Ofensiva del Govern per les renovables: les bateries, l'eòlica i la fotovoltaica es declaren d'interès públic superior

BarcelonaEl consell executiu de la Generalitat ha aprovat un decret llei que declara d'interès públic superior l'emmagatzematge elèctric amb bateries. Es la primera administració de l'Estat que fa aquest pas, clau per agilitzar la tramitació d'aquestes instal·lacions i donar seguretat i estabilitat a les renovables. El decret llei persegueix, d'una banda, regular i incentivar les bateries i, d'altra banda, accelerar la transició energètica i agilitzar la tramitació dels projectes de parcs solars, eòlics i emmagatzematge que depenen de la Generalitat.

Les bateries redueixen el risc d'apagada i, en cas de produir-se una caiguda del sistema, poden continuar subministrant electricitat i contribuir a la ràpida recuperació del subministrament. El decret pretén definir la tramitació urbanística i energètica d'aquestes instal·lacions d'emmagatzematge per donar un marc normatiu i de seguretat jurídica als ajuntaments i el desenvolupament dels projectes. Així, la regulació vol esvair els dubtes sobre com s'han de tramitar aquestes instal·lacions i permetrà accelerar la seva implementació.

El decret llei introdueix per la via d'urgència les mesures reguladores d'instal·lacions de bateries amb una potència de més de 500 kilowatts (kW) i estableix criteris per a la seva instal·lació tant de forma independent com vinculades a parcs eòlics o solars.

El decret també preveu que les instal·lacions de generació d'energia a partir de fonts renovables, les seves línies de connexió a la xarxa i les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia rebin la consideració d'interès públic superior. Això permetrà agilitzar la tramitació administrativa dels parcs solars i eòlics i de les instal·lacions d'emmagatzematge i limitarà els motius per plantejar objeccions jurídiques contra aquestes instal·lacions.

Actualment, Catalunya té en tramitació 94 projectes d'emmagatzematge mitjançant bateries que són competència de la Generalitat, dels quals 87 són de bateries independents i 7 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions de renovables. Els primers sumen 920 megawatts (MW) de potència i els segons 22 MW.

L'Energètica creix

D'altra banda, el Govern també ha autoritzat aquest dimarts l'ampliació de personal de la companyia pública catalana L'Energètica. La companyia podrà incorporar 31 professionals, que se sumaran als 30 amb què es va posar en servei el setembre del 2023. L’increment de la plantilla es fa d’acord amb les previsions del pla d’empresa, que es marca l’objectiu de disposar el 2040 del potencial d’energia renovable necessari per abastir tots els serveis públics de la Generalitat.

El creixement de l’equip es finançarà amb els ingressos que genera la mateixa activitat econòmica de la companyia. L’ampliació de plantilla respon, doncs, al desplegament progressiu de les activitats principals de L’Energètica i a la prestació de nous serveis. L’empresa preveu assolir aquest any al voltant dels 50 megawatts (MW) de potència gràcies a una cartera d’uns 300 projectes executats o en desenvolupament a través de les diverses tecnologies verdes.

L’increment d’efectius permetrà que L’Energètica presti nous serveis, com ara l’entrada en l’àmbit de la distribució per donar suport a les xarxes elèctriques municipals, l’exploració de fonts d’energia com la tèrmica i la bioenergia, i la incorporació dels ens locals al capital social amb l’objectiu d’esdevenir-ne mitjà propi.