La periodista i delegada de l'ARA a Girona, Mariona Ferrer i Fornells, ha guanyat aquest dijous el premi al millor treball en premsa de la XVII edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que reconeixen la tasca de la professió periodística a les comarques de Girona. En lloc de premiar-la per un sol treball, com acostuma a ser habitual, el jurat ha decidit guardonar-la pel conjunt d'articles presentats, tres reportatges publicats a l'ARA i un a la revista Arrels, perquè considera que ofereixen "mirades de proximitat construïdes sobre el compromís informatiu local".

Han fet una aportació rellevant, tenen una història potent, inspiradora i de vegades poc coneguda. Tenen en comú que són de les comarques gironines –o hi viuen–, han sortit a les pàgines del diari i els lectors els han reconegut fent que les peces que protagonitzen siguin les més llegides del dia. Són els 25 gironins que han marcat el nostre 2025 i que també han estrenat els primers premis de l'ARA a Girona, els de la guineu espavilada. No volíem guardonar famosos que donessin visibilitat als premis, sinó que els premis fessin famosos personatges poc visibles. El 2023 vam iniciar aquest recull amb 23 noms, i el 2024 vam escollir els gironins revelació. Des d'aleshores, el jurat heu estat els lectors.

Una família cultivava pomes a l'Empordà i el 2016 es va animar a anar un pas més enllà i fer-ne sidra. Ben refrescant i baixa en alcohol. Una beguda més saludable, per tant. Així és com va néixer Mooma, un projecte que gràcies a la tercera generació ha crescut una pila, ha generat molt valor afegit i que, gastronòmicament, ha fet el seu espai. Mooma, per cert, és el resultat de la fusió de les paraules Montgrí i poma. Els pomers estan situats enmig d'un triangle entre el Parc Natural Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i és un espai fantàstic de visitar. Ubicat als afores de Palau-Sator, hi pots anar a descobrir com elaboren els seus productes amb base de poma (que són molts més que la sidra: hi ha també suc de poma, compota...) o podeu només fer-hi parada per menjar. Hi ha un pàrquing ampli i està dissenyat per a tot tipus de públic. Jo diria que és un bon lloc per anar-hi en família.

Hi ha modes que van i venen. El que abans ens agradava, de cop un dia ja no ens fa el pes, ens avorreix i trobem que està una micona desfasat. En canvi, hi ha restaurants que no ens cansen ni ens cansaran mai. Estan per sobre de les modes i les dèries. Són espais de consens perquè s’hi troba tothom a gust. És la sensació que vaig tenir quan vaig entrar al Bell-lloc, a Santa Cristina d'Aro. M’hi va portar la meva amiga Marta. Ella ja visitava aquesta meravellosa masia quan era petita i tenia una cosa claríssima: no en marxaria sense menjar de postres el seu bescuit glacé amb xocolata calenta.

A mitjans de maig vaig fer 37 anys, una data en què t’acostes perillosament a la quarantena, i vaig pensar que era el moment de començar-los amb un bon repte per seguir bategant amb força. Fa un parell d’anys que pedalo amb bicicleta gràvel per Girona i tenia ganes de provar de fer cicloturisme des de casa amb tot el que necessites per dormir fora al damunt. És el que molts han passat a anomenar bikepacking, tot i que en el meu cas volia evitar dur la tenda i tot el menjar, perquè no pretenia fer autosuficiència. En concret, una ruta em cridava l’atenció: i si feia la volta a les comarques gironines en cinc dies, movent-me amb la bicicleta una mitjana de vuit hores? Va ser així com va començar el meu particular regal d’aniversari, en un viatge amb el suport del Consorci de les Vies Verdes i el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, que van proporcionar l’allotjament.

Per molt que l’edificació a les comarques gironines porti dos anys consecutius registrant les millors dades des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, el fet és que aquest creixement continua sostenint-se en la reforma i nova construcció de cases unifamiliars. En molts casos, fora de les ciutats: sigui pel fet que moltes famílies s’han vist expulsades pels preus de les ciutats o bé perquè la construcció de segones residències no ha cessat.

