El segon dia de l’episodi de pluges ha tornat a deixar autèntics aiguats. En aquest cas, la pitjor part se l’ha endut el Barcelonès, on durant la tarda i el vespre les precipitacions s’han intensificat i l’aigua ha caigut de forma persistent i amb molta intensitat, sovint acompanyada de tempesta i d’algunes calamarsades. Els municipis més afectats són els del nord de la comarca, especialment Badalona, on en alguns barris s'han registrat més de 120 l/m², com ara el de Llefià. Algunes estacions no oficials han registrat quantitats fins i tot superiors. També Sant Adrià de Besòs ha rebut de valent els efectes dels aiguats.

Catalunya ha viscut aquest dijous una nova jornada de pluges intenses que ha deixat talls i afectacions en la mobilitat i cancel·lacions de vols. Protecció Civil ja va enviar aquest dimecres al vespre una alerta als mòbils a pràcticament totes les comarques del litoral i el prelitoral alertant dels aiguats, i demanant precaució en els desplaçaments. L'aigua ha començat a caure de matinada i ha anat mullant amb intensitat tota la costa catalana i l'interior.  

Tres setmanes després de les pluges torrencials que van assolar les comarques del Baix Ebre i el Montsià, Lluís Baiges encara reté ben clara la imatge de la seva finca convertida en un fangar, plena de restes vegetals, de plàstics d’hivernacle i estructures metàl·liques col·lapsades. “Ens han calgut dues setmanes de feina contínua i més de quaranta persones per intentar recuperar el planter que l’aigua no es va endur”, explica. Als hivernacles de Cultidelta –l’empresa familiar que codirigeix amb el seu germà especialitzat en el cultiu de plantes autòctones mediterrànies i en producció hortícola i de verdures– encara es veuen les marques del fang. “L’aigua va entrar com una marea i va inundar uns 60.000 metres quadrats d’hivernacles fins a una altura de 80 cm. Una setmana després, encara hi havia aigua estancada i safates de planter surant”, afegeix. 

"Ens vam mirar i ho vam entendre tot: l'única solució que quedava era que la família sencera marxés definitivament de casa seva". Així és com l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, relata el moment que va trobar-se Dídac Pla, la seva dona i les dues filles amb fang fins a la cintura la mateixa nit de les inundacions. La dana Alice acabava de descarregar amb gran virulència en aquesta població del Montsià i a altres de pròximes com Godall, Santa Bàrbara, la Ràpita, Ulldecona i Tortosa. En alguns d'aquests municipis es van arribar a superar els 250 litres per metre quadrat, i això ha estat la gota que ha fet vessar el vas: després que Pla i la seva família s'hagin vist afectats amb quatre inundacions en els darrers set anys, estan a un pas de convertir-se en els primers desplaçats climàtics de Catalunya.

La carretera C-12 a l'altura d'Alcanar era una piscina. I enmig d'aquesta gran bassa d'aigua generada pel desbordament del barranc de la Galera hi havia un cotxe. Un vehicle amb dues persones d'avançada edat a dins i amb l'aigua fins al coll. Hi havia gairebé dos metres de profunditat. Els especialistes de rescats dels Bombers de la Generalitat hi van arribar nedant, van treure una persona per la finestra i l'altra per la porta, i els van portar fins a una zona seca. Aquest va ser un dels 31 rescats que el cos d'emergències català va fer diumenge passat, el dia que la dana va inundar i espantar les Terres de l'Ebre. Van ser rescats complicats, de nit, amb molta aigua i amb molts serveis simultanis.

Han tornat els aiguats, les crescudes, els barrancs desbordats a les Terres de l’Ebre, sobretot al Montsià, però també al Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i la Terra Alta. Cases, garatges i baixos inundats, carrers descalçats…

La tarda d'aiguats va tancar ahir amb dues persones desaparegudes —que podrien ser una dona i un infant—, desenes de carrers inundats, baixos negats, rius desbordats i el servei de trens aturat durant més de tres hores a tot Catalunya, que ha obligat a passar la nit a l'estació de Sants a uns 150 viatgers. Són les conseqüències directes de les tempestes que aquest dissabte a la tarda van escombrar Catalunya des del sud i en direcció nord-est. Fins a 18 dotacions terrestres dels Bombers, i també subaquàtiques, van treballar durant tota la jornada de dissabte per localitzar dues persones a Cubelles. Les tasques es van aturar ben entrada la nit i s'han reprès aquest matí de diumenge a primera hora.

