Beirut es converteix en un camp de refugiats gegant: "Som gent que vol viure"

BeirutA primera hora del matí, el passeig marítim de Beirut comença a omplir-se de moviment. Entre els cotxes aparcats davant del mar, algunes famílies es desperten després de passar la nit dins dels vehicles. Altres surten de petites tendes de campanya improvisades als aparcaments de la Corniche. Nens encara amb son es renten la cara amb ampolles d'aigua mentre els pares recullen mantes i bosses de plàstic. Al llarg del passeig marítim de la capital libanesa, centenars de persones desplaçades intenten començar el dia després d'una nit a la intempèrie.

Molts han arribat els últims dies des del sud del Líban o des dels suburbis del sud de Beirut arran dels bombardejos israelians. Alguns van conduir durant hores per arribar a la capital; altres van escapar en plena nit amb el que portaven posat. En pocs dies, l'escalada d'atacs ha deixat més de 600 morts i centenars de ferits al país i més de 750.000 persones han hagut d'abandonar casa seva. Aquest dimarts, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) va informar que unes 100.000 persones s'havien vist obligades a desplaçar-se en només 24 hores.

“Som gent que vol viure, que estima la vida”, diu un home que va arribar fa cinc dies des del sud del Líban amb la dona i els fills. Assenyala el cotxe on dormen des que van arribar a Beirut: “Però aquí estem, al carrer”.

Al llarg del passeig marítim, desenes de famílies han convertit els aparcaments en refugis improvisats. Algunes dormen dins dels cotxes; altres han instal·lat petites tendes de campanya o refugis amb mantes subjectes a les portes dels vehicles. Durant el dia, molts hi són mentre intenten trobar allotjament o una plaça als refugis oberts per les autoritats.

L'escena es repeteix en diferents punts de la ciutat. En places del centre, aparcaments propers a Hamra o sota alguns ponts de l'autopista, famílies desplaçades esperen notícies d'amics o parents que puguin acollir-los. Altres fan cua davant d'escoles que han estat transformades en centres d'acollida. Però la capacitat és limitada i molts refugis ja són plens.

“Les escoles no són per a nosaltres”, explica el Mohammad, un desplaçat d'origen sirià que vivia als suburbis del sud de Beirut abans dels bombardejos. "No som libanesos i no ens hi acolliran. Ja va passar a l'última guerra". Per això ha decidit quedar-se al carrer amb altres refugiats i treballadors migrants. “No tenim cap altra opció”, diu.

Davant l'augment constant de desplaçats, el govern libanès ha començat a habilitar espais més grans per allotjar-los. Un és l'estadi Camille Chamoun, a l'oest de Beirut, on desenes de famílies dormen ara sobre matalassos col·locats directament al terra del recinte. La Fàtima va arribar allà amb els seus fills després de fugir dels suburbis del sud de la capital. “Vam sortir corrent quan van començar els bombardejos”, recorda. "Era de nit i teníem molta por. Fa dos dies que som aquí i no sabem quan podrem tornar a casa", lamenta.

Per a alguns desplaçats, el camí fins a trobar un refugi ha estat llarg. Hassan Hussein explica que el seu barri va ser un dels primers a ser atacats. “Vam passar tres dies dormint al cotxe”, diu. "Tinc problemes d'esquena i ho he passat molt malament. Ara almenys tenim un matalàs i una mica d'ajuda", es consola.

Dormir sota un pont

Altres van passar dies sencers a l'aire lliure abans que s'habilitessin nous espais. Un home que ara es refugia a l'estadi explica que va dormir dues nits sota un pont abans que obrissin el recinte. “Almenys aquí tenim un lloc on dormir –diu–. Però no sabem què passarà després”.

L'arribada constant de desplaçats està posant a prova la capacitat de resposta d'una ciutat que ja arrossega anys de crisi econòmica. Beirut intenta absorbir l'emergència mentre les xarxes d'ajuda locals es mobilitzen per repartir menjar, aigua i mantes. Entre els més vulnerables hi ha els refugiats i treballadors migrants que viuen al Líban. Molts asseguren que no tenen accés als refugis estatals.

Quan van començar els bombardejos als suburbis del sud de Beirut, Ridina Muhammad, una refugiada sudanesa de 32 anys, va fugir de casa amb el marit i els tres fills. Embarassada de vuit mesos, va caminar durant hores per carrers foscos fins a trobar un cotxe que els va portar a una església que havia obert les portes a migrants i refugiats. Ara es refugia a la parròquia de Sant Josep Tabaris, un dels pocs llocs a la ciutat que acullen estrangers desplaçats pels atacs. “No sé si hi ha un metge aquí”, diu, asseguda al costat dels seus fills mentre la seva filla petita recolza el cap sobre el seu ventre. "Estic molt espantada. No he preparat roba per al nadó ni tinc hospital. No sé on anar".

Pitjor que a la guerra del 2024

"Hi ha moltes més persones que arriben que el 2024", explica Michael Petro, responsable de refugis d'emergència del Servei Jesuïta als Refugiats. “I cada cop tenim menys llocs on allotjar-les”, assegura.

Al centre de Beirut, la plaça dels Màrtirs també s'ha convertit en un punt de pas per a moltes famílies desplaçades. Algunes arriben amb maletes i bosses de plàstic després de diverses hores de viatge des del sud del país. Altres esperen assegudes a les vores de la plaça mentre intenten contactar amb familiars o trobar transport cap a altres zones.

L'escena també reflecteix les limitacions d'un estat debilitat per anys de crisi política i econòmica, incapaç de respondre per si mateix a una emergència d'aquesta magnitud. Mentre continuen els atacs i milers de persones continuen abandonant casa seva, Beirut es veu obligada a improvisar nous refugis i a ampliar ràpidament l'assistència per fer front a una crisi humanitària que continua creixent.