Salut

Perdre cinc centímetres d'alçada mentre no et visita el metge: els testimonis de les llistes d'espera

Pacients catalans expliquen a l'ARA la seva experiència amb les llargues llistes d'espera

Maria Bosom pacient afectada per les llistes d'espera.
8 min
Dossier Llistes d'espera a la sanitat pública 2 articles

BarcelonaA Catalunya hi ha més de 300.000 persones pendents d'una operació, una prova o una visita a l'especialista que estan inclosos en una llista que supera el temps d'espera que marca la llei. Pacients que fa anys que esperen per entrar a quiròfan o que han de reprogramar visites a l'especialista per repetir proves diagnòstiques que ja no són vigents en el moment de la consulta. Mentre l'atenció urgent que no es pot demorar es manté en els terminis que marca per llei el departament de Salut, les visites i les proves centrades en la prevenció i la millora de la qualitat de vida acumulen cada vegada més pacients fora de termini.

"Soc sanitària i estic molt decebuda amb el sistema"

Maria Bosom és metgessa de família i, a vegades, entre consulta i consulta, ha de fer estiraments per culpa del dolor que pateix. Després d'un gran sobreesforç per donar resposta a la pandèmia del coronavirus, que va impactar de ple en la salut física i emocional dels professionals sanitaris d'arreu del món, el 2022 va patir una crisi epilèptica i en una contracció molt forta se li va aixafar una vèrtebra dorsal. Com que havia caigut, li van fer radiografies de la columna lumbar i del braç, però no li van detectar la lesió real. Arran de la caiguda, va estar mig any de baixa, però el dolor va continuar, a vegades fins i tot havia de dormir al sofà perquè li era impossible fer-ho al llit. Finalment, es va acabar reincorporant a la feina sense que desaparegués el dolor. Més tard, gràcies a una prova que li van fer per una infecció respiratòria, li van detectar la lesió a la columna.

Aleshores, la Maria va començar un periple per diferents centres sanitaris, saltant de consulta en consulta, sense cap solució al seu problema de salut fins avui. Primer la va visitar la reumatòloga, que la va derivar al traumatòleg. Va haver d'esperar un mes per a la primera visita i quan finalment la va atendre li va demanar una ressonància magnètica per determinar el grau de la lesió i especificar el tractament. La prova, però, va trigar sis mesos; durant aquell temps, va continuar treballant amb dolor.

Va haver de tornar a demanar hora amb el traumatòleg per valorar els resultats de la prova i determinar quin tractament calia seguir. Llavors, els professionals que la van atendre van desestimar operar-la perquè havia passat molt temps des de la lesió –ja era massa tard per passar per quiròfan–, i la van derivar a la unitat de columna de l'Hospital Vall d’Hebron per a un tractament més conservador. De nou, la primera visita a l'hospital es va demorar durant mesos i quan va aconseguir que l'atenguessin li van dir que la ressonància era antiga i que calia repetir-la.

Gairebé quatre anys després, la Maria té la visita per una nova ressonància aquest juny i encara no té data per una nova visita amb l'especialista. No sap quin tractament haurà de fer ni quines seran les conseqüències d'una lesió que ja fa gairebé quatre anys que es va fer. "Jo soc sanitària i estic molt decebuda amb el sistema. Era innocent i pensava que les coses funcionaven millor, però un cop ets pacient t'adones de com de malament funciona tot", lamenta la Maria.

La part anterior de la vèrtebra que es va lesionar la Maria està molt afectada i això li ha modificat tota la columna, fet que l'ha obligat a forçar cervicals i lumbars per mantenir la postura en el dia a dia. Ha perdut cinc centímetres des que es va lesionar, no pot posar-se recta i té dolor constant, tot i que continua treballant per atendre un volum de població cada cop més gran i prova d'evitar situacions com la que ella pateix. També es pregunta què hauria passat si l'haguessin atès més de pressa i si l'haurien pogut operar, ja que ha tingut pacients amb lesions similars que sí que han aconseguit que els operin a temps. "Si a la primària tinguéssim més temps per preguntar i explorar, i revisar la història clínica dels pacients, ens estalviaríem proves mal demanades o innecessàries i milloraria la resolució d'una part important de les visites", conclou la metgessa resignada.

