L'Iran inicia les maniobres per tancar l'estret d'Ormuz, punt estratègic del comerç internacional

Els atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran obren un nou panorama d'incertesa per als mercats energètics globals. Com a represàlia pels bombardejos, el país de l'Orient Mitjà ha iniciat les maniobres per tancar l'estret d'Ormuz, un punt estratègic internacional i que pot suposar un veritable terratrèmol per a l'economia mundial. Segons ha informat Reuters, els vaixells del golf Pèrsic estan rebent emissions de ràdio d'alta freqüència de la Guàrdia Revolucionària iraniana advertint que no permetran que els vaixells passin per l'estret. Per ara, però, segons l'Organisme Britànic de Comerç Marítim (UKMTO), el trànsit continua obert.

L'organisme, que monitoritza l'activitat comercial als oceans, recorda que els missatges emesos per radiofreqüència "no són legalment vinculants i no constitueixen cap restricció de navegació segons la llei internacional". Els països en conflicte poden declarar unilateralment zones d'exclusió marítima per reduir riscos, però aquest mecanisme "no està pensat per impedir la navegació de mercaderies o neutral, i els vaixells encara són lliures de navegar per aigües internacionals", aclareix.

Les conseqüències de tancar l'estret

L'estret d'Ormuz és un escenari estratègic per al trànsit de mercaderies –principalment energètiques– entre l'Orient Mitjà i Europa, la Xina i els EUA, i connecta el golf Pèrsic amb l'oceà Índic. Aquest pas té una amplada màxima de 96 quilòmetres i una mínima de 33, amb l’Iran al nord i els Emirats Àrabs Units (EAU) i Oman al sud. Per allà passa entre una quarta part i una cinquena part de tot el petroli del món, uns 20 milions de barrils diaris. Però que es tanqués no només impactaria en el cru: el gas natural liquat (GNL) també es veuria afectat. Qatar, que n'és el principal exportador mundial, transporta gairebé tota la seva producció per aquest estret.

Segons l'OPEP, l'Organització de Països Exportadors de Petroli, el país de l'Orient Mitjà és el tercer del món en reserves de cru, i Teheran exporta més de tres milions de barrils de petroli cada dia. De fet, preveient un atac imminent a l'Iran, els preus del petroli Brent van tancar aquest divendres a l'alça, arribant fins als 73 dòlars per barril, molt per sobre dels 66 dòlars que es marca com a preu objectiu. El Parlament de l'Iran ja va aprovar tancar l'estret el juny del 2025; en aquell moment, la volatilitat es va apoderar dels mercats internacionals i el preu del Brent va superar els 80 dòlars, amb una consegüent inflació disparada. De fet, cal tenir en compte que una escalada en els preus de l'energia indefectiblement comporten un augment de la inflació; una situació indesitjable a Europa, en un moment en què els bancs centrals i els governs s'esforcen per aplicar polítiques per controlar-la.

Davant la situació, el president de la comissió d'energia de Pimec, José Enrique Vázquez, assegura en declaracions a l'ARA que el més probable és que "els preus del petroli i el gas natural pugin de forma significativa durant els dies que duri el conflicte, però després se suavitzaran, perquè abans la dependència energètica se centrava en l'Orient Mitjà, però ara els EUA també són un referent en producció de gas i petroli –explica–. Al sector energètic tenim la dita que, en el cas del petroli, els preus pugen com un coet però baixen com un planador, a poc a poc", diu. Alhora, l'expert recorda que el tancament de l'estret d'Ormuz implicaria una afectació "molt més global, no només per al petroli, sinó també per al trànsit d'altres mercaderies", recorda.

"La reflexió final és que cal una independència energètica més gran dels combustibles fòssils, i en moments així és quan es veu més clar –apunta Vázquez–. No podem dependre d'uns combustibles fòssils –petroli i gas natural– que no tenim i que els països que en són proveïdors tenen una gran inestabilitat política; pel que fa als EUA, en temps d'Obama eren una cosa, però en temps de Trump mai se sap", acaba. L'evolució del conflicte durant la resta del cap de setmana serà determinant, així com l'obertura dels mercats borsaris dilluns al matí.