El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha avançat que la primera quinzena d'abril es posarà en marxa la jornada laboral de 35 hores a l'administració general de l'Estat (AGE), una mesura que ha comptat amb el suport de CCOO, UGT i CSIF. Així ho ha anunciat aquest divendres durant unes jornades d'Eldiario.es, en què ha recordat que hi ha comunitats autònomes on ja s'està aplicant la jornada de 35 hores entre el funcionariat, però que a l'AGE i organismes públics es dictarà una resolució per implantar aquesta jornada la primera quinzena d'abril, previsiblement després de Setmana Santa.

El Parlament ha aprovat una reivindicació històrica dels funcionaris de presons: que siguin considerats agents de l'autoritat. La demanda, que va guanyar força després de l'assassinat de la Núria, cuinera a la presó de Mas d'Enric el març del 2024 a mans d'un intern, ha estat una proposta del PSC que ha tirat endavant amb els vots del PP, Vox, Aliança Catalana i Junts. A més dels funcionaris de vigilància, l'estatus d'agent de l'autoritat —que ja tenen entre altres els policies, els metges i els docents— s'estén també als directius de les presons i els treballadors penitenciaris de rehabilitació: psicòlegs, educadors, juristes i treballadors socials.

El Govern ha aprovat el projecte de llei de l’ocupació pública catalana, que prendrà el relleu a la regulació vigent des del 1997. Superat el primer quart del segle XXI, i vist el contingut del document, queda clar que l’ocupació pública romandrà sota un model dissenyat el mil·lenni passat. El Govern se sent còmode mantenint un statu quo que creu immutable i renuncia a una reflexió profunda sobre allò que el país ha de menester en aquest capítol.

El marc legislatiu sobre les condicions laborals dels funcionaris a Catalunya té més de 25 anys i, per al Govern, ha arribat el moment de posar-lo al dia. El consell executiu de dimarts vinent aprovarà el projecte de llei d'ocupació pública, que té com a objectiu redefinir l'accés al sector públic, despertar vocacions entre els joves per afrontar el relleu generacional a l'administració i canviar les condicions de promoció en la carrera funcionarial. La llei, que posteriorment entrarà en el tràmit parlamentari, afecta quasi 400.000 treballadors: els empleats de la Generalitat, els dels 947 ajuntaments de Catalunya i els de les set universitats públiques catalanes. La norma ha estat treballada amb el "màxim consens", segons el departament de la Presidència, i s'emmarca en el gran projecte de reforma de l'administració que té en marxa l'executiu català.

En mig del foc creuat entre el ministeri de Treball i la patronal espanyola CEOE pel bloqueig a la taula del diàleg social per a la millora dels riscos laborals, Pedro Sánchez ha volgut presidir la firma de l'acord entre el ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública i dos dels sindicats majoritaris de funcionaris, UGT i CSIF, per apujar més d'un 11% els sous públics entre el 2025 i el 2028 (ambdós inclosos). "Són els acords que legitimen l'acció de govern", ha defensat Sánchez aquest dijous durant la clausura de l'acte de la signatura. També ha afirmat que passos com aquest són els que "garanteixen estabilitat i capacitat de mirar a llarg termini". Finalment, CCOO no s'hi ha sumat.

El govern espanyol mou fitxa en la negociació per apujar els sous públics i planteja un increment salarial d'un 10% per al període 2025 - 2028, segons ha informat la UGT en declaracions als mitjans de comunicació aquest dimecres. El ministeri de Funció Pública i els principals sindicats de funcionaris s'han tornat a reunir aquest dimecres per negociar una millora dels salaris públics, i la intenció és veure's de nou demà dijous. D'entrada, però, el plantejament de la cartera que pilota Óscar López (PSOE) no convenç els sindicats per la seva lletra petita.

