El president de la Generalitat, Salvador Illa, considera que els seus primers quatre mesos de mandat han consolidat un "canvi d'etapa" a Catalunya. És, de fet, l'objectiu que s'havia marcat el líder socialista quan va arribar a Palau: canviar el frame del debat a Catalunya i enterrar definitivament el Procés. Per això aquest dilluns, en una compareixença després de l'últim consell executiu de l'any, Illa ha celebrat haver deixat enrere "episodis que no han estat bons i que han provocat patiment".

Autocrítica sí, però sense canvis de fons. Aquesta ha sigut la primera reacció del Govern als resultats de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, en què Esquerra va perdre 400.000 vots. L'encarregada d'explicar-se ha sigut la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha reconegut la "davallada" a les urnes però que ha descartat que això es pugui traduir en unes eleccions catalanes anticipades o amb grans canvis estratègics. Una davallada, a més, que ha atribuït al conjunt de l'independentisme i no només a ERC. Per tant, el president català es referma en l'aposta pel diàleg amb l'Estat i també descarta proposar que Junts torni a formar part de l'executiu. "No està sobre la taula i no es preveu", ha resumit Plaja.

Política, música i cinema. La Generalitat ha anunciat aquest dimarts qui seran les persones i entitats a qui concedirà enguany la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que dona el Govern. D'entre tots els noms se'n podrien destacar cinc: són els de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; el grup de música Sopa de Cabra; el director de cinema Agustí Villaronga, mort el gener passat; el del cantautor Jaume Sisa i el festival de música Sónar. En total han estat premiades 20 personalitats i 10 entitats.

El Govern no ha volgut dilatar més la decisió. El president Aragonès serà present a la cimera hispano-francesa del dia 19 que reunirà a Barcelona el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron. No era una decisió fàcil, tenint en compte que Sánchez la vol utilitzar per fer una mena d'escenificació del fet que, segons ell, a Catalunya s'ha acabat la tensió fruit del Procés. Així, Aragonès considera que el govern espanyol vol fer servir la cimera per a "fins partidistes" però que, tot i això, no pot deixar d'anar-hi. "Creiem que la representació institucional del Govern ha de ser ocupada", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

A part del Procés, l'ampliació de l'aeroport del Prat i el projecte del Hard Rock han sigut dos dels temes que més controvèrsia han generat entre els partits polítics. Ara han irromput en la negociació dels pressupostos catalans del 2023 de la mà de Junts i el PSC, que en són dos ferms defensors i que ja s'han aliat algun cop al Parlament per defensar-los. En canvi, són carpetes que generen recels tant en el partit del Govern, ERC, com en el germà petit de la negociació, els comuns. ¿Poden aquestes dues qüestions fer descarrilar les converses pels comptes? Per a tots els implicats, no hi hauria d'haver problemes, però l'acord encara no està signat amb cap de les parts.

El consell executiu es reuneix els dimarts a dos quarts de deu del matí al Palau de la Generalitat, i sobre la taula sempre té una àmplia gamma d'acords per aprovar, de carpetes per abordar i de problemes per tractar. La setmana que ve, però, serà diferent. Segons ha avançat l'ARA, a part del consell executiu ordinari, el president Pere Aragonès en convocarà un d'extraordinari per tractar monogràficament qüestions que només tinguin a veure amb el català. Per celebrar aquesta reunió extraordinària s'ha buscat fins i tot un emplaçament diferent del del Palau de la Generalitat: es farà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

El govern en solitari d'ERC ja fa una setmana que rutlla, però la primera prova de foc de la seva solidesa es viurà aquest dimecres al Parlament. Serà la primera vegada que s'enfrontarà a les votacions de la cambra des que Junts va marxar de l'executiu i que, per tant, es va convertir en el Govern amb el suport parlamentari més baix des de la restauració de la democràcia: els 33 diputats d'ERC. Per trobar un precedent similar ens hauríem de remuntar al primer govern de Jordi Pujol, que va sobreviure entre el 1980 i el 1984 amb només 43 diputats de CiU. El principal problema del president Aragonès, però, no és tant que al seu gabinet li faltin 35 diputats per a la majoria absoluta –està fixada en 68 escons–, sinó que ara mateix no té cap aliat clar per afrontar el repte. Ni Junts, ni els comuns, ni la CUP, ni el PSC li faran la vida fàcil al Parlament, i aquest dimecres se'n podria viure la primera mostra.

