Comença a fosquejar. Del rusc de finestres de les torres de la Vall d’Hebron en raja una llum blanca que contrasta amb el cel blau marí i converteix el barri de Montbau en un escenari prototípic de cartell del festival BCNegra: passavolants en moments de crisi, bars de cantonada, puntes de cigarrets forrant les voreres, carrerons ombrívols. Sota la mirada buida d’un malalt que observa el món des de la seva habitació, soc una formiga camí de la Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró, especialitzada en novel·la negra. La jutgessa, divulgadora i autora especialitzada en el gènere Graziella Moreno conduirà un taller per reproduir com funciona un judici popular, un mètode que té poca tradició a casa nostra, poc més d’una dècada. Primer, però, tret al peu: pregunta al públic si vol que l’acte sigui en castellà o en català –la inèrcia de la biblioteca porta al català: bala esquivada.

Durant la major part de la seva vida professional, Mick Herron (Newcastle upon Tyne, 1963) va treballar a Londres al departament legal d’una empresa corregint articles acadèmics, manuals i informes sobre discriminació laboral i acomiadaments improcedents. Quan plegava, escrivia novel·la negra, però no trobava editor, fins que va crear una colla de perdedors que formen part d'un departament atrotinat on van a parar els agents expulsats per una raó o altra de la central de l'MI5. Amb Jackson Lamb i els seus espies, Herron ha guanyat els premis més prestigiosos del gènere. L’últim, el Pepe Carvalho, que ha recollit aquest dijous a Barcelona, on participa en el festival BCNegra. L’escriptor britànic agrada a la crítica i al públic: ha venut més de quatre milions d’exemplars, ha estat traduït a una vintena d’idiomes i ha triomfat a la pantalla petita, que ha adaptat Slow horses i Zoë Boehm.

"Som el festival de novel·la negra gratuït més important d'Europa i el que té més presència d'autors internacionals", afirma el comissari de la BCNegra, Carlos Zanón, al Mercat de la Boqueria, on s'ha presentat la 21a edició del festival, que tindrà lloc del 2 al 8 de febrer. Enguany un dels convidats estrella de la programació és el músic i escriptor italià Vinicio Capossela, que oferirà un concert multidisciplinari a la Sala Paral·lel 62. Precisament de la seva obra en surt el leitmotiv de la nova edició: la mala vida, que el festival ha unit en una sola paraula, malavida. "L'hem extret del seu llibre Tefteri per reivindicar una vida intensa, curiosa, transgressora, viscuda a tots els nivells. A la gent que ens agrada la literatura és, precisament, perquè la vida per si sola no ens és suficient", subratlla Zanón.

El novel·lista britànic Mick Herron (Newcastle upon Tyne, el Regne Unit, 1963) és el guanyador de la 21a edició del premi Pepe Carvalho. Herron és el creador la celebrada sèrie Caballos lentos, adaptada a la televisió com a Slow horses, que narra les aventures i desventures d'una colla de perdedors que formen part d'un departament atrotinat on van a parar els agents expulsats per una raó o altra de la central de l'MI5. Aquests espies estan als antípodes de James Bond, però són capaços de salvar el cul als caps de l'agència quan no se'n surten. Les novel·les destil·len ironia però no són pur divertiment: fan un gran retrat de la societat britànica, incloent-hi els costats més foscos, i tenen un clar missatge antifeixista.

Helene Flood (Oslo, 1982) va estudiar psicologia i va especialitzar-se en la violència, la revictimització i la culpa posttraumàtica. Aquest bagatge li és molt útil a l'hora d'endinsar-se en els crims que succeeixen en l'entorn més proper, i en com les mentides i els enganys de la memòria poden tenir conseqüències terribles. A la novel·la L'herència, que arriba després de La psicòloga (2019) i La comunitat (2021), la protagonista és una mare que es comença a plantejar si realment algú va matar el seu marit i si ella mateixa pot estar en perill. Amb traducció al català de Laura Segarra, el llibre ha estat editat per Columna.

