Comuns i Govern pacten un registre de grans tenidors amb multes de fins a 90.000 euros a qui no s'hi inscrigui
També desbloquegen la unitat d'antidesnonaments, però els d'Albiach ho veuen insuficient per asseure's a negociar pressupostos
BarcelonaEl Govern i els Comuns han segellat aquest dilluns un acord per desbloquejar dos compromisos pendents des de la negociació dels suplements de crèdit, a la primavera. Són, d'una banda, la unitat antidesnonaments, que tindrà un pressupost de quasi 40 milions d'euros entre 2026 i 2030. Aquesta unitat acompanyarà les persones en risc de ser expulsades de casa seva per no poder pagar el lloguer o la hipoteca, i el Govern l'aprovarà aquest mateix dimarts al consell executiu. L'altra mesura és el registre de grans tenidors, on s'hi hauran d'inscriure totes les persones jurídiques o físiques amb més de cinc habitatges: els que no ho facin s'exposaran a multes d'entre 9.000 i 90.000 euros, emparades en la regulació de la llei d'habitatge. Tal com va explicar l'ARA, la previsió és que el registre s'aprovi al novembre i entri en funcionament al desembre.
En roda de premsa des del departament de Territori, la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha celebrat que són passes endavant del Govern en matèria d'habitatge, esperonat pel seu grup i pel Sindicat de Llogateres. La unitat antidesnonaments i el registre de grans tenidors, que inclourà també el de pisos buits, s'afegeixen al pacte per incorporar 100 inspectors d'habitatge, així com a l'increment fins al 20% de l'impost de transmissions als grans tenidors pactat amb el Govern l'abril passat.
Ara bé, i després de segellar l'acord amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, Albiach ha advertit que l'acord d'avui no és suficient per asseure's amb el Govern a parlar sobre els pressupostos, pendents de la negociació amb ERC sobre el finançament singular. Els Comuns lamenten que l'executiu compleix els pactes en habitatge amb certa "desgana" —no ha aplicat, per exemple, cap sanció a grans tenidors—, i que encara tenen pactes pendents de compliment derivats dels suplements de crèdit en matèria de mobilitat, salut i educació.
D'altra banda, Albiach ha recelat de l'anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, d'estudiar la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, una mesura que els Comuns van plantejar al debat de política general i a la qual els socialistes es van abstenir. "Estem veient un president que s’ha aficionat als anuncis", ha lamentat, tot recordant el dels 214.000 pisos llançat pel socialista durant el debat de política general, del qual també desconfien. Tot i això, no ha volgut avançar si ho posaran al damunt de la taula en futures negociacions: "La compra especulativa és un pas important (...) En parlarem els propers dies", ha dit.
Un registre d'accés públic
Oficialment batejada amb el nom de Servei de Protecció i Estabilitat Residencial, la unitat antidesnonaments comptarà amb una assignació de 39.380.912 euros per als propers cinc anys, amb "almenys" 50 efectius abans d'acabar 2025. L'objectiu és que presti servei a tot el territori català, mediant amb propietaris i entitats financeres de la mà dels serveis que ja ho fan a escala local, i call centers que s'activaran progressivament a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre.
Aquest servei incorporarà una nova figura anomenada Referent d'Habitatge, que serà qui acompanyarà aquelles persones que estiguin en risc d'impagament, sigui de lloguer o d'hipoteca, i els plantejarà totes les opcions al seu abast. "Ara passa que s’arriba tard, i el propietari de l’habitatge, o petit propietari, ja no vol la solució. Cal intervenir abans", ha afegit la diputada dels Comuns Susanna Segovia, també a la roda de premsa. A Catalunya, el 2024 es van registrar uns 7.400 desnonaments, una xifra que ha repuntat un 3,2% respecte a l'any anterior.
Pel que fa al registre de grans tenidors, els Comuns han pactat amb l'executiu que sigui d'accés públic: qualsevol que introdueixi el DNI o el NIF d'una persona podrà comprovar si és o no un gran tenidor, a efectes de poder controlar si compleix les obligacions que la llei els hi imposa, per exemple, pel que fa al topall de lloguer. Pel que fa a la contenció de rendes i en l'àmbit tributari, es considera gran tenidor qualsevol que tingui més de cinc habitatges. Pel que fa a l'obligació d'oferir un lloguer social, aplica als propietaris de més de 10 o 15 pisos (en aquest segon cas, si és persona física).