La d'aquest dimarts podria haver sigut l'última reunió del Govern amb la coalició d'ERC i Junts en vigor. Mentre es resol la incògnita de si Junts deixa o no l'executiu –una decisió que està pendent de la seva consulta interna–, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha traslladat als consellers que la seva voluntat és que s'eviti el trencament i que el seu gabinet "pugui continuar". Sigui quin sigui el desenllaç, el president també ha deixat entreveure que en cap cas es planteja avançar les eleccions i que el Govern continuarà treballant "els propers mesos desplegant els objectius fixats".

Encara que l'eix nacional sigui el que ara mateix turmenta el Govern per la desunió independentista de la Diada, l'eix econòmic també tindrà la seva quota de protagonisme aquesta tardor de la mà de la negociació dels pressupostos de la Generalitat del 2023. Aquest dimarts el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha comunicat una de les xifres sobre les quals es construiran els nous comptes: el sostre de despesa no financera. El marge que el Govern tindrà per gastar s'elevarà fins als 33.113 milions d'euros, un 10,3% més que l'any passat. La xifra permet a l'executiu assegurar que els comptes seran "expansius" i, així, atraure els socis parlamentaris per aprovar-los que ara mateix no té.

El primer moviment de pes per mirar de reconduir la divisió independentista de la Diada ha tingut lloc aquest dimarts al Palau de la Generalitat i ha servit fonamentalment per constatar l'abisme que separa l'estratègia del president Pere Aragonès de la de l'ANC. El cap del Govern ha citat aquesta entitat, i també Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), per refer ponts, però la impressió és que recosir el consens no serà gens fàcil. L'Assemblea ha acudit a la cita amb la proposta sota el braç de "fer efectiva la independència" el segon semestre del 2023, idea que ha quedat descartada automàticament per Aragonès. "No es donen les condicions per tirar endavant una proposta així, i això ho sap tothom", ha dit a la sortida la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut acomiadar el curs polític aquest dimarts mostrant-se convençut que la negociació amb el govern espanyol tindrà avenços notables abans d'acabar l'any. No serà ni el referèndum ni l'amnistia, però sí concrecions en les reformes contra els efectes de la repressió: "Abans d'acabar l'any, aquesta desjudicialització s'ha de concretar i es concretarà. Serà la manera de constatar si la voluntat real del govern de l'Estat és posar fi a la repressió". Poc amic de fixar-se terminis, aquest cop el president sí que ha posat calendari perquè hi hagi canvis legals per alleugerir la càrrega als condemnats i encausats en processos judicials vinculats al Procés. D'aquí cinc mesos se'n podrà fer balanç.

Cada dia que passa s'acumulen nous interrogants sobre la viabilitat de la candidatura catalanoaragonesa per als Jocs Olímpics d'Hivern, marcada per la manca d'entesa entre governs. Malgrat que la Generalitat vol mantenir viva la flama que organitzar el certamen és possible, és conscient que cada dia hi ha més senyals d'alerta. Aquest dimarts la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, ha avisat el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el govern de Pedro Sánchez que renunciar a la candidatura seria "perdre una oportunitat històrica". "Ens estranyaria que fos així", ha resolt. Malgrat els dubtes, tant des de Catalunya com des de l'Aragó i la Moncloa s'assegura que no hi ha res perdut.

A només un dia perquè expiri el termini que ha donat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el consell executiu ha aprovat aquest dilluns el decret per respondre a la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules. Ho ha fet en una reunió del Govern extraordinària convocada pel president Pere Aragonès. Com va avançar l'ARA, el decret rebutja l'aplicació de percentatges en l'educació a Catalunya, malgrat el que disposa el veredicte judicial. En concret, el text firmat estableix "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües".

