Què és l'Escola d'Administració Pública de Catalunya? Aquesta és la nova missió que li encarrega el Govern

BarcelonaL'Escola d'Administració Pública de Catalunya és una institució centenària: va néixer el 1912 i és una de les més antigues d'Europa. Va ser fundada per Enric Prat de la Riba i és ara el centre de formació de referència del funcionariat català. Ara, però, el Govern vol que vagi un pas més enllà, en el marc de la reforma de l'administració pública que té en marxa. Per fer-ho, i segons traslladen a l'ARA fonts del Govern, el consell executiu donarà aquest dimarts el tret de sortida a la redacció de la nova llei de l'Escola d'Administració Pública, amb la idea de tenir-la enllestida l'estiu del 2026 amb el "màxim diàleg" amb el sector públic, les entitats municipalistes i els grups parlamentaris. No és el primer executiu català que ho intenta: el govern de Pere Aragonès va treballar una proposta que finalment es va quedar al calaix, després del trencament amb Junts; anteriorment, el 2017, el 155 va passar per sobre la reforma en què havia treballat l'aleshores director de l'Escola, Agustí Colomines, ara diputat de Junts.

La llei de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya és la tercera pota de les altres dues reformes amb què el Govern vol dibuixar l'administració catalana del futur: la llei d'ocupació pública i la del directiu públic professional. L'objectiu és que l'Escola l'acompanyi en els canvis que introduiran aquestes normes. Per exemple, impartint un curs selectiu obligatori posterior a les oposicions, que el Govern vol fer menys memorístiques i més competencials, o guanyant pes en el procés de selecció dels directius públics. El nou model que projecta l'executiu vol desterrar els nomenaments a dit dels alts càrrecs i establir-hi l'accés via concurs públic. L'Escola d'Administració Pública s'encarregaria d'acreditar els candidats i, fins i tot, de fer-ne la selecció final –tot i que el nomenament seria, en última instància, potestat del Govern–. També assumiria la missió de dissenyar un sistema d'homologació i acreditació de competències professionals per a tots els treballadors públics, grups de recerca i investigadors.

Més enllà, la memòria preliminar que el Govern aprovarà aquest dimarts preveu que l'escola doni servei a totes les administracions públiques catalanes i pugui acompanyar els funcionaris amb una "formació transversal" al llarg de la seva carrera. Es vol també connectar més l'Escola amb el món acadèmic i les administracions locals, i oferir a aquestes últimes suport en un dels temes que més maldecaps els porten: la manca de personal per cobrir les places de secretaris i interventors que, tal com ha explicat l'ARA, paralitza les administracions locals per l'alta rotació i les altes quotes d'interinatge –en falten uns 900, i un 60% dels municipis no té personal fix en aquesta plaça–. El fet que Catalunya no tingui competències per convocar aquestes places, que depenen de l'Estat, és un fre, però l'executiu català vol que, almenys, l'Escola pugui "participar en la seva selecció" i garantir-los una "formació de qualitat".

Caçar talent

Una altra de les realitats que l'administració catalana té per davant és la jubilació de pràcticament un quart dels 260.000 treballadors públics de la Generalitat abans del 2030. En aquest context, el Govern estudia com "caçar talent" per cobrir aquests buits, una línia de treball que també vol impulsar l'Escola, a semblança del que ja fan altres centres anàlegs a Europa, com el de l'estat francès. Ja s'han posat en marxa programes per generar vocacions de servei públic entre joves i beques per preparar oposicions. N'hi ha, per exemple, per a les places de nous gestors tributaris que haurien d'integrar-se en l'Agència Tributària de Catalunya en el seu camí a convertir-se en una autèntica Hisenda catalana –fita, per altra banda, pendent de la negociació a Madrid–.

Però, perquè tot plegat prosperi, el Govern necessita el suport d'una majoria parlamentària que li aprovi aquestes lleis. L'executiu es proposa articular un "consens" de país al voltant de l'Escola, una idea en la qual insisteix el director, Jaume Magre, doctor en ciències polítiques i especialista en l'administració local. "Les institucions han de ser perdurables en el temps, i en el cas de l'Escola, encara més. És central en el sistema politicoinstitucional i hem d'intentar ser prou generosos per entendre que aquesta posició s'ha de respectar", ha defensat en aquest diari. I és que l'Escola està cridada a ser el "vaixell insígnia" de la reforma de l'administració pública catalana: "Necessitem aquesta llei com l'aigua de maig", ha reblat Magre.

Els anteriors intents

La llei incorpora alguns dels elements que ja havia posat sobre la taula Colomines, però també dels que en el seu moment va voler impulsar l'últim director de l'Escola, Ismael Peña López, sota el govern d'ERC. Aquesta norma va patir tot un periple la legislatura passada: inicialment havia de ser una llei separada, tal com ara planteja el PSC, però va acabar dins d'un capítol de la llei d'ocupació pública. Com el projecte que ara traurà a consulta pública l'executiu socialista, aquella llei incidia en la necessitat de reforçar la formació i donar més eines al món local, formant perfils específics que aquest demandi i assumint, a petició seva, la selecció per a determinades posicions. Va quedar aprovat pel consell tècnic del Govern el febrer del 2023, però mai va arribar a ser-ho en consell executiu.

La fita de convertir l'Escola en un pol de transferència de coneixement, recerca i innovació ve de l'època de Colomines. Ara bé, el que no repesca el projecte actual és la idea de l'ara diputat de Junts de convertir-la en un consorci entre l'administració pública, el món local i les universitats. En el debat parlamentari caldrà veure com es posiciona Junts, a qui el Govern ha estès constantment la mà –fins ara, sense èxit– perquè se sumi al bloc de la investidura en els grans temes de país. No ho ha aconseguit en el Pacte Nacional per la Llengua ni en les últimes reformes que ha impulsat en matèria d'habitatge.