Directament, sense intermediaris i a través d'internet. Les pimes disposaran de 1.000 milions d'euros de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) fins al 2027 per finançar el seu creixement. Ho ha anunciat aquest divendres el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, durant una sessió de treball a la seu de Pimec a Barcelona. L'instrument va dirigit a pimes amb almenys quatre anys d'antiguitat i comptes anuals dels últims dos exercicis auditats o que comptin amb un aval públic.

L'Esther Prat es va trencar diverses vèrtebres al caure l'any 2018. No va ser una caiguda gaire greu, però sí que ho van ser les conseqüències. Després de mesos fent-se proves per trobar la causa, li van detectar un càncer a la sang anomenat mieloma múltiple, que, entre altres senyals, fa que els ossos es fracturin amb facilitat. Explica que la teràpia per combatre la malaltia va ser molt dura: li van fer un trasplantament de medul·la òssia i sessions de quimioteràpia i, al llarg del tractament, va haver d'estar aïllada. Només podia veure la seva família a través d'un vidre. Finalment, van aconseguir controlar el càncer. Ara bé, la seva malaltia és incurable i serà una pacient crònica tota la vida. "He après a conviure amb la por", diu amb serenitat.

El govern espanyol avança en el seu objectiu que les promotores públiques i privades construeixin habitatge per dedicar-lo al lloguer assequible i social. Aquest dilluns el ministeri d'Habitatge, juntament amb el d'Economia i l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), ha signat el conveni dels préstecs als quals tindran accés les promotores per posar a disposició del mercat aquests immobles, i que el govern espanyol ha xifrat en 43.000 pisos nous, entre construïts (obra nova) i rehabilitats.

40.000 milions d'euros dels fons europeus en forma de préstec. Són els diners que a partir de l'estiu l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) té previst posar a disposició d'empreses, autònoms i famílies per cobrir inversions en transició ecològica, digitalització i tecnologia, turisme o, fins i tot, habitatge social. Es tracta d'una part important del total de préstecs vinculats a l'addenda del Pla de Recuperació i Transformació espanyol (83.000 milions d'euros de préstecs i 10.000 milions de transferències), que l'Estat va demanar l'octubre passat a la Comissió Europea. Aquest dimarts s'ha fet un pas més per poder desbloquejar-los.

Gairebé un any després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés les ajudes perquè els joves poguessin accedir a una hipoteca, la mesura fa un dels passos definitiu per veure la llum. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat les condicions concretes dels avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per accedir a una hipoteca. Ara, ICO i ministeri d'Habitatge hauran de firmar un conveni i després les entitats financeres interessades s'hi podran adherir per poder començar a comercialitzar les hipoteques que es puguin acollir a aquest programa.

Els tractaments actuals amb radioteràpia es planifiquen a partir d'una fotografia del tumor: els oncòlegs i els físics mèdics decideixen com serà la radiació per a aquell càncer determinat fent cas de les imatges de tomografia computeritzada (TAC) que li han fet al pacient abans de les sessions terapèutiques. Ara bé, el malalt i el tumor poden patir canvis importants entre el moment que es dissenya aquest pla i les següents sessions. El pacient pot aprimar-se, el càncer pot reduir el seu volum i, en el cas del tumor de bufeta, per exemple, la seva forma pot diferir en funció de l'orina que contingui. Tot plegat pot alterar el procés terapèutic i fer-lo menys eficaç. "Els acceleradors lineals, en canvi, permeten conèixer en temps real la situació específica del pacient i del tumor i adaptar la teràpia", explica Carles Muñoz, director de física mèdica, protecció radiològica i sistemes d’informació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Aquest centre monogràfic del càncer ha inaugurat aquest divendres el primer equip d'aquestes característiques de Catalunya, i el segon de l'Estat, per millorar l'eficàcia de la radioteràpia.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha fet el primer pas per materialitzar alguns dels últims anuncis en matèria d'habitatge que ha fet el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en plena precampanya electoral. El consell de ministres ha aprovat i donat els detalls de la compra de terrenys avui en mans del ministeri de Defensa per construir-hi habitatges per a lloguer social. També ha desgranat les condicions de la línia de crèdit de l'ICO de fins a 4.000 milions d'euros dels fons europeus per rehabilitar i construir habitatges, que també hauran de destinar-se al lloguer assequible. I finalment s'ha concretat una mica més l'última mesura estrella: la possibilitat que l'ICO avali un 20% de la hipoteca dels joves i algunes famílies. Una mesura que genera recel entre algunes veus expertes, però també dins el mateix govern: Unides Podem, el soci minoritari, la rebutja.

