Eleccions generals

ERC recula amb força però manté marge de pressió a Madrid

Malgrat perdre sis diputats, és important de nou per investir Pedro Sánchez

4 min

BarcelonaERC sabia que repetir les dues victòries de les eleccions generals del 2019 a Catalunya era una quimera, però aspirava a moderar la caiguda, cosa que finalment no ha pogut aconseguir. Va baixar a la quarta posició en vots i va perdre 400.000 paperetes i gairebé la meitat dels seus diputats de Madrid, que van passar de 13 a 7. Ara bé, tot i que no van poder frenar la sagnia de suports que ja es va detectar a les eleccions municipals del maig, els republicans tenen dos motius per veure el got mig ple: mantenen el lideratge del bloc independentista –tenen més vots que Junts– i els seus escons tornen a ser importants per a una eventual investidura de Pedro Sánchez. En definitiva, amb menys cartes que en la partida de fa quatre anys, però s’han de seguir tenint en compte. Ara bé, Esquerra no podrà ser decisiva per si sola com el 2019: ara els vots de Junts també són fonamentals per a Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El partit va aplicar el seu manual de les nits electorals complicades: prudència i pocs escarafalls. El president de la formació, Oriol Junqueras, va argumentar que les eleccions s’han interpretat en clau “espanyola” i els catalans han vist el PSC i Sumar més valuosos per frenar “l’onada conservadora i reaccionària” que hi ha Europa. “És evident que tenim menys força, però la força que tenim pot ser molt decisiva”, va voler destacar.

El candidat, Gabriel Rufián, va admetre que els comicis “han reforçat el bipartidisme” i que “no són el resultat” que hauria volgut el seu partit. Ara bé, també va treure pit del fet que ERC segueix liderant el bloc independentista, i que és aquest independentisme qui “pot decantar la balança” a Madrid. I en aquest punt va arribar el més important de la nit: va reptar directament Junts a “posar un preu” conjunt per a la investidura de Pedro Sánchez. Per a Esquerra, tota la pressió és per als juntaires, que han de decidir si volen negociar amb el PSOE o volen arriscar-se a una nova repetició electoral, amb el perill que pugui portar a un govern del PP i Vox.

Esquerra compta ara amb un avantatge i amb un desavantatge. A favor té que en campanya ja va posar sobre la taula les seves condicions per investir Sánchez, de manera que no s’ha de trencar gaire més el cap. Són tres: posar fi al dèficit fiscal; el traspàs integral de Rodalies –més 4.000 milions d’inversions– i reactivar la taula de diàleg. En contra té, però, que Junts ja li ha dit que ni parlar-ne. I els republicans saben com és de difícil negociar amb els juntaires i tots els precedents de desacords que acumulen. “Volem allargar la mà a tots els demòcrates, i particularment a tots els independentistes”, va dir Junqueras, intentant ser conciliador amb Junts. ERC va deixar clar ahir que vol jugar la partida com el 2019: va recordar que ja va posar fi als governs d’Aznar –pactant amb Zapatero– i als de Rajoy –pactant amb Sánchez–, i ara no vol donar cap possibilitat a una repetició electoral que porti el PP i Vox a la Moncloa.

Impacte en el Govern?

Ara caldrà veure com aquest resultat impacta en el Govern monocolor d’ERC a Catalunya. El president Aragonès ja va remodelar el seu executiu a principis de juny com a reacció al mal resultat de les municipals, així que tornar a canviar-lo ara no sembla una opció plausible. Però podria no tenir un escenari tan complicat. Una de les opcions sobre la taula seria negociar amb el PSOE un intercanvi d’oxígens: ERC dona estabilitat a Sánchez a Madrid i Salvador Illa (PSC) dona estabilitat a Aragonès a Barcelona. Per exemple aprovant-se les respectives lleis de pressupostos. No hi ha res que doni més estabilitat que tenir nous comptes en vigor cada any. Ara bé, aquesta jugada no és tan senzilla si Sánchez també ha de comptar amb Junts.

Al marge de com aconsegueix sobreviure el govern de Pere Aragonès, un altre dels punts d’atenció serà si Esquerra decideix revisar o no la seva aposta per l’estratègia del diàleg amb l’Estat. És una aposta que l’ha portat a tenir els millors resultats de la seva història, però que ara mateix no evita que el partit hagi entrat en una dinàmica electoral negativa. A la vegada, però, les propostes unilateralistes tampoc fructifiquen, d'acord amb els resultats de Junts i la CUP. Tot indica, per tant, que per ara no hi haurà incentius per fer cap gir de timó, sobretot si s’ha de negociar una nova investidura a Madrid. Ara bé, tard o d’hora, el partit haurà de plantejar probablement algun canvi, encara que no arribi a sacsejada. Si als resultats de les municipals hi afegim el de les generals d’ahir, l’ERC de Junqueras entra per primera vegada en un cicle electoral a la baixa. I voldrà canviar-lo.

Més informació del 23-J

stats