Temporal a l'Ebre: “Si no arriben a tenir el pis de dalt no ho contem”

Godall (Montsià)“No ens ha entrat res, hem tingut una sort increïble”, explica la Mari Pau, la farmacèutica de Godall (Montsià) a les seves veïnes. Però tampoc somriu. La desgràcia del poble no ho permet. Aquest dilluns al matí, quan s'ha aixecat el dia, tothom ha sortit de casa per comprovar els estralls de la dana. La millor notícia és que no hi ha cap mort, però veient l'estat del poble sembla impossible. Godall és el punt que ha sortit més perjudicat del temporal Alice, i tot i la determinació dels seus veïns, que avui no paraven de netejar el poble amb pales, escombres i tractors, trigaran a recuperar-se.

A la Simona encara se li desencaixa la cara quan recorda la tarda de diumenge. El matrimoni de més de 90 anys que cuida estaven sols a casa i quan va veure la quantitat d'aigua que queia va recordar terroritzada que viuen en una planta baixa. “Vaig sortir de casa corrents, però no hi podia arribar. Veia com l'aigua estava entrant per la finestra de casa seva, però no hi podia arribar. Hi havia molta aigua”, recorda. No vol ni pronunciar la paraula, però és evident que es va imaginar el pitjor escenari.

Quan va baixar el nivell de l'aigua es va decidir a travessar el carrer i va obrir la porta de la casa. A dins hi havia els dos ancians asseguts a les cadires amb les cames aixecades. “Havia marxat la llum i estaven espantats, no entenien què estava passant”, diu. Un altre veí també va pensar en els ancians i es va colar per una finestra del magatzem contigu, totalment inundat, i va entrar al menjador gairebé al mateix temps que la Simona. “Entre tots dos els van pujar al pis de dalt”, diu. El fill de la parella, que viu a Amposta, també va pujar al rescat dels pares, però l'aigua el va bloquejar en una rotonda. Sabia que havia de ploure, però no es va imaginar que cauria tanta aigua.

Sense poder reaccionar

Tot i els avisos, la tempesta va agafar el poble per sorpresa perquè l'aigua no va donar temps a reaccionar. Diumenge a partir de les cinc de la tarda va començar a ploure amb força. Els veïns que estaven jugant al guinyot al bar del poble fins i tot van fer broma. “Encara haurem de córrer”, deien. De sobte tothom va entendre que allò era perillós. “Al principi baixaven tres dits d'aigua per la calçada i en menys de mitja hora ja era un riu”, explica encara sorpresa la Desiree Simón, una veïna afectada. Queia una cortina d'aigua endimoniada que va fer saltar la llum, i la por i l'angoixa es van apoderar del poble.

Només fa un any, la ferotge dana va colpejar mortalment el País Valencià. És possible que el record d'aquella tragèdia ajudés els veïns de Godall a conservar certa prudència. I amb ella, la vida. “Vaig sortir al balcó i vaig veure com l'aigua s'estava a punt d'endur el meu cotxe. Ho he gravat i tot”, explica Joan Zaragoza, un veí de la Sénia que festeja amb una noia de Godall. “En un principi vaig pensar que potser podia canviar el cotxe de lloc, però de seguida vaig veure que no”, recorda alleujat.

La família Troncho també va prendre la decisió encertada. A l'hora de l'aiguat, a la casa hi havia el pare, l'Àngel, el seu fill Kevin i la seva parella, la Clara Lletí. L'aigua va començar a entrar per la finestra i ja es colava per la porta. Van desfer tots els llits per utilitzar els llençols per fer més pressió, però l'aigua tenia molta més força que ells. “Vaig veure que no podria salvar res i vaig pensar en el meu fill i la meva nora”, recorda l'Àngel. Es van rendir. Van pujar escales amunt i pocs segons després van sentir com espetegava la porta. L'aigua va omplir fins a dos metres de la planta baixa. “Si no arriben a tenir el pis de dalt, no ho contem”, diu la Clara.

Després de confirmar que no hi havia danys personals, els veïns del poble, amb l'ajuda dels bombers i els equips d'emergència, s'han posat a treballar. Mentre uns veïns treien la runa d'un magatzem inundat, uns altres l'anaven carregant al remolc d'un tractor. Escombres, cabassos, pales. Mentrestant, al carrer del costat, dos homes enfilats a un cotxe aixecaven un cable de la llum perquè un altre tractor pogués passar per sota remolcant un vehicle. Tothom sabia el que havia de fer. “Som gent treballadora”, deia un veí davant la cara de sorpresa per la capacitat d'organització de qui escriu aquestes línies.

El poble de Godall està construït sobre un barranc canalitzat que no va poder assumir tota l'aigua que va caure diumenge. Mai fins ara no havia passat una cosa així. "Com que és un poble que fa molt pendent, pensàvem que això no ens podia passar", admet la Carme, una veïna.