Arnaldur Indridason (Reykjavík, 1961) és, des de fa anys, un dels referents de la novel·la negra nòrdica contemporània: traduït a més de quaranta idiomes, ha venut més de vint milions d'exemplars dels seus llibres i és pare de l'inspector Erlendur Sveinsson. L'escriptor islandès ha passat per Barcelona per participar al BCNegra i presentar el seu últim llibre, El rey y el relojero (RBA), on abandona el seu cèlebre detectiu per traslladar-se fins al segle XVIII. Indridason imagina un encontre insòlit entre el monarca danès, Cristià VII (1749-1808), i un rellotger que prové d'una Islàndia on els infants es moren de fam, les epidèmies assoten la població, i s'han de cavar metres de neu per poder sortir de les cabanes de torba.

L'escriptor Mohammed Moulessehoul (Kenadsa, Sàhara algerià, 1955) va recórrer a un pseudònim per publicar mentre combatia a Algèria: Yasmina Khadra. Amb aquest nom, que mai ha abandonat, ha escrit obres com Las golondrinas de Kabul (Alianza), Les sirenes de Bagdad (Edicions 62/Alianza) o La Trilogía de Argel (Alianza). Khadra, acompanyat de la seva dona, ha recollit aquest dijous el Premi Pepe Carvalho de BCNegra. L'escriptor, que viu entre França, Algèria i Alacant, va estar quasi quatre dècades a l'exèrcit. En moltes de les seves novel·les posa el focus en el terrorisme i també en les conseqüències del colonialisme.

No és gaire habitual que BCNegra porti escriptors que no han estat traduïts ni al català ni al castellà, però enguany el festival literari, que celebra els 20 anys, ha volgut prioritzar que els escriptors expliquin les seves ciutats: Marsella i Nàpols. Aquestes dues poblacions són, juntament amb Barcelona, l'eix vertebrador del festival. "Són ciutats que tenen molt en comú: són mediterrànies, portuàries, un pèl caòtiques, tenen moltes derrotes per explicar i fan de contrapès a les capitals", destaca l'escriptor i comissari de BCNegra, Carlos Zanón.

Aquest any, les activitats del festival BCNegra porten el nom d'obres de l'autor anglès Graham Greene: El factor humà, El tercer home, El nostre home a l'Havana, L'americà tranquil... Al programa del festival, s'hi explica que la tria vol homenatjar Greene com a mestre del gènere d'espies, tenint en compte que el lema d'aquest any és "Espies com nosaltres". Un lema, d'altra banda, que no té orígens estrictament literaris o temàtics, tal com vam descobrir dijous, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, durant l'acte de lliurament del premi Pepe Carvalho a l'escriptor noruec Jo Nesbo.

Jo Nesbo (Oslo, 1960) té la gran sort de tenir la llibertat d'escriure el que vol. Amb més de 50 milions d'exemplars venuts, no ha de demostrar res a ningú ni ha de preocupar-se d'arribar a final de mes. El que l'impulsa és la curiositat de saber on el pot dur la seva pròpia imaginació. L'escriptor noruec ha estat aquesta setmana a Barcelona per recollir el Premi Pepe Carvalho i participar en la BCNegra. Tot sense oblidar la seva ineludible cita amb l'escalada. Entre altres coses, el jurat ha valorat l'ambició literària i la seva solvència: "Els seus lectors acaben sent addictes de tot el que publica l'autor noruec", segons el jurat. "Hi ha molts escriptors que voldrien ser Jo Nesbo, però només n'hi ha un", va destacar el director del festival de novel·la negra, Carlos Zanón. Al creador de Harry Hole cada vegada el preocupen més els dilemes morals: "En molts aspectes la novel·la negra ha pres el relleu de la literatura religiosa tradicional, però la moderna té més a veure amb els individus", va assegurar en la roda de premsa. Acaba de publicar La casa de la nit (Proa/ReservoirBooks) amb traducció al català de Laura Segarra.

