Per primera vegada en quaranta anys, el premi Atlàntida ha recaigut en un mestre. El pedagog, filòsof, assagista, editor i col·laborador de l'ARA Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955) ha rebut el 40è Atlàntida que entrega el Gremi d’Editors de Catalunya. La Nit de l'Edició s'ha celebrat al Teatre Goya, davant de tota la professió i amb representació dels consellers d'Educació, Cultura i Política Lingüística. La directora de l’ARA, Esther Vera, que ha fet la glosa del guardonat, l'ha definit com "el filòsof mestre en croada contra la ignorància": "Tota la seva obra es pot entendre com el gest pacient d’ajudar-nos a girar la mirada cap a la llum encara que no sempre sigui còmode", ha explicat Vera, fent referència al gest de Plató. En desenes de llibres com Sobre el arte de leer o La escuela no es un parque de atracciones, Luri ha defensat "una idea tan clàssica que és gairebé contracultural: que el coneixement importa, que l’esforç té sentit i que no tot és relatiu", ha recordat Vera.

Satisfacció moderada, en les paraules de Patrici Tixis, el president del Gremi d'Editors de Catalunya. "El sector editorial continua amb xifres de rècord. Estem creixent de l'ordre del 3%-4%", ha dit en roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès. El percentatge del 2025 és inferior al 10%-12% del 2024, però manté la línia ascendent del període 2019-2025, durant el qual el creixement del sector editorial ha sigut del 29%, sempre segons les dades del Gremi d'Editors. "Espanya i Portugal representem l'excepció ibèrica en un context europeu en què el creixement s'ha estancat", assegura Tixis. La roda de premsa ha servit també per avançar els premis de la 40a edició de la Nit de l'Edició, que se celebra aquest dilluns al Teatre Goya de Barcelona: el premi Atlàntida és per al mestre, pedagog, filòsof i assagista Gregorio Luri; i el premi Memorial Fernando Lara, per a Arpa Editores.

El sector del llibre continua la seva acceleració imparable. El 2023 va créixer un 5%, fins als 2.856 milions de facturació. En els últims deu anys ha crescut sostingudament un 30%. "Hi ha la discussió sobre si l'economia espanyola va com un coet o no, però en el sector del llibre no hi ha dubte: hem avançat molt i encara hi ha marge de millora", diu Daniel Fernández, president de la Federació del Gremi d'Editors d'Espanya en presentar l'Informe de Comerç Interior del Llibre 2023.

En un context en què no és habitual que hi hagi bones notícies per a la llengua catalana, i amb núvols de tempesta sobre la situació econòmica, la dada que les vendes de llibres en català han augmentat un 12% respecte a l'any passat representa un baló d'oxigen per al sector i una injecció d'optimisme general per al país. I és que globalment el sector editorial ha crescut un 3,5%, i això demostra que molts es van precipitar a l'hora d'anunciar la mort del llibre. Aquest format de lectura en paper, que va fer el gran salt arran de la invenció de la impremta per part de Johannes Gutenberg fa més de cinc segles, és encara avui el preferit per la ciutadania, i representa el 93% del negoci enfront del 7% dels llibres digitals i els audiollibres. I com que el llibre es resisteix a desaparèixer, la literatura i la indústria editorial mantenen el pols, malgrat els problemes d'algunes empreses insígnies del sector.

Encara que durant l'última setmana el sector del llibre hagi estat notícia a causa de la situació delicada de Grup Enciclopèdia i Vicens Vives –tots dos ultimen retallades de la plantilla, i no es descarten mesures encara més dràstiques–, la valoració anual del Gremi d'Editors de Catalunya ha estat marcada per les bones notícies.

