Foment del Treball es planteja portar al Tribunal Constitucional la regulació de la compra especulativa d'habitatge pactada entre el PSC i els Comuns. Ho ha anunciat el president d'aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre, durant l'assemblea celebrada aquest dilluns a Barcelona. "El recent pacte entre el Govern de la Generalitat i Comuns és la socialització de la propietat privada, és un atemptat contra la propietat privada, és una mesura que no cap en la nostra societat. Si cal, promourem la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat o el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra aquesta mesura, que trobem letal per a l’economia i la societat catalana", ha afirmat. I ha afegit que "no es poden canviar les normes del joc des d'una cantonada ideològica, pensant en propaganda o en quedar bé".

L'acord entre el Govern, les patronals (Foment del Treball i Pimec) i els sindicats (UGT i CCOO) per tirar endavant els pressupostos inclou dos punts relatius a la concessió de baixes laborals, un dels temes més polèmics de les últimes setmanes. Alhora que el pacte subratlla la necessitat de "continuar reforçant l'atenció primària" –el principal gestor de les incapacitats temporals (IT)– amb una inversió de fins a 3.878 milions d’euros, també s'inclou l'objectiu de "millorar tot el procés d'atenció" al voltant d'aquests tràmits, "automatitzant les tasques i permetent una reducció de la burocràcia". Entre aquestes accions, l'acord indica que es preveu un increment de les situacions en les quals és possible la prescripció de la IT des de l'hospital.

La Generalitat de Catalunya necessita uns pressupostos per funcionar bé. Ara com ara, la Generalitat encara es gestiona amb la pròrroga dels comptes del 2023, cosa que limita bastant el marge de maniobra de l'administració, a més de deixar-la sense uns 1.500 milions d'euros, que no s'utilitzen perquè no es poden incloure despeses o projectes nous pel fet de no tenir pressupostos. Es tracta d'una quantitat equivalent o similar a la dotació anual de departaments com el d'Empresa i Treball o el d'Universitats i Recerca. El fet és que els ciutadans mereixen que l'administració treballi amb uns comptes que s'adaptin a les necessitats del país avui, no amb xifres que responien a la realitat de fa tres anys. A més, tenir uns pressupostos permetria aprofitar al màxim els recursos obtinguts amb uns nivells de recaptació de rècord gràcies al creixement econòmic, tant pel que fa als tributs en els quals Catalunya participa, com ara l'IRPF, com amb els propis i cedits (successions o transmissions patrimonials) amb el sistema de finançament actual.

El pacte de pressupostos del Govern i Comuns, que preveu la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, no ha agradat gens a les cambres de propietaris i a les organitzacions empresarials, però tampoc a les entitats de llogaters, que el consideren poc agosarat. A les veus crítiques amb el text, que planteja modificar la llei d'urbanisme per facultar els ajuntaments a introduir el veto, aquest divendres se n'ha sumat una de nova: la de Jaime Palomera, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), un dels experts que va participar en la taula de treball del Govern sobre aquest tema i que va elaborar un informe a favor de la mesura. "La proposta actual sobre la compra especulativa d’habitatge difícilment podrà complir l’objectiu", han assegurat des de l'IDRA en un posicionament redactat pel mateix Palomera, segons ha confirmat l'ARA.

Una mitjana de més de 500 reclamacions al dia. Aquest és el volum de queixes que gestionen els tribunals economicoadministratius –organismes adscrits al ministeri d'Hisenda–, una via imprescindible contra l'aplicació d'impostos abans de recórrer a la justícia, segons la normativa. Es tracta d'una veritable allau de feina per a aquestes entitats. Tot i això, el 2024 –segons les darreres dades disponibles– les reclamacions es van reduir un 17,87% respecte a l'exercici precedent, fins a situar-se en 196.442. En canvi, els expedients resolts, que van arribar als 222.737, van augmentar un 14,20%. Els tribunals economicoadministratius de Madrid són els que encapçalen les queixes, amb més de 33.000; seguits pels d'Andalusia, amb 31.000, i els de Catalunya, amb 30.395, les tres comunitats autònomes amb més població.

La patronal Foment del Treball i quaranta entitats econòmiques més han impulsat la creació de la comissió per a la Garantia d'una Mobilitat Quotidiana, Fiable i Eficient a Catalunya, que buscarà estudiar les causes darrere de la "situació crítica" de les infraestructures catalanes i oferir solucions. El president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, ha afirmat durant la roda de premsa de presentació que la "situació que viu avui Catalunya des de la perspectiva de la mobilitat és insostenible, intolerable i inacceptable".

L'any passat 109 treballadors van morir en accidents relacionats amb la feina a Catalunya, un increment d'un 22,5% respecte a l'exercici anterior. Les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu posen llum sobre l'evolució de la sinistralitat laboral el 2025, any en què el nombre de víctimes es va enfilar fins al nivell més alt en els últims 14 anys. Cal retrocedir fins al 2011, quan van morir 113 persones, per trobar una xifra més elevada.

