La companyia energètica catalana Estabanell ha firmat un préstec sindicat de 22 milions d'euros amb Triodos Bank i l'Institut Català de Finances (ICF) per desplegar 16 parcs solars fotovoltaics propis. En un comunicat, l'empresa catalana, amb seu a Granollers (Vallès Oriental), ha explicat que Triodos aportarà 15 milions i l'ICF els set milions restants.

Repartir la generació d'energia renovable al territori per complir els objectius de zero emissions el 2050. Aquest és l'objectiu del Pla Territorial d'Implantació de les Energies Renovables (Plater), que detalla quanta fotovoltaica haurà d'aportar cada municipi i quanta eòlica haurà de generar cada comarca. Un pla que s'acaba d'aprovar de forma preliminar i per al qual aviat s'obrirà un període d'al·legacions de tres mesos perquè els ajuntaments, els consells comarcals i qualsevol altra entitat o persona interessada pugui fer les seves aportacions, amb la idea que es pugui aprovar definitivament a començaments de l'any que ve.

Hashimoto Takuma tenia tres anys quan amb la seva família va haver de deixar a correcuita casa seva a Iwaki. Va ser l'11 de març del 2011, el dia que un terratrèmol de magnitud 9.0 i un posterior tsunami van impactar a la central nuclear de Fukushima Daiichi al Japó, i van provocar el pitjor accident nuclear des de Txernòbil. Les onades van sobrepassar els murs de defensa, van inundar els sistemes de refrigeració i van provocar la fusió del nucli en tres reactors i explosions d'hidrogen. L'accident va obligar més de 150.000 persones a abandonar casa seva per sobreviure. Des d'aquell dia Fukushima es va convertir en un desastre nuclear actiu, vigent fins avui.

Forestalia és una gran empresa aragonesa d'energies renovables que al Camp de Tarragona coneixen bastant bé: pretenia impulsar una línia d'alta tensió de 287 quilòmetres, 181 dels quals en territori català, per fer arribar l'electricitat des de l'Aragó fins a Catalunya. Un projecte, polèmic al seu dia, que avui ja és història. Els maldecaps per a la companyia, però, no s'han acabat i ara la polseguera la genera un presumpte cas de corrupció ambiental que, de moment, s'ha saldat amb sis detencions.

El País Basc, Catalunya i el País Valencià són les tres comunitats amb una proporció més baixa de generació renovable sobre el total d'electricitat que produeixen, segons les dades publicades aquest dimecres per Red Eléctrica de España, la companyia participada per l'Estat que opera el sistema elèctric espanyol. Així, al País Basc només un 17% de l'energia que es genera és d'origen renovable, a Catalunya és un 18% i al País Valencià és un 20%.

Endesa invertirà un total de 10.600 milions d'euros entre el 2026 i el 2028, segons ha comunicat aquest dimarts la companyia, que ha presentat el seu pla estratègic per als pròxims dos anys. D'aquesta inversió, 5.500 milions d'euros aniran a la xarxa de distribució (un 52% del total), segons ha indicat la companyia. Aquest pla inversor és el més gran de la companyia dels últims dotze anys (des que opera només a l'àmbit de la península Ibèrica), i supera en un 10% l'anterior pla estratègic, el del 2024-2026, que era de 9.600 milions d'euros.

Catalunya va ser la primera comunitat a Espanya a tenir un parc eòlic, però ja fa molt temps que va perdre la iniciativa, i durant molts anys ha estat a la cua de l'Estat en la generació d'energia verda. Ara, però, davant el nou repte de les energies renovables –l'emmagatzematge per assegurar el subministrament quan no bufa el vent (eòlica) o no fa sol (fotovoltaica)–, Catalunya vol fer un pas endavant.

