Al Líban, gairebé un milió i mig de persones han estat desplaçades per la guerra, però entre elles hi ha un grup que pateix una crisi que poques vegades s'explica: les treballadores i migrants africanes i asiàtiques. Essencials per al funcionament del país, es queden atrapades entre la violència i la precarietat, buscant sobreviure en un context que depèn de la seva feina, però que amb prou feines reconeix els seus drets. Els carrers de Beirut i els pobles del Mont Líban reflecteixen aquesta realitat silenciosa, on la guerra i la marginació marquen la vida diària de les que sostenen llars alienes mentre intenten tenir cura dels seus.

Donald Trump ha acostumat el món a estar pendent de la seva xarxa social. Ha estat amb una publicació a Truth Social, diumenge a la matinada, en què ha anunciat que les forces dels Estats Units havien pogut rescatar amb vida el pilot desaparegut a l'Iran divendres, després que el seu avió fos abatut. Cap comunicat oficial, ni roda de premsa, ni imatges, ni proves del rescat. Només un missatge amb la retòrica exagerada habitual per glorificar les forces armades estatunidenques. "L'hem recuperat!”, ha dit el president, que ha afegit: “Durant les darreres hores, el nostre exèrcit ha dut a terme una de les operacions de cerca i captura més audaces de la història dels Estats Units per un dels nostres increïbles membres, que és un coronel molt respectat, i estic encantat de fer-vos saber que ara està sa i estalvi!".

Israel avança Líban endins cap a la regió del riu Litani, situat a uns trenta quilòmetres de la frontera, i sobre el terreny la sensació és clara: no hi ha res que l'aturi. Les ordres d'evacuació, els bombardejos i el moviment de tropes dibuixen una realitat que ja no s'amaga. El sud del Líban es buida mentre s'instal·la, a poc a poc, un control que ningú ha declarat, però que ja s'imposa.

He estat pendent de la casa que tinc dalt d’un turó a Marjayoun, al sud del Líban, des que els combats entre Israel i Hezbollah, el grup armat libanès, van esclatar després del 7 d’octubre del 2023. Cada setmana truco al cuidador de la casa per telèfon. Es pot passar per la carretera? Hi ha aigua corrent? La casa encara aguanta? Ell m’explica el que pot veure. Jo li demano que faci el que pugui.

L’atac va tenir lloc a plena llum del dia en una carretera secundària del districte de Jezzine, al sud del Líban. Un vehicle en moviment, identificat com a premsa, va rebre un primer impacte, i minuts més tard, un segon a la mateixa zona. A l’interior hi viatjaven tres periodistes: Ali Shuaib, corresponsal d’Al-Manar; Fatima Ftouni, reportera d’Al-Mayadeen; i el seu germà, el càmera Mohammad Ftouni. Tots tres van morir a l’acte, i les imatges difoses mostren el vehicle reduït a runa sobre l’asfalt, en un tram on en aquell moment no hi havia combats visibles.

La guerra a l'Iran amenaça amb provocar un daltabaix en l'economia encara pitjor que el derivat de la crisi del petroli del 1973. Així ho va apuntar dilluns el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. Gairebé un mes després dels primers atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran, repassem els fets més destacats d'una guerra que ja ha posat en alerta l'economia mundial i que pot tenir conseqüències rellevants en l'àmbit geopolític.

“Si volen proves que l’Iran posa en perill el món sencer [...], ha atacat una zona civil amb armament per cometre assassinats en massa”. Això ho deia el primer ministre d’Israel, Benjamin Bibi Netanyahu, davant d’una zona residencial de la ciutat israeliana d’Arad, que va patir un atac amb míssils iranians. No es tracta de pintar cap esquema maniqueu en què el règim dels aiatol·làs pugui aparèixer com a “bo”, perquè es tracta d’una colla de males bèsties que mesclen l’ultranacionalisme i l’integrisme religiós amb una avarícia desmesurada i patològica: en aquest sentit, no es diferencia gens dels governs presidits per Trump i pel mateix Netanyahu. Algú m’objectarà que existeix una diferència fonamental, i és que els governs de Trump i Netanyahu són democràtics, mentre que el govern que ara lidera Mojtaba Khamenei és una dictadura. Cert, i aquest és precisament el drama: que certs governants utilitzin la democràcia, i la legitimació de les urnes, per actuar com la dictadura més indecent.

