Un jutge federal ha desestimat bona part de les acusacions de l'actriu Blake Lively contra l'actor, director i coproductor Justin Baldoni. La intèrpret va denunciar-lo el 2024 per assetjament sexual i represàlies, en tretze demandes presentades als tribunals, després d'haver compartit rodatge a la pel·lícula It ends with us [Trencar el cercle], que Baldoni dirigia, coproduïa i coprotagonitzava. Ara un jutge de Nova York ha determinat que deu d'aquestes demandes no poden ser admeses a tràmit per "motius de dret": el magistrat ha considerat que Lively no era una treballadora contractada per Baldoni, sinó que treballava al film de forma independent. En concret, Lively no va firmar l'acord de cessió d'actors, que l'hauria emparat en relació amb les normes sobre assetjament sexual al rodatge.

Comencem parlant de cine i després ja arribarem als llibres. L’any 1948 va ser mogudet a Hollywood: va ser l’any del Decret Paramount, que va regular durant dècades la cadena de producció-distribució-exhibició i va desmuntar l’studio system del sector cinematogràfic. L’studio system era el model de negoci que van desenvolupar els grans estudis, coneguts com a majors –és a dir, Warner, Paramount, Universal, etc.–. El cas és que el 1948 arriba aquest decret arran d’un cas contra la Paramount que es va dirimir al Tribunal Suprem dels Estats Units. El decret establia, entre d’altres, que els productors d’una pel·lícula podien distribuir-la també ells mateixos, però que no podien ser els propietaris de les sales on s’exhibiria. Podríem dir que decretava una mena de separació de poders en el camp del cine. ¿Per què? Perquè el que estaven fent –la integració vertical– era una pràctica monopolística que limitava i ofegava el cinema independent.

Quan es tracta de valorar una gran actuació, hi ha qui mesura la distància entre l’intèrpret i el paper: com més gran sigui la transformació, més reeixida serà la interpretació. No ho discutiré, tot i que potser una mesura millor seria la distància que es crea entre l’actor i el públic. Channing Tatum redueix aquest espai fins a un mil·límetre: quan algú el fereix –ja sigui amb un cop o amb un rebuig– no estàs veient com li passa a algú altre. També et passa a tu.

Darrere de la imatge blanca i de consens que sempre projecta Jennifer Aniston s'amaga una estrella a la qual no li sap gens greu trepitjar bassals i enfangar-se fins a la cintura si creu que la causa s'ho val. Així de clar ho ha tornat a deixar una vegada més aquesta setmana en una entrevista que ha concedit a l'edició britànica de la revista Harper's Bazaar, on no s'ha tallat gens a l'hora d'abordar temes tan delicats com la infertilitat, els problemes de salut mental o les llacunes que s'amaguen darrere de la paraula èxit.

"I això és notícia?" és la pregunta que sovint veiem als comentaris de les notícies sobre premsa rosa i cultura pop. I, evidentment, no són notícies que ocupin les portades de diaris, però sí que són qüestions que sovint comentem amb els amics o la família al voltant d'una taula o a la barra d'un bar. I això és el que fem en aquest pòdcast: traslladar-nos a un local per repassar algunes notícies de la crònica social que serveixen no només per mantenir-se al dia de les xafarderies més destacades, sinó també per parlar de l'amor, l'amistat o les ruptures.

Des de fa uns mesos, els actors Zoë Kravitz i Austin Butler s'han convertit en la diana dels paparazzis. Els intèrprets protagonitzen Caught stealing, la nova pel·lícula de Darren Aronofsky que arribarà a les cartelleres catalanes a l'octubre. A la pel·lícula interpreten una parella d'amants en un thriller ambientat als anys 90, i l'ull afilat de la premsa rosa ja els ha caçat en diverses ocasions fent-se mirades còmplices i somriures especials. A l'estrena de la pel·lícula a Londres, Kravitz i Butler van fer-se fotos a la catifa vermella amb una actitud molt afectuosa que va encendre encara més les sospites que entre ells dos hi ha alguna cosa més que una relació de feina o una simple amistat.