¿Si haguéssiu de respondre en menys de cinc segons, quin seria el gironí de l’any? Potser a molts de vosaltres us vindria al cap l’insigne entrenador del Girona FC, Míchel Sánchez, que va signar una Lliga fenomenal i una estrena inèdita a la Champions, i va catapultar el futbol gironí al més alt nivell. Potser els que sou més de consultar informacions polítiques penseu en Sílvia Paneque, la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona que amb el nou govern de Salvador d’Illa s’ha convertit en la consellera amb més poder, a més de portaveu de l’executiu socialista. Tenen els seus mèrits, no ho negarem, però des del suplement Comarques Gironines, compromesos en informar-vos setmana rere setmana de l’actualitat de manera reposada, us convidem per segon any consecutiu a fer un balanç d’any diferent.

Som a Palau-Sator, un indret del Baix Empordà on sembla que el temps s'aturi. Els ocells refilen amb força i els camins ens transporten a una terra medieval amb una rica tradició agrícola i ramadera. A prop hi trobem Peratallada, Torroella de Montgrí, Pals, Girona i el Mediterrani en tota la seva esplendor. Difícil de millorar.

Després del canvi de cicle polític a les urnes de diumenge al conjunt de Catalunya, l’independentisme podrà continuar dient que sempre li quedarà Girona, on suma 11 del total de 17 diputats al Parlament. Ara bé, una cosa són els resultats i, una altra de molt diferent, com queda la reconfiguració de l’equilibri de forces amb la irrupció del partit d’extrema dreta Aliança Catalana, que també s’hi ha fet notar a les urnes. Sense cap mena de sorpresa des del restabliment de la democràcia, Junts (com abans ho havia fet CiU) va tornar a guanyar ahir les eleccions a la circumscripció gironina igualant els resultats en escons a les darreres dues eleccions al Parlament: 7 del total de 17 diputats. Carles Puigdemont va aconseguir mobilitzar l’electorat, però l’efecte de la seva candidatura, encapçalada per primer cop pel diputat garrotxí Salvador Vergés, es va traduir en un tímid increment de dos punts en vots.

Són caps de cartell de la demarcació de Girona, però com a molt veiem la seva foto a les banderoles del carrer. En el dia a dia de la política, queden eclipsats pels líders del partit, però en la majoria dels casos són els que coneixen més bé cada comarca i que han recorregut tots els racons greixant l'aparell de la formació. Durant l'inici de la campanya, ens hem endinsat en els seus mítings i estratègies de conreu de vots.

Girona està de moda. Fa temps que ho sentim, però potser aquest 2023, pel fet de tenir un equip de futbol doblement de primera, ho sentim més que mai. Des del Comarques Gironines, però, hem volgut anar molt més enllà a l’hora de fer balanç d’un any memorable –en què també s’han complert 10 anys del naixement del suplement–. Girona és internacional en molts aspectes. A tall d’exemple, una celranenca ha recollit enguany el Goya a la millor pel·lícula i el premi europeu a la millor pel·lícula d’animació. A Girona hi ha l’empresa líder mundial en fabricació d’espardenyes; i també la líder europea en fabricació de llibretes d’espiral. Al Pla de l’Estany hi trobem el restaurant més singular de la llista de baix cost de les estrelles Michelin. I anant cap amunt, la cooperativa Resilience Earth ha convertit la Garrotxa en espai de trobada mundial de debat sobre regeneració de la terra. Mentre que cap al sud s’està gestant un espai de referència per preservar masies. Aquí teniu 23 noms gironins que han marcat el 2023. 

