A la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

Han passat gairebé tres anys des que es va fer el primer pas per fer realitat el macroprojecte de la Ciutadella del Coneixement als terrenys de l'antic Mercat del Peix, a tocar del parc barceloní. Ara l'inici de la seva activitat sembla més proper que mai amb l'impuls econòmic governamental a un dels projectes centrals: la creació del nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Segons ha informat aquest dimarts la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, la Generalitat finançarà amb 104 milions d'euros la construcció d'aquest edifici que es dedicarà a la recerca avançada de medicina regenerativa i de precisió i que serà cabdal per impulsar aquest nou pol de ciència —la biomedicina, la biodiversitat i el benestar planetari— i de coneixement urbà de referència al sud d'Europa.

Un dels pilons que es van començar a construir per al futur aparcament de BSM a la Ciutadella de Barcelona va topar amb una cosa inusual: un esquelet de fusta ennegrida. Quan els arqueòlegs van començar a excavar, fa menys de dues setmanes, hi van trobar el lateral d'una embarcació que s'havia enfonsat entre els segles XV i XVI. Amb el derelicte han aparegut pinyes quasi intactes, així com llavors d'avellaners i d'altres arbres fruiters. Les restes, que quan estan descobertes s'han d'anar remullant permanentment amb esponges, pinzells i draps impregnats d'aigua salada, poden ajudar a explicar un dels aspectes més fascinants de la història de Barcelona: la seva relació amb el mar.

El carrer de Wellington és darrere el Parc de la Ciutadella, tanmateix queda lluny del circuit turístic. Arraconat entre els passejos de Pujades i de la Circumval·lació, les vies del tramvia li donen un aspecte antic, i els xiscles animals procedents del zoològic hi posen una exòtica banda sonora. Habitatges en una vorera i els murs del parc a l’altre, flanquejats per una llustrosa filera de plàtans. Una via pacífica que va ser el carrer 38 en el projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà, més tard batejat com a Sicília. Tot i que aquest tram era conegut popularment com el passeig del Parc.

El futur complex de recerca que la Universitat Pompeu Fabra construirà a l'antic Mercat del Peix, al costat del campus de la Ciutadella, ha despertat l'interès d'importants estudis d'arquitectura. De les 41 propostes d'equips de 10 països diferents, la Universitat ha escollit cinc finalistes que competiran per guanyar l'adjudicació del disseny i la construcció dels nous edificis. Els finalistes tenen ara tres mesos per presentar una proposta per als dos edificis de recerca i la urbanització del solar on ara hi ha un pàrquing de cotxes a l'aire lliure.

“No em penso moure d’aquí!”, va cridar rotund l’arqueòleg Miquel Oliva davant una màquina excavadora que estava destruint un tram de la muralla de la ciutadella de Roses. “No? Ja ho veurem, vaig a trucar a la Guàrdia Civil!”, li va respondre empipat l’operador. “Aquella nit van acabar, el Miquel i el meu pare, Francesc Reixach, dormint al calabós. Fins que l’endemà el Miquel va trucar a la Direcció General de Bellas Artes, que va ordenar que els deixessin en llibertat”, recorda la filla de Reixach, Mercè Ferrer, que també va treballar com a arqueòloga a la ciutadella, entre altres jaciments. Era el setembre del 1961 i aquesta va ser una de les moltes topades que va tenir Oliva amb els propietaris dels terrenys de la ciutadella, l’empresa MasDal, i que li van costar diversos maldecaps als jutjats, que va acabar resolent el Tribunal Suprem. Aleshores encara no se sabia que sota terra s’hi amagaven 25 segles d’història, que haurien quedat sepultats per sempre sota el ciment si no fos per un conjunt d’arqueòlegs, historiadors i polítics que se la van jugar per evitar que el jaciment acabés convertit en una urbanització de xalets i zones verdes.

L'espai que ara ocupa un pàrquing de cotxes es convertirà el 2025 en tres edificis de recerca on treballaran 1.200 investigadors. Es tracta del solar on hi havia l'antic Mercat del Peix, al costat del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, on s'ubicarà un edifici per a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un per al BIST i un altre per a la mateixa UPF. L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous el Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana que ordena les parcel·les i defineix els nous usos i les característiques d'edificació. Malgrat que fa dos anys, quan es va presentar el projecte, estava previst acabar-lo el 2023 després d'una inversió de 70 milions d'euros, finalment el nou complex estarà llest el 2025 i costarà 92 milions, que aportaran el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Generalitat i l'Incasòl.

F a nou anys, enmig de la multitud, entre jaleo i jaleo i amb un ginet a la mà, el musicòleg de Bunyola Amadeu Corbera no deixava de fer-se una pregunta: d’on naixia la forta jerarquia que presidia aquelles catàrtiques colcades? Empès per la curiositat, es posà a consultar diferents arxius i descobrí la història oculta d’una de les celebracions més emblemàtiques de les terres de parla catalana. El resultat fou Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder (Lleonard Muntaner, 2013). “Després de la Guerra Civil -assegura l’estudiós-, els nobles monopolitzaren la festa i la convertiren en una desfilada de la seva victòria”.

