El marc legislatiu sobre les condicions laborals dels funcionaris a Catalunya té més de 25 anys i, per al Govern, ha arribat el moment de posar-lo al dia. El consell executiu de dimarts vinent aprovarà el projecte de llei d'ocupació pública, que té com a objectiu redefinir l'accés al sector públic, despertar vocacions entre els joves per afrontar el relleu generacional a l'administració i canviar les condicions de promoció en la carrera funcionarial. La llei, que posteriorment entrarà en el tràmit parlamentari, afecta quasi 400.000 treballadors: els empleats de la Generalitat, els dels 947 ajuntaments de Catalunya i els de les set universitats públiques catalanes. La norma ha estat treballada amb el "màxim consens", segons el departament de la Presidència, i s'emmarca en el gran projecte de reforma de l'administració que té en marxa l'executiu català.

Tornem del cap de setmana amb Sumar en estat de xoc pel cas Errejón i un missatge que torna amb força: el maltractament masclista, tant físic com psicològic, no entén ni de dretes ni d’esquerres, ni de títols acadèmics, i obliga els homes a fer una reflexió d'un canvi de moltes actituds culturalment acceptades fins ara.

El Govern es prepara per assumir el traspàs integral de Rodalies amb la creació del Centre de Formació Ferroviària de Catalunya. Les conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i Territori, Ester Capella, han presentat aquest divendres aquest espai de formació, que serà públic i pioner a l'Estat, i que està previst que entri en funcionament a partir del curs 2024-2025. El centre, que s'ubicarà a Vilanova i la Geltrú, ha de convertir-se en un potent nucli formatiu en l'àmbit ferroviari al país. "El Govern fa una aposta clara per formar nou personal en el camp ferroviari com a pas previ per enfortir la xarxa de trens", ha dit Vilagrà.

Hem consumit una setmana més en el compte enrere per evitar la repetició d’eleccions. I això ens permet constatar que el clamor per evitar la repetició electoral és unànime.

L'onada de protestes al Perú ha acabat forçant la dimissió del seu president interí, Manuel Merino, que ha anunciat la decisió i ha fet una crida a "la pau i la unitat". En un missatge televisat, Merino ha anunciat aquest diumenge la seva renúncia a la presidència, a la qual havia arribat dilluns passat després que el Parlament destituís el president Martín Vizcarra, en un moviment que va ser molt qüestionat per la seva dubtosa legalitat.

José Luis Bonet ha deixat aquest dijous la presidència de Freixenet i ha estat nomenat president d'honor del grup, càrrec que compartirà amb José Ferrer, segons ha informat la companyia aquest dijous en un comunicat.

Els comuns han tancat la porta a facilitar que Cs tingui la presidència del Parlament o de la Generalitat. Fonts de Catalunya en Comú - Podem consultades per l'ACN han deixat clar que la líder de Cs, Inés Arrimadas, no pot comptar amb la formació que encapçala Xavier Domènech. En cap cas, doncs, els comuns investiran la candidata de Cs ni tampoc facilitaran que Arrimadas tingui els suports necessaris. De fet, des de Catalunya en Comú - Podem subratllen que, si depèn d'ells, Arrimadas no serà cap del Govern, ni Cs tindrà la presidència del Parlament. Fins ara la cap de files de Cs ha persistit en la idea d'intentar la investidura en cas que JxCat, ERC i la CUP no es posin d'acord. Però per això necessitaria els vots a favor de la coalició de Domènech.

Barack Obama ha posat fi a la seva presidència amb el mateix discurs d’esperança que el va portar fins a la Casa Blanca ara fa vuit anys. El primer president afroamericà de la història dels Estats Units –que traspassarà el poder al republicà Donald Trump el 20 de gener– va demanar als seus conciutadans, en el seu discurs de comiat dimarts, que defensin la democràcia, perquè només així el país, ara dividit, aconseguirà “una unió perfecte”.

Antoni Bassas entrevista Neus Munté, consellera de Presidència i portaveu del Govern. Munté explica en quin punt es troba la refundació de Convergència, l'aprovació dels pressupostos, l'acord amb la CUP i les relacions amb el govern espanyol.

D'entrada, i en el trànsit fins a assolir un estat independent, defensa de les competències pròpies de la Generalitat. Aquesta ha estat la declaració d'intencions de la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, davant el que ha considerat que són "invasions sistemàtiques" de l'Estat. Munté ha comparegut aquest dilluns a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament per desgranar els objectius del seu departament per a aquesta legislatura, just després de la compareixença del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras. I ha garantit el "compromís absolut" del Govern amb el desenvolupament del full de ruta independentista i el procés constituent que ha de situar Catalunya "a les portes" de la creació d'un estat independent.

Els conservadors s'han imposat per àmplia majoria en la tria del nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha escollit per 12 vots a 9 al conservador Jesús María Barrientos, integrant de l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria. Ha guanyat així a l'actual president, el progressista Miguel Ángel Gimeno, integrant de Jutges per a la Democràcia. Es tracta d'una tria que tindrà incidència directa en el procés sobiranista, perquè és el TSJC el l'òrgan que haurà d'executar, entre altres coses, les ordres del Tribunal Constitucional sobre el procés d'emancipació nacional i haurà d'estudiar la querella contra l'expresident Artur Mas pel procés participatiu del 9-N.

