Hisenda tenia pendents de cobrar un total de 43.797 milions d'euros el 2024, un 4,2% més que l'exercici anterior. Tot i que la xifra total era de 48.780 milions, amb una alça del 16%, les depuracions fetes fins al juny passat per eliminar declaracions a ingressar falsejades o incorrectament atribuïdes a tercers redueixen la quantitat als 43.797 milions, segons l'Agència Tributària estatal.

El món s’enfronta a un munt de desafiaments gravíssims i interconnectats, com ara una emergència climàtica i les creixents desigualtats econòmiques entre els països i dintre seu. Per abordar aquests problemes els diners han de fluir en la bona direcció: s’han de destinar a reduir les emissions de carboni; a fomentar l’educació, la salut i altres serveis essencials, i a refer les infraestructures mundials. Per a tot això farà falta, al seu torn, un augment enorme de la despesa pública.

Seguir un rastre és complicat, ja sigui en l’espessor del bosc, entre assentaments comptables o en el garbuix legal. Hi ha experts en reconstruir la traça i especialistes en ocultar-la.

Les dinàmiques de l’economia digital, caracteritzades per la provisió de serveis deslocalitzadament, plantegen reptes importants més enllà de la presència física de l’empresa en qüestió en un territori determinat. La seva ubiqüitat desfà fronteres, també en termes de fiscalitat. Això ha revifat els debats internacionals al voltant d’aquesta qüestió amb el punt de mira en les grans tecnològiques.  

La crisi econòmica associada a la pandèmia del coronavirus ha accelerat el debat sobre la necessitat d'actualitzar la fiscalitat global a les noves pràctiques de grans multinacionals. Les arques públiques han fet front als costos d'aquesta crisi i, per apuntalar la recuperació, es considera indispensable tapar els forats pels quals s'escapen milers de milions d'impostos de grans empreses que no tributen on o com haurien de tributar. Un dels primers passos és l'acord al qual han arribat aquest dimarts l'Eurocambra i els governs, que obligarà les grans corporacions a publicar quant guanyen i quins impostos paguen país per país. Feia cinc anys que aquesta directiva estava enterrada als calaixos de Brussel·les, però finalment avui ha vist la llum. A partir d'ara, doncs, qualsevol persona podrà veure en línia el volum de negoci i els impostos d'Inditex als Països Baixos

La Samoa Nord-americana, Anguilla, Barbados, les illes Fiji, Guam, les illes Palau, Panamà, Samoa, les Seychelles, Trinitat i Tobago, les illes Verges nord-americanes i Vanuatu. No són recomanacions vacacionals, sinó l'exòtica llista negra de paradisos fiscals de la Unió Europea, una enumeració que passa per alt els principals forats per on s'escapen ingressos fiscals a Europa. Segons Tax Justice, només el 2% de les pèrdues fiscals globals fugen a través d'aquest rànquing farcit d'illes. Els diners s'escolen per estats com Irlanda o Luxemburg, i aquesta setmana una nova investigació periodística encapçalada pel diari Le Monde (OpenLux) posa el dit a la nafra: Luxemburg alberga 55.000 societats fantasma de fortunes com Shakira, Tiger Woods o fins i tot la màfia italiana que gestionen, com a mínim, una riquesa valorada en 6 bilions d'euros.

Fa anys que amaga les seves declaracions de la renda i l'exclusiva de The New York Times pot servir per explicar-ne els motius. Donald Trump va trencar amb una tradició de gairebé mig segle de presidents nord-americans que feien públiques les seves declaracions de la renda a l'arribar a la Casa Blanca. Potser ho va fer perquè el retrat que ofereixen les seves declaracions no només contradiu el seu relat d'home de negocis d'èxit sinó que indica la comissió de possibles delictes fiscals. Però, sobretot, la xifra que el perseguirà durant aquesta campanya electoral serà la dels 750 dòlars que va pagar d'impostos sobre la renda el 2017 i el 2018. Una quantitat irrisòria, un número fàcil de recordar i de corejar, que podria irritar la classe obrera que el va propulsar a la presidència fa quatre anys. Especialment si s'hi afegeix que, en deu dels quinze anys precedents, no va pagar un sol dòlar. O que va pagar molts més impostos a les Filipines, a l'Índia o a Panamà mentre escalava fins a la presidència amb el lema "America first" (Amèrica, primer).

El dúmping fiscal que practica la Comunitat de Madrid genera crits d'alarma fins i tot dels assessors fiscals. Els encarregats de buscar les oportunitats del model fiscal espanyol per fer que els seus clients paguin els mínims impostos possibles, adverteixen que l'organització territorial de l'Estat fa inevitable la competència entre autonomies, però que cal evitar-la quan es torna "nociva" i afavoreix la "mobilitat per motius fiscals". Això és el que ha passat, segons alerten diverses veus, amb Madrid, on el govern regional ha anunciat una baixada de l'IRPF que se suma a les bonificacions en successions o patrimoni, en una comunitat que ja acull la seu fiscal de moltes empreses. En una enquesta difosa pel Consell General d'Economistes i l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la UB, els assessors també demanen repensar l'IRPF i l'IVA per evitar el frau fiscal.

