El Parlament desencalla la regulació del lloguer de temporada mig any més tard

BarcelonaHan passat sis mesos des que, a l'abril, es va produir un pacte inèdit al Parlament: el PSC, ERC, Comuns i també la CUP van segellar un acord que va permetre al Govern salvar el seu decret de mesures urgents en matèria d'habitatge. A canvi, els socialistes es comprometien a adoptar dues mesures davant les quals, fins aleshores, s'havien mostrat reticents. Una era la regulació del lloguer de temporada i habitacions, que van tombar votant amb Junts al final de l'anterior legislatura quan el govern de Pere Aragonès la va decretar ja en temps de descompte. L'altra era el blindatge retroactiu de l'habitatge de protecció oficial, del qual l'executiu de Salvador Illa inicialment recelava per motius de "seguretat jurídica". Ara bé, el tràmit parlamentari ha permès llimar asprors i, finalment, PSC, ERC, Comuns i la CUP han arribat a un acord sobre el text que ha de concretar aquestes reformes, segons traslladen a l'ARA fonts de les quatre formacions.

El dictamen de la ponència, que afecta diverses lleis, es votarà aquest dimecres a la comissió de territori del Parlament. És un tràmit imprescindible abans que arribi al ple de la setmana vinent, tal com ha decidit aquest dimarts la junta de portaveus. El text, consultat per aquest diari, defineix com a habitatge permanent el que està destinat a satisfer la necessitat d'habitatge, "amb independència de la seva durada", una clàusula que té com a objectiu evitar que aquesta modalitat continuï sent l'escletxa que aprofiten els propietaris per esquivar els topalls al preu del lloguer.

El text estableix que, fins i tot quan hi hagi una finalitat acotada a un temps, com pot ser un arrendament vinculat a raons professionals, d'estudis o per impossibilitat d'estar-se a la llar habitual, s'aplicarà la regulació de la llei de l'habitatge sobre la determinació i l'actualització de la renda del contracte, la fiança o l'assumpció de les despeses generals. Només en quedaran fora els que siguin veritablement lloguers temporals lligats a usos recreatius o turístics, circumstàncies que caldrà acreditar. El seu redactat és pràcticament calcat al que en el seu moment va aprovar el govern d'ERC, i que la pinça PSC-Junts va tombar.

D'altra banda, els contractes fets en frau podran acollir-se a la durada legal mínima dels contractes d'habitatge habitual. Així, en el cas "de pròrroga dels arrendaments temporals per causes acreditades", si l'arrendatari no prova la causa de la temporalitat i que té la residència en un altre lloc, les pròrrogues seran les de la llei d'arrendaments urbans (LAU), a comptar des de la data d'inici del contracte. El mateix passarà si el propietari vol formalitzar un contracte nou amb el mateix inquilí en aquestes circumstàncies. Pel que fa al lloguer d'habitacions, la suma de les rendes pactades pel que fa a un mateix habitatge, ni que sigui en contractes diferents, no pot "ultrapassar" la renda màxima aplicable a l'arrendament unitari.

Esculls jurídics

Segons diverses fonts consultades, l'acord sobre com regular el lloguer de temporada estava ja llest a l'estiu i tenia el vistiplau del Govern, mentre que en els últims mesos els quatre grups han anat afinant altres elements de la ponència. Per exemple, el blindatge de la qualificació de l'habitatge de protecció oficial perquè no passi al mercat lliure una vegada transcorrin uns anys i, per tant, deixi de formar part del parc públic. Segons algunes fonts consultades, aquest ha estat un dels elements que més ha costat de lligar, perquè els socialistes continuaven tenint dubtes que fos possible jurídicament blindar-lo davant de possibles recursos davant del Tribunal Constitucional. La redacció final recull sense matisos que la vigència de la qualificació dels habitatges amb protecció oficial és "permanent", i que els terminis de vigència es prorroguen "obligatòriament" quan estan inclosos en una zona de mercat tensionat. Es posa fi, per tant, als terminis de 30, 20 i 10 anys de l'actual redacció de l'article 47 del decret 75/2014, del Pla per al Dret a l'Habitatge.

El moviment dels socialistes s'afegeix a l'anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, d'adquirir 170 habitatges d'InmoCaixa, que eren de protecció oficial, per valor de 15 milions d'euros, i que podria continuar amb l'adquisició de 1.100 pisos més. Segons havia denunciat el Sindicat de Llogateres, la immobiliària havia començat a aplicar clàusules abusives una vegada va passar el període de protecció de vint anys i la companyia va voler vendre'ls a preu de mercat. Les compres a InmoCaixa van ser una de les mesures que el govern d'ERC va posar en marxa ja al final de la legislatura. En paral·lel, el Govern estudia la possibilitat de prohibir la "compra especulativa d'habitatge", una proposta que Comuns van defensar al debat de política general (i on el PSC es va abstenir). La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat aquest dimarts que encarregaran informes jurídics per estudiar-ne la viabilitat.

Més percentatge protegit

La ponència també dona rang legal a la figura de l'inspector de l'habitatge i fa esment del registre de grans tenidors, que el Govern crearà via decret. Segons ha pactat amb Comuns, estarà llest al novembre, incorporarà també el registre d'habitatges buits i inclourà sancions d'entre 9.000 i 90.000 euros als propietaris de més de cinc habitatges que no s'hi inscriguin. A més, està previst que sigui "d'accés públic", de manera que qualsevol que tingui el DNI o NIF d'un propietari pugui consultar si és gran tenidor i, per tant, està obligat a complir amb allò que especifica la llei d'habitatge per a aquest col·lectiu.

D'altra banda, la ponència proposa una reforma de la llei d'urbanisme per elevar els percentatges que els plans d'ordenació urbanística municipal han de reservar a habitatges de protecció pública en sòl residencial de nova implementació: serà del 50% en transformacions de sòl urbanitzable i del 40% en actuacions en sòl urbà no consolidat (fins ara, aquests percentatges eren del 40% i del 30%). A més, la ponència planteja que com a mínim la meitat de la reserva de sòl s'hagi de destinar a lloguer social, en la línia de les peticions d'ERC i de Comuns d'incrementar el parc públic dedicat al lloguer i no només apostar per la construcció de pisos dins del lliure mercat, un dels recels que tenen amb l'anunci de 214.000 pisos que vol promoure el Govern.

També es crea la Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge, integrada per representants del Govern, que tutelarà els drets dels consumidors i supervisarà les plataformes digitals, portals immobiliaris i espais d’ofertes de lloguer i pisos d’ús turístic.