Catalunya lidera els projectes d'emmagatzematge elèctric a Espanya

BarcelonaMalgrat el retard en el desenvolupament de les energies renovables a Catalunya, dos elements fan pensar que es comença a avançar. D'una banda, Catalunya ja no és la comunitat d'Espanya a la cua de nous projectes de generació verda, i de l'altra, s'ha convertit en el primer trimestre d'aquest any en la comunitat líder a l'Estat en projectes d'emmagatzematge.

L'emmagatzematge és clau per al desenvolupament de les energies netes, perquè la fotovoltaica no produeix energia de nit, mentre que la generació eòlica només es produeix quan bufa el vent. Per tant, per assegurar el subministrament, especialment si s'apaguen les centrals nuclears entre el 2027 i el 2035 tal com està previst, cal tenir sistemes d'emmagatzematge per evitar apagades o haver de posar en marxa cicles combinats de gas que augmentarien, en lloc de reduir, les emissions de CO₂.

Així, segons les dades recollides per Opina 360 per al Foro Sella, que analitza trimestralment la situació de les renovables a Espanya, a Catalunya el primer trimestre d'aquest 2025 hi havia 82,4 megawatts (MW) de projectes d'emmagatzematge en el tràmit d'informació pública, en vuit projectes diferents. D'aquests projectes, 50,9 MW els tramita el ministeri per a la Transició Ecològica i els altres 31,5 MW els fa la Generalitat. Al conjunt de l'Estat hi havia 299 MW en fase d'informació pública.

Així, Catalunya lidera els projectes en aquesta fase de tramitació per davant de l'Aragó, que amb molta més generació renovable en funcionament, té en informació pública 61 MW d'emmagatzematge, mentre que la tercera comunitat és Navarra, amb 37,6 MW en fase d'informació pública.

Tot i això, Catalunya està lluny d'assolir els seus objectius d'emmagatzematge elèctric definits a la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat), el full de ruta de la transició energètica al Principat. Segons les dades de Red Eléctrica, Catalunya tenia a tancament del 2024 534 MW d'emmagatzematge i l'objectiu per al 2030 és de 2.234 MW, és a dir, en cinc anys s'ha de multiplicar per quatre aquesta capacitat de guardar energia elèctrica. "Assolir aquest nivell de desenvolupament de projectes renovables i d'emmagatzematge a Catalunya el 2030 es presenta com una utopia", avisa la consultora PwC en un informe sobre el sistema energètic català.

Aquesta consultora veu impossible assolir els objectius sobretot "per la dificultat d'obtenir els permisos administratius i ambientals, l'oposició social i els riscos propis d'aquest tipus de projectes".

Les tecnologies d'emmagatzematge elèctric són bàsicament dues: el bombeig hidràulic i les bateries. En el primer cas, es tracta de centrals hidroelèctriques que produeixen energia amb un salt d'aigua, però aquest líquid no segueix després el curs del riu, sinó que des d'un embassament inferior es bombeja de nou al superior quan hi ha energia sobrant. Això permet, per exemple, produir electricitat amb tecnologia hidràulica a la nit, però de dia tornar a pujar l'aigua a l'embassament superior amb el sobrant d'energia fotovoltaica. L'altre sistema, el de bateries, és una tecnologia que s'està desenvolupant actualment.

Segons les dades de Red Eléctrica, els 534 MW d'emmagatzematge actual a Catalunya són de bombeig, mentre que hi ha zero MW de bateries. I per assolir l'objectiu per al 2030 es preveu desenvolupar 4.500 nous MW de bombeig i 200 de bateries. Aquest desenvolupament permetria d'aquí a cinc anys disposar de 2.234 MW d'emmagatzematge, dels quals 2.034 MW serien de bombeig i 200 de bateries.

Millora en renovables

D'altra banda, el desenvolupament de les renovables a Catalunya va millorant a poc a poc. Durant el primer trimestre es va concedir l'autorització administrativa de construcció per a 171,3 MW d'energia renovable en 12 projectes, segons les dades publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

Aquestes xifres situen Catalunya com la cinquena comunitat amb més potència verda autoritzada el primer trimestre, per darrere de Castella-la Manxa, l'Aragó, Castella i Lleó i el País Valencià. A més, la nova potència aprovada a Catalunya representa el 5,7% del total permès a Espanya entre gener i març, que va assolir els 3.019,5 MW.

L'energia fotovoltaica va monopolitzar aquest avenç de les energies verdes aquest trimestre a Catalunya. A més, continuant amb la dinàmica del 2024, totes les autoritzacions de construcció van ser atorgades per la Generalitat, ja que el ministeri per a la Transició Ecològica no va despatxar cap permís d'aquest tipus a Catalunya. "A Catalunya, com al conjunt d'Espanya, hem observat un cert alentiment en el volum de potència amb permís de construcció", apunta el director d'Opina 360, Juan Francisco Caro. "Potser és conseqüència de l'esforç que les administracions van fer el tercer trimestre de l'any passat per evitar la caducitat de molts projectes. Però per assolir els objectius de transició ecològica és imprescindible que aquesta tendència no s'accentuï al llarg de l'any", explica Caro.