No tots els espies són com el conegut James Bond ni venen del fred. N'hi ha de molt menys glamurosos i molt més pròxims, com hem pogut llegir recentment a les notícies en el cas d'un veí que espiava el polític i activista Jordi Sànchez mentre era president de l'Assemblea Nacional Catalana. S'espien polítics, ens espiem els uns als altres i oferim gratuïtament la nostra intimitat a les grans corporacions a través de les petites pantalles. "Hem regalat la nostra privacitat perquè els algoritmes ens diguin què fer un diumenge a la nit quan estem tristos, què comprar, a qui odiar o a qui votar. La tecnologia ens ha mutat i ens hem convertit tots en espies i espiats, per això el lema d'aquest any de la BCNegra, Espies com nosaltres, no pot ser més oportú", argumenta el director del festival, Carlos Zanón.

"Quan el jurat es va reunir no ens vam preguntar per què donar-li el premi a ell, sinó com era que encara no el tenia", explica Carlos Zanón, comissari de BCNegra i president del jurat del premi Pepe Carvalho, que enguany ha guanyat de manera "quasi inqüestionable" l'escriptor cubà Leonardo Padura (l'Havana, 1955). "És un premi que té molta importància per a mi", ha explicat aquest dimarts Padura, que va conèixer Manuel Vázquez Montalbán, pare del personatge que dona nom al premi. El 1997, quan el cubà va publicar Máscaras, la seva primera novel·la amb Tusquets, va ser Vázquez Montalbán qui la va presentar. "Però la relació més important que vaig tenir amb el Manolo no és la personal, sinó la literària: el meu personatge Mario Conde és net de Philip Marlowe i fill de Pepe Carvalho. Chandler i Vázquez Montalban són els autors que em van ensenyar a escriure novel·la policíaca cubana que no s'assemblés a les novel·les policíaques que es feien a Cuba".

Gilles de Rais va ser un noble francès que al segle XV va lluitar al costat de Joana d'Arc i, més tard, es va convertir en un assassí en sèrie: va matar desenes d'infants. Amb el temps, va fer cèlebre una frase suposadament seva: "Jo vaig fer el que els altres homes somien. Jo soc el vostre malson". La BCNegra d'aquest any, que tindrà lloc del 6 al 12 de febrer, parlarà precisament d'aquests monstres, els que tenim més a prop, fins i tot dins nostre, i de les dobles vides. "És el leitmotiv que hem escollit per vertebrar el festival, perquè les dobles vides les trobes amb moltes narracions. La tenen espies, gàngsters, veïns amables i educats que quan tanquen la porta de casa maltracten la seva família, psicòpates, adúlters...", detalla l'escriptor i comissari de la BCNegra Carlos Zanón.

Franck Bouysse (Briva la Galharda, 1965) viu en una casa enmig del bosc que ell mateix es va reconstruir. Es lleva cada dia entre les 4 i les 5 del matí per escriure i plega quan es pon el sol. Treballa en un antic taller envoltat de llibres. Diu que els necessita a prop, sentir la seva olor. Va ser professor de biologia fins que el 2004 va canviar el seu destí i es va posar a escriure per ser llegit. En català s’acaben de publicar dues novel·les seves: El diable no viu a l’infern (Crims.cat), traduït per Maria Llopis, i Nascut de cap dona (Edicions del Periscopi), traduït per Anna Casassas, on Bouysse narra la vida d’una nena, venuda pel seu pare, que resisteix en un casalot aïllat una violència extrema. Els que la maltracten la volen per a un propòsit pervers.

Quan era petit, Alan Parks parava l'orella per sentir tot el que els adults deien abaixant la veu i observava familiars, coneguts i veïns amb ganes de descobrir els secrets que a simple vista podien passar per alt. Eren els anys 70 a Glasgow. Dècades després, Parks –que durant anys va ser mànager de grups i artistes com New Order, All Saints i Lloyd Cole–, va començar a fer servir detalls d'aquell material per construir alguns dels personatges i situacions de la sèrie de novel·les que l'ha convertit en referent del gènere negre a Escòcia, conegut amb l'etiqueta de tartan noir.

El festival BCNegra tanca aquest diumenge les seves portes després de tretze dies d'activitat. Aquesta 17a edició ha estat marcada pel retorn a la presencialitat i ha convocat 167 participants, entre autors i moderadors, que han seguit unes 6.500 persones físicament i al voltant de 2.000 telemàticament. Tot i el retorn relatiu a la normalitat, la pandèmia ha condicionat el BCNegra, que continua comissariant l'escriptor Carlos Zanón. Els escriptors Hakan Nesser i Dominique Manotti van cancel·lar la seva participació per prevenció i Eduardo Mendoza i el guanyador del premi Pepe Carvalho, Don Winslow, van fer les seves intervencions de manera telemàtica per "baixa mèdica". El barri del Poblenou ha sigut el centre neuràlgic de la programació, que ha incorporat nous escenaris com El Molino.

