El Govern posa ordre al funcionariat català amb noves oposicions i avaluacions anuals

BarcelonaEl marc legislatiu sobre les condicions laborals dels funcionaris a Catalunya té més de 25 anys i, per al Govern, ha arribat el moment de posar-lo al dia. El consell executiu de dimarts vinent aprovarà el projecte de llei d'ocupació pública, que té com a objectiu redefinir l'accés al sector públic, despertar vocacions entre els joves per afrontar el relleu generacional a l'administració i canviar les condicions de promoció en la carrera funcionarial. La llei, que posteriorment entrarà en el tràmit parlamentari, afecta quasi 400.000 treballadors: els empleats de la Generalitat, els dels 947 ajuntaments de Catalunya i els de les set universitats públiques catalanes. La norma ha estat treballada amb el "màxim consens", segons el departament de la Presidència, i s'emmarca en el gran projecte de reforma de l'administració que té en marxa l'executiu català.

Quines són les principals novetats de la llei? Una d'elles és el redisseny de les oposicions. La Generalitat vol caminar cap a exàmens menys memorístics, seguides d'un curs de selecció on els candidats posaran a prova les seves habilitats en situacions similars a les que es trobaran al lloc de feina al qual opten. Des de Funció Pública consideren que els temps en què tenia utilitat memoritzar pàgines i pàgines de lleis ja han quedat enrere. Ara, sostenen, totes es troben a l'abast d'un sol click, per no parlar de l'ús de la intel·ligència artificial en el dia a dia de l'administració.

A això s'hi afegeix el fet que Catalunya no és un país amb tradició opositora –tendència que també llasta, per exemple, el nombre de juristes catalans que volen ser jutges i fiscals–. Funció Pública iniciarà pròximament una campanya adreçada a joves per tractar de seduir-los de les bondats de treballar per a l'administració, una opció que sovint no es plantegen quan acaben els estudis universitaris, subratllen les mateixes fonts. La urgència de fer-ho es posa de manifest quan es miren les dades: un 24% dels funcionaris de la Generalitat es jubilaran abans del 2030, i només el 7,3% són menors de 30 anys. A més, s'està treballant en una macroplataforma des d'on es puguin consultar tots els processos de selecció oberts, siguin d'un ajuntament o de la Generalitat. "És imprescindible disposar de noves eines per treballar per l'administració del futur, amb l'objectiu de recollir el talent intern i reclutar talent extern per fer una administració més eficaç i que generi confiança a la ciutadania", ha destacat la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, que confia que el Parlament l'aprovi enguany.

Progressió professional

Amb la idea d'aprofitar (i premiar) l'expertesa dels empleats públics, la llei revisa el sistema de progressió professional dins de l'administració. Fins ara, l'única manera de cobrar més era ascendir en l'escala jeràrquica, la qual cosa incentivava que els empleats saltessin d'un departament a l'altre per poder anar guanyant millores salarials, al marge de quina fos la seva especialitat. El Govern espera capgirar aquesta situació amb la introducció de quatre "trams" que es traduiran en un increment de sou: l'inicial, el consolidat, l'expert i el referent. Serà l'anomenada carrera "horitzontal", per oposició a la "vertical" (la jeràrquica).

Per beneficiar-se del reconeixement d'aquests trams, però, no n'hi haurà prou amb haver passat cert temps en una posició (no és un complement d'antiguitat), sinó que caldrà acreditar una solvència i unes aptituds que es concretaran en el desenvolupament reglamentari. El nou sistema també es veu reflectit en el nou règim sancionador: s'introdueix la possibilitat de ser degradat com a càstig davant d'una d'infracció greu.

Moure's d'administració

A més, el Govern vol millorar l'avaluació del compliment dels objectius entre el funcionariat. Cada any, els empleats públics seran sotmesos a una avaluació vinculada a l'assoliment de resultats que es fixaran per a cada departament per part del superior jeràrquic. Què passarà, si no es compleixen? En primer lloc, que perdran el complement salarial associat. És el que històricament es coneixia com a complement de productivitat, i que a la Generalitat ja ha passat a abonar-se segons l'assoliment d'objectius, de comú acord amb els sindicats. Ara, aquest model adquirirà rang legal i s'estendrà a totes les administracions. En segon lloc, una valoració negativa també perjudicarà les possibilitats de progressar professionalment, en el reconeixement dels trams de la carrera horitzontal.

D'altra banda, la nova regulació ofereix oportunitats als funcionaris que estiguin pensant en un canvi d'aires: facilita la mobilitat administrativament d'aquells que tinguin un perfil que pugui ser útil tant en una administració local, per exemple, com a la Generalitat. Amb tot, i amb la idea que els consistoris o universitats que tinguin dificultat per contractar personal no el perdin, la possibilitat d'acollir-se a aquesta opció es farà dependre d'un conveni. Dit d'una altra manera, s'ofereix la possibilitat a les administracions que subscriguin aquest conveni amb la Generalitat, però no serà obligatori fer-ho. Els funcionaris que vulguin fer el salt a una administració diferent hauran de passar una sèrie de filtres: l'Escola d'Administració Pública de Catalunya s'encarregarà d'acreditar que tenen les competències per fer-ho.