La pitjor guerra torna a Beirut

BeirutBeirut ha tornat a estremir-se aquest dijous sota el brunzit constant d'avions i drons que sobrevolaven la capital libanesa. Els atacs aeris d'Israel han fet tornar una por que molts creien superada. Segons el ministeri de Salut, ja hi ha almenys 217 morts –dels quals 70 eren membres de Hezbollah– i prop de 800 ferits. Les sirenes han sonat des del sud fins al nord, recordant que la guerra s'ha instal·lat de nou a la vida quotidiana.

L'exèrcit israelià ha informat que els seus bombardejos apunten a la infraestructura militar de Hezbollah, incloses casernes, magatzems de drons i centres de comandament, mentre que el grup xiïta continua llançant coets cap al nord d'Israel. Des de Tel-Aviv adverteixen que no hi ha una data de finalització prevista per a l’ofensiva militar, deixant en suspens milions de libanesos sobre quant durarà la catàstrofe.

Al sud de Beirut, el Dahiyeh ha deixat de ser només un suburbi popular i ha esdevingut el cor estratègic i polític de Hezbollah. Des dels anys vuitanta, després de la invasió israeliana del 1982, el grup xiïta ha consolidat el seu control sobre la zona, ha desplaçat altres moviments xiïtes i ha establert una presència social, política i militar gairebé absoluta. Els barris orientals de Haret Hreik i Ghobeyri concentren la infraestructura del grup, mentre que la costa manté un caràcter més popular i precari.

Aquesta concentració converteix el Dahiyeh en un objectiu recurrent, i cada bombardeig colpeja directament la població civil que viu enmig de la presència militar del grup. La doctrina d'Israel, que contempla la destrucció massiva d'infraestructures utilitzades per Hezbollah, converteix l'espai civil en blanc d'atacs i deixa els veïns atrapats entre la violència i l'absència d'un estat protector.

Aquest divendres els atacs s'han estès més enllà de la capital, amb conseqüències fatals al sud i est del país. Un total de vint persones han mort pels bombardejos a diverses localitats del sud, incloses famílies senceres i civils que es desplaçaven per la zona. A l'est, un atac aeri va matar vuit membres d’una mateixa família posant en evidència la brutalitat de l'escalada militar i l'impacte en la població civil. A més, els equips d'emergència treballen amb recursos limitats.

A la cerca d'un refugi

L’ofensiva militar ha desbordat la capacitat d’acollida del país. A Beirut i els seus voltants, milers de famílies han abandonat les seves cases i s'han concentrat en escoles públiques, aparcaments i espais improvisats. A més, les autoritats locals i les organitzacions humanitàries han començat a habilitar l'estadi Camille Chamoun de la Ciutat Esportiva com a refugi temporal, a banda de centres comunitaris que ja funcionen al límit de la seva capacitat.

Carrers buits i avingudes silencioses mostren aparadors tancats i finestres tapiades, mentre la ciutat es buida a poc a poc dels que temen que cada brunzit al cel anunciï un nou atac. Desenes de milers de persones esperen cada dia aigua, menjar i medicines, mentre els equips de rescat treballen entre edificis malmesos pels atacs. El primer ministre libanès, Nawaf Salam, ha qualificat la situació de catàstrofe humanitària i ha reconegut la incapacitat del govern per atendre la magnitud de l'emergència. També ha advertit que la crisi podria empitjorar encara més si l'ofensiva continua.

Mentrestant, Hezbollah està reforçant la seva presència a Dahiyeh, mentre la tensió social creix, dificulta la reconciliació nacional, i deixa Beirut atrapada entre la violència directa i la impotència institucional. Carrers deserts, edificis danyats i el brunzit permanent dels drons dibuixen una capital atrapada en un present marcat per l'emergència i la incertesa sobre el seu futur immediat. La ciutat, que alguna vegada va somiar reconstruir-se després dels conflictes interns dels anys setanta i vuitanta, es torna a trobar en un territori on la vida quotidiana i l'estratègia militar se superposen sense solució aparent.