L'aigua es filtra tantes vegades que acaba sent pura, tan depurada que no hidrata i que ni tan sols és bona per beure. L'aigua que arriba als laboratoris de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), ubicats en un soterrani de la Ciutat de la Justícia, ja és més neta que la de qualsevol casa. Així i tot, passa per dos filtres més abans d'arribar a la màquina milionària que analitza les mostres d'orina, de sang, de mocoses, de líquids... i et diu quines substàncies hi ha. Cocaïna, alcohol, cafeïna, amfetamines. Un químic analitza tots els resultats, que d'aquí uns mesos seran claus per resoldre un homicidi, una agressió sexual o, simplement, una mort accidental. L'ambient és de laboratori: estèril i pulcre, però amb molts ordinadors, provetes i microscòpics. Fins i tot hi ha dutxes enmig dels despatxos per evitar la contaminació de l'espai.

En una setmana dues treballadores de la presó de Brians 2 han denunciat haver patit assetjament sexual per part de dos interns. Tal com ha denunciat el sindicat CSIF, els fets van tenir lloc el 14 i el 19 de juliol al mateix centre penitenciari de Sant Esteve Sesrovires.

L'edat mitjana dels treballadors de les presons catalanes voreja els 50 anys. És, doncs, una plantilla envellida, que no ha crescut gaire els últims anys i que veu, desesperada, com el relleu generacional es fa amb comptagotes. Molts dels treballadors, els sindicats calculen que uns 700, tindrien ja l'edat per poder-se acollir a una feina que evités el desgast, sobretot físic, que suposa el contacte amb els interns, però no hi ha prou places d'aquest tipus i, per tant, es mantenen actius a primera línia fins a la jubilació. Aquesta és, segons les fonts consultades, una de les raons que explicarien que des del 2018 s'hagin triplicat les baixes laborals entre els funcionaris de presons. Les dades, obtingudes a través de transparència, arriben només fins a l'octubre d'aquest any, i demostren que el 2024 hi ha hagut fins i tot més baixes que en els mateixos mesos dels anys 2020 i 2021, que van ser els més forts de la pandèmia i en què, per tant, hi va haver una allau de baixes.

El març ha sigut un mes convuls a les presons. El 14 de març de 2024 serà un dia especialment recordat en la història penitenciària catalana: a la presó de Mas d'Enric un intern va assassinar la cuinera del centre, el primer treballador penitenciari mort en mans d'un pres en quaranta anys. Sota el lema "Tots som Núria", el nom de la treballadora assassinada, la plantilla i els sindicats van iniciar unes mobilitzacions inaudites –que encara duren–, van bloquejar les presons i van tancar els presos a les cel·les més de 24 hores. Per als treballadors, el crim de Mas d'Enric va ser la gota que va fer vessar un got que feia temps que s'estava omplint d'un augment exponencial de les agressions. I el mes més convuls a les presons també ha sigut un dels que ha registrat més agressions: segons ha pogut saber l'ARA, aquest març s'han comès 79 agressions de presos a funcionaris, el doble que el mes de febrer i 28 més que el març del 2023. És la xifra més alta dels últims dotze mesos.

Que els ganivets a les cuines o els cúters en els tallers estiguin lligats a les taules amb una cadena perquè el pres no ho pugui utilitzar fora de la seva zona de treball. O que a les neveres de les presons cada vegada hi hagi més menjar de quarta gamma. És a dir, verdures, fruites i altres aliments ja tallats perquè els interns no els hagin de manipular tant. Aquestes són algunes de les mesures, segons ha pogut saber l'ARA, que el departament de Justícia ha proposat aquest divendres als sindicats de presons en una reunió per millorar la seguretat als centres penitenciaris; unes negociacions que van detonar després de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric, que va morir apunyalada per un intern que treballava a la cuina ara fa un mes.

