L'actriu Riley Keough, neta d'Elvis Presley, ha aconseguit encabir les penes d'una vida de pèrdues en les memòries de la seva mare, Lisa Marie Presley. Les revelacions i els episodis crus que es relaten a From here to the great unknown: A memoir [Des d'aquí cap al gran desconegut: unes memòries], títol que fa referència als versos d'una cançó del Rei del Rock, han generat un gran desconcert als Estats Units. Malgrat que les memòries de Lisa Marie Presley rivalitzaven amb la publicació del llibre de Melania Trump –tots dos llançats aquest dimarts–, els detalls sucosos de la història de la família de la icona de la música han fet que l'atenció mediàtica hagi deixat una mica de banda els records de la possible futura primera dama dels Estats Units.

El panteó d'Elvis Presley és admirat per centenars de milers de visitants cada any. N'hi ha que arriben a Graceland com a part de les atraccions turístiques de la ciutat de Memphis, altres com a interessats en la cultura i molts altres com a fans incondicionals del "Rei del Rock'n'roll". Però d'entre tots els visitants que passen per Graceland, n'hi va haver una que va veure en la mítica mansió una via per fer fortuna. Aquesta setmana han detingut Lisa Jeanine Findley, de 53 anys, per haver intentat dur a terme un "pla descarat" per apoderar-se del monument històric a través de la falsificació d'un préstec milionari.

Al llarg de la història, els pentinats voluminosos han adquirit protagonisme, sobretot, per a atorgar importància, distinció i empoderament a qui els lluïa. Un exemple és el pentinat pouf de Maria Antonieta, de dimensions tan espectaculars que es requerien hores per realitzar-lo amb èxit. Primer es donava forma a l’estructura metàl·lica de base i després s'hi distribuïen els coixins encarregats del volum. Posteriorment es folrava tot amb cabell postís treballat i, per acabar, s’hi afegien plomes, collarets, llaços, flors o teixits, coberts amb pólvores d’arròs. El pouf traspuava privilegi, ja que la seva incomoditat i la immobilitat que exigia el feien incompatible amb un treball productiu. Clarament, limitava accions quotidianes com travessar una porta. Per això al palau de Versalles van haver d’incrementar l’alçada dels llindars, i moltes dones duien un llistó al clatell, perquè un mal gest, sumat al pes del pentinat, no les pogués desnucar.

Sofia Coppola s’enfronta al mite de Priscilla Presley i Graceland, el món d’Elvis Presley, com si s’estigués observant a si mateixa en un mirall simbòlic. Ho diem d’entrada: Priscilla, el biopic de la dona del Rei del Rock, és un nou capítol d’una filmografia que insisteix en retratar les gàbies d’or de noies privilegiades, siguin reals o ficcionals, però noies, al cap i a la fi, captives del seu desig i d’una innocència embriagada que encara no ha pres consciència del preu de les coses. Les nenes de Les verges suïcides, la Maria Antonieta o la Priscilla són Coppola i a la inversa, perquè totes són avatars i víctimes d’una fatalitat estranyament femenina que les condemna a la soledat i, en alguns casos, a la mort.

Priscilla Presley, viuda d'Elvis Presley, ha arribat a un acord de conciliació amb els seus nets després de posar en dubte la legitimitat del testament de la seva filla, Lisa Marie Presley, que va morir el mes de gener passat a causa d'un problema cardíac. "Hi ha acord, les famílies estan felices, unides i emocionades pel seu futur", ha dit l'advocat de Priscilla, Ronson Shamoun, en declaracions recollides per la premsa nord-americana després de sortir de l'audiència judicial en què comunicava l'entesa entre les parts a la jutgessa Lynn Scaduto, del Tribunal Superior del comtat de Los Angeles.

La guerra familiar que ha provocat la tràgica mort de Lisa Marie Presley, morta al gener amb només 54 anys, no deixa d'empitjorar. Priscilla Presley i Riely Keough, mare i filla respectivament de la difunta, no deixen d'avançar en la seva escalada de confrontació pel control del que queda de l'herència d'Elvis Presley. El Rei del Rock, que va deixar tota la seva fortuna i propietats a Lisa Marie després de la seva mort el 1977, va estipular que ella fos qui s'encarregués de tot quan fes 25 anys, el 1993. Des de llavors, però, la seva mare també havia coparticipat de les decisions que es prenien patrimonialment, cosa que preveia que seguiria passant si moria la seva filla, però que finalment no passarà perquè Lisa Marie va modificar el seu testament abans de morir i la va apartar de tot.