"Quan em visiti el traumatòleg ja no tindré cap esquinç"

La Rosa té 37 anys i prefereix utilitzar un nom fictici per explicar el seu cas. Al febrer es va fer un esquinç al turmell després d'una caiguda que la va obligar a estar tres dies de baixa, però quan es va reincorporar a la feina va veure que alguna cosa fallava. Treballa en una botiga, ha d'estar vuit hores dempeus, i no podia recolzar el peu. Li van fer una radiografia, però no van trobar-li res trencat, per la qual cosa va continuar treballant amb dolor fins que un dia va sortir coixa de la feina. No podia més. Com que no li donaven hora per traumatologia, va demanar una visita a través de la seva mútua privada i, aquella mateixa setmana, ja tenia una ressonància magnètica feta.

Li van detectar fissures a dos ossos del turmell que la inhabilitaven per treballar. Al CAP li van allargar la baixa i la van derivar altre cop al traumatòleg. L'especialista, però, li va donar hora per al juny, quatre mesos després de la primera caiguda, i a la feina li estan demanant que es reincorpori ja. "He fet tot el que ha estat al meu abast per accelerar la meva tornada. Si no arribo a tenir mútua encara no sabria què tinc, hauria continuat treballant i la lesió se m'hauria pogut cronificar", lamenta la Rosa. De moment continua de baixa i ironitza que, a aquest ritme, quan la visiti l'especialista haurà fet tant repòs que ja no tindrà cap esquinç: "Segurament quan em visiti el traumatòleg això ja estarà solucionat".

Vol aclarir que, tot i tenir una mútua privada, és una ferma defensora del sistema públic, però que per a aquest tipus d'intervencions l'espera és massa llarga. Com la Rosa, a Catalunya hi ha gairebé 100.000 persones pendents d'una visita al traumatòleg i el temps d'espera de mitjana és de gairebé 200 dies, el doble del que marquen els terminis màxims de salut.

Quatre anys amb el nas trencat

El Xavi, que tampoc vol dir el seu nom real per por a represàlies, té 26 anys i fa gairebé quatre anys que es va trencar el nas en un partit de futbol. Un derbi entre dos equips del Vallès Occidental de Tercera Catalana va acabar en batussa i un jugador de l'equip rival li va clavar un cop de puny a la cara. Explica que, com a futbolista, tenia una mútua privada i que se'n va anar a fer una primera prova per determinar la gravetat de la lesió. Ja amb els resultats, va optar per operar-se del nas a la xarxa pública. "Necessito una operació maxil·lofacial de nas i, aleshores, amb la meva família vam decidir que el millor era anar en un hospital públic, encara que anés més lent", recorda en Xavi, anys més tard.

Té el nas tort i respira pitjor, però encara no sap quan li trucaran per entrar a quiròfan. Després de la visita amb l'especialista, es va posar en contacte amb l'hospital per confirmar que l'havien posat a la llista d'espera i li van confirmar que sí, però que encara no tenia data. No ha estat fins aquest 2026 que hi van contactar de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell per fer l'operació, amb tanta mala sort que el dia que havia d'entrar a quiròfan hi havia vaga de metges i no hi havia anestesistes al centre per intervenir-lo. Tot i que li van reprogramar ràpidament, ell tenia un viatge programat de feia mesos el mateix dia que proposava el centre, i ara torna a ser a la llista d'espera i no té cap previsió de quan li trucaran.

"Al principi em molestava, però ara ja fa quatre anys que em veig cada dia al mirall. M'ho agafo amb humor perquè, si no, és per posar-se molt nerviós en el funcionament de tot", explica amb ironia el Xavi, que tot i les dificultats per respirar assegura que fa vida normal. Això sí, diu que ja no es barallarà mai més.