La geopolítica sempre ha estat un factor important per explicar l’economia, però en el moment històric actual la manera com les grans potències exerceixen el poder polític sobre el tauler econòmic representa un punt d’inflexió. Hi ha hagut un ampli debat per trobar raons econòmiques de pes darrere la intervenció dels EUA a Veneçuela. Això no obstant, alguns analistes comencen a sospitar que és més aviat una determinada visió de l’exercici del poder, i no només ni principalment l’economia, la raó que preval en moltes decisions de l’administració Trump. El cru veneçolà és relativament car d’extreure i no és clar que les principals companyies petrolieres considerin que en les condicions actuals els és rendible invertir les enormes quantitats que es requereixen per elevar substancialment els nivells actuals de producció. És possible que l’administració dels EUA valori el control sobre el cru veneçolà com una oportunitat per estendre la seva influència sobre el mercat i controlar futures pressions inflacionistes, però aquest factor no sembla, ara per ara, determinant. Tot i el repunt dels preus del petroli arran de la situació a l’Iran, la tendència de fons és a la baixa.

Una de les promeses que persegueix el primer ministre australià, Anthony Albanese, des que va guanyar les eleccions el 2022 és rebaixar el cost de l’energia. Durant aquells comicis, que van retornar els laboristes al poder després d’una dècada, Albanese va prometre que les factures baixarien 275 dòlars australians (uns 160 euros) el 2025. Tres anys després, i malgrat els esforços de la dreta, els laboristes van renovar la seva majoria el passat maig sense que hagi canviat res substancialment. Segons l’Energy Consumers Australia, el cost de l’electricitat i el gas roman com una preocupació per al 79% de les llars.

Fernando de Noronha és un arxipèlag volcànic a uns 350 quilòmetres a la costa nord-est del Brasil. Pren el nom de l'illa més gran, un parc nacional marí protegit i santuari ecològic amb una costa escarpada i una gran diversitat d'ecosistemes. És famós per les seves platges poc explotades i perfecte per practicar submarinisme, ja que tortugues marines, ratlles, dofins i taurons d'escull neden a les seves aigües càlides i cristal·lines. Un paradís natural, que és patrimoni de la humanitat per la UNESCO i que ha fet una forta aposta per la descarbonització. L'objectiu és que el 2027 l'illa principal s'abasteixi totalment d'electricitat verda.

La demanda elèctrica a Espanya va assolir els 255.759 gigawatts hora (GWh) el 2025, cosa que representa un increment del 2,7% respecte a l'any anterior, segons dades de Red Eléctrica de España (REE). Tenint en compte els efectes del calendari i les temperatures, l'increment de la demanda seria d'un 1,5% respecte a l'exercici anterior. Així, el consum elèctric al país registra el segon any consecutiu a l'alça, després dels forts descensos que va patir el 2023 i el 2022. En el còmput del 2025, s'estima que les instal·lacions d'autoconsum van generar 13.485 GWh, fet que suposa un impacte del 5% en la demanda nacional.

Girona és a la cua d'inversions en energia verda. A diferència de les altres demarcacions de Catalunya, les comarques gironines no tenen cap parc eòlic en funcionament i només una desena d'instal·lacions fotovoltaiques operatives. Això sí, ara mateix, tant la Generalitat com el ministeri de Transició Ecològica hi estan tramitant més de 200 projectes de renovables que veuran la llum els pròxims anys. Molts d'aquests futurs parcs eòlics i fotovoltaics, però, han generat controvèrsia, i tenen veïns i ajuntaments de pobles petits en contra. Els ciutadans s'han unit en diferents plataformes reivindicatives i, la setmana passada, més de 40 consistoris gironins van fer pinya per fer sentir el seu malestar davant de la delegació de la Generalitat. Tots reiteren que, malgrat ser favorables a la transformació verda, els projectes planificats en el seu entorn estan "sobredimensionats", faran "malbé l'entorn natural" i lamenten que s'han projectat "sense tenir en compte l'opinió del món local".

Catalunya continua punxant en producció d'energia renovable: és a les posicions de cua d'Espanya i d'Europa. Està costant molt, massa, posar-nos al dia. Les exigències de Brussel·les i els compromisos propis, aprovats per llei del Parlament el 2017, són ambiciosos: l’any 2030 s’hauria de cobrir el 50% de la demanada elèctrica a partir d’energies renovables i el 2050 l’objectiu és que les energies netes satisfacin la totalitat de la demanda. Ara mateix aquests objectius semblen inassolibles. Tenim un problema greu.