L'arxiconegut lema "Sexe, drogues i rock&roll" podria ser el reclam de Todos quieren a Daisy Jones, una de les grans apostes de la temporada d'Amazon Prime Video. L'adaptació de la novel·la homònima de Taylor Jenkins Reid, publicada aquí per Blackie Books, té música, relacions turbulentes i drogues de tota mena, bàsicament les que es consumien als anys 70. La sèrie, igual que el llibre, és un viatge als alts i baixos d'una banda de rock, Daisy Jones & The Six, que sembla real però no ho és. Les incomptables cerques que s'han fet a Google per saber si el grup va existir o no donen una pista del realisme del relat de Jenkins Reid, que va estructurar el seu llibre com una història de no-ficció.

Dues setmanes després de la mort de la cantant Lisa Marie Presley, filla d'Elvis Presley i exesposa de Michael Jackson, arrenca una batalla familiar per la seva herència, que és al mateix temps la del Rei del Rock. La mare de Lisa Marie, Priscilla Presley, ha portat el testament de la seva filla a la justícia i denuncia una suposada "manipulació" del document, que en realitat és un fideïcomís en vida. És a dir, una forma de planificació patrimonial que permet a una persona controlar els seus actius mentre viu i que els distribueixi en cas de mort i, per tant, fa la funció de testament si no n'hi ha un per separat, com sembla que és el cas de Lisa Marie Presley, que va morir abans d'hora passat 12 de gener als 54 anys per una aturada cardíaca, tot i que el forense del cas encara no ha fet pública la causa concreta de la mort.

Lisa Marie Presley, cantant, actriu i única filla d'Elvis Presley, ha mort aquest dijous als 54 anys d'una aturada cardíaca a Los Angeles. "Amb el cor encongit he de compartir la devastadora notícia que la meva estimada filla Lisa Marie ens ha deixat. Era la dona més apassionada, forta i afectuosa que he conegut", ha anunciat Priscilla Presley, la seva mare, en un comunicat a la revista People. La cantant, nascuda a Memphis el 1968, havia estat hospitalitzada per problemes cardíacs i, en les últimes hores, induïda en un coma, i s'havia informat del seu estat crític. La seva última aparició pública va ser aquest mateix dimarts a la gala dels Globus d'Or, on va anar amb la seva mare per acompanyar l'actor Austin Butler, premiat precisament pel seu paper d'Elvis Presley a la pel·lícula de Baz Luhrmann.

On abans hi havia intel·lectuals, ara tenim influencers. Els camins de l'evolució humana són inescrutables. Fa anys, es va celebrar al CCCB un cicle d'instal·lacions que mostrava l'obra de figures emblemàtiques com Marx, Freud, Nietzsche, Edison, Einstein, Le Corbusier, Orson Welles, Duchamp i Virginia Woolf, sota el títol genèric de Fars del segle XX. La cultura ja no és així. Ha perdut solemnitat, i poder. Ha guanyat, però, en igualtat, i avui suposaria un escàndol que a una exposició com aquesta hi hagués únicament una dona. El gran repte del segle XXI no és, així i tot, democratitzar la cultura, sinó culturitzar els demòcrates. Per propagar la cultura, cal abans escampar amor a la cultura. Comparant Nietzsche amb un youtuber a l'atzar potser es farà palès que tots dos estan igual de guillats, però això no és impediment per dir coses importants. Així mateix, podrem constatar, però, que el que abans es deia reconeixement avui es diu fama. El reconeixement ha desaparegut perquè per tal de reconèixer cal primer conèixer.

La llista d'actors que en versió extensa o breu han donat vida a Elvis Presley és llarga. Una figura tan emblemàtica de la cultura pop i tan llegendària del món de la música com el de Tupelo dona per a tot això i molt més. No obstant, en poques ocasions el projecte que ha portat Elvis a la ficció ha estat tan ambiciós com el que es va estrenar aquest divendres, Elvis, un biopic en format de superproducció que ha rebut totes les promocions possibles –la munió de famosos a la seva festa del Festival de Canes era sideral– i, fins i tot, l'aval i acompanyament de la cèlebre família de l'artista difunt.