La negociació col·lectiva és l'espai on els representants dels treballadors i les empreses seuen per negociar tots els aspectes de les condicions laborals; des dels salaris fins a les vacances passant pels horaris. Aquests acords es tanquen a través dels convenis col·lectius, una fórmula que, precisament, va experimentar una caiguda del 16,89% a Catalunya en l'últim any. La patronal Foment del Treball ha apuntat que el 2025 es van registrar al Principat un total de 310 convenis que van afectar 611.698 empleats i 64.153 companyies. Les dades s'inclouen en el seu darrer Informe del mercat laboral i la negociació col·lectiva, que ha publicat aquest dijous.

Les copes de Nadal de les patronals són un dels moments més divertits per als periodistes que segueixen la informació de les institucions empresarials. No es fan –generalment– per donar cap notícia, sinó que és més aviat un moment de distensió. Un permís per abaixar la guàrdia. Un "d'això ja en parlarem al gener". I, efectivament, en parlarem segur, al gener. Perquè les copes –esmorzars, còctels, pica-pica, dinars– de Nadal serveixen també per fer balanç de l'any, enumerar fites assolides i desglossar els reptes de cara l'any següent.

El passat dia 5, el president de la patronal Foment, Josep Sánchez Llibre, va proposar a la societat espanyola un pacte social en favor de la immigració evitant el caràcter ideològic i partidista que caracteritza el debat i centrant-lo en els efectes econòmics que està tenint l’evolució demogràfica.

Després del fracàs de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, Josep Oliu ha rebut grans aplaudiments. Els últims, amb Medalla d'Honor a l'Empresari de l'Any inclosa, han estat aquest dimarts a la nit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en el marc de la divuitena edició dels premis Carles Ferrer Salat de Foment del Treball, on el president del banc català ha estat ovacionat "per haver estat l’ànima impulsora de la transformació de la companyia, convertint una entitat d’origen local en un actor de referència, amb projecció nacional i internacional", segons la patronal.

Foment del Treball ha presentat aquest dilluns el segon informe del cicle Creixement empresarial i bons llocs de treball: El paper del sector públic, en què ha proposat que l'administració aprofiti l'allau de jubilacions que es donaran en els pròxims anys per "modernitzar-se" i aprofitar les oportunitats de les noves tecnologies.

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha admès en la seva primera reacció després del fracàs de l'opa del BBVA que no esperava un “resultat tan contundent”. “Ha estat una gran sorpresa”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, i ha afegit que pensava que l'opa quedaria “per sobre del 30%”. Oliu ha dit que coneixien el “suport absolut” dels accionistes minoritaris, però que no tenien “constància” del suport global que hi hauria al projecte del banc vallesà.

El desenllaç de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que ha resultat fallida perquè no ha assolit el requisit mínim del 30%, ha agafat a tothom per sorpresa. I no ha estat pel resultat, ja que ningú tenia del tot clar què passaria, sinó perquè s'ha publicat a última hora d'aquest dijous, un dia abans del previst. Sogui com sigui, en les últimes hores s'han succeït les reaccions polítique si empresarials a la notícia.

Des del final de la Guerra Civil Espanyola, la data de l'1 d’octubre va quedar consagrada a homenatjar el general Francisco Franco mitjançant “el Día del Caudillo”. La casualitat va voler que, cap al final del règim, un 1 d’octubre també morís un dels empresaris cabdals dels temps del franquisme, el barceloní Miquel Mateu Pla.

Les condicions que el govern espanyol ha imposat a l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, en què veta la fusió per un mínim de tres anys i imposa que els dos bancs mantinguin l'autonomia durant aquest termini, han suscitat reaccions tant de dirigents polítics com del sector empresarial. També Brussel·les hi ha dit la seva, en aquest cas una reacció molt menys eufòrica que la resta: ha avisat al govern espanyol que retirarà tota "restricció injustificada" a l'opa.

Feia dies que el Congrés dels Diputats no agrupava tants alts directius d'algunes de les principals empreses de l'Estat, i també el màxim representant de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i de l'espanyola CEOE, Antonio Garamendi. De fet, tots ells solen ser reticents a l'hora de deixar-se fotografiar en actes que van més enllà de l'esfera empresarial i econòmica, i encara hi posen més traves si entren de ple en un espai polític.

El president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, és tota una entitat en ell mateix. Un personatge que, en els quasi vuit anys que porta al capdavant de l'entitat, ha hagut de protegir el seu tron en diverses ocasions, i de moment se n'ha sortit. Amb tot, la seva figura es comença a debilitar, i malgrat que ja es va encarregar de modificar els estatuts de la patronal per eliminar la limitació de dos mandats de quatre anys per president per poder optar a un tercer mandat, les pròximes eleccions s'haurien de celebrar el 2026, i els darrers esdeveniments no el situen en el seu millor moment.

"Probablement és l’error econòmic més greu des de la perspectiva legislativa, comès pel govern de Pedro Sánchez, a instàncies de la vicepresidenta Yolanda Díaz, en aquests 46 anys de democràcia". Així ha qualificat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la imposició per llei de la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals durant el seu discurs en el marc de l'assemblea general de la patronal catalana.

El president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat aquest dilluns de "decebedora", "insuficient", "inapropiada" i "precipitada" la resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC, el regulador estatal de la competència) que autoritza l'oferta pública d'adquisició (opa) del BBVA sobre el Banc Sabadell. "Demanem al govern de l'Estat i al president del govern [Pedro Sánchez] que paralitzi aquesta operació", ha dit Sánchez Llibre.