Hi ha una frase d’Anthony Hopkins que a Liam Neeson li agrada compartir. Sempre que li pregunta com està, Hopkins li respon: “Genial. Encara no m’han descobert”.

El productor de Pirates del Carib, Jerry Bruckheimer, ha mantingut converses amb Johnny Depp sobre la possibilitat que recuperi l'icònic paper de Jack Sparrow en la sisena entrega de la saga. Ho ha explicat en una entrevista a Entertainment Weekly, i afirma que està segur que l'actor acceptarà: "Si fos per mi, ell ja estaria a la pel·lícula".

L’actriu Jayne Mansfield va ser una de les sex symbols del Hollywood dels anys 50 i 60, esculpida pels representants i productors com una rèplica de Marilyn Monroe. Tot i la seva formació universitària, el seu domini de quatre idiomes i la seva expertesa en dansa, violí i piano, es va infravalorar el seu talent i la van convertir en el que els mitjans titllaven de dumb blonde. La revista Life la va posar en portada acompanyada del titular “La rossa tonta més llesta de Hollywood”. Mansfield va ser molt explotada a nivell publicitari i, igual que Marilyn, va acabar morint tràgicament amb només trenta-quatre anys, després d’una vida tortuosa en què els homes la van manipular i maltractar. Hollywood construïa gàbies per controlar les seves rosses més explosives.

En l'època de la desinformació és gairebé un miracle poder escriure una notícia en què una font confirma de manera clara, inequívoca, verbalment i en directe a la televisió una informació. Però per si això no fos ja prou notícia en si mateix, la qüestió arriba a unes cotes d'èxit periodístic impensables si, a sobre, l'altra part implicada en la notícia també respon a les dades aportades i hi afegeix context. Tristament, aquesta és una situació molt poc habitual. Més encara quan estem parlant de Hollywood, on tothom sap que l'ambigüitat genera més debat –i, per tant, més atenció social...– que no pas una confirmació o un desmentiment. Potser en el cas que ens ocupa aquesta setmana, però, l'enigma ja havia estat prou anys flotant en l'ambient. És a dir, ja no se'n podia treure més suc i han decidit tallar de soca-rel la continuació del serial.

El nom de Jennette McCurdy resulta absolutament desconegut per a la majoria de la gent avui dia, però aquesta actriu ja retirada va ser molt famosa a principis dels anys 2000, quan tenia només vuit anys. Vint anys després de viure un èxit com a actriu que tothom considerava un somni fet realitat, McCurdy va fer un gir de 180 graus a la imatge que la societat tenia d'aquella dolça nena i de la seva família quan va escriure el llibre I'm glad my mum died –editat només en castellà com Me alegro de que mi madre haya muerto (Tendencias)–. En l'obra, narrava els abusos psicològics, laborals i sexuals que havia patit a mans de la seva progenitora en l'àmbit de la indústria de l'entreteniment. Uns fets totalment cruels que passaven en la intimitat de casa seva, una llar humil i de religió mormona en què la nena s'havia convertit en l'únic suport econòmic de tots plegats, cosa que no li permetia parar de treballar malgrat l'horror que vivia.

Després de setmanes de rumors, la ruptura de Katy Perry i Orlando Bloom ja és una realitat, segons informa People, mitjà predilecte dels famosos a l'hora de fer grans anuncis. Amb tot, els dos implicats encara no s'han pronunciat, però cal tenir en compte que Perry es troba ara mateix immersa en la gira mundial The Lifetime Tour. Abans que People confirmés la ruptura, el digital TMZ ja va avançar la informació. La parella es va conèixer el 2016 i el 2019 es van comprometre, tot i que mai s'han arribat a casar.

Del gran galant que William Levy aparentava ser a la novel·la llatinoamericana Café con aroma de mujer (Netflix), n'ha resultat un actor amb cites judicials pendents. L'intèrpret nascut a Cuba va explicar dilluns a El hormiguero un fet que havia passat a l'abril, quan va transcendir que havia estat detingut a Florida. La seva detenció va provocar titulars als Estats Units i a Europa, però fins ara l'actor no havia explicat com havia viscut en primera persona la taca negra al seu expedient.