Per al teòric Richard Dyer, Marilyn Monroe va encarnar les contradiccions dels Estats Units dels 50: en aquella societat repressora i alhora luxuriosa –la Nord-amèrica d'Eisenhower va ser també on va néixer Playboy–, l'estrella va desplegar una imatge que combinava disponibilitat sexual i ingenuïtat. Com Marilyn, Elvis Presley va sintetitzar les tensions de la seva era –un bon xicot blanc del Sud que es transformava en un dimoni libidinós quan interpretava música negra–, i un dels encerts d'Elvis, extravagant aproximació de Baz Luhrmann a la seva figura, és retratar-lo com un artista contradictori, a mig camí entre la Nord-amèrica tradicional i la que clamava pel canvi.

En una escena del drama fantàstic 3.000 years longing de George Miller, vista fa alguns dies a Canes, la "narratologista" que interpreta Tilda Swinton acaba una ponència acadèmica assenyalant que els superherois són l'última baula d'una llarga cadena de mites (faules, històries, religions) que han ajudat la humanitat a donar sentit a l'absurditat de la vida. Baz Luhrmann recull el guant i passa pel sedàs superheroic la història d'Elvis Presley per convertir-lo en una figura heroica i tràgica, un noi senzill de Memphis transformat en déu pel poder del rock'n'roll, una narrativa que es fa explícita en un segment recreat amb estètica de còmic. Però tot heroi de còmic necessita un malvat a l'altura i aquest paper l'interpreta el seu mànager, el tèrbol coronel Tom Parker, responsable d'apaivagar el salvatgisme punk del primer Elvis, de malbaratar la seva carrera com a actor i d'encadenar-lo a actuar a Las Vegas.

El rock i el glamur s'han donat la mà aquest dimecres a la nit a la catifa vermella de Canes amb motiu de la preestrena d'Elvis, que ha comptat amb estrelles de la música com Shakira, Kylie Minogue, Ricky Martin o el grup italià Maneskin, col·laboradors en la banda sonora del film de Baz Luhrman. L'actor Austin Butler, elegit com a rei del rock, i Tom Hanks, que interpreta el paper del seu mànager, han encapçalat l'equip del film a Canes acompanyats del director australià, la que va ser dona d'Elvis, Priscilla Presley, i l'actriu que li dona vida a la pantalla, Olivia DeJonge.

El net del cantant Elvis Presley, Benjamin Keough, ha mort als 27 anys a Calabasas, a l'estat de Califòrnia, segons recull Efe de mitjans nord-americans. Roger Widynowski, representant de la mare del jove, Lisa Marie Presley, va anunciar diumenge la mort de Keough, tot i que no va donar més detalls sobre les circumstàncies ni la data en què es va produir el decés.

L'actor nord-americà Austin Butler serà Elvis Presley en la pel·lícula biogràfica sobre el rei del rock que prepara Baz Luhrmann, director conegut principalment per 'Moulin Rouge!' (2001), ha informat Efe recollint una notícia del mitjà especialitzat 'Deadline'. Butler compartirà crèdits amb Tom Hanks, que interpretarà a la cinta el coronel Tom Parker, representant d'Elvis i una persona crucial i molt controvertida en la carrera del cantant.

Homes amb cabells llargs, on s'és vist, van pensar molts a l’Anglaterra dels anys 60, mentre deixaven la tassa de te a la taula braser folrada de tapets i es recuperaven de l’esglai. Serrells espessos per sobre dels ulls, clatells peluts. Eren els Beatles, i el seu pentinat 'mop top' sí que era un pentinat, tot i que les generacions més grans els acusaven, precisament, d’anar despentinats. Aquell tall de cabells es va convertir en una icona de la revolució cultural dels anys 60. Pau, amor i rebel·lia, tot concentrat en una manera de dur els cabells. Quan els periodistes els preguntaven d’on havia sortit el seu pentinat, els quatre músics, insolents, contestaven: “Del nostre cuir cabellut”. En realitat, l’artífex de l’estètica sembla que va ser Astrid Kirchherr, la xicota del cinquè 'beatle', Stuart Sutcliffe. Abans del 1960 els Silver Beetles, com es deien llavors, es pentinaven amb gomina, amb els cabells enrere com l’Elvis. Però un dia Kirchherr va pentinar el seu nòvio endavant per tapar-li les orelles, que pel seu gust eren massa grosses. Els altres companys van imitar-lo i van mantenir el pentinat fins i tot quan el cinquè 'beatle' va sortir del grup. Tot això i més anècdotes ho explica el perruquer Leslie Cavendish al seu llibre de memòries, publicat recentment, 'El peluquero de los Beatles' (edicions Urano). Ell, que va irrompre en la vida de Paul McCartney quan els Beatles ja eren els Beatles i duien aquest pentinat tan distintiu i carregat de missatges però va ajudar-los a ser una mica més lliures.