Després de fer la millor facturació dels últims deu anys al 2021, el sector del llibre ha notat aquesta tardor la frenada d'aquell creixement. El primer semestre del 2022 mantenia el ritme de l'any anterior, però la situació econòmica mundial ha tingut un impacte directe en el sector a partir del setembre. "No s'ha trencat la tendència, però hem detectat una desacceleració de les vendes derivada de la crisi econòmica que vivim", afirma el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis. El 2021 es va tancar amb una facturació de 2.576,70 milions d'euros a tot l'Estat, dels quals 255 milions d'euros corresponen a llibres en català. Totes dues van ser xifres rècord que no s'assolien des del 2012. Aquest any, el gremi calcula que la facturació del llibre d'interès general augmentarà un 2% respecte al 2021. "L'any se sostindrà pel creixement del primer trimestre, tot i que confiem en la campanya de Nadal", diu Tixis.

El sector del llibre està pletòric. El confinament de l'any passat va fer créixer els lectors fins a màxims històrics i la progressiva reducció de les restriccions sanitàries no ha frenat aquest increment, que també ha repercutit en la compra de llibres. "El 2021 ha sigut un any molt bo. Hem consolidat el creixement del 2020 i ens hem situat per sobre del 2019", afirma el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis. L'any passat es va tancar amb una facturació de 2.500 milions d'euros a tot l'Estat –dels quals, 1.200 els facturen empreses catalanes–. El Gremi calcula que el 2021 aquesta xifra s'haurà incrementat un 15%. La facturació a les llibreries catalanes va ser de 503 milions d'euros el 2020 i aquest any també creixerà, al voltant del 9%. Pel que fa als llibres en català, la facturació del 2020 es va situar en els 240 milions d'euros.

La dona de la seva vida, de Xavier Bosch, i Sira, de María Dueñas, lideren la ficció catalana i castellana, respectivament. Pol Guasch reapareix al rànquing en català amb Napalm al cor, i Héctor Abad Faciolince en castellà amb El olvido que seremos, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula sobre la novel·la.

Hamnet, de Maggie O'Farrell, escala a la primera posició dels llibres més venuts en català i Sira, de María Dueñas, es manté al capdavant del rànquing castellà, segons dades de Libridata. Napalm al cor, de Pol Guasch, i L'aigua que vols, de Víctor García Tur –últim premi Sant Jordi– entren a la llista catalana. En castellà, Hideo Yokoyama reapareix al rànquing amb la novel·la negra Seis cuatro, publicada a Salamandra.

La dona de la seva vida, de Xavier Bosch, i Sira, de María Dueñas, continuen una setmana més al capdavant dels més venuts en català i castellà, respectivament. En català, Jaume Cabré es manté en segon lloc i Irene Solà puja al tercer, segons dades de Libridata. Independencia continua en la segona posició en castellà, seguit d'El juego del alma.

La primera novel·la de Jaume Cabré en deu anys, Consumits pel foc, ocupa el primer lloc al rànquing dels llibres més venuts en català, segons dades de Libridata. Albert Om també entra als més venuts en català amb El dia que vas marxar. Elisabet Benavant ocupa la primera posició de la llista castellana, on també apareix l'última novel·la d'Eduardo Mendoza, Transbordo en Moscú.

La dona de la seva vida, de Xavier Bosch, i El juego del alma, de Javier Castillo, segueixen al primer lloc del rànquing en català i castellà, respectivament, segons dades de Libridata. Hamnet, de Maggie O'Farrell, torna a entrar a la llista catalana i castellana i se situa en la cinquena posició.

La dona de la seva vida, de Xavier Bosch, continua al capdavant dels llibres més venuts en català, segons dades de Libridata. Maria Barbal es manté en segon lloc, Irene Solà puja una posició i l'últim guanyador del Premi Llibres Anagrama, Pol Guasch, entra a la llista amb la novel·la Napalm al cor. En castellà, Javier Castillo es situa al capdamunt de la llista de ficció amb El juego del alma i Paula Bonet entra al rànquing amb La anguila.

Xavier Bosch encapçala els més venuts en català amb La dona de la seva vida, segons dades de Libridata. En castellà, Javier Cercas es manté al capdamunt amb Independencia. Maria Barbal i Irene Solà continuen entre els llibres més venuts en català i Juan Gómez-Jurado reapareix a la llista castellana amb Reina roja.