La DANA del País Valencià ha conscienciat dels perills de les riuades i l’increment de pluges torrencials a causa del canvi climàtic. Alguns municipis gironins han posat fil a l’agulla per minimitzar riscos i en d’altres sorgeixen veus que reclamen canvis en la política urbanística.

Em trobo en una situació que imagino comuna a tots els que escriuen articles d’opinió a data fixa: no tenir prou coneixement expert sobre un esdeveniment recent però, alhora, no poder pensar en altra cosa. Em passa amb la tragèdia de València. I d’aquí que aquest sigui el tema d’avui.

Quan li comuniquen la mort del seu amic, en Vicente s'amaga darrere d'uns cotxes i plora. Aquesta història, viscuda en directe per aquest periodista al cap de cinc minuts d'arribar a Alfafar, a tocar de la damnificada Paiporta, reflecteix el drama que es viu al País Valencià quatre dies després de les inundacions. La història comença amb un policia local de Salou que està vigilant un cordó policial. Fa dos dies que hi ha arribat de voluntari. Protegeix una actuació de la Unitat Militaritzada d'Emergències (UME). Amb una bomba estan buidant l'aigua d'un pàrquing subterrani de dues plantes. A la primera hi podien estacionar els clients d'un supermercat Consum. A la segona, els veïns. Dimarts va quedar cobert d'aigua en un tancar i obrir d'ulls, i tot just aquest dissabte han pogut accedir a la primera planta.

Els aproximadament 25.000 veïns de Paiporta (Horta Sud) van veure dimarts al vespre com l'aigua s'enduia tot el que trobava al davant. En aquell moment gairebé no plovia, però l'aigua ho va arrasar tot amb una onada quan es va desbordar el barranc del Poio, que acumulava les pluges que havien caigut més amunt. De fet, en zones properes va caure tanta aigua en unes poques hores que es va registrar l'equivalent a les precipitacions de tot un any.

Les catastròfiques conseqüències dels històrics aiguats torrencials que han afectat aquestes últimes hores sobretot el País Valencià i Castella-la Manxa s'expliquen tenint en compte diferents aspectes. D'una banda, la quantitat de pluja que ha caigut en poques hores. Al municipi de Xiva –ubicat a la comarca de la Foia de Bunyol– hi han caigut prop de 500 l/m². És a dir, ha caigut en 8 hores la mateixa quantitat de pluja que hi cau habitualment en un any. Això provoca inevitablement greus inundacions i el desbordament sobtat de rius i rieres. Però la crisi climàtica i la gestió urbanística també són factors clau per entendre l’abast de la tragèdia.

Les esfereïdores imatges de dimarts al vespre de persones enfilades als seus cotxes, agafant-se a arbres per no ser arrossegades per l'aigua o havent de ser rescatades pels serveis d'emergències anticipaven un balanç catastròfic. El temporal de pluges que s'ha acarnissat amb el País Valencià ha deixat 92 víctimes mortals i desenes de desapareguts. A tot l'Estat la xifra s'enfila fins als 95. La tempesta també ha causat la mort de dues persones més a Castella-la Manxa, a les localitats de Letur i Mira, que van ser arrossegades per diferents riuades. I a Màlaga, un altre home de 71 anys va morir a l'hospital després de ser rescatat de les inundacions. De fet, Andalusia és ara un focus de preocupació per a les autoritats, especialment Cadis i Sevilla.

Els municipis banyats per la conca del riu Francolí mai oblidaran la nit del 22 d’octubre del 2019. L’aiguat que va caure durant hores va provocar una riuada mortal que va desbordar el riu i es va endur tot el que va trobar al seu pas. El temps es va aturar aquella nit, i fins i tot es va viatjar al passat, ja que es va reviure amb temor l’última gran riuada del Francolí, l’octubre del 1994, quan van caure prop de 500 l/m². Tot i que va ser un fenomen extraordinari que normalment es repeteix al cap de força dècades en una mateixa conca, en aquest cas va passar poc temps. I, ara, amb la crisi climàtica, aquests fenòmens extrems poden ser cada cop més freqüents.

