Comuns vol limitar les compres d’habitatge a l’ús residencial i vetar adquisicions d’empreses
Junts i PP porten al Consell de Garanties Estatutàries la regulació del lloguer de temporada i en retarden l'aprovació
BarcelonaLa meitat dels habitatges que es compren a Catalunya es paguen al comptat, sense hipoteca, d'acord amb les dades del Col·legi Notarial. Segons Comuns, això posa de manifest que, en aquests moments, la major part d'adquisicions d'habitatge no es produeixen per part de famílies, sinó d'empreses que veuen en aquest actiu una inversió segura i esperen fer-ne negoci. Els de Jéssica Albiach s'han proposat combatre aquest fenomen, i per això han registrat una proposició de llei per prohibir la "compra especulativa d'habitatge" a les zones tensionades i garantir que tota compra immobiliària tingui un únic objectiu: viure-hi.
El text ja ha entrat al Parlament i ara Comuns vol negociar amb els grups de la cambra perquè es tramiti en lectura única, sense passar per comissió. Hauran de convèncer el PSC que, des del departament de Territori, està estudiant la viabilitat jurídica d'aquesta mesura, a partir de l'informe sorgit del Pla Metropolità –elaborat a petició de la regidora de BComú Janet Sanz–, per intentar aterrar a Barcelona una proposta que ja s'aplica, per exemple, a Amsterdam. Inspirada en aquest informe, la proposició de llei de Comuns planteja modificar la llei d'urbanisme per tal que els ajuntaments puguin introduir aquest veto a partir del planejament urbanístic. Com? Establint que una persona només pot comprar un pis si és perquè es converteixi en la seva residència habitual, i mudar-s'hi en els dotze mesos següents.
Hi ha, però, excepcions al veto, que s'introduiria a partir d'un pla urbanístic especial. La proposició de llei permet que una persona compri un pis perquè hi visqui un parent proper, com ara un fill, un pare o un germà. També que sigui com a una única segona residència, sempre que es trobi en un municipi diferent d'on ja es visqui i que no es dediqui a lloguer de temporada o turístic. A més, les herències queden fora d'aquesta regulació: una persona podria heretar un pis encara que no hi visqui, o comprar-se'n un per viure-hi encara que n'hagi rebut un altre en herència. Segons fonts de Comuns, la llei està pensada per afavorir l'accés de les famílies al mercat de l'habitatge, de manera que no hagin de competir amb empreses i fons immobiliaris que esperen treure'n un rendiment.
El resultat de condicionar l'adquisició de l'habitatge a l'ús residencial és que, d'entrada, quedaria vetada per a les empreses. Fonts de Comuns reconeixen que es podrien introduir excepcions, tant en la negociació parlamentària com en els plans municipals, per tal de permetre-ho a fundacions o entitats del tercer sector que els donessin un ús social. D'altra banda, les empreses –també els particulars– sí que podrien comprar un bloc sencer, sempre que el destinessin a arrendament d'habitatge habitual complint els topalls de preus.
Debats jurídics
Però, pot el Parlament de Catalunya incidir en el que pot comprar o no una persona, o ho hauria de fer l'Estat? Tot i que Comuns no renuncia a promoure aquesta regulació a escala estatal, amb un decret llei que incideixi en la llei del sòl, fonts de la formació consideren que la llei està "blindada" des del moment en què la prohibició s'introdueix a partir de la llei d'urbanisme. L'Estatut atribueix la competència exclusiva en urbanisme a la Generalitat i, a més, la llei d'urbanisme de Catalunya imposa als poders públics l'obligació de vetllar per un "desenvolupament urbanístic sostenible". Segons Comuns, "l'expulsió" dels veïns de les seves ciutats i la pressió immobiliària als barris viola aquest principi, i això justifica la intervenció dels ajuntaments en zones de mercat residencial tensionat –una figura que, recorden, ha avalat el Tribunal Constitucional–. La regulació que proposen permet que siguin entitats o veïns els que instin el pla especial urbanístic per introduir el veto, tot i que la decisió final depengui de la majoria política a l'ajuntament de torn.
Més enllà de la qüestió competencial, hi ha l'afectació sobre el dret a la propietat. El preàmbul de la proposta reconeix que aquesta mesura suposa una "limitació", però també recorda que no és ni permanent ni definitiva (es deixaria d'aplicar quan la zona deixés d'estar tensionada). "És l'única jurídicament admissible davant la situació excepcional acreditada de risc de pèrdua del dret d'accés a l'habitatge per a la major part de la població", recull el preàmbul. Comuns ja ha avançat que posarà damunt la taula del Govern aquesta proposta en les pròximes negociacions (també la de pressupostos, si s'arriba a obrir).
La regulació del lloguer de temporada
D'altra banda, aquest dimarts Junts i el PP ja han advertit que portaran la regulació del lloguer de temporada que s'havia de debatre al ple d'aquesta setmana al Consell de Garanties Estatutàries, de manera que en retardaran la seva aprovació. "Ignora el món local", s'ha queixat la portaveu juntaire, Mònica Sales, sobre el pacte que recentment van desencallar PSC, Esquerra, Comuns i CUP per impedir que els propietaris es saltin els topalls del lloguer a través del lloguer de temporada. A parer seu, "sí que cal regular el lloguer de temporada" i els seus "abusos", però escoltant el món municipal i sense "l'agenda de Comuns". Per al PP, la regulació és "anticonstitucional" i està "condemnada al fracàs". Només és una maniobra per despistar i per dilatar en el temps que aquesta llei es faci efectiva, però s'acabarà aprovant", va respondre la diputada cupaire Pilar Castillejo.