La producció d'energia renovable a Catalunya es va situar, el tercer trimestre, en 1.497 GWh. Suposa un 4,5% menys que en el mateix període de l'any anterior, en contrast amb la pujada del 2% en el conjunt d'Espanya. Això és el que posa de manifest l'informe trimestral de l'Observatori d'Energies Renovables, elaborat per la consultora Opina 360 amb les dades provisionals de Red Eléctrica. La raó principal d'aquesta reculada és la producció eòlica, que es va desplomar un 26,3%. Aquesta caiguda va quedar mitigada pel creixement de l'energia hidràulica (16,7%) i la fotovoltaica (11,3%). Aquesta caiguda en la generació d'energies renovables ha motivat que les energies verdes perdin pes i es quedin en el 14,8% del total de l'electricitat generada durant el trimestre, set dècimes menys que fa un any.

Pere Borràs, director de Generació a Estabanell, reclama accelerar la tramitació per avançar en les renovables i demana ampliar el límit de l’autoconsum compartit fins als 5 km de radi per poder aprofitar millor aquesta energia renovable i potenciar la generació distribuïda.

L'energètica Naturgy, a través de la plataforma d'innovació Innovahub, està impulsant un projecte pioner a Espanya per al desenvolupament de tecnologia fotovoltaica flotant a mar obert, en col·laboració amb la start-up espanyola BlueNewables, segons ha informat aquest dimarts la companyia que presideix Francisco Reynés. Aquesta iniciativa, que compta amb una subvenció de l'Idae –un organisme de l'Estat– en el marc del programa Renmarinas, busca explorar noves solucions renovables que permetin avançar en la descarbonització de l'energia.

La Xina s'ha convertit clarament en el líder mundial de les energies renovables, tant en generació eòlica com fotovoltaica. No és una casualitat. Era una necessitat, però també una aposta tecnològica que, a la vegada, comporta també un lideratge econòmic. En el sector és sabut que les marques més competitives en panells solars són xineses. Però el país que lidera Xi Jinping ha anat més enllà: la tecnologia ha permès també lligar totes les instal·lacions de producció disseminades en un ampli territori amb una xarxa de transport, digitalitzada i d'ultra alta tensió.

Descarbonitzar sectors estratègics, impulsar l’autoconsum i reduir la dependència energètica de l’exterior. Aquests són tres dels grans reptes que afronta el sistema energètic de Catalunya, però també tres oportunitats decisives per repensar-lo de dalt a baix. Per fer-hi front i avançar cap a un model més net, eficient i sobirà, hi ha una peça clau: l’electrificació de la demanda. Aquesta va ser la premissa de partida de la tercera edició de les Converses ARA-CEEC, una jornada coorganitzada pel diari ARA i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), amb la col·laboració d’Estabanell, que va reunir experts, institucions i empreses per analitzar com transformar el consum energètic del país en clau sostenible.

El Govern ha donat llum verda aquest dimarts al nou decret de renovables, que pretén potenciar les energies verdes i l'emmagatzematge i que per primer cop regula les comunitats energètiques. El decret, en una primera versió, es va aprovar al mes de juny, però no va rebre l'aval parlamentari ies va retirar abans de la convalidació. Ara, però, l'executiu que presideix Salvador Illa sembla que podrà tirar-lo endavant després de pactar el contingut amb ERC i comuns.

El president dels Estats Units, Donald Trump, sent animadversió per l’energia eòlica d’ençà que uns aerogeneradors li van espatllar les vistes que tenia sobre el mar en un dels camps de golf que el magnat té a Escòcia. Des que Trump ha tornat a la Casa Blanca també ha afirmat que els parcs eòlics són “lletjos, cars, i una font d’energia poc fiable”, i ha iniciat una autèntica creuada contra la indústria de l’energia eòlica. Una de les empreses que ha notat més els vents en contra per part de l'administració nord-americana és el gegant energètic danès Ørsted, empresa pionera i líder mundial en la construcció de parc eòlics marins, ja que la companyia té actualment dos dels seus principals projectes en construcció als EUA.