Don Winslow ha hagut de cancel·lar a última hora el viatge a Barcelona per culpa d'una grip. No ha pogut recollir en persona el premi Pepe Carvalho aquest dijous, tot i que no s'ha volgut perdre l'acte de lliurament del guardó, que com cada any s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament. Des de la seva casa de San Diego, Winslow s'ha disculpat per no haver pogut ser a la "preciosa ciutat" que tant l'ha "ajudat" com a escriptor. "Rebre un premi a Espanya, casa de tants bons autors de novel·la negra, és tot un honor –ha continuat–. Una vegada em van preguntar si com a autor de novel·la negra escrivia des d'un gueto. Vaig dir que sí, i que estava orgullós d'aquest gueto on era". Per a l'autor d'El poder del perro, el gènere negre "reflecteix el món tal com és, parla de persones al límit, s'ocupa dels desposseïts i dels que no tenen cap poder".

Sergio Ramírez (Masatepe, Nicaragua, 1942), premi Cervantes 2017, porta dècades denunciant a través d’una llarga i premiada carrera literària la corrupció, la brutalitat, la violència i les paranoies del poder. Sota la dictadura de Somoza va haver de viure en la clandestinitat i va rebre amenaces de mort. El 1977 va encapçalar el grup opositor Los Doce i va donar suport al Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), que va acabar amb la dinastia Somoza. El 1984 es va convertir en vicepresident del govern de Nicaragua, i el 1996 va abandonar la política per tornar a escriure. Dècades després de la dictadura de Somoza, és un antic company del FSLN, l’actual president de Nicaragua, Daniel Ortega, qui l’ha enviat a l’exili. Hi ha una condemna contra ell, i el detonant de tot plegat és el seu últim llibre, que tanca una trilogia de novel·la negra: Tongolele no sabía bailar (Alfaguara). No es pot vendre a Nicaragua, però circula, i ho fa profusament, de manera clandestina. Ramírez és un dels convidats del festival BCNegra.

Un barri barceloní de tradició obrera, el Poblenou, i un cabaret amb ànima transgressora, El Molino, seran els escenaris de la 17a edició del BCNegra, un festival que reivindica més que mai el contacte humà enfront de les noves tecnologies. Malgrat que oferirà sessions virtuals paral·leles, té una programació íntegrament presencial. “El lema és Aquí, demà, una manera de quedar sense necessitat d’enviar whatsapps –diu Carlos Zanón, comissari del BCNegra–. La tecnologia és violenta i fascinant però també ràpida i incomprensible, no ens permet explicar bé què està passant i ens roba el futur perquè no ens deixa prou temps per imaginar-lo”. En contrapartida a aquesta tecnologia que ens arrossega a la voràgine, hi ha la literatura. 

“Tinc una certa mala consciència perquè no hauria investigat Alfons Quintà si no hagués sigut un assassí –confessa Jordi Amat, autor d'El fill del xofer (Grup 62 / Tusquets)–. Però quan mires el bassal de sang, veus que aquella sang es filtra al terra, i arriba a la claveguera”. I per això, per enfangar-se dins "la nostra” claveguera va decidir explicar com un personatge corrupte i repulsiu va assolir les màximes cotes de poder, en el que és una radiografia del passat recent de la nostra societat, com ho és la Sicília sense morts (Club Editor) de Guillem Frontera, en què retrata la corrupció d’alta volada a Mallorca però des de la ficció. Tots dos han compartit conversa aquest dissabte guiats pel periodista Jordi Évole dins el festival BCNegra. Tots dos van seguir les rates fins al seu cau i van descobrir que aquell paradís que semblava convencional amagava delinqüents amb aparença de mites. “Quan la literatura de successos aconsegueix anar més enllà del que ens commou, et permet veure el que era invisible”, afirma Amat.