El Govern del PSC enterra la pinça sociovergent en habitatge: hi haurà un gir a l'esquerra?

BarcelonaL'habitatge és una de les poques carpetes que ha aconseguit aglutinar sota un mateix paraigua totes les forces d'esquerres al Parlament. Malgrat les distàncies que marquen amb els socialistes en clau nacional i econòmica, fins i tot els cupaires s'han sumat a ERC i a Comuns per pactar amb el PSC mesures com la regulació del lloguer de temporada o el blindatge de l'habitatge de protecció oficial. L'aposta dels socialistes per la intervenció en aquest mercat els ha allunyat encara més de Junts i del sector immobiliari, que posa el crit al cel davant "l'activitat legislativa malaltissa" del Govern del PSC, en paraules de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya i del Col·legi d'Agents de la Propietat Industrial. D'entrada, Junts s'ha unit al PP i ha anunciat que també durà la regulació del lloguer de temporada al Consell de Garanties Estatutàries, fet que n'ajorna la votació com a mínim per un mes.

L'escletxa encara podria ampliar-se més si l'executiu català decideix prohibir la compra especulativa d'habitatge, com estudia el departament de Territori a petició del president de la Generalitat, Salvador Illa, a partir d'un informe del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. La conselleria ha encarregat diversos estudis i està fent entrevistes amb experts i amb el sector per acotar les modificacions legislatives que caldria impulsar. Fa un parell de setmanes, Illa va sorprendre els socis quan es va obrir a explorar aquesta mesura davant d'una pregunta de la CUP.

A l'última sessió de control, però, es va mostrar més caut: "Ho estem estudiant a fons, no és un tema senzill jurídicament", va replicar-li a la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach. La resposta d'Illa no va agradar del tot a Albiach, que li va replicar que "la feina jurídica està feta". "Voluntat, tota. Realisme, tot. No faré res que no tingui la certesa jurídica que és una mesura efectiva i té cabuda en el marc jurídic", va contestar-li Illa. Entre altres, el Govern vol aclarir si aquesta és una qüestió que el Parlament pot legislar pel seu compte.

Per afegir pressió al PSC, Comuns han situat el veto a la compra especulativa com a condició per als pressupostos de Barcelona i també ho exigiran a Illa en la negociació dels comptes del 2026, tot i que eviten dir si serà una línia vermella. El que sí que han fet ja és registrar una proposició de llei per reformar la llei d'urbanisme de Catalunya i facultar els ajuntaments per a adoptar restriccions en aquest sentit en zones de mercat tensionat.

Junts veu el PSC "segrestat" per Comuns

Malgrat que també admet que cal incrementar el parc públic d'habitatge, Junts marca distàncies amb les polítiques d'habitatge del Govern: denuncia "l'estigmatització dels petits propietaris" i reclama incentius fiscals perquè aquests treguin els seus pisos al mercat de lloguer, a banda d'assegurances pels casos d'impagament. Junts acusa el PSC d'estar "segrestat" per Comuns i ha ironitzat més d'una vegada amb el fet que Albiach és de facto la consellera d'Habitatge del Govern, un comentari que sovint arrenca somriures a la bancada de Comuns. "Tant de bo manessin els comuns, perquè com a mínim faríem complir la llei", va replicar el diputat David Cid al debat de política general, i va recordar que l'executiu encara no ha aplicat cap multa del règim sancionador de la llei d'habitatge.

Per ara, Territori té oberts trenta expedients sancionadors per incompliment del topall del lloguer, sobretot a l'àrea metropolitana. Amb la idea d'incrementar la fiscalització, els Comuns van pactar amb el Govern posar en marxa un cos d'inspectors per controlar fraus en el topall del lloguer o altres incompliments, com ara no fer constar el preu de referència a les ofertes en portals digitals. Al novembre, l'executiu s'ha compromès a aprovar un registre de grans tenidors que inclou multes de fins a 90.000 euros als propietaris amb més de cinc habitatges que no s'hi inscriguin.

Des de l'inici d'aquesta legislatura, els Comuns es vanten d'haver estirat el PSC cap a posicions més intervencionistes per garantir l'accés a l'habitatge. Des del Govern eviten concretar si es reconeixen en aquesta etiqueta, però es mostren compromesos amb "allunyar" els pisos de l'especulació per garantir que el seu ús prioritari sigui el residencial, i no el negoci. "El Govern fa el que ha de fer", subratllen fonts de Territori. I amb les seves mateixes paraules, li tornen el dard al sector immobiliari: "Existeix una necessitat malaltissa, efectivament, que és que els joves especialment –però afecta totes les generacions– no poden accedir a un habitatge".

De fet, la mesura estrella d'Illa de construir 50.000 pisos protegits en cinc anys és un compromís signat amb els de Jéssica Albiach per la investidura, però també amb Esquerra. També ho va ser la regulació del lloguer de temporada, que tindrà una normativa pràcticament calcada que la que va aprovar en el seu moment el govern d'ERC i que el PSC va tombar (amb una abstenció) amb Junts. Aleshores, l'argument era que el decret llei que va aprovar-la tenia "deficiències" i que calia resoldre el debat en l'àmbit estatal, no només autonòmic. Ara s'ha girat la truita.

"El PSC no només intervé"

Els pactes vigents del PSC en matèria d'habitatge han enterrat la pinça amb Junts que va operar en alguns moments de la legislatura passada. Al grup parlamentari, però, rebutgen aquest terme: "No hi ha hagut mai cap pinça amb Junts, ni en aquest tema, ni en cap altre", defensen. En tot cas, la legislatura passada tots dos grups van coincidir en la defensa de grans projectes i infraestructures, en la negativa de sancionar ajuntaments per la sequera o l'oposició a la renda bàsica universal; també van fer front comú en qüestions com la lluita contra les ocupacions "conflictives" i, el 2023, defensaven mesures com els incentius fiscals per treure pisos buits al mercat.

El partit, però, defensa que sempre ha abordat aquesta carpeta "amb rigor" des de posicions "d'esquerres", sent fidels al seu programa però també als seus pactes i a les demandes socials. "El PSC impulsa una política d'habitatge que no només intervé, regula, topa o adquireix, sinó que busca mobilitzar sòl i impulsar la construcció d'habitatge de protecció oficial", subratllen fonts socialistes. A escala municipal, a ciutats com ara Santa Coloma de Gramenet han seguit l'ofensiva de Barcelona contra els pisos turístics. A l'Hospitalet, l'alcalde, David Quirós, ha anunciat una nova empresa pública municipal d'habitatge.

Ara bé, en el full de ruta del Govern les mesures més intervencionistes conviuen amb altres de les quals els socis recelen, com l'anunci de 214.000 pisos públics i privats, i amb fórmules de col·laboració publicoprivada –per exemple, els préstecs d'emancipació–. El Govern ha agilitzat la burocràcia per a les llicències i ha modificat la llei perquè la mateixa Generalitat pugui actuar en nom dels ajuntaments en la gestió urbanística, amb la idea de posar com més aviat millor el sòl a disposició dels promotors. L'objectiu és arribar a un 15% d'habitatge protegit, tal com marca la llei –ara, Catalunya està per sota del 2%– i per això cal un increment "exponencial" del parc, afegeixen des de Territori.