Cada any el conjunt dels països de la Unió Europea deixen d'ingressar fins a 27.000 milions d'euros només per l'elusió que provoquen els règims fiscals de països que formen part de la mateixa UE o que hi tenen una relació molt pròxima. Es tracta de Luxemburg, els Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit, que (a través de territoris com les illes Verges o les Caiman) proporcionen condicions fiscals favorables per a grans multinacionals nord-americanes, que hi traslladen els seus beneficis, fet que resta ingressos a les hisendes del conjunt dels països de la UE. Així ho detalla l'últim informe de la xarxa internacional Tax Justice.

Luxemburg, els Països Baixos i Irlanda, tres estats membres de la Unió Europea, reben més del 50% de la inversió estrangera 'fantasma' de tot el món, segons un informe del Fons Monetari Internacional recollit per 'Europa Press'.

La possibilitat de residir en un país europeu o, fins i tot, de tenir-ne la ciutadania és sovint qüestió de diners. En total, hi ha 20 estats europeus que tenen algun sistema de concessió de visats i dos d'aquests estats també de ciutadania, a canvi d'una inversió mínima. En el primer dels casos són els anomenats 'golden visa'. Aquesta possibilitat suposa riscos per a la seguretat, el blanqueig de capitals, l'evasió fiscal i la corrupció que aquesta vintena d'estats de la Unió Europea no vigilen prou. La Comissió Europea ha avisat aquest dimecres d'aquesta falta de control i s'ha proposat intensificar els mecanismes de vigilància: "Hem identificat una clara falta de transparència en aquests sistemes, però també tenim preocupacions de seguretat i, per tant, controlarem els passos que fan els estats membres per recaptar més informació. No dubtarem a emprendre alguna acció si és necessari", ha dit amb contundència el comissari d'Afers Migratoris i de Ciutadania, Dimitris Avramopoulos.

L'exjugador del Barça Juan Román Riquelme ha estat condemnat per l'Audiència Nacional a pagar 573.540 euros per evasió d'impostos entre els anys 2004 i 2007. El jugador argentí va recórrer a l'Audiència Nacional després que el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de València li reclamés el 2011 l'abonament de l'esmentada quantitat, i que, en 2015, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central desestimés la seva reclamació contra aquesta mesura.

El magistrat de l'Audiència Nacional José de la Mata ha citat a declarar en qualitat d'investigats per delicte de blanqueig de capitals a set directius del Banco Santander i tres de BNP Paribas, a la peça sobre entitats financeres del cas de la llista Falciani.

El candidat republicà Donald J. Trump sempre s'ha enorgullit que no paga ni un cèntim d'impostos federals, i assegura que simplement esgota totes les possibilitats legals que ofereix el sistema als grans magnats. Però segons els experts consultats pel diari 'The New York Times', que ha tingut accés a documentació financera dels anys 90, Trump ha amagat milions de dòlars a la hisenda pública "en una una maniobra d'evasió fiscal legalment dubtosa" que els seus mateixos advocats li havien desaconsellat.

La Comissió Europea presentarà aquests dimarts davant el Parlament Europeu la seva proposta renovada per establir una base comuna per l'impost de societats a la UE, un projecte que ja va intentar posar en marxa el 2011, però que va quedar encallat per les reticències d'alguns socis comunitaris.

Sanció multimilionària de Brussel·les contra Apple. Després de mesos de rumors, la Comissió Europea ha confirmat avui que la companyia de Cupertino ha de pagar 13.000 milions d’euros a Irlanda. Els diners representen el total d’impostos que la multinacional ha eludit en els últims vuit anys a l’illa –on hi té la seu i dóna feina a més de 5.000 empleats– gràcies a les seves pràctiques d’enginyeria fiscal.

¿Com és possible que un gegant d’internet amb unes vendes globals de 59.000 milions d’euros el 2014 pagués a la dotzena economia més gran del món només dos milions en impostos? Aquesta mateixa pregunta es devien fer els funcionaris de l’Agència Tributària espanyola que aquest dijous han escorcollat les dues seus de Google a Madrid per investigar un possible cas d’evasió fiscal.

El Tribunal Penal Federal de Suïssa ha condemnat a cinc anys de presó Hervé Falciani, l'exinformàtic del banc HSBC que va lliurar a les autoritats europees milers de dades bancàries dels clients per denunciar el frau fiscal i el blanqueig de capitals. La coneguda "llista Falciani" ha servit perquè els governs puguin reclamar a evasors milers de milions d'euros, i entre ells n'hi ha alguns d'espanyols. Les seves dades també són la font de l'anomenada "llista Lagarde", que ell va fer arribar a l'aleshores ministra d'Economia francesa i avui directora gerent del Fons Monetari Internacional.

La Comissió Europea ha donat avui el primer pas decisiu contra els pactes fiscals que alguns països van signar amb multinacionals amb l'objectiu d'evadir impostos. La Comissió Europea declara il·legals els acords fiscals –'tax rulings', en anglès– de la cadena de cafeteries Starbucks als Països Baixos i l’empresa d’automòbils Fiat a Luxemburg. Ambdues companyies hauran d’entregar entre 20 i 30 milions d’euros cada una, la quantitat que l’executiu comunitari calcula que van evadir en impostos.