El govern espanyol no té, per ara, un projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2026 damunt la taula. Per als treballadors públics, però, això no pot ser un impedient per acordar un nou increment salarial per a aquest 2025. Normalment, l'augment d'aquests sous es recull en uns nous comptes públics. Els funcionaris fa dies que pressionen l'executiu de Pedro Sánchez perquè mogui fitxa –els sindicats majoritaris entre els funcionaris (CCOO, UGT i CSIF) han amenaçat amb una vaga general aquest mes de desembre–. De moment, han aconseguit que aquest dimecres es reprengui la negociació amb el ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, sota la batuta d'Óscar López (PSOE).

Les Barnahus, els serveis integrals que la Generalitat va posar en marxa per als menors víctimes de violència sexual, estan sota mínims. Dels vint-i-sis professionals que treballen a les catorze cases que hi ha en tot Catalunya, només sis continuen als seus llocs, mentre que la resta de places, o estan vacants o el nou personal encara no està format. Aquesta situació està provocant que es retardin les atencions a les criatures i una sobrecàrrega de feina per als professionals que s'hi han quedat.

El govern espanyol ha aprovat una nova convocatòria de llocs de treball públics. En concret, aquest 2025 es convocaran fins a 36.588 places públiques a l'administració estatal, tal com ha informat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, aquest dimarts. Es tracta d'una convocatòria lleugerament inferior a la del 2024, que va ser històrica amb l'oferta de 40.146 places, a través de la qual es volen reforçar, sobretot, serveis d'atenció a la ciutadania que depenen de l'administració general de l'Estat, com és el cas del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), la Seguretat Social i les oficines d'estrangeria.

Mentre intentàvem respirar enmig de la calor que no deixava ni dormir, del fum dels incendis i de la bronca política espanyola, que ja ha arribat al nivell de saunes i prostíbuls, una bona notícia s’escolava entre les reixes estretes de les notícies que aconsegueixen un titular: la reforma de l’administració impulsada pel Govern anirà aviat al Parlament. 

Sempre hi ha qui no s’arruga i alça la veu davant la injustícia o l’abús, sense fer un càlcul previ de cost-benefici. La persona d’una peça que fa, senzillament, el que és correcte. En la major part dels humans, però, el pusil·lànime conviu amb l’heroi potencial. ¿Qui no ha alternat episodis de covardia o passivitat amb rampells d’intrepidesa o gosadia? En podem donar la culpa al caràcter, l’educació o el moment vital. O recórrer, en part, al context. La psicologia social parla d’un efecte espectador perquè quan moltes persones contemplen una agressió la víctima té menys probabilitats de ser auxiliada. Contra el que es podria esperar, el grup no té un efecte multiplicador sinó difuminador de la responsabilitat individual. Els uns pels altres, la casa per agranar. El cas dramàtic de Kitty Genovese –una adolescent novaiorquesa que va ser assassinada al carrer, davant de trenta-set testimonis, sense que ningú hi intervingués– il·lustra molt bé aquest fenomen. 

Hi ha una administració pública poc coneguda per a molts ciutadans, però vital en el dia a dia dels territoris, on cobrir les places vacants de feina s’està convertint en una vertadera odissea. Els funcionaris en marxen, atrets per sous significativament millors en altres institucions, encara que siguin a quilòmetres de distància d’on viuen. Parlem dels consells comarcals, una eina de reequilibri territorial que depèn de la Generalitat i que s’encarrega de tasques com la depuració d’aigües, els serveis socials i els menjadors i el transport escolar de molts pobles mitjans i petits.

L’amo del món va fer un discurs en què es va dirigir al seu “millor amic” (llegiu-ho junt, “milloramic”, amb el significat de quan ets menor d’edat), Elon Musk, i el va elogiar per la seva retallada en la despesa pública, que –ho llegíem a l'ARA– “ha suposat l'acomiadament de milers de treballadors del govern”. 

Dos-cents alts funcionaris de la Generalitat s’han rebotat perquè el Govern els havia anunciat que s’havia acabat el dret a fer dos dies de teletreball. Sí, la pandèmia ens va descobrir tot d’avantatges del treball a distància, com ara que no calien tants viatges per feina o que les reunions es podien fer per Zoom. I de la mateixa manera que ser físicament al despatx no assegura necessàriament més productivitat, treballar des de casa no és sinònim d’escapolir-se de les obligacions perquè qui és complidor ho és tant a casa com al despatx. I després hi ha la petjada de carboni, la conciliació, i uns quants arguments més a favor de treballar des de casa. Tot això ja ens ho sabem.