Quan aquest diumenge els veïns d'Alcanar van saber que s'havien de confinar pels aiguats van rebre una alerta al telèfon amb la qual ja estaven familiaritzats. Dos mesos enrere, van viure exactament el mateix: el mòbil va fer un so estrident i va aparèixer un text de Protecció Civil. Aquest cop, era un simulacre. "Atabala i espanta", admet la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany. "Per això, és important que ho hagis viscut abans i ho hagis après a gestionar. Si vols que marxi el so, has de clicar acceptar. Abans, però, has de llegir el missatge, si no no serveix de res". El missatge apareix com si fos "una pantalla emergent, que no s'assembla en res a cap aplicació, i atura tot el que estàs fent". Per tot plegat, i més si el reps en una situació de risc, és "molt important familiaritzar-s'hi". Entre simulacres i situacions reals, a Catalunya ja s'ha activat aquesta alerta 12 cops.

El 2018, el 2021 i ara, el 2023. En cinc anys el Montsià ha patit tres vegades els efectes d'aiguats molt intensos, l'última aquest cap de setmana. Tot i que no s'han de lamentar danys personals i que l'episodi no va ser tan greu com el de fa dos anys, la recurrència d'aquestes inundacions preocupa els veïns i també els experts, que alerten que cada cop són més evidents els problemes d'un litoral exposat als efectes clars del canvi climàtic. El cas d'Alcanar és un bon exemple d'una confluència de factors que acaben derivant en escenes com les de diumenge, de carrers convertits en grans rieres i cases i locals negats d'aigua: "Ens trobem pluges importants de l'interior, a la muntanya, que provoquen ràpides crescudes que baixen a tota velocitat per pendents i troben una costa mal urbanitzada", descriu el director de la línia de canvi climàtic d’Eurecat, Carles Ibáñez. Fruit d'això, continua Ibáñez, en lloc de desaiguar cap al mar, com hauria de ser, aquestes àrees costaneres es troben "constretes, amb desviacions i construccions que tapen les sortides".

La serra del Montsià no és un conjunt especialment alt, però els 764 m del cim de la Torreta són suficients per retenir els núvols que hi porten les llevantades. I l'efecte pot arribar a ser destructiu, perquè en casos de gota freda es desencadenen pluges i torrentades que, al vessant litoral, aboquen l'aigua cap a la fina franja litoral, entre els municipis d'Alcanar i la Ràpita. Quan s'hi arriben a acumular més de 210 litres per metre quadrat —com ha estat el cas d'aquest matí— l'aigua no té aturador. Per això, aquest matí Protecció Civil ha demanat el confinament dels veïns d'Alcanar durant gairebé quatre hores. "Si pot ser a les plantes superiors dels habitatges, millor", han remarcat en un missatge cap a la població. Les precaucions han evitat danys sobre les persones, però el territori ha quedat igualment desolat.

Fortes inundacions després del gran aiguat d'ahir a Abuja, la capital de Nigèria. L'Agència Nacional de Gestió d'Emergències de Nigèria (NEMA) ha confirmat que tres persones han mort i desenes de cotxes i cases han estat afectats.

L'Ajuntament d'Alcanar ha lliurat a la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre un primer informe de danys perquè el govern espanyol pugui acordar la declaració de zona catastròfica arran dels aiguats de dimecres passat, segons informa l'ACN. L'alcalde, Joan Roig, ja ha anunciat contactes amb els municipis veïns afectats per amplificar i fer efectiva la petició com més aviat millor. El municipi ha tancat la fase de gestió de l'emergència en la qual han contribuït més de 300 voluntaris i efectius d'emergències de tot Catalunya. La restauració de camins d'accés a finques i granges, la recuperació del port i l'atenció de les persones afectades són les principals prioritats, segons el consistori i la Generalitat.

En menys de tres anys les Terres de l'Ebre han patit els aiguats del 2018 (van caure 312 l/m2 al Parc Natural dels Ports, 266 a Alcanar i 170 Ulldecona en dos dies), el temporal Gloria, l'incendi de la Ribera d'Ebre (que va cremar 5.045 hectàrees), el temporal Filomena i ara aquesta tromba d'aigua que ha deixat 233 l/m2 en poques hores a les Cases d'Alcanar. El clima està canviant. El territori lluita contra els fenòmens meteorològics extrems. Però abans d’aixecar el cap del primer, arriben els incendis de sisena generació, temporals i llevantades. I cada vegada més sovint. L’istme del Trabucador és el senyal de la lluita de David contra Goliat. Per molt que s'arregli i s'intenti unir la barra de sorra, els pedaços es tornaran a descosir quan hi passi un petit temporal.