El sector del llibre ha tancat el primer any de pandèmia amb més lectors, però amb una caiguda de les vendes a Catalunya que voreja el 20%, sobretot per l'anul·lació del Sant Jordi presencial, segons el Gremi de Llibreters. És una xifra que matisa el 5% de caiguda que es va donar a finals de desembre, coincidint amb la celebració de la Nit de l'Edició.

El proper semestre, que s'intueix complicat, serà crucial per provar la mala salut de ferro del sector editorial català. "Segur que no podrem tenir un Sant Jordi com el del 2019 –ha avançat Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya, aquest dilluns, hores abans de la celebració de la Nit de l'Edició–. Estem treballant per trobar una fórmula que pugui permetre la seguretat de tothom". El model pensat per al Dia del Llibre i la Rosa que es va fer aquest 23 de juliol és una opció que té números de repetir-se: "Partíem d'un escenari ampli, en què es podia fer en diversos punts de la ciutat. Teníem també un model concentrat, amb una gran carpa al passeig de Gràcia. Finalment es va poder fer només a les llibreries, però així i tot va anar molt bé". Es va facturar més del 20% del que es vendria durant una setmana normal. El bon resultat fa pensar en una possible repetició: "Pensem en una nit de llibreries i biblioteques que es pugui celebrar abans de vacances".

Cada desembre, la Nit de l’Edició serveix perquè el sector del llibre reflexioni sobre la seva salut. Superat el punt més baix de la crisi –es va passar dels 3.109 milions de facturació del 2009 als 2.181 del 2013 al conjunt de l’Estat–, el Gremi d’Editors de Catalunya celebra que aquest 2019 “sigui el sisè any que el sector creixerà, a l’entorn d’un 2%”, comentava aquest dilluns el seu president, Patrici Tixis. En xifres, aquest increment estimat representa passar dels 2.364 milions de l’exercici anterior a uns 2.410 milions; en el cas català, la xifra de facturació creix dels 1.200 als 1.224 milions d’euros.

El sector editorial augura tancar el 2018 amb un lleuger creixement. El Gremi d’Editors de Catalunya preveu acabar l’any amb un 2% més que el 2017 de facturació en llibres d’interès general, tot i que calcula que les vendes de llibres de text disminuiran. “És el cinquè any consecutiu de creixement, malgrat que estem lluny dels moments àlgids”, afirma el president del Gremi d’Editors, Patrici Tixis. L’evolució del sector el 2018 ha sigut diferent respecte a la de l’any passat, en què els editors van experimentar una caiguda de les vendes de fins al 10% a l’octubre i al novembre atribuïda als esdeveniments polítics. “Aquest any a l’octubre les vendes han crescut un 4%. Estem notant una recuperació”, assegura Tixis.

“El sector editorial fa anys que està acostumat a treballar amb una gran incertesa: funcionem amb dents de serra, és a dir, que hi ha mesos en què el consum es dispara”, explicava ahir Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, durant el balanç sectorial anual, que coincideix amb la Nit de l’Edició, on es va reconèixer la trajectòria de Jordi Herralde i la traducció de Carlos Fortea de l’ambiciós Kafka, de Reiner Stach. Entre el 2008 i el 2013, a Catalunya es va passar de facturar 1.623,84 milions d’euros a 1.054,48 milions. Des de llavors, la recuperació ha estat lenta, i el millor any va ser el 2016, en què es van facturar 1.176,79 milions, un 5,4% més que en l’exercici anterior. Queda lluny el volum de negoci d’abans de la crisi.

El Gremi d’Editors de Catalunya ha guardonat l'artista Jaume Plensa amb el Premi Atlàntida 2015, guardó que la institució atorga anualment a una personalitat de reconegut prestigi que s’hagi distingit per la seva contribució al foment de la lectura i del món del llibre i, també, pel seu compromís en la defensa del valor de la cultura i de la propietat intel·lectual.