Israel ocuparà militarment el sud del Líban fins a l'altura del riu Litani, a 30 kilòmetres de la seva frontera, segons ha admès el ministre de Defensa, Israel Katz. L'objectiu declarat és crear-hi un "coixí defensiu", amb el mateix model defensiu que ha fet servir a Gaza. L'exèrcit, que ja havia començat una invasió terrestre i havia fet volar pels aires diversos ponts d'aquest riu, ha emès ordres d'evacuació i controlarà ara "els ponts restants i la zona de seguretat fins al Litani, una àrea que equival a una desena part del Líban.

Als turons del sud del Líban, on el front torna a obrir-se pas entre pobles buits i carreteres bombardejades, Hezbollah no combat com una força en retirada. Combat com una organització que feia mesos que esperava aquest moment. L'escena contrasta amb la imatge que el grup va projectar durant més d'un any. Després de l'acord del 27 de novembre del 2024, negociat pel xiïta Nabih Berri, president del Parlament, amb mediació nord-americana, Hezbollah va donar senyals de contenció. Almenys, formalment, va acceptar desvincular el front libanès de Gaza i va tolerar el desplegament de l'estat al sud del riu Litani, en línia amb la resolució 1701 de l'ONU. Durant mesos va semblar replegar-se, cooperar, i fins i tot adaptar-se a un nou equilibri intern.

L'edifici ja no hi és. On fins a aquesta matinada hi havia una estructura de diversos pisos a Bashoura, al centre de Beirut, ara hi ha un buit obert, un munt de runes encara fumejants i veïns que caminen en silenci, esquivant vidres i cables. La pols continua suspesa en l'aire hores després de l'impacte.

Ali Larijani, expresident del Parlament de l'Iran i figura clau del Consell Suprem de Seguretat Nacional del país, ha mort en un atac aeri contra Teheran, segons ha anunciat aquest dimarts el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, i ha confirmat el Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran. La seva mort representa un cop de gran abast dins l'estratègia israeliana d'eliminar alts responsables iranians: suposa l'assassinat de la figura més important del règim des del d'Ali Khamenei el primer dia de la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran.

Després de dies de bombardejos creuats i atacs aeris a tot el país, la guerra entre Israel i Hezbollah ha entrat en una nova fase. L'exèrcit israelià ha iniciat aquest dilluns operacions terrestres limitades i selectives al sud del Líban, dirigides contra posicions del moviment xiïta prop de la frontera. Unitats de la 91a divisió han avançat després d'intensos bombardejos d'artilleria i atacs aeris sobre les bases i túnels de Hezbollah, amb l'objectiu de desmantellar infraestructura militar i reforçar el que Israel denomina una “zona de seguretat” avançada al llarg de la frontera.

Aquest diumenge, els equips de rescat continuaven retirant runa del centre d’atenció primària bombardejat dissabte a la matinada a Burj Qalawiya, al sud del Líban. Entre les restes de l’edifici, els serveis d’emergència van recuperar nous cossos de paramèdics que estaven de servei en el moment de l’atac. Amb aquesta actualització, el ministeri de Salut libanès va elevar a 32 el nombre de treballadors sanitaris morts des de l’inici de l’ofensiva israeliana el 2 de març, una xifra que reflecteix fins a quin punt la guerra comença també a afectar els que intenten salvar vides.

