Eleccions generals

Victòria aclaparadora del PSC a Catalunya davant la davallada independentista

Sumar queda segona força i fins i tot el PP queda tercera força en nombre de vots per davant d'ERC i Junts

4 min
Meritxell Batet i Salvador Illa celebren la victòria del PSC a Catalunya

BarcelonaQue Pedro Sánchez pogués salvar el coll l’endemà del 23-J depenia en bona part del resultat del PSC a Catalunya. Calia “arrasar”, deia la cap de llista socialista, Meritxell Batet. I les urnes els han donat una de les victòries més aclaparadores en unes eleccions generals. Si vol, Sánchez podrà portar demà barret a la Moncloa. Des del 2008 que no hi havia tanta diferència entre la primera i la segona força al Principat i llavors, com ara, va ser amb un PSC disparat sostenint a les seves espatlles un president socialista. No ho tindran tan fàcil com fa quinze anys, però la partida segueix oberta després del resultat a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El PSC puja set diputats i ERC en retrocedeix sis. La lectura no pot ser tan automàtica, però és evident que aquesta fotografia té molt a veure en la victòria socialista. La fuga de vots dels republicans cap al PSC en les enquestes ja apuntava que el vot dual tornaria a tenir la força que tenia abans de l’inici del Procés. Esquerra és qui més l’ha notat i ja acumula dos fracassos electorals consecutius, i li arriben precisament des que va assolir la presidència de la Generalitat. El president Aragonès ha garantit que passi el que passi no convocarà eleccions anticipades i, malgrat la patacada, els republicans poden mantenir certa força negociadora a Madrid: el PSOE els segueix necessitant, tot i que ara hauria de comptar encara amb més partits per buscar una alternativa a les dretes.

Barra de resultats a Catalunya de les eleccions generals 2023

ERC és la cara més visible del retrocés de l’independentisme, però el moviment, dividit fins i tot a l’hora de fixar el preu de la investidura de Sánchez, ha sortit derrotat d’aquestes eleccions en el seu conjunt. El PSC ha estat primer, Sumar segon i, en nombre de vots, el PP ha ocupat la tercera posició. La suma d’ERC, Junts, la CUP i el PDECat ha representat només el 28% dels vots, lluny del 42% de fa quatre anys i de la llaminera xifra del 52% que, arrodonint a l’alça, van aconseguir en les catalanes del 2021. Ara fa dos mesos, en les municipals també van arribar al 42%. L’independentisme no tenia tan poc suport des de les generals del 2008, abans de l’esclat del Procés.

La CUP, que es va tornar a aventurar en la cursa de les generals, s’ha quedat fora del Congrés, i Junts, com a molt, ha salvat els mobles tot i perdre un diputat. L’aritmètica parlamentària deixa, però, els de Míriam Nogueras en una situació delicada. Si investeixen Sánchez, trairan la seva paraula. El mateix Carles Puigdemont va garantir que el líder del PSOE no serà president amb els seus vots mentre no accepti un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. No investir-lo, però, pot acabar forçant la repetició electoral i obrir una nova porta de la Moncloa a la dreta i l’extrema dreta.

Eleccions catalanes?

El preu d’ERC és més assumible per al PSOE. Seguir amb la taula de diàleg, el traspàs de Rodalies i que comenci la reforma del finançament autonòmic, va deixar dit el seu candidat, Gabriel Rufián, durant la campanya. No s’ha explicitat, almenys encara, però els pressupostos de la Generalitat a canvi dels de l’Estat podria tornar a ser una carta negociadora.

I és precisament la dependència que en podria tenir el PSOE i els resultats modestos de Junts –“el millor resultat de la nit”, va dir ahir Rufián, és que ERC ha quedat per davant de Junts– el que pot deixar més o menys tranquil Aragonès els pròxims mesos. Si el PSOE no governa a l’Estat, Salvador Illa tindrà mans lliures per intentar fer caure ERC de la Generalitat. La debilitat dels republicans també els podria forçar a buscar el retorn de Junts al Govern.

El vot útil ha beneficiat els socialistes, doncs, però també Sumar, que partia amb unes expectatives molt baixes. La candidatura encapçalada per Aina Vidal ha mantingut els resultats de fa quatre anys, cosa que ha fet que, a Catalunya, la suma PSOE-Sumar s’hagi enfilat als 26 diputats, divuit més que PP-Vox (8). En cap altra comunitat autònoma ha passat res similar. I això que els populars recuperen terreny a Catalunya ara que Ciutadans recorre el camí de la desaparició i que Vox no alça el vol.

Participació a la baixa

I si les enquestes ja pronosticaven el retorn del vot dual, que perjudica els partits independentistes i beneficia els d’àmbit estatal, els resultats també han demostrat un diferencial de participació respecte a les altres autonomies. Les eleccions generals han interessat menys als catalans que als ciutadans de la resta de l’Estat. No és nou. Només en cinc de les setze ocasions que s’ha acudit a les urnes la participació a Catalunya ha estat superior a la mitjana estatal, habitualment per propulsar el PSOE cap a la Moncloa, com va passar el 1982, el 2004 o en les dues convocatòries del 2019 (la cinquena vegada va ser el 1977, en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme). El PSC ha guanyat, sí, però els seus potencials socis catalans han retrocedit coincidint amb una apel·lació a l’abstenció d’una part de l’independentisme, desencantat amb el resultat del Procés. Hagi tingut efecte o no aquesta crida, el cert és que l’abstenció ja va ser la principal pedra a la sabata de les formacions independentistes en les eleccions municipals del mes de maig.

Més enllà de la dada de participació d’aquest diumenge (quedarà per sota del 65%), les generals sempre s’han considerat uns comicis de primer ordre a Catalunya, perquè la participació en les catalanes (o a les municipals i, encara més, a les europees, ha estat habitualment inferior). Des del 2012, però, que aquest patró sembla haver canviat i, amb l’excepció de les últimes eleccions al Parlament del 2021, en plena onada de coronavirus, l’abstenció diferencial comença a perjudicar les eleccions espanyoles.

Una tendència que caldrà comprovar en les pròximes catalanes, previstes, si res no canvia, per a l’hivern de 2025.

Barra de resultats a la província de Barcelona de les eleccions generals 2023
Barra de resultats a la província de Girona de les eleccions generals 2023
Barra de resultats a la província de Lleida de les eleccions generals 2023
Barra de resultats a la província de Tarragona de les eleccions generals 2023

Més informació del 23-J

stats