La reunió d'aquest dimarts, la primera entre els sindicats de presons i el departament de Justícia des de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric a mans d'un intern, s'havia mantingut en secret. Tant que ni la mateixa plantilla, segons fonts dels funcionaris dels centres penitenciaris, ho sabia. Després que durant tres setmanes els sindicats hagin plantat sistemàticament la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i només hagin accedit a reunir-se amb la vicepresidenta, Laura Vilagrà, el relleu del director de Mas d'Enric va significar un punt d'inflexió. El canvi s'ha materialitzat aquest dimarts, quan a les 9.30 h els representants dels treballadors han entrat per la porta de la seu del departament i s'han trobat amb el secretari general de Justícia, Jordi Martinoy, i representants de la secretaria d’Administració i Funció Pública.

Hunter Biden, el fill del president dels Estats Units, ha entrat de ple a la campanya presidencial del seu pare. Després d'una llarga investigació de cinc anys, el Departament de Justícia ha arribat a un acord amb ell pel qual es declararà culpable de dos delictes fiscals menors i evitarà així una condemna major pel càrrec de possessió d'armes quan patia una drogoaddicció. Com a resultat del pacte, Biden acceptarà la llibertat condicional.

Fa cinc hores era en un judici on la jutge pregunta a la víctima: "Per què denuncia?". "Per por", respon ella sorpresa. "Només per por?", qüestiona la magistrada. És una de les situacions diàries a les quals s’ha d’afrontar una professional del Servei d’Acompanyament a la Víctima (SAVD). Són les encarregades de donar resposta a les dones agredides per violència masclista en el primer moment. "La càrrega emocional és enorme, fem atenció d’emergència, en les primeres 72 hores, estem portant casos d’homicidis, víctimes d’agressions sexuals, delictes greus, actuem quan la persona està en una situació vulnerable". Treballen als jutjats i són 48 professionals a tot Catalunya. Comparteixen reivindicació amb les 174 treballadores de Mesures Penals Alternatives (MPA). En aquest cas, les persones que treballen amb els agressors. Estan en una situació "límit", asseguren.

El departament de Justícia ha denunciat quatre funcionaris de presons a la Fiscalia per un presumpte cas de maltractament a un intern. Són treballadors del centre penitenciari de Lledoners, dos dels quals estan destinats a l'aïllament penitenciari –el departament especial de règim tancat (DERT)–, mentre que els altres dos són caps de servei. Segons el departament, tots els indicis apunten que els caps de servei van autoritzar i presenciar un escorcoll integral i una immobilització injustificada a l'intern per part dels dos altres treballadors. Això va passar just abans que el pres fos traslladat al centre penitenciari de Mas d'Enric. Quan va arribar allà se li va fer un reconeixement mèdic en què es van diagnosticar diverses fractures costals i traumatismes al tronc.

El Departament de Justícia ha adquirit 447 noves llicències per celebrar judicis per videoconferència, una per a cadascuna de les sales de vistes dels jutjats de tot Catalunya. Aquesta inversió en tecnologia farà possible que els judicis, les vistes prèvies i les declaracions es puguin celebrar sense desplaçaments innecessaris i evitant l’acumulació de persones als edificis judicials.

Cada setmana ingressen al centre penitenciari de Brians 1 una vuitantena de persones a les quals s'ha d'escorcollar de cap a peus, totalment nus, en una petita sala. Des d'avui, en aquest compartiment on es viuen, segons els funcionaris, els "moments més delicats" de tota la vida penitenciària dels interns, hi ha instal·lada una càmera de seguretat per intentar protegir tant els mateixos presos com els funcionaris de possibles agressions o falses denúncies: tot quedarà enregistrat en vídeo i àudio.

La degana dels jutjats de Martorell ha demanat al departament de Justícia que habiliti un espai alternatiu per als serveis de guàrdies dels jutjats de primera instància números 1 i 5, després que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) els suspengués l'activitat per deficiències a les instal·lacions. El CGPJ també ha amenaçat d'aturar l'activitat de tots els altres jutjats de Martorell si el Govern no arregla els edificis abans del 30 d'abril. La suspensió de l'activitat ha afectat els jutges però no els funcionaris que hi treballen, que depenen del departament de la Generalitat.