Vuit setmanes entre la prova diagnòstica i els resultats

L’Iñaki Gurruchaga té 55 anys i arrossega problemes al turmell des del 2023, quan va patir un accident de trànsit mentre anava en moto. Un vehicle el va envestir per darrere en un semàfor i la caiguda li va provocar diverses lesions: un trencament de lligament, una lesió anterior i un dany al cartílag de l’astràgal. Va estar quatre mesos en procés de rehabilitació fins a recuperar-se parcialment. A finals del 2025, però, va tornar a lesionar-se el mateix turmell en un accident domèstic. Mentre jugava amb la seva gata, va fer un mal gest i el turmell va tornar a fallar. Com que no millorava, li van demanar una ressonància magnètica. En aquell moment anava amb crosses a tot arreu, fins i tot al centre d'atenció primària on treballa.

La prova li van poder avançar de manera excepcional. Va rebre una trucada avisant-lo que hi havia un forat disponible a l’Hospital de Sant Pau i que, si arribava en vint minuts, li farien la ressonància. Ara bé, tot i la rapidesa inicial, el resultat no va arribar amb la mateixa celeritat i no va tenir l’informe de la ressonància fins al cap de vuit setmanes. Durant aquest temps, no disposava d’un diagnòstic definitiu ni d’indicacions clares sobre el tractament a seguir. "Una cosa és la realització de la prova, que pot ser relativament ràpida, i l'altra, la interpretació de resultats, que depèn dels especialistes. Com que falten radiòlegs per assumir el volum de proves que es fan, s'acumulen molts informes", explica l'Iñaki, que és metge de família.

Iñaki Gurruchaga va estar setmanes esperant uns resultats.

Actualment, continua pendent dels resultats que, en funció del que indiquin, pot ser que l'hagin de derivar a rehabilitació, cosa que allargaria encara més l'inici del tractament. Això pot fer que la lesió empitjori, ja que fa vida normal amb dolors i pateix per si s'arriba a cronificar. Per tot plegat, posa el focus en l'atenció primària i demana que es destinin més recursos a la contractació de professionals perquè es demanen proves diagnòstiques i derivacions a l'especialista que el sistema sanitari actual no pot assumir. "Ja podem fer proves que si després no hi ha professionals per mirar-les, no anem enlloc", es lamenta.

El malestar de no poder dormir a les nits

Jorge Mestre té 63 anys i ja s'ha jubilat. Des de fa mesos, es desperta a les nits, té la boca seca i li costa respirar. Ja l'han operat dues vegades de les orelles, però sent un xiulet quan es desperta a altes hores de la matinada i el juliol passat va demanar hora a l'otorrinolaringòleg perquè l'avalués. Tot i que diu que no és urgent, vol estar millor després de tantes setmanes descansant poc. "Fa mesos que vaig demanar la visita perquè ho passo malament a les nits", insisteix el pacient, que encara no té hora per veure's amb l'especialista. A Catalunya hi ha més de 60.000 persones pendents d'una visita amb l'otorrinolaringòleg com el Jorge, més de la meitat dels quals estan en una llista que supera els tres mesos.

Jorge Mestre Serrano pendent d'una visita amb l'especialista des de fa mesos.

De fet, l'espera mitjana és de 133 dies, però el Jorge ja fa el doble de temps que espera. Explica que no és la primera vegada que ha d'enfrontar-se a una llista extenuant, ja que fa mesos es va lesionar l'espatlla; pràcticament no podia moure el braç, que li feia mal fins i tot quan aixecava els coberts per menjar. Li van fer una infiltració al centre d'atenció primària i a l'agost li van assegurar que li trucarien perquè el veiés un especialista perquè en aquells moments hi havia molta sobrecàrrega assistencial i no el podien atendre. Des d'aleshores, ningú de l'hospital s'ha posat en contacte amb ell. "Encara no m'han trucat i l'espatlla ja la tinc bé", diu el Jorge, que explica que ha estat fent exercicis pel seu compte i que s'ha recuperat tot sol.

Sobre la seva visita pendent a l'otorrinolaringòleg, el pacient diu que no vol pressionar els professionals, que ja van prou de bòlit, i que ja té assumit que esperarà el que faci falta com ho ha fet tantes altres vegades que l'han atès al sistema públic de salut. "No els vull angoixar ni em vull angoixar jo. Vull que m'ho mirin tranquil·lament i que em diguin què tinc. I després ja veurem com ho podem solucionar", conclou.

Dossier Llistes d'espera a la sanitat pública 2 articles
stats