Un dels missatges més potents de la campanya de Trump ha estat aquell que clama contra els mals de la immigració: no només ens prenen la feina, sinó que fins i tot es mengen les nostres mascotes. Però, per absurd que soni, aquest discurs no és exclusiu de l'excèntric president americà. L’hem sentit molt més a prop, amb Vox o Aliança Catalana. Tots ells han captat la idea que, quan a una societat s’estén la desconfiança, la gent se sent atreta caps a líders forts que identifiquen un enemic amb cara i ulls. I, si té la pell d’un altre color, encara és més fàcil assenyalar-lo. La immigració s’ha convertit en el blanc perfecte de totes les frustracions. Però, realment els immigrants ens prenen la feina o hi ha alguna cosa més que cal entendre?

El mercat de treball no és una màquina perfecta. Hi ha sectors on la feina escasseja i d'altres on falten mans. Esclar, no tothom pot fer de tot: per a la gran majoria de feines –per no dir totes–, cal tenir una preparació específica. Per això hi ha llocs de treball que no s'omplen, encara que l'atur segueixi sent rellevant. La manera d'abordar aquest decalatge ha de ser, doncs, des de la base, és a dir, des de la formació. Però no és tan fàcil. Perquè una cosa és el que demanen les empreses i una altra el que volen estudiar i al que es volen dedicar els joves. Casar aquests dos mons és un repte que fa temps que empaitem com a societat.

L’any 1999 les Nacions Unides van declarar el 12 d’agost Dia Internacional de la Joventut. Vint-i-quatre anys més tard encara tenim molts reptes en relació amb els i les nostres joves, que sovint pateixen els prejudicis i els estereotips d’una societat que els castiga alhora que anhela ser jove sempre. La visió que tenim com a societat de les persones joves els imposa moltes limitacions: només volen passar-s’ho bé, no tenen prou maduresa, els falta experiència laboral, corren massa riscos i no pensen en el demà.

A les economies modernes hi ha, en essència, tres tipus de feina. La dels treballadors manuals que fan tasques rutinàries, com els operaris d’una cadena de muntatge de vehicles. Les feines que requereixen també força i habilitat física però en un entorn més impredictible i amb un component creatiu o emocional, per exemple, les de jardineria i perruqueria o els serveis de contacte personal, com ara l’atenció a la gent gran. I un tercer grup, el dels analistes simbòlics, en afortunada terminologia de Robert Reich a The work of nations, un bon llibre de ja fa uns quants anys. Els analistes simbòlics treballen amb paraules, imatges o models matemàtics. En definitiva, amb símbols que expressen conceptes o idees. Aquí s’inclouen professions com la d’advocat, científic, directiu, periodista o artista.

El 2020, l'any de la pandèmia del coronavirus, també va ser el sisè consecutiu en què la bretxa salarial de gènere va seguir amb la seva reducció lenta i progressiva. Segons les dades publicades aquest dimecres a l'Observatori del Treball i Model Productiu coincidint amb el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, aleshores la diferència entre el que cobren els homes i les dones es va situar en el 19,7%, gairebé un punt percentual menys que l'any anterior. És a dir, elles van guanyar 5.907 euros menys a l’any que ells o, el que és el mateix, 492 euros menys cada mes. Cal tenir en compte que la bretxa salarial s'havia arribat a situar en el 26% l'any 2014, però així i tot, l'estadística més recent encara equival a com si les dones deixessin de cobrar el seu sou a mitjan mes d'octubre.

La setmana en què els més de tres milions d'autònoms espanyols estrenaven les noves quotes ja va començar enterbolida. Un error va comportar que prop de 8.000 persones que s'acabaven de donar d'alta com a treballadors per compte propi se'ls cobrés la quota mínima normal, en lloc dels 80 euros de la tarifa plana. El ministeri de Seguretat Social va admetre l'equivocació i va assegurar que els pròxims dies els afectats rebran un correu electrònic per explicar-los com se'ls retornarà la diferència. I és que l'entrada en vigor del nou sistema de cotitzacions encara genera certa incertesa entre alguns autònoms: temen que pagar més no els acabi servint per millorar l'accés a les prestacions. A l'ARA hem parlat amb alguns d'aquests professionals de diferents sectors perquè ens expliquin què els ha suposat aquest primer mes en què paguen una quota segons el volum d'ingressos previst.