La patronal Pimec assegura que el 48% de les gairebé 150.000 empreses catalanes que van obtenir un crèdit amb aval de l’ICO durant els inicis de la pandèmia tindran problemes per tornar els diners. Així ho extreu d’una enquesta que ha fet a 417 empreses, amb els resultats de la qual la patronal ha demanat "carències i quitances" en aquests crèdits per evitar "conseqüències que serien molt pitjors", segons ha explicat Pere Cots, director de consultoria estratègica de Pimec. Les carències impliquen posposar el retorn del crèdit, mentre que les quitances suposen, directament, eliminar l'obligació de retornar-lo (completament si és una quitança total o una part si és parcial).

En ple esclat del coronavirus, i quan només feia tres dies que s’havia declarat l’estat d’alarma a Espanya, el govern central va anunciar una de les seves grans apostes contra el covid: una injecció de crèdit de fins a 183.000 milions d’euros, dels quals bona part estarien avalats per l’Estat a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Passat un any, ja sabem que finalment els crèdits concedits durant el 2020 van ser de 114.000 milions i que Espanya va ser un dels països que més va apostar per aquesta fórmula, en comptes de donar ajuts directes a les empreses. Però, més enllà d’això, és impossible fer un balanç de blancs i negres.

Quan s'ha complert un any de l'esclat de la pandèmia, i amb moltes empreses al límit de la resistència, el govern espanyol ha obert la porta a quitances dels crèdits ICO a empreses i autònoms, sempre que sigui de manera acordada entre el client i el banc. Hi ha un detall tècnic que explica l'oposició frontal dels bancs a les quitances: en cas que s'apliquin, d’acord amb la regulació europea, l’entitat haurà de provisionar tots els crèdits d'aquell client, fet que té un impacte directe sobre el compte de resultats dels bancs.

L’Institut Català d’Oncologia (ICO), l'únic centre públic monogràfic en càncer a Catalunya i amb presència a tot el país, celebra 25 anys. Centre de referència per al 60% de la població adulta catalana, treballa amb un model en xarxa que permet que un ciutadà de Tortosa i un altre de Badalona tinguin accés a la mateixa cartera de serveis i tractaments. Des del principi va optar per un model organitzat en unitats funcionals en què el malalt és atès per totes les especialitats que tenen a veure amb la seva malaltia. Aquest dijous, Dia Mundial contra el Càncer, l'ICO dona el tret de sortida als actes de celebració del 25è aniversari. Parlem amb la seva directora general, Candela Calle, que ha ocupat el càrrec onze d'aquests vint-i-cinc anys.

Catalunya és la comunitat que més operacions d'avals ICO i empreses beneficiàries registra des que el govern espanyol va desplegar la mesura el 24 de març, fruit de la paralització de l'activitat econòmica per aconseguir frenar la pandèmia. En concret, amb data de 30 de novembre, s'han realitzat un total de 175.376 operacions avalades per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), que han tingut un impacte en 112.776 empreses. Dit d'una altra manera: una de cada cinc empreses de tot l'Estat que s'ha beneficiat d'aquestes línies de préstecs és catalana, ja que el total d'operacions (909.627) ha tingut un impacte sobre 578.200 empreses a tot l'Estat. A més, un 88% són gestionades o bé per treballadors autònoms o bé són petites pimes.

La vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics del govern espanyol, Nadia Calviño, va anunciar dissabte que l’executiu aprovarà l’allargament dels períodes de carència dels crèdits ICO al consell de ministres de dimarts. Aquests préstecs amb aval públic es van dissenyar perquè els bancs espanyols poguessin ajudar amb liquiditat el teixit empresarial i els autònoms davant la primera onada de la pandèmia.

El rebrot del covid-19 ha posat en alerta molts empresaris i autònoms que la primavera passada van recórrer a les línies de préstec amb l’aval de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per millorar la tresoreria i garantir la liquiditat. La nova onada de la pandèmia fa que moltes empreses no tornin a facturar i veuen difícil començar a tornar els crèdits la primavera que ve, com està previst. Davant aquesta incertesa, la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va obrir aquest dijous la possibilitat d’allargar el període de carència (fins a la primavera del 2022) per no ofegar els empresaris.

Espanya és la quarta economia europea i una de les que ha vist trontollar més violentament la seva estabilitat financera per la crisi derivada de la pandèmia de covid-19. Una de les formes que té el govern d'ajudar el malparat teixit empresarial és a través de la concessió d'avals públics en forma de crèdit, però l'Estat no està dedicant-hi els mateixos recursos que els països del seu entorn: només ho ha fet per l'equivalent al 8% del seu PIB, mentre estats com Itàlia o Alemanya han generat crèdits per valor, pràcticament, del 25% del seu PIB. La dada s'ha conegut el mateix dia que la secretaria d'estat de Turisme informava que les empreses d'oci, cultura i turisme són les que han fet més peticions d'avals d'aquest tipus per acabar rebent 14.400 milions d'euros en crèdits avalats.

La “reactivació econòmica” sembla que comença, o això va voler mostrar ahir a la Moncloa el govern espanyol. D’entrada, el consell de ministres extraordinari recollia via reial decret llei noves mesures per fer front a la crisi econòmica derivada del covid-19. Però la impressió que executiu i patronal van de bracet no s’assoleix ni amb les noves polítiques aprovades.

Pessimisme entre els economistes catalans. Una enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya a 1.300 dels seus afiliats demostra una pèrdua de confiança rècord en l'evolució de l'economia espanyola i catalana en els últims mesos fruit del covid-19. Majoritàriament, els economistes preveuen un 2020 amb una forta davallada del producte interior brut i una recuperació molt més lenta.

Les empreses amb seu a Catalunya han rebut un total de 12.124 milions d'euros de les línies de crèdit avalades per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) com a mesura per a mitigar l'impacte econòmic de la pandèmia, segons les últimes dades actualitzades pel ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital i publicades aquest divendres.

Des que el govern espanyol va aprovar la línia d'avals a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), empreses i autònoms d'Espanya han rebut 420.717 préstecs per valor de més de 53.500 milions d'euros. Segons les dades que ha publicat aquest divendres el ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, gairebé dos de cada deu (18%) d'aquestes operacions s'han tancat a Catalunya. Així, amb més de 77.000 crèdits concedits, Catalunya és la comunitat autònoma que encapçala el rànquing. Però pel que fa als diners rebuts (9.700 milions d'euros) la supera Madrid amb 10.000 milions i mig d'euros.

El quart tram ja és aquí, però malgrat les astronòmiques xifres que envolten els crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) els dubtes no s’esvaeixen. El govern espanyol ja ultima la nova ronda de garanties en els préstecs perquè empreses i autònoms facin front a la situació derivada de l’epidèmia. Aquesta nova tongada s’anunciarà dimarts després del consell de ministres i, segons va avançar ahir la titular d’Hisenda i portaveu del govern, María Jesús Montero, la meitat dels avals seran per a pimes i treballadors per compte propi.