El Consell General d'Economistes, l'organisme que agrupa els col·legis d'economistes de l'Estat, proposa que el govern espanyol ajusti el seu tram de l'impost sobre la renda (IRPF) als increments salarials dels últims anys. Segons els càlculs de l'entitat, un treballador català amb un sou brut anual de 25.000 euros s'estalviaria uns 252 euros anuals, mentre que en els sous més alts, com ara 400.000 euros, l'estalvi superaria els 2.100 euros anuals.

Fins al 2022, i durant més de 10 anys, una cadena d’hamburgueses venia una de les seves per 1 euro. Avui, en val 1,85. Aquest és un dels exemples més clars de la inflació. ¿I el teu sou ha pujat un 85% en 3 anys? Aquest és un dels millors exemples de la pèrdua de poder adquisitiu.

Només en dos dels últims vint anys –el 2008, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), i el 2015, amb el de Mariano Rajoy (PP), que en realitat va ser una reforma fiscal–, Hisenda ha deflactat la tarifa de l'impost de la renda (IRPF), fet que significa ajustar-la a la inflació per evitar que es tributi més tot i tenir els mateixos o menys ingressos reals. I les dues últimes vegades que es van prendre mesures similars van ser davant de la convocatòria d'eleccions generals, el març del 2008, comicis en els quals Zapatero va ser reelegit per un segon mandat, i el desembre del 2015, quan Rajoy va repetir en el càrrec. Entre fer-ho i no fer-ho hi ha una diferència essencial: del 2019 fins al 2024 ha suposat uns ingressos addicionals per a l'Estat d'entre 9.700 i 16.700 milions, segons diversos estudis. Des de l'espai de les esquerres, encapçalat pel PSOE, es considera que aquesta mena d'ajustos defensats pel PP i que són per a totes les rendes beneficien especialment les més altes. I, per tant, advoquen per mesures més selectives i directes per a les famílies d'ingressos baixos o mitjans, com ara les reduccions i rebaixes al transport públic i altres.

El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà ja impacta les butxaques dels ciutadans europeus. El cost de la vida durant el mes de març s'ha disparat a l'eurozona, i ha situat la taxa d'inflació interanual al 2,5%. La dada suposa una acceleració de sis dècimes respecte al febrer (1,9%), quan els preus encara no s'havien vist afectats per l'escassetat de matèries primeres fruit del tall de l'estret d'Ormuz. El repunt de sis dècimes suposa el salt més gran dels preus a la regió des de l'octubre del 2022, moment en què es van disparar els hidrocarburs per culpa de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

La guerra a l’Iran ha tornat a posar la inflació al centre del debat econòmic. Com ja va passar amb la invasió d’Ucraïna, el repunt dels preus energètics comença a traslladar-se a la resta de l’economia i torna a tensionar el cost de la vida. L’OCDE anunciava aquesta setmana un augment de la inflació al voltant del 3% per a aquest 2026.

Ningú es podia imaginar, quan els EUA i Israel van llançar els primers atacs contra l'Iran el dissabte 28 de febrer, que especialment Washington i, en concret, el president estatunidenc, Donald Trump, no n'havien previst les conseqüències. L'evolució dels esdeveniments ho deixa cada cop més clar: no hi havia estratègia. Si més no, per part dels EUA. Una altra cosa és el govern de Benjamin Netanyahu, que aprofita l'avinentesa per assolir les seves metes expansionistes, sense cap mena de respecte al dret internacional i els drets humans.

El conflicte a l'Orient Mitjà no ha passat per alt en l'actualització de les previsions macroeconòmiques del Banc d'Espanya malgrat el poc marge de temps entre l'esclat de la guerra i l'elaboració d'un nou informe. L'ens supervisor reconeix que l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran i les ramificacions a la zona tindran un impacte en el creixement de l'economia espanyola, però sobretot en l'evolució dels preus. De fet, si el conflicte s'enquista la taxa d'inflació mitjana per a aquest 2026 es podria disparar fins al 5,9% per les disrupcions al mercat energètic global. Ara bé, l'organisme que presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá estima que el paquet de mesures fiscals del govern espanyol que aquest dijous va convalidar el Congrés ajudarà a "esmorteir" el xoc econòmic d'una guerra que per ara no sembla tenir aturador.

La guerra a l'Iran i l'encariment de l'energia que se n'ha derivat han impactat en la inflació a Espanya. Així, el cost de la vida de les famílies aquest mes de març s'ha encarit notablement respecte al febrer, fruit de la pujada de preus dels carburants i l'electricitat.

La guerra dels EUA i Israel contra l’Iran ha desestabilitzat tot l’Orient Mitjà, ha infligit un enorme cost humà i ambiental i ha provocat una de les majors oscil·lacions del preu del petroli mai registrades. Ara que els efectes sacsegen els mercats globals i encareixen el deute públic, els dirigents polítics han d’assumir que aquest tipus de xoc energètic no és una crisi puntual i de curta durada; és la nova realitat.

El petroli torna a tensar-se. El Brent es mou a la zona dels 110 dòlars i ha arribat a fregar els 120. No és un pic puntual. És un salt que pot mantenir-se durant mesos.