Dos jutjats de Martorell van aturar l'activitat fa un mes pel mal estat del sostre, però d'aquí un mes poden ser tots els jutjats de la ciutat els que deixin de treballar. Aquest és l'ultimàtum que ha fet arribar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a la Generalitat. La comissió permanent del CGPJ ha decidit aturar l'activitat als jutjats de primera instància i instrucció número 1 i 5 de Martorell, i ha acordat que si el 30 d'abril no s'han solucionat les deficiències que afecten els altres jutjats "se suspendrà l'activitat" a tot el partit judicial. La manera d'evitar aquesta mesura "de prevenció de riscos" per als jutges és que el Govern arregli els edificis.

El consell executiu del Govern ha aprovat aquest dilluns la creació de l'Observatori Català de la Justícia en la Violència Masclista. Aquest nou òrgan analitzarà la resposta dels òrgans judicials, els serveis penitenciaris, la justícia juvenil, les mesures penals alternatives i el servei d'atenció a la víctima, amb l'objectiu de millorar l'efectivitat i contribuir a la lluita contra la violència masclista. L'observatori farà investigació per a la millora de les polítiques públiques de prevenció, atenció i tractament d'aquesta violència. A més, oferirà formació específica sobre la violència masclista als professionals que treballen als jutjats i als que treballen en l'àmbit de l'execució penal.

Dues dones joves juguen amb els seus fills, una nena de gairebé un any i un nen de 13 mesos, en un espai a l’aire lliure. Hi ha un tobogan, un gronxador, casetes de colors llampants i altres elements de mobiliari urbà per a criatures. Són les quatre de la tarda d’un dia de juny i s’agraeix la brisa.

"L'estigma penitenciari encara pesa molt i les persones que han estat a la presó han de tenir una segona oportunitat". Així ho ha defensat la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina, que ha afegit que s'ha d'evitar que els presos "es trobin sols" quan deixen d'estar entre reixes. La Taula ha presentat aquest dimarts, en una jornada organitzada amb la col·laboració del diari ARA, un estudi sobre l'acompanyament a les persones en la sortida de la presó. L'informe, basat en 25 interns –13 de Can Brians i 12 de Ponent– que l'any passat van sortir de la presó, ha servit per evidenciar que si els presos tenen una xarxa familiar, la reinserció és més fàcil. Com que l'estudi també ha detectat que la presó dificulta mantenir els vincles amb la família i les amistats, les entitats socials han reclamat que el 20% dels interns puguin estar en un règim obert de tercer grau; és a dir, que només hagin de dormir entre reixes.

Èxit de públic a les portes obertes a la presó Model de Barcelona i a l'exposició 'La Model ens parla: 113 anys, 13 històries', situada a l'interior de l'edifici. L'antic centre penitenciari de l'Eixample va obrir les portes als veïns a principis de juliol. En només un mes s'han exhaurit les 64.000 entrades gratuïtes previstes fins a finals de novembre. Els ciutadans han pogut reservar les entrades per internet o trucant al 012.

Després de setmanes de conflictivitat, tres sindicats de funcionaris de la presó de la Model -CSIF, CATAC i CCOO- han signat un pacte amb la conselleria de Justícia pel tancament de l'històric centre penitenciari de Barcelona, que després de més d'un segle de funcionament, tancarà portes aquest juny. Les organitzacions sindicals firmants representen el 68% dels treballadors de la Model. L'únic sindicat que no s'hi ha sumat és UGT.

La presó Model tancarà aquest mes de juny, després de 113 anys d'història.

El nou centre penitenciari per a presos preventius de la Zona Franca només acollirà un 40% dels interns que actualment té la històrica presó de la Model, a l'Eixample de Barcelona, la data de tancament de la qual no ha volgut especificar encara el conseller de Justícia, Carles Mundó. La conselleria ha explicat aquest dimarts a la reunió del consell executiu del Govern com seran els futurs equipaments penitenciaris de la ciutat, que no estaran operatius fins més enllà del 2021.