Fins al 31 d'octubre d'aquest any, entre els funcionaris de presons de Catalunya s'han registrat 4.497 baixes laborals, gairebé el triple que el mateix període del 2018, quan n'hi va haver 1.544. Són dades a què ha tingut accés l'ARA mitjançant una petició de transparència i que mostren un augment constant de les incapacitats temporals entre aquests professionals, fins al punt que els primers 10 mesos d'aquest any n'hi ha hagut més que en la mateixa franja del 2020 i el 2021, els anys més marcats per la covid, que va causar una allau de baixes.

Durant tot l'any 2020, només 40 funcionaris de la Generalitat van demanar que s'activés el protocol per assetjament psicològic a la feina, una xifra modesta si tenim en compte que a Catalunya hi ha 244.000 treballadors que depenen d'aquesta institució. Però, any rere any, la xifra ha anat creixent i aquest últim, que encara no ha acabat, a la Generalitat ja li han arribat 178 denúncies, fet que suposa un increment del 354%. D'entre tots els funcionaris de la Generalitat que consideren que estan patint assetjament a la feina destaquen especialment els professors, que han passat de tramitar 19 denúncies en tot el 2020 a 127 aquest 2024. És a dir, s’ha registrat un augment de denúncies del 568% per part d’aquest col·lectiu.

El Parlament de Catalunya ha arribat a un acord amb els funcionaris de la cambra per acabar amb el litigi judicial que els treballadors havien presentat fruit dels intents de retallar algun dels privilegis laborals que mantenen. El premi de jubilació –una anualitat sencera que cobraven en el moment de jubilar-se– és un dels que protagonitzaven l'estira-i-arronsa entre les parts. Finalment, es mantindrà fins al 2050, tot i que aplicant un topall: els que es jubilin fins a finals d'aquest any cobraran 89.667 euros com a màxim (la majoria dels treballadors no passa d'aquesta xifra, però alts càrrecs de la cambra tenen sous superiors als 200.000 euros anuals) i la xifra s'anirà reduint progressivament fins al 2050. El 2029, per exemple, serà de 57.387 euros. Abans d'aquest any s'hauran jubilat una setantena de funcionaris de la cambra. El 2040 la xifra màxima serà de 25.000 euros i el 2049 de 2.500.

El Japó és un país conegut arreu del món per oferir al comerç i l'hostaleria una atenció al client excel·lent, una pràctica que no és recíproca dels consumidors cap als treballadors que els atenen. Segons informa el diari britànic The Guardian, els nivells d'abusos de la clientela cap a empleats d'aquests sectors ha obligat les autoritats de la ciutat de Tòquio a aprovar una nova normativa per reduir el kasuhara, una paraula japonesa que es tradueix com a assetjament del client.

La presó de Ponent i la de Lledoners han tret de la cuina els interns condemnats per homicidi o altres delictes de sang, segons ha avançat TV3 i han confirmat a l’ARA fonts del departament de Justícia. La conselleria desvincula la decisió a Lledoners de l'assassinat d’una cuinera a Mas d’Enric a mans d’un pres i al·lega “motius reglamentaris”, sense detallar quins són. En el cas de Ponent, el moviment sí que estaria motivat pel crim i la direcció del centre de Lleida ja ha executat cinc canvis de destinació d’interns que treballaven en aquest servei.

Nova agressió a les presons catalanes. Després d'una setmana marcada per les protestes arran de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric, que ha empès centenars de funcionaris a mobilitzar-se davant dels centres penitenciaris exigint dimissions a la conselleria de Justícia i més mesures de protecció, s'ha viscut un nou conflicte a la presó de Ponent, a Lleida. Dos treballadors han resultat ferits lleus després de ser agredits aquest dissabte per un pres quan intentaven reduir-lo, segons avança el diari Segre.