Dies decisius per desencallar l'acord entre els partits polítics pel català a l'escola mentre s'acosta la data límit del termini fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per executar la sentència que imposa la quota del 25% de castellà a les aules. Després de la tempesta de la setmana passada quan Junts es va despenjar definitivament del pacte per la reforma de la llei de política lingüística, aquest dimarts s'han intensificat els contactes a quatre bandes -ERC, PSC, JxCat i els comuns- per mirar de refer el consens i donar una resposta conjunta a la sentència. Si totes les peces encaixen, i ara estan lluny de fer-ho, aquesta resposta tindria dues potes. D'una banda, l'aprovació de dos decrets per part del Govern: un per modificar la llei d'educació de Catalunya -ja explicat fa dies- i l'altre, anunciat aquest dimarts, per "protegir els centres educatius", que segons ha pogut saber l'ARA rebutjarà explícitament fixar percentatges en l'ús de les llengües a l'escola. És a dir, rebutjarà fixar el 25% de classes en castellà. De l'altra, l'aprovació d'un text amb rang de llei al Parlament.

La taula de diàleg està des d'avui una mica més congelada del que ho estava ahir. Si fins ara la Generalitat era qui mostrava més interès per reactivar-la, el Catalangate ha fet que també des de la plaça Sant Jaume es posi fre a aquest instrument de negociació, almenys momentàniament. Aquest dimarts el consell executiu ha aprovat un acord que estableix que el Govern a partir d'ara restringirà "les relacions polítiques" amb l'Estat a les "mínimes imprescindibles". Per si quedava algun dubte, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que la decisió impactarà directament en la taula. "No es dona cap de les condicions perquè es pugui celebrar", ha dit en la compareixença posterior a la reunió de l'executiu.

Hi ha uns quants interrogants que planen sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, però el més immediat és com celebrar la consulta que ha promès el Govern perquè siguin els ciutadans de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran els que validin si s'ha de presentar la candidatura o no. La consulta planteja alguns dubtes jurídics i, per intentar salvar-los, el Govern ha aprovat aquest dimarts un decret per blindar la votació d'hipotètiques impugnacions, tal com va avançar l'ARA que faria. En concret, el decret preveu modificar la llei de consultes aprovada pel Parlament el 2014 perquè el president de la Generalitat pugui convocar-la només a un part de Catalunya i que això no li comporti després problemes als tribunals.

Transcorregut gairebé un any des de les eleccions del 14-F, la gran paradoxa és que la majoria independentista més gran que ha tingut mai el Parlament restaurat no ha servit ni per cohesionar el moviment ni per donar-li un horitzó compartit. L’última gran prova, els pressupostos de la Generalitat, aprovats amb el vot dels comuns i malgrat el no de qui havia de ser el teòric soci prioritari del Govern, la CUP. Per mirar de recosir la unitat esquerdada, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, avui iniciarà una ronda de contactes amb els partits i les entitats independentistes. Començarà amb la CUP i seguirà demà amb representants d’ERC i Junts. Finalment, divendres es veurà amb l’ANC i Òmnium Cultural.

El Govern ha decidit finalment no denunciar l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo per les polèmiques declaracions de la setmana passada a l'Audiència Nacional en què vinculava el CNI amb els atemptats del 17-A. L'executiu català ha considerat que la denúncia tenia el risc de tenir poc recorregut i, si prosperava, hagués pogut servir només per donar un nou altaveu a l'expolicia per seguir "mentint" i enredant amb el mateix assumpte. El que sí que ha fet el Govern en la seva reunió d'aquest dimarts és aprovar un acord en què reclama formalment al govern espanyol que impulsi una comissió d'investigació sobre els fets al Congrés de Diputats, i també que el president Sánchez doni explicacions directament al president Aragonès. "Per esvair qualsevol dubte cal investigar a fons els fets", ha dit la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja.

Si no hi ha un gir radical dels esdeveniments, Catalunya deixarà de tenir toc de queda nocturn a partir del 21 de gener, quan tornarà la lliure circulació a les nits. Ho ha anunciat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha argumentat que la Generalitat ha pres aquesta decisió perquè preveu arribar aviat "al pic" de contagis de la sisena onada i que, a partir de llavors, comenci una nova fase de "desacceleració" de la pandèmia. Malgrat això, l'executiu català no preveu encara aixecar la resta de restriccions i no fixa un horitzó per deixar de limitar les trobades a 10 persones o per posar punt final a les mesures que afecten el sector de l'oci nocturn.