La conversa comença amb un "Com estàs?", i l'interrogat respon amb resignació: "Bé, com sempre, estressat a la feina". Aquesta interacció es repeteix en sopars en una terrassa, xats de WhatsApp i trobades sobtades al mig del carrer. Tan sovint que gairebé ho hem normalitzat com a síntesi d'un estat d'ànim habitual en molts treballadors. L'entorn laboral és una de les principals fonts d'estrès de la vida moderna. Però sovint és el resultat de diverses situacions en què el que es demana a l'empleat i els recursos de què disposa per fer-hi front no estan equilibrats. A l'ARA hem demanat a dos psicòlegs especialitzats en organitzacions com podem detectar si estem patint estrès laboral i quines eines ens poden ajudar a gestionar-lo.

Negociar convenis col·lectius bloquejats, en plena crisi inflacionista i amb la cistella de la compra disparada, ha estat una de les màximes prioritats del 2022 per als sindicats. CCOO ha fet balanç aquest dilluns amb la publicació d'un informe sobre els increments salarials que s'han aconseguit a Catalunya, encara que aquest repunt no hagi estat suficient per compensar la pèrdua del nivell adquisitiu dels treballadors.

L'atur va caure en 6.322 persones a l'octubre a Catalunya, segons les dades publicades aquest dijous pel ministeri de Treball i Economia Social. Es tracta d'una reducció de l'1,78%, que supera la registrada el mateix mes de l'any passat, quan ja es va produir el fet inusual que disminuís el nombre d'aturats en un mes d'octubre per primer cop en catorze anys. A més, va ser la segona comunitat autònoma on el descens va ser més pronunciat després d'Andalusia. En total hi ha 347.996 persones sense feina a Catalunya, gairebé 30.000 menys que al mateix mes del 2021.

L'agenda dels dos sindicats majoritaris a Espanya, CCOO i UGT, s'ha omplert per al mes d'octubre. El context d'inflació desbocada i sous estancats ha multiplicat les aparicions dels seus secretaris generals a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, en protestes, concentracions i vagues de sectors que pressionen per aconseguir millores salarials i compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Els dirigents sindicals atenen l'ARA després d'una setmana de canvis al govern català i preocupació per la urgència d'aprovar uns pressupostos que reforcin l'escut social en plena crisi del cost de vida.

Des que va començar la crisi financera del 2008, Espanya no havia aconseguit que als registres d'atur del SEPE hi tornés a aparèixer el número 2 acompanyat de la paraula milions. Per primera vegada en més de 13 anys, des del novembre del 2008, la xifra de persones sense feina a l'Estat ha baixat dels 3 milions. Concretament, el nombre de desocupats es va situar en 2.922.991, després que al maig es reduís en 99.512 persones. "Tornem a donar xifres d'atur que no havíem conegut en tres lustres", ha reivindicat el secretari d'estat de Treball i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, durant la roda de premsa posterior a la publicació de les dades per part del ministeri.

De sempre, el mercat laboral nord-americà s'ha marcat per una gran mobilitat, però les xifres recents de renúncies i dimissions, a un ritme sense precedents, obliguen a una reflexió sobre les raons per les quals en aquest moment, i des de fa més d'un trimestre, cada mes hi ha quatre milions de nord-americans que diuen prou i deixen els seus llocs de treball.

Segona vegada consecutiva en què l'Enquesta de Població Activa (EPA) arriba amb dades positives per al mercat laboral tot i la pandèmia. L'estadística de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públic aquest dijous que durant el segon trimestre de l'any la xifra de desocupats va caure en 21.200 persones a Catalunya, fins a 478.500, i la taxa d'atur es va relaxar fins al 12,28%. De fet, va ser la segona comunitat autònoma amb la baixada trimestral més important, només al darrere de Múrcia (-22.200 aturats). La comparació amb el mateix període del 2020, però, denota que encara no s'han recuperat del tot els nivells prepandèmia. Catalunya segueix sumant 5.600 aturats més respecte al segon trimestre de l'any passat, quan érem en ple confinament dur per contenir els contagis de covid-19. També cal tenir en compte que aleshores molts expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) encara no s'havien convertit en acomiadaments definitius, com sí que ha passat en els últims mesos.

