Així és com Forestalia intenta convèncer els alcaldes que cal fer la MAT

Aquests dies hi ha molts alcaldes que quan obren la porta del seu despatx es queden de pedra. Han preparat bé la reunió perquè tenen moltes preguntes per fer als representants de Forestalia, l'empresa que els visita per defensar el polèmic projecte que vol fer passar una línia d'alta tensió per transportar l’electricitat des de l’Aragó fins al Baix Llobregat. El que no esperen els alcaldes és trobar-se dos exconsellers catalans i un exdirector general representant l'empresa aragonesa. Els tres catalans assessors de Forestalia són Felip Puig, qui va ser conseller de Medi Ambient, de Política Territorial i Obres Públiques, d'Interior i d'Empresa i Ocupació; Josep Grau, qui va ser conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Pere Palacín, exdirector general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial.

"La sorpresa va ser meva quan vaig obrir la porta i em vaig trobar dos exconsellers treballant per una empresa especulativa", explica Josep Lluís Cusidó, alcalde de Vallmoll, un poble de 1.800 habitants de l'Alt Camp. A ell el van visitar el president de Forestalia acompanyat de Josep Grau i Felip Puig. "Només cal veure els alts càrrecs del Govern en empreses elèctriques i el preu al qual va la llum", diu emprenyat. Des del seu punt de vista, "aquesta proposta privada i especulativa és una aberració". Segons diu, durant la trobada li van dir que "amb la butxaca es podia arreglar", en referència a les compensacions que rebran els municipis. "Però per damunt dels diners hi ha la defensa del territori", reivindica.

Fins ara els tres ex alts càrrecs i el president de la companyia han visitat "entre 40 i 45 municipis", segons fonts de l'empresa aragonesa, i la resposta, segons reconeix la companyia i han confirmat els alcaldes consultats per aquest diari, "ha sigut correcta però no gaire satisfactòria". La majoria dels alcaldes, de fet, els escolten per dir-los que s'oposen al projecte i que hi presentaran al·legacions. Totes les cites les ha demanat per carta la mateixa companyia.

"Anem a les palpentes"

A l'alcalde de Llorenç del Penedès, Jordi Marlès, li van demanar reunió el dia 7 de setembre. "La reunió va ser cordial i ens van explicar el seu projecte i també que tenien previstes una sèrie de compensacions però que encara no podien quantificar-les", explica. Fonts de la companyia han explicat a l'ARA que, en funció del nombre de torres que s'aixequin a cada municipi i els metres per on passin les línies hi haurà un tipus de compensacions més o menys generoses. "Ens van dir també que Catalunya està molt enrere en producció d'energia renovable i que aquest era un dels últims trens i que hi havíem de pujar", explica Marlès. L'alcalde d'aquest municipi de 2.400 habitants, com tants altres, lamenta la indefensió que va sentir havent-se de posicionar sobre un projecte "estratègic de país", explica. "Anem a les palpentes", lamenta.

La línia d'alta tensió que vol fer Forestalia tindria 287 quilòmetres, 181 dels quals en territori català. Si el projecte tira endavant –l'última paraula la tindrà el govern espanyol–, les torres a Catalunya es començaran a aixecar al terme municipal de Batea (Terra Alta) i aniran travessant el territori passant per les comarques de la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Baix Penedès i l'Alt Penedès per arribar fins al Baix Llobregat. La viabilitat del projecte, tal com destaquen fonts de la companyia, rau en el fet que Catalunya va molt endarrerida en la generació d'energia renovable. El departament d'Acció Climàtica no dona llicències des de fa mesos perquè està ultimant el decret que ha d'ordenar el sector i dir on es poden instal·lar molins de vent i plaques fotovoltaiques i amb quines condicions. I mentre Catalunya s'ho pensa, la resta de comunitats segueixen el seu camí.

"El que cal és una planificació dirigida per la Generalitat", lamenta l'alcalde l'Olèrdola, Lucas Ramírez. "A la reunió ens van dir que la línia és molt necessària i que tenen el vistiplau del ministeri d'Energia.

Malgrat tot, consells comarcals, ajuntaments, ecologistes i el mateix govern de la Generalitat han presentat ja al·legacions al projecte i costa de creure que pugui tirar endavant un pla amb tanta oposició al territori. De fet, en una de les últimes visites que van fer els assessors catalans de Forestalia a l'Aleixar (un poble de 900 habitants del Baix Camp), els veïns es van esperar a la porta de l'Ajuntament per increpar-los a la sortida de la reunió.

Règim d'incompatibilitats

El fet que tres ex alts càrrecs públics que a més a més van desenvolupar tasques en el sector energètic estiguin ara representant una empresa energètica també ha fet sorgir crítiques entre alguns alcaldes. La llei 13/2005 estableix que "durant els dos anys següents al cessament en el càrrec [...] no poden acomplir activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució dels quals hagin intervingut directament". Tant Puig com Grau fa més de dos anys que van abandonar el Govern. Pere Palacín, en canvi, va ser cessat per l'aleshores president de la Generalitat Quim Torra el maig de 2020. Consultat per aquest diari, Palacín ha deixat clar que, en primer lloc, aquest projecte no es decideix des de la Generalitat sinó des del govern de l'Estat. I, en segon lloc, ha assegurat que mentre va ser el director general d'Energia no va tramitar "ni un sol expedient de Forestalia".