Quan la víctima és l'amant i el veí de dalt
Helene Flood situa la seva segona novel·la en una comunitat aparentment perfecta
Kastanjesvingen és un barri de classe benestant d’Oslo on tothom és extremadament correcte i educat. És el lloc que escullen la Rikke i l'Asmund per viure amb els seus fills. A la seva comunitat de quatre habitatges tot és perfecte fins que un dels veïns, el Jorgen, apareix mort a casa seva. L’escriptora i psicòloga Helene Flood (Noruega, 1982), que va conèixer l’èxit de crítica i públic amb La psicòloga (Columna/Planeta), continua la seva trilogia amb La Comunitat (Columna/Planeta). En aquesta segona novel·la, la protagonista torna a ser una dona, la Rikke, i el crim també passa de portes endins. La qüestió, com en el seu anterior llibre, és com ens enfrontem a algú que ha fet una cosa tan terrible com matar.
Veïns amb diners i políticament correctes
“M’interessava molt que el lloc del crim fos una comunitat de veïns on tothom té molts diners, és políticament correcte i progressista, i es preocupa molt pel canvi climàtic i aquestes coses, un lloc on hi ha força diferències entre el que es diu i el que es fa”, diu Flood. Una comunitat de veïns també li permetia jugar amb el fet que potser no ens relacionem gaire íntimament amb els veïns però podem saber-ne moltes coses. “Potser només et saludes quan obres la bústia o et limites a parlar del temps i del jardí, però pots sentir els teus veïns quan es barallen i saber què es diuen o quina música escolten quan estan sols”, diu.
Al llibre abunden les reflexions, escrites en primera persona, de la seva protagonista, la Rikke. Se sent culpable perquè ha estat infidel i es debat entre explicar-ho a la policia i la por que ho descobreixin el seu marit i els seus amics. “Soc escriptora i psicòloga, i m’interessa molt com canviem quan interactuem en grup o amb altra gent; també he investigat força sobre com ens afecta l’estrès o una situació angoixant, que pot canviar molt la nostra forma d’actuar i de pensar”, diu.
La culpabilitat de l'infidel
De fet, la culpabilitat és un dels eixos del llibre: “La infidelitat és força comuna, a Noruega un 20% de les dones i un 30% dels homes admeten que han estat infidels, no és res il·legal, però sí que crea certes tensions, no pots saber si algú t’enganya perquè no pots tenir aquest control sobre ningú, però també és bonic donar un vot de confiança a la parella”, diu l’autora. A l’altra banda hi ha la dona de l’home assassinat, a qui el seu marit ha enganyat en diverses ocasions. “És força vulnerable, perquè ha renunciat pràcticament a tot per tenir cura de la família, i això la fa econòmicament dependent”, explica Flood.
L’autora noruega evita la violència explícita o qualsevol tipus de brutalitat: “Estic farta de veure violència contra les dones als llibres o a les sèries de televisió, per això mato homes”, diu rient. “Pots generar molta tensió sense necessitat de fer servir la violència, simplement crear una situació on tot allò que creies inamovible es desmunta”, afegeix. Ara ja està escrivint el tercer llibre de la trilogia en què la protagonista tornarà a ser una dona que viurà de molt a prop un altre crim "domèstic".