El Genís té 27 anys, en fa cinc que treballa al centre especial de treball Femarec i, si tot va bé, aviat podrà presentar-se a les oposicions que està preparant. La seva vida laboral, però, representa un 20% minoritari i trenca amb una estadística contundent: només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual tenen feina a Espanya. Aquesta és la realitat per a la majoria del col·lectiu que denuncia la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), aquest cop a través d’un informe amb propostes perquè el model d’inserció laboral sigui més inclusiu.

Sindicats i treballadors de CaixaBank viuran aquest dimarts una jornada llargament esperada i temuda. L'entitat comunicarà el nombre de treballadors afectats per l'ERO que es va anunciar per digerir Bankia, absorbida recentment. El banc nacionalitzat tenia 15.000 treballadors que han anat a l'entitat catalana i es preveu que la retallada oscil·li entre 7.000 i 10.000 empleats. Serà, es preveu, l'ERO més gran de la història d'un sector, el financer, que des de l'esclat de la Gran Recessió el 2008 voreja una retallada de plantilla de 100.000 empeats.

El 2020 va ser l'any en què el SEPE va esclatar, però la plantilla de l'organisme públic d'ocupació és molt crítica i insisteix que el 2021 no s'ha resolt la situació. El sindicat USO ha convocat dues jornades de vaga aquest dilluns i demà per protestar contra la saturació que pateixen els treballadors del servei. Tot i així, fonts sindicals admeten que el seguiment de la protesta ha sigut baix i cap a les dotze del matí es xifrava en un 30%. El motiu de l'aturada neix principalment de la "sobrecàrrega brutal" que, segons denuncia la delegada sindical del SEPE a USO Marisa Pérez, arrosseguen els treballadors des del principi de la pandèmia del coronavirus. "Hi ha problemes que venen de fa sis anys, però amb el confinament molts s'han enquistat. No podem respirar ni aixecar el cap així", comenta.

Després d’un any congelada a causa de la pandèmia, el govern espanyol ha tornat a posar en marxa la maquinària per derogar parcialment la reforma laboral del PP del 2012. Ho ha fet activant la setmana passada la taula de diàleg social on hi ha, a part de l’executiu central, la patronal i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT.

“Juliol del 2019, últim examen de l’oposició. Després tres mesos a l’Escola d’Inspecció de Treball i Seguretat Social i tres mesos més de pràctiques tutelades. Som al febrer del 2021 i no hem tingut ni una notícia sobre les [nostres] destinacions, només rumors que al setembre estarem treballant. Hauran sigut 19 mesos infructuosos i de malbaratament de diners”.

Una silueta arrossega la maleta per un aeroport, s’acomiada de la família i agafa la rampa cap a la terminal de sortides on l’espera un vol sense bitllet de tornada. Aquesta escena es va convertir, durant els anys més intensos de la crisi econòmica, en un recurs recurrent per il·lustrar la situació dels milers de persones que recuperaven –sovint sense més remei– la figura del treballador emigrant. Entre el 2008 i el 2014, prop de 20.000 joves catalans van canviar la seva residència a un país estranger. Més d’una dècada més tard, alguns han decidit tornar, però d’altres ja han vist com aquest tren se’ls escapava i avisen que la pandèmia pot despertar una nova fuga de cervells com la que van protagonitzar ells.

En menys d’un any, la pandèmia del covid-19 ha deixat una profunda empremta al mercat laboral. Les restriccions que s’han vist obligats a imposar la majoria de països per aturar els contagis i que han aturat l’activitat econòmica durant setmanes o mesos han tingut un impacte enorme: durant el 2020, les hores de treball a nivell mundial es van reduir un 8,8%, l’equivalent a 255 milions de llocs de treball, segons els càlculs que ha fet l’Organització Internacional del Treball (OIT). “És una pèrdua global i sense precedents”, apunta l'informe publicat aquest dilluns per l’organisme amb seu a Ginebra. La destrucció generalitzada d’hores de treball també ha provocat una caiguda dels ingressos procedents de la feina del 8,3%, l’equivalent al 4,4% del producte interior brut (PIB) mundial.