La nova consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat que el Govern culminarà amb el referèndum constitucional el procés d'emancipació nacional que s'obre amb la nova legislatura i l'executiu ja constituït i a ple rendiment. Després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, deixés clar aquest dijous en una entrevista a TV3 que una declaració unilateral d'independència no figura en els plans de la legislatura de la desconnexió amb Espanya, Munté ha reforçat l'aposta pel referèndum: "El referèndum constitucional es farà perquè ens hi hem compromès", ha assegurat, i ha insinuat que el nou executiu pensa fer-lo encara que hagi de ser de forma unilateral si l'Estat continua tancat en banda.

Carles Puigdemont comença a perfilar el nucli dur que l'acompanyarà en el dia a dia al Palau de la Generalitat. Segons fonts governamentals, l'exalcalde de Girona té previst fer pocs canvis respecte de l'equip que acompanyava Artur Mas. El seu cap de gabinet, per exemple, ja formava part de l'oficina de l'expresident. Es tracta de Josep Rius, coordinador del gabinet de presidència amb Mas sota les ordres de Joan Vidal de Ciurana, que ara ocupa una cadira al consell executiu com a secretari del Govern. Rius, que també va participar en la campanya electoral de Francesc Homs a les eleccions espanyoles del 20-D, va formar part del gabinet de Xavier Trias en la seva època com a alcalde. Un cop CiU va perdre davant de la Barcelona en Comú d'Ada Colau, va travessar la Plaça Sant Jaume per treballar al gabinet de Mas.

"La presidència de la Generalitat s'ha subhastat". El líder del PSC, Miquel Iceta, ja feia setmanes que advertia que la investidura estava sent "objecte d'una rifa" i, aquest diumenge, durant el ple per designar Carles Puigdemont president de la Generalitat, ha lamentat que el seu pronòstic s'hagi fet realitat. El dirigent socialista considera que s'està fent una lectura errònia del resultat del 27-S perquè amb el pacte entre Junts pel Sí i la CUP s'està intentant separar els catalans entre "bons i dolents" en funció de si són o no independentistes. Un argument que va en la línia del discurs de Ciutadans, que ha acusat els sobiranistes "de fer un cordó sanitari a la majoria de catalans" que no volen la independència. Iceta ha volgut deixar clar que el seu partit s'oposarà de manera "aferrissada" a l'impuls d'una "independència exprés" que vol situar el país "fora" de la legalitat.

El sobiranisme s'ha mostrat exultant davant l'anunci d'un acord entre Junts pel Sí i la CUP per fer govern. Les xarxes s'han omplert de missatges de satisfacció que han culminat tota una jornada en què l'optimisme ja s'havia deixat veure des del matí. De fet, un dels primers a reaccionar, fins i tot abans que el mateix Artur Mas confirmés l'acord, ha estat el president de l'ANC, Jordi Sànchez, que, després de la segona cimera infructuosa, que va tenir lloc divendres a la seu de l'entitat, havia reconegut que hi havia poques possibilitats que les últimes hores hàbils per a la negociació servissin per culminar-la amb èxit, tot i que assenyalava que quedava "un fil d'esperança". "El fil d'esperança ha culminat amb èxit. Tindrem govern i estabilitat!!!", ha celebrat en una piulada des del seu compte, en la qual també ha cridat a "pencar de valent per guanyar la independència".

La junta directiva d'Òmnium es renova el proper 19 de desembre en assemblea i només s'hi ha presentat una candidatura, que encapçala el fins ara vicepresident Jordi Cuixart i Navarro. L'empresari nascut a Sabadell, que fins ara era vicepresident, opta doncs a la presidència de l'entitat sobiranista.

"No volem veure com es posa a subhasta la presidència, no és subjecte d'una rifa. Tot té un límit, a la vida. No s'ho mereix, el país, però no s'ho mereix vostè mateix". Aquesta ha estat la resposta del líder del PSC, Miquel Iceta, a la proposta que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha posat sobre la taula per desencallar de la mà de la CUP la investidura. I és que, segons el dirigent socialista, s'està dissenyant una "presidència disminuïda que durarà poc", que serà "decorativa, coral, polifònica" i que no respon a la trajectòria que al llarg de la seva història ha tingut aquest càrrec.

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha reclamat aquest dilluns a la CUP que no "jugui" amb el seu nom com a possible alternativa a Artur Mas com a futura presidenta de la Generalitat. "Junts pel Sí té un únic candidat, i el Govern està totalment alineat amb aquesta candidatura", ha assenyalat Munté en declaracions als mitjans des dels passadissos del Parlament just abans d'arrencar el ple de ruptura. "Estic al costat del president", ha apuntat la vicepresidenta, que ha apuntat a la "transcendència del moment" per arribar a un acord sobiranista que permeti desencallar la investidura.