"Estic cansada de tant escoltar-me". Mentre David Borrat li fa les fotos que acompanyen aquesta entrevista, Laia Palau (Barcelona, 1979) avisa que comença a necessitar una mica de distància d'ella mateixa, però tan aviat com les preguntes comencen la directora esportiva de l'Spar Girona es deixa anar amb un discurs que fuig de les banalitats i toca la fibra.

Àlex Gozalbo entrevista a Laia Palau, directora esportiva de l'Uni Girona.

Fontajau s'ha convertit en un parc temàtic dels aficionats al bàsquet. Camines pels seus passadissos i et vas trobant alguns dels personatges que han reescrit la història d'aquest esport. De Laia Palau a Marc Gasol, passant per Aíto García Reneses. Què hi han trobat a Girona? Cadascú hi ha arribat en un moment vital diferent i amb un encàrrec propi, però les tres històries tenen molts punts en comú. La seva manera d'entendre el món no segueix els patrons habituals. Es tracta de tres personatges tan atípics com autèntics que no poden viure ni sense el bàsquet ni sense esprémer la vida.

El dorsal 3 ja ocupa el lloc que li toca. Laia Palau, la gran icona del bàsquet català, va rebre un gran homenatge de comiat a Fontajau, el pavelló que va disfrutar del seu joc durant la seva última etapa com a esportista. L'Spar Girona va aprofitar el partit contra el València Basket per retirar-li la samarreta en un acte carregat d'emotivitat que va servir per posar en marxa la Lliga Femenina Endesa, on aquesta temporada també competiran el Cadí la Seu i el Barça CBS.

Laia Palau té talent amb una pilota de bàsquet a les mans, però també una gran creativitat per definir amb paraules les seves vivències personals. Quan dissabte li van preguntar durant la Festa del Bàsquet Català per què li agradava tant l'esport de la cistella, va improvisar una resposta immillorable. "El bàsquet és un generador d'emocions infinites i, a més, t'obliga a compartir-ho tot, les coses bones, però també les dolentes, en equip. I jo no entenc la vida d'una altra manera", va sentenciar. Tot i ser curt, els assistents trigarem a oblidar el seu discurs al Cinema Aribau. Impossible transmetre tantes coses en tan poques paraules.

El Bàsquet Girona i l’Uni Girona han posat en marxa aquests dies el seu projecte conjunt de bàsquet formatiu femení, una iniciativa que aspira a sumar les sinergies dels dos clubs que conviuen a Fontajau. El Bàsquet Girona Uni Laia Palau combinarà l’experiència i la metodologia de les dues entitats amb l'objectiu de convertir-se en una referència del planter.

Laia Palau ha anunciat aquest dimecres que penja les vambes. "Deixo de jugar a bàsquet. No vull fer servir la paraula retirada perquè realment no em retiro del bàsquet. El meu idil·li amb aquest esport no s'acaba aquí. Per això dic que deixo de jugar i no que em retiro. Seguiré treballant en aquest món. Aquest esport ha estat la meva vida, és la meva vida i fa pinta que seguirà sent la meva vida. De moment no surto del pavelló. No vinc gaire preparada. Normalment agafo el micròfon i no em costa, però avui una mica", ha dit.

Laia Palau plega de la selecció espanyola. "Ho faré oficial per a qui no ensumava la torrada: em retiro de la selecció", va deixar anar amb un somriure. Lluny de discursos memoritzats, la base catalana va confirmar amb naturalitat i espontaneïtat el seu pas al costat després de 314 partits internacionals i d'haver guanyat 12 medalles en grans campionats. "Durant tota aquesta setmana he tingut una disputa interna sobre què havia de dir. A mi em surt molt bé parlar de la resta de coses, però quan he de parlar de mi mateixa em costa una mica més. He de donar les gràcies a tots i a la vida perquè no hauria pogut imaginar res millor. Gràcies als meus pares, que m'han sabut acompanyar meravellosament bé, i als meus amics, que m'han fet tenir els peus a terra. Per la meva vida ha passat molta gent i tots m'han tractat molt bé".

“Hem de ser intel·ligents i pacients per esperar el moment de guanyar. Les medalles no es compren al supermercat. L’experiència suma. Has de saber a què jugues i això t’ho dona haver competit moltes vegades. El nostre equip està en construcció, però jo dono un gran mèrit a la victòria. Començar els campionats guanyant és molt important. Estar a Tòquio ja suposa moltes coses, però la pel·lícula no ha sigut senzilla”. Laia Palau s’ha convertit aquesta nit en la jugadora de bàsquet més veterana que disputa uns Jocs Olímpics. La catalana, que té 41 anys, va sumar 4 punts i 6 assistències contra Corea del Sud (69-73).