Diuen que no hi ha ruptures més violentes que les dels grans amors. Tota aquella confiança i connexió profunda que existeix en les relacions més estables i consolidades es converteix de cop en una bomba nuclear quan l'estabilitat s'acaba, ja que el sentiment que emergeix és el de traïció. La persona en qui més confiaves ja no vol estar amb tu. El daltabaix emocional és superlatiu i la reacció, evidentment, també ho serà. Segurament, aquest sentiment de traïció portarà un dels dos a atacar on fa més mal, cosa que portarà l'altre a fer el mateix i, així, s'iniciarà una espiral bèl·lica imparable.

L'actriu Eva Longoria és una apassionada de la gastronomia i n'ha deixat constància en el seu pas per Catalunya per rodar la sèrie documental Searching for Spain, estrenada a la cadena CNN. La producció és un viatge gastronòmic per Espanya, un recorregut que ha permès a l'actriu descobrir coses com el vermut i el fuet, dels quals s'ha declarat fan. En un avançament de la sèrie, l'actriu tasta el vermut gràcies al periodista nord-americà instal·lat a Barcelona Matt Goulding, que li explica en què consisteix la beguda i li recomana acompanyar-la d'embotit català, com el fuet, i d'escopinyes. "No puc parar de menjar això", exclama Longoria en un vídeo compartit a les xarxes.

Els primers mesos del 2025 han sigut d'una intensitat inesperada pel que fa a les sèries. Alguns dels millors títols de l'any s'han estrenat en les últimes setmanes i han propulsat les carreres de molts dels seus protagonistes, alguns amb trajectòries ja molt ben establertes. Fem un repàs de deu noms d'actors i actrius que han destacat en els últims mesos i que hauries de tenir en el radar.

Dos mesos després dels Oscars, Karla Sofía Gascón continua tenint ganes de parlar sobre les repercussions personals que va tenir el ressorgiment dels missatges racistes i xenòfobs que va compartir a les xarxes anys abans de fer-se mundialment famosa gràcies a Emília Pérez. Durant la seva visita al programa El hormiguero aquest dimarts, l'actriu, que va veure com les seves possibilitats de guanyar un Oscar s'esvaïen després de fer-se públics els missatges, va assegurar que fins i tot va arribar a plantejar-se "desaparèixer".

És una de les grans estrelles de Hollywood malgrat que fa tres anys que viu retirat dels focus a causa de l'afàsia que li va ser detectada el 2022 i la demència diagnosticada posteriorment. Bruce Willis fa 70 anys aquest dimecres i celebrarà el seu aniversari allunyat de les càmeres però envoltat de la seva extensa família, que d'ençà que es va conèixer la malaltia de l'actor ha fet front comú per tenir cura d'ell. La xarxa de suport de Willis, quasi exclusivament femenina, inclou la seva exdona Demi Moore, les tres filles que van tenir junts –Rumer, Scout i Tallulah–, la seva actual esposa, Emma Heming, i les dues filles que comparteixen, Mabel i Evelyn, de 12 i 10 anys. Totes elles van signar el comunicat públic en què revelaven que l'estrella de Hollywood patia una malaltia que l'obligava a abandonar una indústria que el va fer famós a tot el món.

George Clooney surt a fumar d'amagat. "Ho faig perquè els nens no em vegin", diu. L'intèrpret es planteja canviar el tabac per cigarretes d'herbes quan faci el debut a Broadway aviat, en una adaptació teatral de la pel·lícula del 2005 Bona nit i bona sort. Assegura que és un hàbit desagradable i que, del seu clan de Kentucky, "vuit oncles i tietes van morir de càncer de pulmó". "El meu pare era l'únic que no fumava i té 91 anys", afegeix.

El Dolby Theatre de Los Angeles ha estat l'escenari en el qual aquesta matinada s'ha celebrat la 97a edició dels premis Oscar. Més enllà del protocol de la catifa, el transcurs de la gala i els discursos dels guanyadors de l'estatueta, també hi ha hagut espai per a les sorpreses. Aquests són alguns dels moments més destacats dels premis més icònics del cinema.