Ahir vam celebrar el desè aniversari del Comarques Gironines. El balanç d’aquests deu anys d’informació i opinió no pot ser més esplèndid, gràcies a la qualitat dels professionals que hi ha al darrere i al múscul informatiu del territori. La ciutat de Girona i les comarques que van de la frontera a la Tordera generen una actualitat intensiva. Girona ha experimentat una transformació espectacular per sostinguda que ara ja no s’acaba a les pàgines de turisme o de gastronomia sinó que obre seccions com la d’Esports, i aquest fenomen multiplica el valor de la marca i crea noves i a vegades contradictòries realitats.

Fa 10 anys El Celler de Can Roca es convertia en el millor restaurant del món segons The World's 50 Best Restaurants. Fa 10 anys també naixia el suplement de l'ARA Comarques Gironines. Per celebrar-ho, hem preparat durant mesos, de la mà dels germans Roca, Joan, Pitu i Jordi, un suplement d'autor dedicat a la transformació de la ciutat en la darrera dècada. Com a bons amfitrions, ens han obert les portes de La Fortalesa, l'antic castell de Sant Julià de Ramis que van llogar l'any passat i que es convertirà molt aviat en una peça més del seu univers. També ens parlen de la transformació gastronòmica, verda, esportiva i urbana de la ciutat. Però sense oblidar-se de l'essència i les companyes de viatge que fan viable l'excel·lència gastronòmica familiar: el matriarcat del Celler de Can Roca. Hem reunit la mare, Montserrat Fontané, amb les tres joves, encarregades de diferents negocis: Anna Payet, Encarna Tirado i Alejandra Rivas.

En el debat electoral entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es va parlar molt poc d’infraestructures, i encara menys de territori. Però són qüestions cabdals a tenir en compte de cara a la cita a les urnes del 23 de juliol. Què està en joc i quins compromisos adoptats –molts a partir de les esmenes en la negociació dels pressupostos generals de l’Estat– poden acabar dilatant-se o sent tombats?

Girona és, juntament amb Tarragona, una de les demarcacions que aporta més diputats, més enllà de les grans ciutats de l'estat espanyol. Té així la clau per fer decantar la balança en funció dels resultats. En les darreres eleccions generals, les del 10 de novembre del 2019, ERC va ser la primera força en vots frec a frec amb Junts. Els dos partits van aconseguir dos diputats, mentre que els socialistes només un. El darrer va ser per a En Comú Podem, però molt frec a frec amb la CUP.

L’empresària Esther Torrent és, des del 2021, presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava - Pirineu de Girona, que ha iniciat una campanya per evitar estafes en el lloguer aquest estiu.

Eleccions rere eleccions hi ha un fenomen que no falla: candidatures liderades per persones que al poble no coneix ningú. I que a la pràctica, el dia de les eleccions no obtenen ni un sol vot. És a dir, que ni es vota el mateix candidat o candidata ni la seva família. La pràctica, tot i que qüestionable, és legal i està estesa sobretot en poblacions de menys de 250 habitants, que és on no cal ni que siguin paritàries ni que es presenti una llarga llista, ja que es voten directament els noms. És a dir, n'hi ha prou amb un únic nom.

Passades les eleccions municipals, hi ha una altra contrarellotge en marxa, més enllà de les generals: la de guanyar suports per a l’alcaldia abans del 17 de juny, quan es constituiran els nous plens. La principal incògnita serà Girona, que va donar la sorpresa diumenge amb un canvi de color després de 12 anys d’hegemonia de Junts. Però no és l’única: a Olot, Puigcerdà, Roses, Salt, Ripoll i la Jonquera, entre d’altres, caldran pactes en unes eleccions on la principal força damnificada és Esquerra, que ha perdut fins a 48 regidors.

Si hi ha una ruta que pràcticament tots els gironins han fet és la que va del Barri Vell al castell de Sant Miquel, una talaia impressionant sobre la ciutat i també les Gavarres. El camí que hi porta a través de la vall de Sant Daniel es va convertir durant el confinament –quan no es podia sortir del municipi– en una rambla.