L'Spar Girona ha anunciat que Laia Palau jugarà una temporada més. La base, nascuda a Barcelona el 10 de setembre del 1979, disputarà la 27a temporada com a professional des del seu debut amb l’Universitari de Barcelona (1995-96). “Un any més. He tardat una mica a prendre aquesta decisió per totes les circumstàncies. Internament no estava preparada per deixar de jugar i abandonar aquest projecte de l’Uni Girona. Tot i ser un any complicat, tinc moltes ganes de gaudir d’un any amb públic i de certa normalitat. L’opció més intel·ligent era continuar”, destaca la capitana, que dijous va apadrinar un projecte de bàsquet femení impulsat per la Federació Catalana.

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) ha posat en marxa el projecte Bàsquet Femení, una campanya de conscienciació i sensibilització que aspira a aconseguir l'equitat en el món del bàsquet. Sota el lema #DemanaCanvi, aquesta iniciativa ha sigut apadrinada per Laia Palau, jugadora de l'Spar Girona i ambaixadora del bàsquet català. "Les dones estem vivint un moment molt maco. És un moment de canvi social i la Federació no es vol quedar enrere en aquesta transformació. Si volem ser una societat millor, hem de tenir en compte les dones", ha dit la veterana jugadora internacional.

L’ARA ha tingut accés al dossier estadístic Dones en l'esport, un treball estadístic realitzat per l'Institut Català de les Dones (ICD) i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) que analitza amb perspectiva de gènere les últimes dades del sector. L’anàlisi elaborada per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’ICD, i l’Observatori Català de l’Esport, adscrit a l’INEFC, destaca el fet que per primera vegada les dones esportistes d’alt nivell superen en un 2% els homes. De les 443 persones que hi ha a les llistes d’esportistes d’alt nivell aprovades per la presidència del Consell Català de l'Esport, 226 són dones i 217 són homes.

Després de perdre quatre finals de manera consecutiva, l’Spar Girona va acabar amb la seva malastrugança: va superar el València Basket (72-62) i es va proclamar campió de la Copa de la Reina per primera vegada a la història. Tot i sortir d’una lesió, Chelsea Gray va ser distingida com a MVP de la final. La base va anotar 10 punts i va forçar 7 faltes personals. “Estic molt contenta perquè l’Uni Girona mai havia guanyat una Copa. Hem passat per moltes coses en una temporada mogudeta.... L’equip sap patir i avui ha sortit amb una gran confiança”, va analitzar Laia Palau, que va sumar 9 punts i 5 assistències.

No hem tingut millor columnista a l’ARA que Laia Palau, una jugadora amb la mateixa capacitat per imaginar situacions sobre una pista de bàsquet que per extreure l’essència de totes les coses de la vida que valen la pena. L’esportista té un talent innat per captar emocions i transmetre-les. La primera vegada que la vaig entrevistar, en un hotel de València, em va recomanar un llibre i ho va encertar tant que des d’aleshores he seguit sempre les seves recomanacions culturals, ja fossin una cançó del Joan Miquel Oliver o una pel·lícula. M’agrada viure la vida amb els mateixos ulls que ella. 

Laia Palau no s'atura. La jugadora catalana serà un any més jugadora de l’Spar Citylift Girona. La base, nascuda a Barcelona el 10 de setembre del 1979, disputarà la seva 23a temporada com a professional des del seu debut, l’any 1997, amb l’Universitari de Barcelona.

Hi ha tantes persones com maneres d'afrontar el confinament obligat per la pandèmia de coronavirus. Apartada mentre duri aquesta situació de les pistes de bàsquet, Laia Palau, jugadora de l’Spar CityLift Girona i columnista de l’ARA, intenta imaginar com serà el món després d'aquesta crisi.

M'haig de fer la maleta. La roba continua estesa i no s'eixuga. La rentadora és una cosa que va lligada a la meva vida professional quasi per contracte. Tones de roba bruta cada dia. Sempre em dic que la deixaré feta abans de sopar (la maleta). És una petita mentida que ja em sé però que no deixo d'explicar-me.

Anem massa ràpid. “Apaga el mobiline y abandónate y déjate y déjate ”, cantava un grup de quan el reggaeton no existia. Perquè justament això no és el que proclamen avui els caps de sèrie de la indústria musical. El que ven és l’ara potenciat a mil milions. Però l’ara reflectit en un mirall. Com l’endevinalla que em proposa cada setmana la pissarra del forn de pa quan travesso el Pont de Pedra: tots hi som a dintre però no hi podem entrar. Un mirall.

Plena d’energia, Laia Palau (Barcelona, 1979) transmet lliçons de vida sense adonar-se’n. Té clar què vol i com ho vol, hores abans de l’important partit d’Eurolliga de l’Spar Citylift Girona d'aquest dijous contra el Famila Schio (20.15 hores, Esport3), en què a les gironines només els val el triomf per intentar exhaurir totes les opcions de continuar competint a Europa.