La intensitat dels bombardejos israelians sobre gran part del Líban i els combats al sud del país plantegen un nou interrogant sobre el rumb de la guerra. Israel ha ordenat ampliar les seves operacions després del llançament d’una sèrie de coets per part de Hezbollah, segons ha confirmat aquest dijous el seu ministre de Defensa, Israel Katz. En poques hores, atacs aeris massius han colpejat Beirut i el sud del país, amb un balanç fins ara d'almenys 53 morts des d'ahir.

A primera hora del matí, el passeig marítim de Beirut comença a omplir-se de moviment. Entre els cotxes aparcats davant del mar, algunes famílies es desperten després de passar la nit dins dels vehicles. Altres surten de petites tendes de campanya improvisades als aparcaments de la Corniche. Nens encara amb son es renten la cara amb ampolles d'aigua mentre els pares recullen mantes i bosses de plàstic. Al llarg del passeig marítim de la capital libanesa, centenars de persones desplaçades intenten començar el dia després d'una nit a la intempèrie.

Beirut ha tornat a estremir-se aquest dijous sota el brunzit constant d'avions i drons que sobrevolaven la capital libanesa. Els atacs aeris d'Israel han fet tornar una por que molts creien superada. Segons el ministeri de Salut, ja hi ha almenys 217 morts –dels quals 70 eren membres de Hezbollah– i prop de 800 ferits. Les sirenes han sonat des del sud fins al nord, recordant que la guerra s'ha instal·lat de nou a la vida quotidiana.

"Beirut s'assemblarà aviat a Khan Yunis". Amb aquestes paraules, el ministre de Finances d'Israel, l'ultra Bezalel Smotrich, va llançar dijous una advertència que ha precipitat el caos a la capital libanesa. Hores després, l'exèrcit israelià ha emès una ordre d'evacuació sense precedents per als suburbis més poblats del sud de Beirut, instant els civils a abandonar casa seva per salvar les seves vides. Mentre els últims preparatius militars s'acceleraven i els avions de combat sobrevolaven la regió, la ciutat es preparava per al que molts temien: el bombardeig massiu que va començar de matinada. L'exèrcit israelià ha assegurat aquest divendres que ha llançat 26 onades d'atacs al districte de Dhiyeh, al sud de Beirut. Els avions de combat israelians han bombardejat ciutats del sud i de l’est del Líban, inclosa Douris, a la vall de la Bekaa, així com els suburbis del sud de la capital, Beirut.

La guerra contra l'Iran escala a la regió. S'ha transformat en un conflicte d'ampli abast, que no es limita a l’Iran, Israel i el Líban. L'ofensiva iraniana s'ha estès aquest dilluns a tota la regió del Golf i fins i tot a Xipre, on Teheran ha atacat una base militar britànica. Així mateix, també ha fet servir per primera vegada míssils balístics supersònics contra Tel-Aviv que han impactat a l'oficina de Benjamin Netanyahu i al quarter general del comandant de la força aèria israeliana. Israel, però, assegura que no s'hi han registrat ferits.

Després d’una pluja torrencial, un sol dur il·lumina la pista de l’aeroport militar, on unes dues-centes persones escollides esperen l’arribada del papa Lleó XIV sota una carpa que gairebé no fa ombra. D’un costat, la gent s’amuntega; de l’altre, els fotògrafs busquen els millors angles, mentre l’orquestra militar assaja compassos i les autoritats desfilen. El soroll de l’avió del Vaticà es deixa sentir abans de veure’s. La multitud, amb el mòbil a la mà, es mou entre els nervis i l'expectació. Quan ressonen les vint salves d’honor, més d’un salta del sobresalt abans de tornar a mirar cap al cel, mig somrient i amb el cor accelerat.

Un any després de l'alto el foc del 27 de novembre del 2024, el sud del Líban segueix lluny de qualsevol normalització. La treva entre Hezbollah i Israel va aturar l'escalada més visible, però no va frenar la destrucció ni el control militar a distància que pesa sobre les localitats frontereres. La regió viu una forma híbrida de conflicte, sense avenços terrestres i sota vigilància aèria permanent, amb atacs puntuals i una devastació que impedeix el retorn massiu de la població desplaçada.