central (JEC), que després de resoldre múltiples vegades contra TV3, ara ja ho fa contra la televisió espanyola. La JEC ha admès en part una denúncia del partit d'extrema dreta per considerar que l'entrevista que López va fer a la candidata de Vox a les madrilenyes, Rocío Monasterio, va trencar el "principi de neutralitat exigible a un mitjà públic". L'entrevista no va ser més que un intent de la periodista de posar en evidència les contradiccions i fal·làcies de Vox, sobretot pel que fa a la falta de condemna de les cartes amb amenaces de mort contra el llavors líder de Podem, Pablo Iglesias. La JEC, però, considera que "l'entrevistadora va mantenir un to de retret i reprovació, prenent posició, per moments, en contra de l'entrevistada" i per això requereix a RTVE que "prengui les mesures necessàries" perquè no es repeteixi en campanya.

La Junta Electoral Central (JEC) estava capacitada per deixar Quim Torra sense escó el 3 de gener del 2020, segons ha confirmat aquest divendres la sala quarta contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Torra va perdre l'escó malgrat que aleshores no pesava sobre ell una condemna en ferm (la va confirmar el Suprem a finals de setembre) i que va continuar exercint de president de la Generalitat durant nou mesos. El Suprem ha desestimat el recurs plantejat pel Parlament en què s'argumentava que, sense sentència ferma, només la cambra catalana pot retirar l'escó a un diputat. A més, el recurs qüestionava la competència de la JEC per prendre una decisió com aquesta, ja que arribava fora del procés electoral.

El Tribunal Suprem confirma que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va vulnerar la "neutralitat política" aprovant un manifest que rebutjava la sentència del Procés. L'alt tribunal ho ha refermat desestimant un recurs de la UPF contra l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) de l'any 2019 que va establir que el centre no havia sigut neutral posicionant-se en contra de la condemna als presos polítics. Els fets es remunten a la tardor del 2019, quan, una setmana després de la sentència del Suprem, les universitats públiques catalanes van impulsar un manifest conjunt que criticava aquesta decisió: expressava "rebuig a les condemnes dels presos polítics catalans i a la judicialització de la política". En aquell moment, però, l'actualitat política no només pivotava sobre els tribunals, sinó que faltaven pocs dies per les eleccions generals del 10 de novembre del 2019. El posicionament de les universitats, doncs, va arribar en l'inici de la campanya electoral i aquí va ser quan la qüestió va entrar en el radi d'actuació de la JEC. En una resolució, l'organisme va apuntar que el manifest anava en contra de "la neutralitat política" i era "partidista".

Nou cop de porta del Tribunal Suprem a Oriol Junqueras i a la justícia europea. La sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha confirmat que el líder d'ERC havia de recollir l'acta d'eurodiputat i jurar o prometre la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC) per poder ser nomenat membre del Parlament Europeu. D'aquesta manera, el Suprem contradiu el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el desembre del 2019 va determinar que Junqueras, com a càrrec electe a les eleccions europees del 26 de maig, tenia immunitat en el mateix moment en què es van proclamar els resultats dels comicis i que per assolir els drets com a eurodiputat no calia haver promès o jurat la Constitució davant la JEC. Per aquest motiu, Luxemburg va apuntar que Junqueras hauria d'haver pogut sortir de la presó per assumir el càrrec d'eurodiputat, ja que en aquell moment –encara no s'havia publicat la sentència del judici del Procés i, per tant, estava en presó preventiva– gaudia de la immunitat parlamentària.

La Junta Electoral Central ha recordat aquest diumenge a la Generalitat que un paper en blanc dins el sobre serà considerat vot nul. "Aquesta Junta ja ha reiterat en diferents ocasions que el vot en blanc s'expressa de manera prevista en l'article 96.5 de la LOREG, que considera com a tal el sobre que no contingui papereta. No es preveu la confecció de paperetes en blanc", conclou la resolució emesa aquest diumenge mateix. "Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no contingui papereta", recorda la JEC citant la Llei Orgànica de Règim Electoral.