Per tercer any consecutiu la realitat supera les previsions sobre l'economia espanyola. De mitjana, 25 institucions i serveis d'estudis van calcular que el producte interior brut (PIB) espanyol augmentaria al voltant del 2,1% i finalment va augmentar el 2,8%, set dècimes més. Ceprede-UAM (Centre de Predicció Econòmica-Universitat Autònoma de Madrid) i CEEM-URJC (Centre d'Estudis Economia de Madrid-Universitat Rei Joan Carles) van ser les que més es van acostar al resultat final, amb un 2,5%, és a dir, amb una desviació de tres dècimes respecte del creixement real.

Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

Fa dues setmanes de l’inici de la guerra contra l’Iran. Un conflicte que ha capgirat els patrons de vols internacionals, la diplomàcia mundial i el subministrament global de petroli. El més desconcertant és que ni els Estats Units ni Israel han comunicat què hauria de passar perquè la guerra es consideri guanyada.

Amb el pas de les hores es van coneixent més detalls de quines mesures està estudiant el govern espanyol per afrontar la crisi energètica derivada de la guerra a l'Orient Mitjà. Si bé aquest dijous el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, apuntava a ajudes específiques per als sectors més castigats per la pujada dels carburants –el camp o el transport per carretera, entre d'altres–, aquest divendres la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha posat damunt la taula la rebaixa de l'IVA del rebut de la llum, una mesura que el govern de Pedro Sánchez ja va tirar endavant el 2021, quan els preus energètics es van disparar. "Sí, també considerem aquesta mesura", ha dit Aagesen en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres al matí. Aquest 2025, l'IVA de la llum va tornar a ser del 21% i va dir adeu a la rebaixa fiscal dels últims anys.

El cost de la vida per a les famílies catalanes va repuntar lleugerament al febrer, tot i mantenir-se dintre dels límits marcats pel Banc Central Europeu (BE). El mes passat va ser l'últim abans de l'esclat de la guerra a l'Iran, que previsiblement tindrà un impacte a l'alça en els preus fruit de l'encariment del petroli i el gas natural que n'ha derivat.

El govern espanyol vol aprovar "com més aviat millor" un paquet de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà, i que ja s'està traduint en una pressió sobre els preus energètics, en particular sobre el dièsel i la gasolina. Tot i que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest dijous al matí que algunes mesures s'aprovaran ja en el consell de ministres de la setmana que ve, a la Moncloa hi regna la prudència. "Treballem perquè sigui com més aviat millor", indiquen fonts governamentals. I el mateix ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, s'hi ha referit públicament després d'una trobada amb els sindicats i les patronals per abordar, precisament, l'impacte econòmic del conflicte: "La prioritat és tancar un text, i no en puc avançar el dia de l'aprovació", ha dit Cuerpo en roda de premsa.

El govern espanyol treballa en un paquet de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, sobretot l'escalada dels preus energètics. Mentrestant, patronals, sindicats i diferents sectors de l'economia ja li estan posant damunt la taula diferents demandes, algunes de les quals tenen com a denominador comú una rebaixa fiscal. De fet, després de la ronda de contactes polítics entre el ministeri de la Presidència i els partits al Congrés, aquest dijous al matí és el torn dels sindicats majoritaris i les patronals: CCOO, la UGT, CEOE i Cepyme es reuniran amb les carteres econòmiques del govern espanyol al ministeri d'Economia.

La guerra a l'Iran i les seves ramificacions a l'Orient Mitjà no només estan pressionant els preus de les matèries primeres com el petroli o el gas, sinó que ja es nota "a la butxaca dels espanyols i al seu dia", tal com ha reconegut el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dilluns des de Brussel·les. Des de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, el govern espanyol està fent un seguiment de l'impacte del conflicte sobre l'economia espanyola i es mostra obert a adoptar mesures. "Aquest govern respondrà", indiquen fonts governamentals. L'escenari actual ha despertat el fantasma de fa quatre anys, quan l'atac rus a Ucraïna va desencadenar una crisi energètica i inflacionista sense precedents: el preu del MWh al pool elèctric, per exemple, va fer pols tots els rècord.

Tot és tan incert al voltant de la guerra a l'Orient Mitjà, però també pel que fa a les amenaces de Donald Trump de tallar el comerç, que el govern espanyol encara no vol fer un pas ferm pel que fa a l'aprovació de mesures per pal·liar un possible impacte econòmic. Ara bé, això no vol dir que els diferents ministeris no estiguin treballant per veure com pot afectar el conflicte al golf Pèrsic i la tensió amb els Estats Units en les diferents àrees de l'economia: des del transport, a la indústria, o sobre el cistell de la compra, però també en termes de vendes i facturació de les empreses i, en conseqüència, al mercat laboral.

L'aliança petroliera OPEP+, el càrtel de productors de petroli que lideren l'Aràbia Saudita i Rússia, ha confirmat aquest diumenge que augmentarà la producció de cru uns 206.000 barrils, "en vista de les perspectives estables i les baixes reserves de petroli", sense esmentar la guerra amb l'Iran, que manté els mercats en tensió. L'augment de la producció hauria de mitigar, almenys en part, l'augment del preu del barril previsible tant pel possible tancament de l'estret d'Ormuz, pel qual passa el 20% del petroli que abasteix el món, com per la incertesa prevista als mercats per la situació geopolítica al Pròxim Orient.