Consum
Economia 30/12/2022

La inflació cau al 5,8% però l'alimentació continua disparada en ple Nadal

La dada subjacent torna a augmentar al desembre, un mes de molt consum, fins al 6,9%

3 min
Consumidors comprant en un supermercat de Barcelona.

BarcelonaEl 2022, l'any dels preus disparats, tanca el desembre amb els preus un 5,8% més alts que un any enrere. Això és un punt menys que la taxa del mes de novembre –quan estava al 6,8%– i gairebé la meitat que al juliol, quan es va disparar fins al 10,8%. És el que es desprèn de la dada avançada que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que conclou que l'any s'acaba amb els preus creixent un 0,3% en un mes, però sobretot amb xifres que continuen sent alarmants si ens fixem en la inflació subjacent.

Variació dels preus respecte a un any enrere
Taxa de variació interanual de l’IPC

Aquest indicador és molt rellevant, ja que ens indica com evolucionen els preus a mitjà termini, eliminant aliments frescos i productes energètics per considerar-los molt volàtils. La inflació subjacent tanca el desembre en el 6,9%, sis dècimes més que al novembre, a causa d'un nou increment dels preus dels aliments elaborats i el tabac. D'aquesta manera, es confirma un sorpasso a la inflació general, que és més baixa. No és la primera vegada que es produeix aquest efecte que, segons l'INE, ja va passar el 2009, el 2014 i el 2016, i més recentment el 2020 per la forta caiguda del preu del petroli amb l'esclat de la pandèmia.

Per què s'ha moderat la taxa d'inflació general en aquest final d'any? L'INE atribueix aquesta evolució als preus de l'electricitat, que aquest mes han pujat menys que el desembre del 2021 i al fet que els carburants també registren un descens molt més acusat que l'any passat.

Per a Àngel Hermosilla, secretari tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya, el regust d'aquesta dada del desembre és "positiu". "L'IPC general s'ha anat moderant en la línia dels darrers mesos i aquest cop ho ha fet de manera important. És una tendència que es veia a venir, però també cal tenir en compte l'efecte estadístic i pensar en com estaven les coses fa un any", indica l'economista.

A l'acadèmic, però, hi ha factors que li preocupen, com ara que el component energètic "tan aviat puja com baixa". "Encara no hem entrat en un hivern com cal i això pot provar alguns problemes. De moment la climatologia està sent benigna i dependre d'això és perillós", insisteix Hermosilla. Si el 2022 va ser l'any de les decisions urgents per contrarestar l'impacte de la guerra a Ucraïna en el mercat de l'electricitat, el 2023 hauria de ser, diu, el de repensar el model energètic que vol Espanya: "El que hi ha ara, com el topall al gas, és conjuntural, però hem de mirar més a llarg termini. S'ha d'intentar fer front als factors que condicionaran la nostra vida energètica en els pròxims anys i això no està resolt. No pots fer inversions d'un dia per l'altre".

El govern espanyol ha destacat que es tracta de la cinquena vegada en cinc mesos en què cau la inflació interanual des de l'estiu. En aquest sentit, també considera que la dada "confirma l'eficàcia" de les mesures adoptades per l'executiu per contenir els preus i limitar la pèrdua de poder adquisitiu que han patit els treballadors aquest any. Així doncs, defensa que s'ha reforçat la competitivitat de les empreses espanyoles per als pròxims mesos i que es fa evident l'"oportunitat" de les ajudes aprovades aquesta setmana per reduir els preus dels aliments.

Evolució dels preus del consum
IPC a Espanya. Índex 100=preus a 1 de gener del 2020

Mesures per abaratir la cistella

El nou paquet anticrisi té l'objectiu de mitigar l'impacte d'aquesta escalada del tiquet per omplir la cistella de la compra. D'una banda, hi haurà una nova ajuda anual de 200 euros per a famílies amb rendes inferiors a 27.000 euros bruts anuals i un patrimoni que no superi els 75.000 euros a 31 de desembre del 2022. Tot i així, els beneficiaris la podran destinar al que vulguin, no només a l'alimentació. A més, també es va retocar l'IVA d'alguns productes alimentaris: els de primera necessitaran passaran a tenir un IVA del 4% al 0%, mentre que en el cas de l'oli i la pasta hi haurà una rebaixa del 10% al 5%. Amb aquesta mesura, l'Estat espera obtenir un estalvi de 661 milions d'euros per a les llars espanyoles.

Hermosilla considera que aquestes ajudes tindran un efecte estadístic en les dades de principis del 2023, però no té del tot clar si això també es notarà de manera important a la butxaca dels consumidors. "Quan es dona un xec, el procés administratiu és més difícil; seria més fàcil indexar l'impost de la renda i les famílies ho notarien de seguida", defensa l'economista. A més, recorda que moltes empreses que han estat assumint part dels costos de la inflació també aprofitaran el gener per revisar els seus preus a l'alça.

stats