El 30 de gener del 2018, el dia que estava previst el ple d'investidura de Carles Puigdemont, centenars de persones van entrar al Parc de la Ciutadella. Els Mossos havien blindat el recinte, però els concentrats van aconseguir obrir una de les portes i van inundar els camins fins al Parlament. L'obertura de la porta ha arribat aquest matí a judici a l'Audiència de Barcelona, on un manifestant s'enfronta a tres anys de presó. L'acusa la Fiscalia, que considera l'home, sense antecedents penals, responsable de dos delictes. Un de desordes públics –dos anys de presó– per haver trencat suposadament la cadena de la porta i un d'atemptat a agent de l'autoritat –un any de presó– per agressió a un mosso d'esquadra.

El telèfon de la Generalitat per atendre els ciutadans amb sospites d'haver estat infectats o en contacte amb alguna persona amb coronavirus és el 061, del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). A diferència dels telèfons d'altres comunitats autònomes, és de pagament. Tal com estableix el mateix SEM, costa 0,065 euros més IVA per trucada i 0,0115 euros més IVA per cada minut en dies laborables de 8 h a 18 h i 0,0040 més IVA per a la resta de franges. L'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas ha denunciat la situació a la Comissió Europea (CE), reclamant que prengui mesures perquè la Generalitat habiliti el telèfon gratuït.

Els Mossos d'Esquadra han detingut sis persones per entrar al Parc de la Ciutadella el 30 de gener, el dia que estava previst el ple d'investidura de Carles Puigdemont, però que el president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar —després de les mesures cautelars dictades pel Tribunal Constitucional, entre les quals obligava el candidat a ser presencialment a l'hemicicle per ser investit—. Segons informen fonts policials, als detinguts se'ls responsabilitza dels delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat i desordres públics. Els Mossos desvinculen totalment aquestes detencions amb l'operatiu policial que la Guàrdia Civil està fent contra els CDR. Han explicat que l'actuació és fruit d'un treball policial que no investiga els CDR sinó els fets del 30 de gener a l'exterior del Parlament.

L’antic camí d’en Kane, que travessava l’illa de Maó a Ciutadella, és el llegat més evident de la presència dels britànics a Menorca durant bona part del segle XVIII. El va fer construir el governador Richard Kane, esquivant els pobles per evitar les protestes dels veïns, i avui es manté, entre Maó i es Mercadal, com una encantadora ruta alternativa per recórrer l’illa.

La festa major de Barcelona, la Mercè, se celebrarà del 19 al 24 de setembre i tindrà com a principal proposta el festival 'Mercè Arts de Carrer' al parc de la Ciutadella. La tecnologia i les arts escèniques es combinaran per explicar històries, dins d'un programa que acabarà amb un Piromusical que tancarà les celebracions del Tricentenari. Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, que ha xifrat el pressupost de la festa en 3,1 milions d'euros, 600.000 euros menys que l'any anterior, tot i sumar un dia més a la programació.

L'alcalde de Ciutadella, José María de Sintas Zaforteza, ha anunciat aquest dimecres la seva dimissió per assumir responsabilitats després de l'accident a les festes de Sant Joan d'aquest any que va provocar la mort d'una dona catalana de 66 anys, Núria Balcells Mur, després de ser atropellada per un cavall.

El Parc de la Ciutadella tindrà una nova porta d'accés des del carrer Wellington, una entrada que enllaçarà aquest carrer amb la plaça de Joan Fiveller, davant del Parlament de Catalunya, i que es construirà amb l'objectiu de connectar els barris de la Ribera i de la Vila Olímpica.

L'acte institucional de la Diada al Parc de la Ciutadella de Barcelona, que ha arrencat amb gairebé 40 minuts de retard, s'ha pogut completar malgrat la pluja fina que ha caigut durant bona part de la cerimònia. Una cerimònia conduïda per l'actriu Mercè Pons i dedicada, sobretot, a glossar la figura del poeta Salvador Espriu, aprofitant que enguany es commemora el centenari del seu naixement.

El Jutjat Social de Ciutadella ha emès aquest dimarts la sentència que declara nuls els acomiadaments de dos treballadors de l’Institut d´Innovació Empresarial (IDI) a Menorca i obliga a l’organisme públic dependent de la Conselleria de Comerç, Industria i Energia del Govern a readmetre als empleats en un termini màxim de 15 dies, segons fonts del PSM-Més per Menorca. La resolució judicial reitera els arguments ja exposats per la sentència del Tribunal Superior de Justícia en el sentit que s'ha ignorat el procediment previst en l'Estatut dels Treballadors, quant a la negociació col·lectiva i la tramitació d'un expedient de regulació.